Accés més ràpid que el navegador!
45 les relacions: Annals (Tàcit), Antíbol, August, Òlbia (Ligúria), Batalla d'Àccium, Bazeilles, Britànnia, Canya (música), Canya comuna, Ciceró, Claudi Ptolemeu, Comtat de Provença, Dumbéa, Estadi (mesura), Estrabó, Francès, Fredericksburg (Virgínia), Gàl·lia Narbonesa, Gàrum, Gneu Juli Agrícola, Instrument de vent de fusta, Juli Cèsar, Legió romana, Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC), Marc-Antoine Madeleine Désaugiers, Massàlia, Naturalis Historia, Occità, Pieve di Teco, Plini el Vell, Pomponi Mela, Provença, Provença-Alps-Costa Blava, Reagrupament Nacional, Riu Var, Tabarka, Tiberi, Toló, Unió per a la Democràcia Francesa, Unió per a un Moviment Popular, Var (departament), Via Aurèlia, Vitel·li, 1959, 2006.
Annals (Tàcit)
''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.
Nou!!: Frejús і Annals (Tàcit) · Veure més »
Antíbol
Antíbol (nom català i occità; en francès Antibes) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Frejús і Antíbol · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Frejús і August · Veure més »
Òlbia (Ligúria)
Olbia - Ὀλβία en grec antic - era una ciutat de Ligúria suposadament entre Forum Julii (Fréjus) i Massàlia (Marsella).
Nou!!: Frejús і Òlbia (Ligúria) · Veure més »
Batalla d'Àccium
La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.
Nou!!: Frejús і Batalla d'Àccium · Veure més »
Bazeilles
Bazeilles és un municipi francès situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Frejús і Bazeilles · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Frejús і Britànnia · Veure més »
Canya (música)
contrafagot i de la canya de clarinet Una canya, inxa o llengüeta és el generador de so de molts instruments de vent.
Nou!!: Frejús і Canya (música) · Veure més »
Canya comuna
La canya comuna (Arundo donax) és una espècie de planta de canyes que pertany a la família ''Poaceae'', subfamília de les Arundinoideae, del gènere Arundo, tribu de les Arundineae.
Nou!!: Frejús і Canya comuna · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Frejús і Ciceró · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Frejús і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Nou!!: Frejús і Comtat de Provença · Veure més »
Dumbéa
Situació de Dumbéa Dumbéa és un municipi francès, situat a la col·lectivitat d'ultramar de Nova Caledònia.
Nou!!: Frejús і Dumbéa · Veure més »
Estadi (mesura)
Lestadi és una de les unitats de longitud de l'antiga Grècia.
Nou!!: Frejús і Estadi (mesura) · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Frejús і Estrabó · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Frejús і Francès · Veure més »
Fredericksburg (Virgínia)
Fredericksburg és una ciutat indepedent a la Commmonwealth de Virgínia, localitzada a 80 quilòmetres al sud de Washington DC i a 93 quilòmetres al nord de Richmond.
Nou!!: Frejús і Fredericksburg (Virgínia) · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Frejús і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gàrum
Fàbrica de gàrum a Baelo Claudia Fosses per a la fabricació de gàrum de Màlaga ''Garum'', vila ''Aulus Umbricius Scaurus'', Pompeia; ''G(ari) F(los) SCAM(bri) SCAURI'' El gàrum (adaptació del llatí garum) és una salsa feta de vísceres fermentades de peix, que era considerada pels habitants de l'antiga Roma com un aliment afrodisíac, només consumit pels alts estrats socials.
Nou!!: Frejús і Gàrum · Veure més »
Gneu Juli Agrícola
Gneu Juli Agrícola (en llatí Gnaeus Julius Agricola) va ser un general romà i governador de Britània nascut a Fòrum Julii (Frejús) el 13 de juny del 37.
Nou!!: Frejús і Gneu Juli Agrícola · Veure més »
Instrument de vent de fusta
Els instruments de vent de fusta, a vegades dits instruments de vent-fusta, és una família d'instruments musicals dins la família d'instruments de vent (aeròfons).
Nou!!: Frejús і Instrument de vent de fusta · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Frejús і Juli Cèsar · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Frejús і Legió romana · Veure més »
Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC)
Luci Munaci Planc a l'ajuntament de Basilea Luci Munaci Planc (en Lucius Munatius L. F.) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Frejús і Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC) · Veure més »
Marc-Antoine Madeleine Désaugiers
Marc-Antoine-Madeleine Désaugiers (Frejús, 17 de novembre de 1772 - París, 9 d'agost de 1827, fou un cantant, poeta, dramaturg i goguettier francès, fill de Marc-Antoine Désauglers compositor i germà del diplomàtic Auguste-Félix Désaugiers. Estudià al Col·legi Mazarino i al seminari de Sant Llàtzer; però no sentí cap mena d'afició pel sacerdoci, es dedicà a la literatura per consell del seu mateix pare, pel que va fer una adaptació de la comèdia de Molière Le médecin malgré lui. En un viatge que va fer a Santo Domingo, acompanyant la seva germana i el seu cunyat, va caure presoner dels negres sollevats que restaren a punt d'afusellar-lo. S'escapolí de miracle i als Estats Units sofrí una malaltia que també va posar la seva vida en perill. Retornà a França el 1797 i es donà a conèixer per algunes obres teatrals, i més que res per les seves cançons, plenes de gràcia i picardia, que es feren populars ben aviat, però més tard caigueren en l'oblit.
Nou!!: Frejús і Marc-Antoine Madeleine Désaugiers · Veure més »
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Nou!!: Frejús і Massàlia · Veure més »
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Nou!!: Frejús і Naturalis Historia · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Frejús і Occità · Veure més »
Pieve di Teco
Pieve di Teco (en ligur Céve) és un comune italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província d'Imperia.
Nou!!: Frejús і Pieve di Teco · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Frejús і Plini el Vell · Veure més »
Pomponi Mela
Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela - (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.
Nou!!: Frejús і Pomponi Mela · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Frejús і Provença · Veure més »
Provença-Alps-Costa Blava
Provença-Alps-Costa Blava (en occità Provença-Aups-Còsta d'Azur; en francès Provence-Alpes-Côte d'Azur) és una regió de França situada al sud-est del país, a la costa mediterrània.
Nou!!: Frejús і Provença-Alps-Costa Blava · Veure més »
Reagrupament Nacional
Reagrupament Nacional (en francès, Rassemblement National; abreujat com a RN), fins al 2018 anomenat Front Nacional (en francès, Front National; FN), és un partit polític francès nacionalista xenòfob, econòmicament proteccionista i socialment conservador.
Nou!!: Frejús і Reagrupament Nacional · Veure més »
Riu Var
El Var és un riu de Provença, amb una llargada de 120 km que neix al sud de Barceloneta de Provença i desemboca a la mar Mediterrània prop de Niça.
Nou!!: Frejús і Riu Var · Veure més »
Tabarka
Tabarka des del turó Tabarka és una ciutat de Tunísia a la governació de Jendouba, on forma l'única delegació de la costa, situada uns 58 km al nord de Jendouba i a 17 km de la frontera algeriana.
Nou!!: Frejús і Tabarka · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Frejús і Tiberi · Veure més »
Toló
Toló (en occità Tolon, en francès Toulon) és una ciutat de la Provença.
Nou!!: Frejús і Toló · Veure més »
Unió per a la Democràcia Francesa
LUnió per a la Democràcia Francesa (francès Union pour la démocratie française - UDF) va ser un partit polític de França, membre fundador del Partit Demòcrata Europeu.
Nou!!: Frejús і Unió per a la Democràcia Francesa · Veure més »
Unió per a un Moviment Popular
LUnió per un Moviment Popular (en francès Union pour un mouvement populaire - UMP) era un partit polític francès de dretes, anomenat a la seva creació com a Unió per a la Majoria presidencial (Union pour la majorité présidentielle), en vistes de donar suport a la candidatura del president Jacques Chirac a les eleccions del 2002.
Nou!!: Frejús і Unió per a un Moviment Popular · Veure més »
Var (departament)
Var (83) (en francès i occità: Var) és un departament francès situat a la Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Frejús і Var (departament) · Veure més »
Via Aurèlia
La Via Aurèlia en groc. La Via Aurèlia (en llatí Via Aurelia) va ser una via romana que portava de Roma a Pisa (Etrúria) i a la costa de Ligúria i als Alps marítims.
Nou!!: Frejús і Via Aurèlia · Veure més »
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Nou!!: Frejús і Vitel·li · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Frejús і 1959 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Frejús і 2006 · Veure més »
