Accés més ràpid que el navegador!
127 les relacions: Alemany, Alexandre Cirici i Pellicer, Alps Càrnics, Alps Julians, Alzina, Aquileia, Argentina, Ausa, Avet, Àtila, Àustria, Bandera del Friül, Batalla de Caporetto, Batalla de l'Isonzo, Bàrbar, Blat, Campoformido, Carlemany, Carns, Carso, Carst, Cecilia Deganutti, Celtes, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, Cervignano del Friuli, Cividale del Friuli, Comte, Dacsa, Dinastia dels Habsburg, Dino Zoff, Ducat del Friül, Edat mitjana, Edicions de la Magrana, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Eslovè, Feixisme italià, Felipe Fernández-Armesto, Feudalisme, Francesc Xavier Lamuela García, Francs, Friül - Venècia Júlia, Furlà, Gian Carlo Menis, Golf de Venècia, Gorizia, Gradisca d'Isonzo, Graziadio Isaia Ascoli, Guerra Austroprussiana, Guerra Freda, Hortalissa, ..., Imma Tubella i Casadevall, Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Italià, Itàlia, Justinià I, Kobarid, Latisana, Llatí, Longobards, Mandament di Puart, Mar Adriàtica, Marca del Friül, Milà, Omero Antonutti, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Pannònia, Parlament de patrie, Patriarcat, Patriarcat d'Aquileia, Pernil, Pinòpsides, Pordenone, Primer Imperi Francès, Primera Guerra Mundial, Província d'Udine, Província de Belluno, Província de Gorizia, Província de Pordenone, Província de Venècia, Qüestió ladina, Regne Llombardovènet, Revista de Catalunya, Roma, Roure, Sacile, Sacre Imperi Romanogermànic, Sappada, Sègol, Segona Guerra Mundial, Sergio Salvi, Soča, Stella, Tagliamento, Tarvisio, Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial), Terratrèmol, Terratrèmol del Friül, Tolmezzo, Torí, Torre, Tractat de Campo Formio, Tractat de Rapallo (1920), Tractat de Saint-Germain-en-Laye, Trieste, Udine, Vènet, Vèneto, Venècia, Vi, Vinya, Vittorio Veneto, Xosé Manoel Núñez Seixas, 1077, 1420, 1797, 1805, 1866, 1950, 1976, 1988, 2005, 3 d'abril, 6 de maig. Ampliar l'índex (77 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Friül і Alemany · Veure més »
Alexandre Cirici i Pellicer
Alexandre Cirici Pellicer (Barcelona, 22 de juny de 1914 — Barcelona, 10 de gener de 1983) va ser un crític d'art, escriptor, polític i pedagog català.
Nou!!: Friül і Alexandre Cirici i Pellicer · Veure més »
Alps Càrnics
Els Alps Càrnics (en italià: Alpi Carniche) són una subsecció dels Alps Càrnics i del Gail, que queda en els límits del Tirol Oriental, entre Caríntia (Àustria) i Friül (Itàlia).
Nou!!: Friül і Alps Càrnics · Veure més »
Alps Julians
Els Alps julians (eslovè: Julijske Alpe; italià: Alpi Giulie) són una serralada que forma part dels Alps que s'estenen des de nord-est d'Itàlia fins a Eslovènia, on s'alcen fins als 2.864 metres en el puig Triglav.
Nou!!: Friül і Alps Julians · Veure més »
Alzina
''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.
Nou!!: Friül і Alzina · Veure més »
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Nou!!: Friül і Aquileia · Veure més »
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Nou!!: Friül і Argentina · Veure més »
Ausa
Ausa (en llatí Auso, en visigòtic Ausona) fou una ciutat romana actualment anomenada Vic.
Nou!!: Friül і Ausa · Veure més »
Avet
Fulles d'''Abies grandis'' Pinyes ''Abies alba'' Els avets són coníferes de la família de les pinàcies (Pinaceae), la majoria dels quals estan ubicats al gènere Abies (45 a 55 espècies), per bé que hi ha avets que pertanyen a altres gèneres (Picea, Pseudotsuga).
Nou!!: Friül і Avet · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Friül і Àtila · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Friül і Àustria · Veure més »
Bandera del Friül
La bandera de la regió del Friül-Venècia Júlia La bandera del Friül és la bandera de la nació i regió històrica del Friül, reconeguda oficialment per la llei de tutela de minories lingüístiques, és exposada als municipis i províncies de parla friülana.
Nou!!: Friül і Bandera del Friül · Veure més »
Batalla de Caporetto
Mariscal Luigi Cadorna. La Batalla de Caporetto o la 12a batalla de l'Isonzo, també coneguda com a Batalla de Karfreit pels Imperis Centrals, va tenir lloc des del 24 d'octubre fins al 9 de novembre de 1917.
Nou!!: Friül і Batalla de Caporetto · Veure més »
Batalla de l'Isonzo
* Història antiga.
Nou!!: Friül і Batalla de l'Isonzo · Veure més »
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Nou!!: Friül і Bàrbar · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Friül і Blat · Veure més »
Campoformido
Campoformido (furlà Cjampfuarmit) és un municipi furlanòfon italià, dins de la província d'Udin.
Nou!!: Friül і Campoformido · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Friül і Carlemany · Veure més »
Carns
Els carns (llatí Carni) eren una tribu celta alpina que vivia entre el Vèneto i la Nòrica i entre Rètia i Ístria.
Nou!!: Friül і Carns · Veure més »
Carso
Paisatge del Carso en la comuna italiana de Doberdò del Llac. El Carso (en eslovè: Kras, en italià: Carso, en alemany: Karst), també conegut com a carst clàssic o l'altiplà del Kras, és una regió amb un altiplà fronterer de calcària al sud-oest d'Eslovènia que s'estén fins al nord-est d'Itàlia.
Nou!!: Friül і Carso · Veure més »
Carst
Costes del Garraf: exemple de paisatge càrstic Paisatge de la regió de Kras Estalagmita Rascler Estalactites El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades.
Nou!!: Friül і Carst · Veure més »
Cecilia Deganutti
Cecilia Giovanna Rita Deganutti (Udine, 26 d'octubre de 1914 – Trieste, 4 d'abril de 1945) fou una mestra friülesa que durant la Segona Guerra Mundial treballà per a la Creu Roja en la cura dels presoners italians a Alemanya.
Nou!!: Friül і Cecilia Deganutti · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Friül і Celtes · Veure més »
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals
El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) és una associació no-governamental fundada el 1974 per Aureli Argemí i Roca, antic monjo de l'Abadia de Montserrat i antic secretari de l'abat Aureli Maria Escarré i Jané.
Nou!!: Friül і Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals · Veure més »
Cervignano del Friuli
Chiesa di San Michele Cervignano del Friuli (friülà Çarvignan) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Nou!!: Friül і Cervignano del Friuli · Veure més »
Cividale del Friuli
Cividale del Friuli (friülà Cividât, eslovè Čedad, alemany Östrich) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Nou!!: Friül і Cividale del Friuli · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Friül і Comte · Veure més »
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Nou!!: Friül і Dacsa · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Friül і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dino Zoff
Dino Zoff (Mariano del Friuli, Itàlia, 28 de febrer del 1942) és un exfutbolista i entrenador de futbol italià.
Nou!!: Friül і Dino Zoff · Veure més »
Ducat del Friül
El Ducat del Friül va ser un dels grans ducats de la Llombardia.
Nou!!: Friül і Ducat del Friül · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Friül і Edat mitjana · Veure més »
Edicions de la Magrana
Edicions de la Magrana, més coneguda simplement com La Magrana, és una editorial catalana.
Nou!!: Friül і Edicions de la Magrana · Veure més »
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Nou!!: Friül і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Eslovè
L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Nou!!: Friül і Eslovè · Veure més »
Feixisme italià
Mussolini, líder del feixisme. ''fasces'' romà era l'emblema del ''Partito Nazionale Fascista''. En aquest emblema, sobre la bandera i amb les sigles. El feixisme italià és una ideologia de caràcter dictatorial que es va desenvolupar a Itàlia després de la crisi social i econòmica, marcada per les minses compensacions aconseguides en finalitzar la Gran Guerra i la crisi econòmica de la Gran Depressió.
Nou!!: Friül і Feixisme italià · Veure més »
Felipe Fernández-Armesto
Felipe Fernández-Armesto (Londres, 1950) és un historiador britànic i autor de nombrosos treballs d'història.
Nou!!: Friül і Felipe Fernández-Armesto · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Friül і Feudalisme · Veure més »
Francesc Xavier Lamuela García
Francesc Xavier Lamuela Garcia (Barcelona, 1950) és un lingüista català.
Nou!!: Friül і Francesc Xavier Lamuela García · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Friül і Francs · Veure més »
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Nou!!: Friül і Friül - Venècia Júlia · Veure més »
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Nou!!: Friül і Furlà · Veure més »
Gian Carlo Menis
fou sacerdot des del 1951, historiador de l'art i arqueòleg friülà, professor d'història patrològica al seminari d'Udine alhora que dirigia el museu diocesà.
Nou!!: Friül і Gian Carlo Menis · Veure més »
Golf de Venècia
Localització del Golf de Venècia dins la Mar Adriàtica (en blau) El Golf de Venècia es troba a l'extrem septentrional de la Mar Adriàtica, des de la costa de la Península d'Ístria fins al delta del Po, i és compartit per Itàlia, Eslovènia i Croàcia.
Nou!!: Friül і Golf de Venècia · Veure més »
Gorizia
Gorizia - Gorica en eslovè, Görz en alemany, Gurize en friülà - és una petita ciutat d'Itàlia a la frontera amb Eslovènia, al peu dels Alps, a la regió del Friül – Venècia Júlia.
Nou!!: Friül і Gorizia · Veure més »
Gradisca d'Isonzo
Gradisca d'Isonzo (en friülà, Gardiscje, en eslovè, Gradišče ob Soči) és un municipi italià, dins de la província de Gorizia.
Nou!!: Friül і Gradisca d'Isonzo · Veure més »
Graziadio Isaia Ascoli
Graziadio Isaia Ascoli (Gorizia, 16 de juliol de 1829 – Milà, 21 de gener de 1907) fou un filòleg i lingüista italià d'origen furlà.
Nou!!: Friül і Graziadio Isaia Ascoli · Veure més »
Guerra Austroprussiana
La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.
Nou!!: Friül і Guerra Austroprussiana · Veure més »
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Nou!!: Friül і Guerra Freda · Veure més »
Hortalissa
Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.
Nou!!: Friül і Hortalissa · Veure més »
Imma Tubella i Casadevall
Imma Tubella, a la Catosfera 2015 Imma Tubella Casadevall (la Bisbal d'Empordà, 10 de febrer del 1953) és doctora en Ciències Socials i Catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, de la qual en va ser rectora.
Nou!!: Friül і Imma Tubella i Casadevall · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Friül і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Friül і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Friül і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Friül і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Friül і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Friül і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Friül і Itàlia · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Friül і Justinià I · Veure més »
Kobarid
Kobarid (en italià: Caporetto) és una ciutat i municipi de la part alta de la vall del Soča (italià: Isonzo), a l'oest d'Eslovènia, prop de la frontera amb Itàlia.
Nou!!: Friül і Kobarid · Veure més »
Latisana
Latisana (friülà Tisane) és un municipi italià, dins de la província d'Udine, a la regió de la Bassa Friülana.
Nou!!: Friül і Latisana · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Friül і Llatí · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Friül і Longobards · Veure més »
Mandament di Puart
El Mandament di Puart (en vènet: Mandamento de Protogruaro o de Portogruèr, en italià: Mandamento di Portogruaro) fou una circumscripció administrativa de la República de Venècia, heretada pels estats habsbúrgics i posteriorment per Itàlia, que comprenia els municipis de Cint, Concuardie, Danon, Fossalte, Gruâr, Puart, Pramaiôr, San Micjêl, San Stin i Tei.
Nou!!: Friül і Mandament di Puart · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Friül і Mar Adriàtica · Veure més »
Marca del Friül
La Marca del Friül va ser una marca fronterera carolíngia com a defensa contra els hongaresos durant els segles i que substituí al Ducat de Friül, a l'actual Llombardia.
Nou!!: Friül і Marca del Friül · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Friül і Milà · Veure més »
Omero Antonutti
Omero Antonutti (Basiliano, Friuli, 3 d'agost de 1935 - Udine, 5 de novembre de 2019) va ser un actor i doblador italià.
Nou!!: Friül і Omero Antonutti · Veure més »
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Nou!!: Friül і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Friül і Pannònia · Veure més »
Parlament de patrie
El parlament de Patrie dal Friûl fou una institució parlamentària friülana nascuda sota el Patriarcat d'Aquileia i que fou convocat per darrer cop el 1805.
Nou!!: Friül і Parlament de patrie · Veure més »
Patriarcat
Mural sobre el patriarcat a la Universitat Pompeu Fabra El patriarcat és un concepte antropològic que descriu una organització social i cultural en la qual la totalitat de les relacions socials està estructurada pel domini de l'home.
Nou!!: Friül і Patriarcat · Veure més »
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: Friül і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »
Pernil
Cuixa de porc Pernil ibèric de gla Pernil dolç El pernil, perna, cuixot, camallot, gambajó (dialectalment pernill, camaiot; cambajó) és el nom genèric del producte obtingut de les potes posteriors del porc, salat en cru i adobat de manera natural.
Nou!!: Friül і Pernil · Veure més »
Pinòpsides
Les pinòpsides (Pinopsida) són una classe de gimnospermes, l'única de la divisió dels pinòfits o coníferes (Pinophyta o Coniferae) i és, per tant, un tàxon monotípic i una de les 13 o 14 divisions en què es classifiquen les plantes.
Nou!!: Friül і Pinòpsides · Veure més »
Pordenone
Pordenone (friülès i vèneto Pordenon) és un municipi italià, situat a la regió del Friül – Venècia Júlia i a la província de Pordenone.
Nou!!: Friül і Pordenone · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: Friül і Primer Imperi Francès · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Friül і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Província d'Udine
La província d'Udine (furlà Provincie di Udin) és una província que forma part de la regió de Friül-Venècia Júlia dins d'Itàlia.
Nou!!: Friül і Província d'Udine · Veure més »
Província de Belluno
La província de Belluno (vènet Provincia de Bełun) és una província que forma part de la regió de Vèneto dins Itàlia.
Nou!!: Friül і Província de Belluno · Veure més »
Província de Gorizia
La província de Gorizia (furlà Provincie di Gurize, eslovè Goriška pokrajina) és una província que forma part de la regió de Friül-Venècia Júlia dins Itàlia.
Nou!!: Friül і Província de Gorizia · Veure més »
Província de Pordenone
La Província de Pordenone (furlà Provincie di Pordenon) és una província que forma part de la regió de Friül-Venècia Júlia dins Itàlia.
Nou!!: Friül і Província de Pordenone · Veure més »
Província de Venècia
La província de Venècia (igual en vènet, pronunciat proˈvinsja de veˈnɛsja) és una antiga província de la regió de Vèneto, dins Itàlia, en la qual es trobava la homònima ciutat de Venècia, que n'era la capital.
Nou!!: Friül і Província de Venècia · Veure més »
Qüestió ladina
Qüestió ladina és el terme amb què es coneix tradicionalment el debat científic sobre la categorització dels parlars retoromànics; en concret, prova de dilucidar si romanx, ladí i furlà constitueixen sengles grups dialectals d'una sola llengua (el rètic), o bé si es tracta de tres llengües pròpiament dites, i llavors el retoromànic seria merament una branca classificatòria del grup romànic.
Nou!!: Friül і Qüestió ladina · Veure més »
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Nou!!: Friül і Regne Llombardovènet · Veure més »
Revista de Catalunya
Revista de Catalunya és una revista d'assaig editada en català que, des de la seva fundació el 1924 fins als nostres dies, ha passat per diverses vicissituds.
Nou!!: Friül і Revista de Catalunya · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Friül і Roma · Veure més »
Roure
El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).
Nou!!: Friül і Roure · Veure més »
Sacile
Sacile (friülà Sacîl) és un municipi italià, dins de la província de Pordenone.
Nou!!: Friül і Sacile · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Friül і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sappada
Sappada (cimbri Plodn, alemany Pladen, friülà Sapade) és una població de la regió geogràfica del Friül.
Nou!!: Friül і Sappada · Veure més »
Sègol
El sègol (Secale cereale) és una planta herbàcia anual, monocotiledònia de la família de les gramínies de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.
Nou!!: Friül і Sègol · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Friül і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Sergio Salvi
fou un escriptor i poeta italià, teòric i historiador de les llengües d'Itàlia.
Nou!!: Friül і Sergio Salvi · Veure més »
Soča
El Soča (en eslovè), Lusinç (en furlà) o Isonzo (en italià) és un riu del nord d'Itàlia, al Friül, que neix a Eslovènia.
Nou!!: Friül і Soča · Veure més »
Stella
Stella és una pel·lícula estatunidenca de John Erman estrenada l'any 1990.
Nou!!: Friül і Stella · Veure més »
Tagliamento
El Tagliamento (Tiliment en friülà) és un riu del nord d'Itàlia al Friül.
Nou!!: Friül і Tagliamento · Veure més »
Tarvisio
Tarvisio (friülà i alemany Tarvis, eslovè Trbiž) és un municipi italià, dins de la província d'Udine, dins la vall poliglota de Val Canale.
Nou!!: Friül і Tarvisio · Veure més »
Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial)
El front italià (en alemany Italienfront o Südwestfront, «front sud-oest») inclou totes les operacions bèl·liques lliurades entre el Regne d'Itàlia i els seus aliats contra els exèrcits d'Àustria-Hongria i Alemanya al sector delimitat per la frontera amb Suïssa i la riba nord del golf de Venècia, que formen part dels grans esdeveniments de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Friül і Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial) · Veure més »
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Nou!!: Friül і Terratrèmol · Veure més »
Terratrèmol del Friül
El terratrèmol del Friül va tenir lloc a les 21.06 del 6 de maig de 1976.
Nou!!: Friül і Terratrèmol del Friül · Veure més »
Tolmezzo
Tolmezzo (friülà Tumieç) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Nou!!: Friül і Tolmezzo · Veure més »
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Nou!!: Friül і Torí · Veure més »
Torre
La Torre Eiffel, a París Una torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, és una mena d'estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària.
Nou!!: Friül і Torre · Veure més »
Tractat de Campo Formio
El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.
Nou!!: Friül і Tractat de Campo Formio · Veure més »
Tractat de Rapallo (1920)
El Tractat de Rapallo del 1920 va ser un acord signat entre el Regne d'Itàlia i el nou Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (a partir del 1929 ja amb el nom de Iugoslàvia) que va fixar les fronteres entre ambdós Estats.
Nou!!: Friül і Tractat de Rapallo (1920) · Veure més »
Tractat de Saint-Germain-en-Laye
Trianon. El Tractat de Saint-Germain-en-Laye fou l'acord internacional signat al castell de la població homònima, propera a París, el 10 de setembre de 1919, com a resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès.
Nou!!: Friül і Tractat de Saint-Germain-en-Laye · Veure més »
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Nou!!: Friül і Trieste · Veure més »
Udine
Udine (en llatí Utinum, en furlà Udin, en eslovè Videm, en alemany Weiden) és una ciutat de 96.678 habitants, capital històrica de la regió geogràfica del Friül, a Itàlia, entre els Alps i el Mar Adriàtic, a 20 km de la frontera eslovena.
Nou!!: Friül і Udine · Veure més »
Vènet
El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).
Nou!!: Friül і Vènet · Veure més »
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Nou!!: Friül і Vèneto · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Friül і Venècia · Veure més »
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Nou!!: Friül і Vi · Veure més »
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Nou!!: Friül і Vinya · Veure més »
Vittorio Veneto
Vittorio Veneto (en vènet Vitòrio) és un municipi italià, de llengua vèneta, situat a la regió de Vèneto i a la província de Treviso.
Nou!!: Friül і Vittorio Veneto · Veure més »
Xosé Manoel Núñez Seixas
Xosé Manoel Núñez Seixas (Ourense 1966) és un historiador i intel·lectual gallec.
Nou!!: Friül і Xosé Manoel Núñez Seixas · Veure més »
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Friül і 1077 · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Friül і 1420 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Friül і 1797 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Friül і 1805 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Friül і 1866 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Friül і 1950 · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Friül і 1976 · Veure més »
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Friül і 1988 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Friül і 2005 · Veure més »
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Nou!!: Friül і 3 d'abril · Veure més »
6 de maig
El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Friül і 6 de maig · Veure més »
