Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Frederica Montseny i Mañé

Índex Frederica Montseny i Mañé

Frederica Montseny i Mañé (Madrid, 12 de febrer de 1905-Tolosa, 14 de gener de 1994), política i escriptora, va ser una líder anarquista.

158 les relacions: Ajuntament de Sabadell, Aleksandra Kol·lontai, Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola, Anarquisme, Androgínia, Anglaterra, Anglès, Antoni Sesé i Artaso, Arturo Soria Mata, Augusto César Sandino, Avortament, Ángeles Amador Millán, Àngel Samblancat i Salanova, Badia del Vallès, Barcelona, Barri d'Horta, Batalla de Madrid, Boletín de Información CNT-AIT-FAI, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Canadà, Canovelles, Capitalisme, Carmen Alcalde i Garriga, Català, Cerdanyola del Vallès, Chamberí, Charles Robert Darwin, Classe mitjana, Col·lectivisme, Comunisme llibertari, Confederació Nacional del Treball, Confederació Regional del Treball de Catalunya, Constance Markiewicz, Constancia de la Mora Maura, Cop d'estat del 18 de juliol, Dictadura de Primo de Rivera, Dolores Ibárruri Gómez, Economia de subsistència, El Diluvio, El Guinardó, Eleonora Duse, Elit, Escola Moderna, Espanya, Esplugues de Llobregat, Eusebi Carbó i Carbó, Federació Anarquista Ibèrica, Feminisme, Feminisme de la diferència, ..., Fets de maig del 1937, Filosofia, França, Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Isgleas i Piarnau, Francisco Largo Caballero, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Germinal Esgleas Jaume, Glasgow, Govern de Vichy, Guerra Freda, Guerrilla, Herbert Spencer, Horacio Martínez Prieto, Individualisme, Isaac Puente Amestoy, Isadora Duncan, Itàlia, Jaume Aiguader i Miró, Jesús Hernández Tomás, Joan Comorera i Soler, Joan Garcia i Oliver, Joan Montseny i Carret, Joan Peiró i Belis, José Giral Pereira, Josep Tomàs i Piera, Juan López Sánchez, Julián Zugazagoitia Mendieta, La Corunya, La Monumental, La Revista Blanca, Leganés, Literatura, Literatura espanyola, Literatura francesa, Llemotges, Lluís Companys i Jover, Lucía Sánchez Saornil, Madrid, Maquis, Marià Rodríguez i Vázquez, Mèxic, Múrcia, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Miina Sillanpää, Milícia, Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat d'Espanya, Montjuïc (Barcelona), Nina Bang, Nova York, Països Catalans, Pactes de la Moncloa, Palafrugell, Partit Comunista d'Espanya, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Patriarcat, Pedro Herrera Camarero, Pistolerisme, Procés de Montjuïc, Puçol, Revolució d'Astúries de 1934, Revolució social espanyola de 1936, Sabadell, Salou, Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals, Santa Eulàlia (barri de l'Hospitalet), Sébastien Faure, Segona República Espanyola, Setmana Tràgica, Socialisme, Solidaridad Obrera, Suècia, Sufragi femení, Teatre Circ Olympia, Teresa Claramunt i Creus, Teresa Mañé i Miravet, Tolosa de Llenguadoc, Trentisme, Unió General de Treballadors, Universitat de Barcelona, Universitat de Granada, Vallecas, Vladímir Antónov-Ovséienko, Voluntarisme, 12 de febrer, 14 de gener, 17 de maig, 1905, 1914, 1921, 1925, 1927, 1932, 1936, 1937, 1938, 1939, 1949, 1951, 1969, 1974, 1977, 1979, 1987, 1994, 4 de novembre. Ampliar l'índex (108 més) »

Ajuntament de Sabadell

L'Ajuntament de Sabadell és l'administració de primer nivell que governa la ciutat i el municipi de Sabadell i que representa els sabadellencs i sabadellenques.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Ajuntament de Sabadell · Veure més »

Aleksandra Kol·lontai

Aleksandra Mikhàïlovna Kol·lontai —Олександра Михайлівна Коллонтай en ucraïnès; Алекса́ндра Миха́йловна Коллонта́й en rus; nascuda Aleksandra Mikhàïlovna Domontóvitx, Алекса́ндра Миха́йловна Домонто́вич— (Sant Petersburg, 31 de març del 1872 (19 de març del calendari julià)-Moscou, 9 de març de 1952) fou una revolucionària comunista russa, d'origen cosac.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Aleksandra Kol·lontai · Veure més »

Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola

Durant la major part de la Guerra Civil espanyola, Catalunya va ser el major bastió de l'anarcosindicalisme i on es va desenvolupar amb més profunditat la revolució social que va tenir lloc en la rereguarda republicana després de l'esclat de la guerra i que va instaurar un tipus de societat anarcosocialista.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Anarquisme

L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o com una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat, un impuls que s'ha manifestat de formes diverses (als escrits de Lao Tsé i dels taoistes; en el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; a lethos de diverses sectes religioses; en moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; en les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; en el pensament de la Grècia Clàssica; i actualment en les accions i ideari dels moviments feminista, antiglobalització, ecologistes, decreixentistes, altermundistes, etc). b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a finals del segle XVIII, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al segle XIX, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Anarquisme · Veure més »

Androgínia

Androgínia és un terme derivat de les paraules del grec άνδρας (andras, que significa 'home') i γυνή (gyné, que significa 'dona') i es refereix a la barreja de masculinitat i feminitat característica de la moda o a un hermafroditisme veritable.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Androgínia · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Anglaterra · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Anglès · Veure més »

Antoni Sesé i Artaso

Antoni Sesé i Artaso (Broto, Osca, 1895 - Barcelona, 5 de maig de 1937) fou un dirigent comunista català.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Antoni Sesé i Artaso · Veure més »

Arturo Soria Mata

Arturo Soria Mata va ser un urbanista espanyol conegut especialment per la seva formulació de la ciutat lineal.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Arturo Soria Mata · Veure més »

Augusto César Sandino

Augusto César Sandino (18 de maig de 1895 - 21 de febrer de 1934) va ser un líder de la resistència nicaragüenca contra l'exèrcit estatunidenc a Nicaragua.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Augusto César Sandino · Veure més »

Avortament

Lavortament és un terme mèdic per designar la interrupció de l'embaràs per l'expulsió del fetus abans que aquest sigui viable entre les 20 i les 28 setmanes.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Avortament · Veure més »

Ángeles Amador Millán

Ángeles Amador Millán (Madrid, Espanya 1949) és una advocada i política espanyola, que fou Ministra de Sanitat i Consum de l'últim govern presidit per Felipe González.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Ángeles Amador Millán · Veure més »

Àngel Samblancat i Salanova

Àngel Samblancat i Casanova (Graus, Ribagorça, 1 de març del 1885 - Ciutat de Mèxic, 24 de febrer del 1963) va ser un polític anarquista i nacionalista aragonès.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Àngel Samblancat i Salanova · Veure més »

Badia del Vallès

Badia del Vallès és una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Badia del Vallès · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Barcelona · Veure més »

Barri d'Horta

Masia Can Mariner, al barri d'Horta Horta és un barri del districte Horta-Guinardó, de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Barri d'Horta · Veure més »

Batalla de Madrid

La batalla de Madrid foren els combats entre les forces lleials al govern de la Segona República Espanyola i els militars revoltats durant el mes de novembre del 1936 per aconseguir el control de la ciutat a l'inici de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Batalla de Madrid · Veure més »

Boletín de Información CNT-AIT-FAI

El Boletín de Información CNT-AIT-FAI, originalment amb el subtítol "Informes y noticias facilitadas por la Confederación Nacional del Trabajo" és un butlletí diari editat entre el 22 de juliol de 1936 i el 22 de març de 1938 a Barcelona, durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Boletín de Información CNT-AIT-FAI · Veure més »

Bonrepòs i Mirambell

Via verda col-end Bonrepòs i Mirambell és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Bonrepòs i Mirambell · Veure més »

Burjassot

Burjassot és una ciutat de la comarca de l'Horta Nord (País Valencià) situada a la zona oest de l'Àrea Metropolitana de València.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Burjassot · Veure més »

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Canadà · Veure més »

Canovelles

Canovelles és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat a la vall mitjana del riu Congost, amb una extensió de 6,75 quilòmetres quadrats.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Canovelles · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Capitalisme · Veure més »

Carmen Alcalde i Garriga

La Carmen Alcalde (Girona, 1936) és una escriptora i periodista feminista.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Carmen Alcalde i Garriga · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Català · Veure més »

Cerdanyola del Vallès

Cerdanyola del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental a uns 6 km al nord-est de Barcelona.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Cerdanyola del Vallès · Veure més »

Chamberí

Chamberí és el nom d'un districte pertanyent a la ciutat de Madrid i organitzat administrativament en sis barris (Gaztambide (71), Arapiles (72), Trafalgar (73), Almagro (74), Vallehermoso (75) i Ríos Rosas (76). Té una suèrfície de 4,69 km² i té una població propera als 145.595 habitants. Està delimitat pels carrers.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Chamberí · Veure més »

Charles Robert Darwin

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 – 19 d'abril de 1882) fou un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d'avantpassats comuns mitjançant la selecció natural.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Charles Robert Darwin · Veure més »

Classe mitjana

La classe mitjana es defineix per oposició als privilegiats i al baix proletariat.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Classe mitjana · Veure més »

Col·lectivisme

Col·lectivisme, en general, és un terme utilitzat per descriure un èmfasi teòric o pràctic en un grup, en oposició a l'individualisme.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Col·lectivisme · Veure més »

Comunisme llibertari

El comunisme llibertari, també conegut com a anarcocomunisme, comunisme anarquista o comunisme lliure és una ideologia política relacionada amb el socialisme llibertari, però que no s'hauria de confondre amb aquest.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Comunisme llibertari · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Confederació Regional del Treball de Catalunya

Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) fou una sindicat anarcosindicalista fundat a Barcelona el 1910 com a continuadora de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaridad Obrera.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Confederació Regional del Treball de Catalunya · Veure més »

Constance Markiewicz

Constance Georgine, comtessa de Markiewicz (4 de febrer de 1868 - 15 de juliol de 1927), fou una revolucionària nacionalista, sufragista i socialista irlandesa del Sinn Féin i del Fianna Fáil.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Constance Markiewicz · Veure més »

Constancia de la Mora Maura

Constancia de la Mora Maura (Madrid, 1906-Guatemala, 1950) fou una funcionària de la Segona República espanyola durant la Guerra Civil, feminista i de militància comunista.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Constancia de la Mora Maura · Veure més »

Cop d'estat del 18 de juliol

El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional—fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment del règim franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Cop d'estat del 18 de juliol · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »

Dolores Ibárruri Gómez

Dolores Ibárruri Gómez (Gallarta, ara part del municipi d'Abanto-Zierbena, País Basc, 9 de desembre de 1895-Madrid, 12 de novembre de 1989), coneguda com la Pasionaria, que seria la Passionera en català, fou una dirigent obrera espanyola, una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Dolores Ibárruri Gómez · Veure més »

Economia de subsistència

Economia de subsistència és l'economia que es basa en l'agricultura o la ramaderia amb explotacions, generalment familiars, que només arriba per a l'alimentació i el vestit de la pròpia família o grup social i en la qual no es produeixen excedents que permeten el comerç o, en cas que es produïsquen, aquests són escassos i es destinen de forma immediata a la barata amb altres famílies o grups socials.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Economia de subsistència · Veure més »

El Diluvio

El Diluvio fou un publicació diària feta en castellà que es va editar a Barcelona.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і El Diluvio · Veure més »

El Guinardó

Plaça del Guinardó El Guinardó és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і El Guinardó · Veure més »

Eleonora Duse

Eleonora Duse (Vigevano, Piemont, 3 d'octubre de 1858-Pittsburgh, Estats Units, 2 d'abril de 1924) fou una de les més cèlebres actrius de teatre italiana de finals del segle XIX i principis del XX.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Eleonora Duse · Veure més »

Elit

Una elit és un grup social minoritari dins una societat que resulta privilegiat per la seva preminència en aspectes tan diversos com pot ser l'economia, la institucionalitat, la cultura...

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Elit · Veure més »

Escola Moderna

Imatge del butlletí de l''''Escola Moderna''' Placa en record de l'antiga seu de l'Escola Moderna (1901-1906), al carrer de Bailèn núm. 56 de Barcelona João Penteado, una professora no identificada i els seus alumnes a l'Escola Moderna de São Paulo el 1913 12. Will Durant posa amb els seus alumnes LEscola Moderna va ser un moviment de pedagogia llibertària que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX, i que va adoptar la filosofia d'ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Escola Moderna · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Espanya · Veure més »

Esplugues de Llobregat

Esplugues de Llobregat és el municipi més petit en extensió de la comarca del Baix Llobregat, tot i que fins al 1990 va pertànyer al Barcelonès.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Esplugues de Llobregat · Veure més »

Eusebi Carbó i Carbó

Eusebi Carbó i Carbó (Palamós, Baix Empordà, 31 de desembre de 1883 - Ciutat de Mèxic, 16 de gener de 1958) fou un mestre i propagandista anarcosindicalista i anarquista català.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Eusebi Carbó i Carbó · Veure més »

Federació Anarquista Ibèrica

La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a la platja del Saler, València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), i tenim d'aquesta forma un àmbit d'actuació ibèric.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Federació Anarquista Ibèrica · Veure més »

Feminisme

Manifestació feminista a Nova York el 1912 Manifestació feminista a Barcelona el 2009 El feminisme és el conjunt del moviment feminista i la teoria feminista.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Feminisme · Veure més »

Feminisme de la diferència

Carla Lonzi El feminisme de la diferència va néixer al maig del 68 i a Europa es va desenvolupar principalment al llarg dels anys 70 del segle XX, en el context de la postmodernitat.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Feminisme de la diferència · Veure més »

Fets de maig del 1937

Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Fets de maig del 1937 · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Filosofia · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і França · Veure més »

Francesc Ferrer i Guàrdia

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, el Maresme, 10 de gener de 1859 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909) fou un important pedagog català.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Francesc Ferrer i Guàrdia · Veure més »

Francesc Isgleas i Piarnau

Francesc Isgleas i Piarnau (Sant Feliu de Guíxols, 16 de febrer del 1892 - Barcelona, 14 de febrer del 1977) fou un dirigent anarcosindicalista català.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Francesc Isgleas i Piarnau · Veure més »

Francisco Largo Caballero

Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Francisco Largo Caballero · Veure més »

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »

Germinal Esgleas Jaume

Germinal Esgleas Jaume fou el pseudònim de Josep Esgleas i Jaume (Malgrat de Mar, 1903 - Tolosa de Llenguadoc, 1981) fou un anarcosindicalista català i militant de la FAI.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Germinal Esgleas Jaume · Veure més »

Glasgow

Glasgow (en gaèlic escocès: Glaschu, en escocès: Glesca) és una ciutat d'Escòcia, al Regne Unit.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Glasgow · Veure més »

Govern de Vichy

El Govern de Vichy, la França de Vichy o el Règim de Vichy, denominat oficialment Estat francès, fou el govern de França des de juliol de 1940 fins a l'agost de 1944, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial des de l'ocupació del país pels alemanys fins a la intervenció dels Aliats mitjançant els desembarcaments de Normandia i Provença.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Govern de Vichy · Veure més »

Guerra Freda

Amb el terme Guerra Freda s'al·ludeix a l'enfrontament tàctic entre l'URSS i els Estats Units, amb els seus respectius aliats, després de la Segona Guerra Mundial (1945).

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Guerra Freda · Veure més »

Guerrilla

200x200px La guerra de guerrilles o, en català antic, guerra guerrejada és un tipus de confrontació en què uns irregulars dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Guerrilla · Veure més »

Herbert Spencer

Herbert Spencer (Derby, 27 d'abril del 1820 - Brighton, 8 de desembre del 1903) fou un filòsof, psicòleg i sociòleg britànic, fundador de la filosofia evolucionista a Gran Bretanya i un dels més il·lustres positivistes del seu país.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Herbert Spencer · Veure més »

Horacio Martínez Prieto

Horacio Martínez Prieto (Bilbao 1903 – 1985) fou un anarcosindicalista i polític basc.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Horacio Martínez Prieto · Veure més »

Individualisme

L'individualisme és una teoria o doctrina que determina que l'única realitat és la pròpia de l'individu i en aquesta realitat regeixen les normes que li son pròpies.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Individualisme · Veure més »

Isaac Puente Amestoy

Isaac Puente Amestoy (Las Carreras, Abanto-Zierbena, 3 de juny de 1896 - ¿Pancorbo?, 1 de setembre de 1936) va ser un metge anarquista basc, resident a la localitat alabesa de Maeztu, activista de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Isaac Puente Amestoy · Veure més »

Isadora Duncan

Isadora Duncan Dora Angela Duncanon (San Francisco, 27 de maig de 1878-Niça, 14 de setembre de 1927), més coneguda com a Isadora Duncan, fou una ballarina i coreògrafa nord-americana considerada per molts com la creadora de la dansa moderna.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Isadora Duncan · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Itàlia · Veure més »

Jaume Aiguader i Miró

Jaume Aiguader i Miró (la grafia familiar era: Aguadé) (Reus 1882 - Mèxic 1943) fou un metge i polític català d'ERC.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Jaume Aiguader i Miró · Veure més »

Jesús Hernández Tomás

Jesús Hernández (Múrcia, 1907 – Ciutat de Mèxic, 11 de gener de 1971) va ser un polític comunista espanyol que va arribar a ser Ministre d'Educació i Ministre de Sanitat durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Jesús Hernández Tomás · Veure més »

Joan Comorera i Soler

Joan Comorera i Soler (Cervera, 5 de setembre de 1894 - Burgos, 7 de maig de 1958) fou un polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República i primer secretari general del PSUC.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Joan Comorera i Soler · Veure més »

Joan Garcia i Oliver

Joan Garcia i Oliver (Reus, Baix Camp, 20 de gener del 1902 — Guadalajara, Mèxic, 13 de juliol del 1980) va ser un anarcosindicalista català.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Joan Garcia i Oliver · Veure més »

Joan Montseny i Carret

Joan Montseny i Carret, conegut amb el pseudònim de Federico Urales (Reus, Baix Camp, 19 d'agost de 1864 - Salon, Dordonya, 12 de març de 1942), fou un anarquista català.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Joan Montseny i Carret · Veure més »

Joan Peiró i Belis

Joan Peiró i Belis, municipi de Sants (actualment Barcelona), 18 de febrer de 1887 - Paterna, l'Horta Oest, 24 de juliol de 1942.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Joan Peiró i Belis · Veure més »

José Giral Pereira

José Giral Pereira (Santiago de Cuba, 22 d'octubre de 1879 - Mèxic, 23 de desembre de 1962) va ser un polític i químic farmacèutic espanyol, diverses vegades ministre durant el període de la Segona República Espanyola i President del govern republicà en l'exili després de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і José Giral Pereira · Veure més »

Josep Tomàs i Piera

Josep Tomàs i Piera (Barcelona, 6 d'agost de 1900 - Guadalajara, Mèxic, 9 de gener de 1976) fou un advocat i polític català, exiliat pel franquisme a Mèxic.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Josep Tomàs i Piera · Veure més »

Juan López Sánchez

Juan López Sánchez (Bullas, Regió de Múrcia, 16 de gener de 1900 - Madrid, 1972) va ser un sindicalista espanyol d'ideologia anarquista, obrer de la construcció, membre de la CNT i un dels fundadors de la Federació Sindicalista Llibertària.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Juan López Sánchez · Veure més »

Julián Zugazagoitia Mendieta

Julián Zugazagoitia Mendieta (Bilbao, 5 de febrer de 1899 - Madrid, 9 de novembre de 1940) va ser un polític, periodista i escriptor socialista espanyol d'origen basc.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Julián Zugazagoitia Mendieta · Veure més »

La Corunya

La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і La Corunya · Veure més »

La Monumental

La Plaça de Braus de la Monumental fou una plaça de braus de la ciutat de Barcelona on es va practicar la tauromàquia entre el 12 d'abril de 1914 i el 25 de setembre de 2011.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і La Monumental · Veure més »

La Revista Blanca

La Revista Blanca fou una publicació quinzenal de sociologia, ciències i arts que publicaren a Madrid Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé (Soledad Gustavo) del juliol del 1898 a l'any 1905, i a Barcelona de l'1 de juny de 1923 a 15 d'agost de 1936.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і La Revista Blanca · Veure més »

Leganés

Leganés és una ciutat i municipi de la Comunidad de Madrid (Espanya), situat a onze quilòmetres al sud-sud-oest de la madrilenya Puerta del Sol, dins de l'Àrea Metropolitana de Madrid.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Leganés · Veure més »

Literatura

Llibres antics del Col·legi Merton de la Universitat d'Oxford La literatura és l'art d'escriure.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Literatura · Veure més »

Literatura espanyola

La literatura espanyola inclou totes les obres escrites en castellà, normalment per part d'autors residents a Espanya o a Iberoamèrica.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Literatura espanyola · Veure més »

Literatura francesa

La literatura francòfona inclou totes les obres escrites en francès, sigui al país que sigui i al segle que sigui.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Literatura francesa · Veure més »

Llemotges

Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i antiga capital de la província històrica del Llemosí.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Llemotges · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Lucía Sánchez Saornil

Lucía Sánchez Saornil (Madrid, 13 de desembre de 1895-València, 2 de juny de 1970) fou una poeta, militant anarquista i feminista espanyola.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Lucía Sánchez Saornil · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Madrid · Veure més »

Maquis

el mural sencer Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Maquis · Veure més »

Marià Rodríguez i Vázquez

Marià Rodríguez i Vázquez (Barcelona, 1909 - La Ferté-sous-Jouarre, Xampanya, 18 de juny de 1939) fou un dirigent anarcosindicalista català, conegut popularment com a Marianet i que signava Marià R. Vázquez.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Marià Rodríguez i Vázquez · Veure més »

Mèxic

Mèxic (en castellà: México), oficialment els Estats Units Mexicans (en castellà: Estados Unidos Mexicanos), és una república federal constitucional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Mèxic · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 443.243 habitants, que forma una conurbació de més de 550.000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Múrcia · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

Alfons XIII i el dictador Primo de Rivera, març 1930. Monument a Miguel Primo de Rivera a la Plaça de l'Arenal de Jerez de la Frontera (1929) Miguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930) fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Miina Sillanpää

Miina Sillanpää (nascuda com a Vilhelmiina Riktig; 4 de juny de 1866, Jokioinen–3 d’abril de 1952, Hèlsinki) va ser la primera ministra finlandesa i una figura clau en el moviment obrer.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Miina Sillanpää · Veure més »

Milícia

Voluntàries armades a la guerra de Vietnam. Una milícia és un grup paramilitar format per ciutadans que s'uneixen per tal d'oferir serveis de defensa a un territori o a una ideologia.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Milícia · Veure més »

Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat d'Espanya

El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat d'Espanya · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

Nina Bang

Nina Henriette Wendeline Bang, de soltera Ellinger (6 d'octubre de 1866, a Copenhaguen; 25 de març 1928, a Copenhaguen), va ser una política danesa integrant del partit socialdemòcrata, a més d'historiadora. El 1924 va ser nomenada ministra d'Educació de Dinamarca, i es convertí en la primera dona que exercia aquest càrrec en un govern reconegut internacionalment (Aleksandra Kolontái va ser comissària del poble per al Benestar Social de la Rússia soviètica de 1917 a 1918. Constance Markievicz era ministra de Treball d'Irlanda, 1919-1922).

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Nina Bang · Veure més »

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment New York City) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Nova York · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Països Catalans · Veure més »

Pactes de la Moncloa

Els Pactes de la Moncloa van ser els acords signats al Palau de la Moncloa durant la transició espanyola el 25 d'octubre de 1977 entre el Govern d'Espanya de la legislatura constituent, presidit per Adolfo Suárez, els principals partits polítics amb representació parlamentària al Congrés dels Diputats i les associacions empresarials i el sindicat Comissions Obreres, amb l'objectiu de procurar l'estabilització del procés de transició al sistema democràtic, així com adoptar una política econòmica que contingués la forta inflació que arribava al 47%.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Pactes de la Moncloa · Veure més »

Palafrugell

Palafrugell és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Palafrugell · Veure més »

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol escindit del PSOE el 14 de novembre de 1921 per la negativa del primer a sumar-se a la III Internacional convocada per Lenin.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Partit Comunista d'Espanya · Veure més »

Partit Obrer d'Unificació Marxista

El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i València, fundat en 1935.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Partit Obrer d'Unificació Marxista · Veure més »

Partit Socialista Unificat de Catalunya

Propaganda del PSUC Banderes del PSUC El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) és un partit català d'ideologia comunista.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »

Patriarcat

Mural sobre el patriarcat a la Universitat Pompeu Fabra El patriarcat és un concepte antropològic que descriu una organització social i cultural en la qual la totalitat de les relacions socials està estructurada pel domini de l'home.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Patriarcat · Veure més »

Pedro Herrera Camarero

Pedro Herrera Camarero (Valladolid, 18 de gener de 1909 - Buenos Aires, 28 d'octubre de 1969) fou un anarcosindicalista espanyol.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Pedro Herrera Camarero · Veure més »

Pistolerisme

El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1919 i el 1923 als Països Catalans.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Pistolerisme · Veure més »

Procés de Montjuïc

Ramon Casas va pintar ''Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria'', l'esdeveniment immediatament anterior a l'atemptat El procés de Montjuïc fou el procés militar que seguí a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona contra la processó del Corpus, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Procés de Montjuïc · Veure més »

Puçol

Puçol és un municipi valencià de l'Horta Nord.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Puçol · Veure més »

Revolució d'Astúries de 1934

La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Revolució d'Astúries de 1934 · Veure més »

Revolució social espanyola de 1936

La revolució social espanyola de 1936 va començar després del cop d'estat del 18 de juliol que va desencadenar la Guerra civil espanyola, i va acabar amb la repressió dels fets de maig del 1937.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Revolució social espanyola de 1936 · Veure més »

Sabadell

Sabadell és una ciutat catalana, capital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Sabadell · Veure més »

Salou

Salou és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès amb 26 558 habitants, creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Salou · Veure més »

Sant Andreu de Palomar

Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Sant Andreu de Palomar · Veure més »

Sant Martí de Provençals

Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'Església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Sant Martí de Provençals · Veure més »

Santa Eulàlia (barri de l'Hospitalet)

Santa Eulàlia és un dels barris de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Santa Eulàlia (barri de l'Hospitalet) · Veure més »

Sébastien Faure

Sébastien Faure (Sant-Etiève, Loira 1858 - Royan, Charente Marítim 1942) fou un polític i pedagog francès.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Sébastien Faure · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco).

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Segona República Espanyola · Veure més »

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Setmana Tràgica · Veure més »

Socialisme

El socialisme és una gamma de sistemes econòmics i socials caracteritzats per la socialització de la propietat i el control democràtic dels mitjans de producció, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Socialisme · Veure més »

Solidaridad Obrera

Solidaridad Obrera o Unió Local de Societats Obreres de Barcelona-Solidaritat Obrera fou una organització unitària sindical de Barcelona creada l'agost de 1907, formada sobre les estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Solidaridad Obrera · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Suècia · Veure més »

Sufragi femení

Manifestació de sufragistes a la ciutat de Nova York, 1912 El moviment internacional pel sufragi femení dut a terme per les sufragistes va ser un moviment reformista social, econòmic i polític que promovia l'extensió del sufragi (això és, el dret al vot) a les dones, advocant pel «sufragi igual» (abolició de la diferència de capacitat de votació per gènere) en lloc del «sufragi universal» (abolició de la discriminació deguda principalment a l'ètnia), ja que aquest últim era considerat massa revolucionari.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Sufragi femení · Veure més »

Teatre Circ Olympia

El Teatro Circo Olympia va ser un local d'espectacles ubicat a la Ronda de Sant Pau, número 27, cantonada amb el carrer Aldana, al costat de l'Avinguda del Paral·lel.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Teatre Circ Olympia · Veure més »

Teresa Claramunt i Creus

Teresa Claramunt i Creus (Sabadell, 4 de juny de 1862-Barcelona, 11 d'abril de 1931) fou una dirigent anarcosindicalista catalana.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Teresa Claramunt i Creus · Veure més »

Teresa Mañé i Miravet

Teresa Mañé i Miravet, també coneguda com a Soledad Gustavo (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 29 de novembre de 1865-Perpinyà, 5 de febrer de 1939), fou una escriptora i periodista catalana.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Teresa Mañé i Miravet · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Trentisme

El trentisme va ser un corrent ideològica i sobretot moviment que es va donar dins d'un sector reformista de l'organització anarcosindicalista CNT.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Trentisme · Veure més »

Unió General de Treballadors

La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical obrera espanyola d'orientació socialista fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Unió General de Treballadors · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Universitat de Barcelona · Veure més »

Universitat de Granada

La Universitat de Granada (en castellà i oficialment Universidad de Granada) posseeix campus universitaris a les ciutats de Granada, Ceuta i Melilla.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Universitat de Granada · Veure més »

Vallecas

Edifici Vallecas 12 Vallecas és una extensa àrea de la ciutat de Madrid, única entitat supradistrictal dins de la capital.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Vallecas · Veure més »

Vladímir Antónov-Ovséienko

Vladímir Aleksàndrovitx Antónov-Ovséienko (en rus Влади́мир Алекса́ндрович Анто́нов-Овсе́енко, en ucraïnès: Володимир Антонов-Овсєєнко), (Txernihiv, 9 de març de 1883 – Butirka, 10 de febrer de 1938, fou, primer, un destacat bolxevic i, després, un representant diplomàtic de la Unió Soviètica. Morí víctima de la Gran Purga de Stalin.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Vladímir Antónov-Ovséienko · Veure més »

Voluntarisme

Voluntarisme és un terme que descriu les doctrines filosòfiques que situen la voluntat com la primera de les potències espirituals de l'home enfront de la raó.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Voluntarisme · Veure més »

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 12 de febrer · Veure més »

14 de gener

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 14 de gener · Veure més »

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 17 de maig · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1905 · Veure més »

1914

Providence (Rhode Island);Països Catalans.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1914 · Veure més »

1921

Sense descripció.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1921 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1925 · Veure més »

1927

;Països Catalans.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1927 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1932 · Veure més »

1936

;Països Catalans: Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1936 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Billet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1937 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1938 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1939 · Veure més »

1949

;Països Catalans.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1949 · Veure més »

1951

;Països Catalans.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1951 · Veure més »

1969

Buzz Aldrin a la Lluna;Països Catalans.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1969 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1974 · Veure més »

1977

;Països Catalans.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1977 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1979 · Veure més »

1987

;Països Catalans.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1987 · Veure més »

1994

;Països Catalans.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1994 · Veure més »

4 de novembre

El 4 de novembre és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 4 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Federica Montseny, Federica Montseny Mañé, Federica Montseny i Mañé, Frederica Montseny.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »