Accés més ràpid que el navegador!
163 les relacions: Ajuntament de Sabadell, Aleksandra Kol·lontai, Alliberament de París, Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola, Anarquisme, Androgínia, Anglaterra, Anglès, Antoni Sesé i Artaso, Arturo Soria Mata, Augusto César Sandino, Avortament, Ángeles Amador Millán, Àngel Samblancat i Salanova, Badia del Vallès, Barcelona, Barri d'Horta, Batalla de Madrid, Boletín de Información CNT-AIT-FAI, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Canadà, Canovelles, Capitalisme, Carmen Alcalde i Garriga, Català, Cerdanyola del Vallès, Chamberí, Charles Robert Darwin, Classe mitjana, Col·lectivisme, Comunisme llibertari, Confederació Nacional del Treball, Confederació Regional del Treball de Catalunya, Constance Markievicz, Constancia de la Mora Maura, Cop d'estat del 18 de juliol, Dictadura de Primo de Rivera, Dolores Ibárruri Gómez, Economia de subsistència, El Diluvio, El Guinardó, Eleonora Duse, Elit, Escola Moderna, Espanya, Esplugues de Llobregat, Eusebi Carbó i Carbó, Exili republicà espanyol, Federació Anarquista Ibèrica, ..., Feminisme, Feminisme de la diferència, Fets de Maig, Filosofia, França, Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Isgleas i Piarnau, Francisco Largo Caballero, Frederica Montseny, la dona que parla, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Germinal Esgleas Jaume, Glasgow, Govern de Vichy, Guerra Freda, Guerrilla, Herbert Spencer, Horacio Martínez Prieto, Individualisme, Isaac Puente Amestoy, Isadora Duncan, Itàlia, Jaume Aiguader i Miró, Jesús Hernández Tomás, Joan Comorera i Soler, Joan Garcia Oliver, Joan Montseny i Carret, Joan Peiró i Belis, Joana d'Arc, José Giral Pereira, Josep Tomàs i Piera, Juan López Sánchez, Julián Zugazagoitia Mendieta, La Corunya, La Monumental, La Revista Blanca, Leganés, Literatura, Literatura espanyola, Literatura francesa, Llemotges, Lluís Companys i Jover, Louis Armstrong, Lucía Sánchez Saornil, Maquis, Marià Rodríguez i Vázquez, Mèxic, Múrcia, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Miina Sillanpää, Milícia, Ministeri de Sanitat del Regne d'Espanya, Montjuïc (Barcelona), Nens de Rússia, Nina Bang, Nova York, Països Catalans, Pactes de la Moncloa, Palafrugell, París, Partit Comunista d'Espanya, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Patriarcat, Pedro Herrera Camarero, Pistolerisme, Procés de Montjuïc, Puçol, Revolució d'Astúries de 1934, Revolució social espanyola de 1936, Sabadell, Salou, Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals, Santa Eulàlia (barri de l'Hospitalet), Sébastien Faure, Segona República Espanyola, Setmana Tràgica, Socialisme, Solidaridad Obrera, Suècia, Sufragi femení, Superhome, Teatre Circ Olympia, Teresa Claramunt i Creus, Teresa Mañé i Miravet, Tolosa de Llenguadoc, Trentisme, Unió General de Treballadors, Universitat de Barcelona, Universitat de Granada, Vallecas, Vladímir Antónov-Ovséienko, Voluntarisme, 13è districte de París, 17 de maig, 1914, 1921, 1925, 1927, 1932, 1936, 1937, 1938, 1939, 1949, 1951, 1969, 1974, 1977, 1979, 1987, 1994, 4 de novembre. Ampliar l'índex (113 més) »
Ajuntament de Sabadell
L'Ajuntament de Sabadell és l'administració de primer nivell que governa la ciutat i el municipi de Sabadell i que representa els sabadellencs.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Ajuntament de Sabadell · Veure més »
Aleksandra Kol·lontai
Aleksandra Mikhàilovna Kol·lontai (ucraïnès: Олександра Михайлівна Коллонтай; rus: Алекса́ндра Миха́йловна Коллонта́й), nascuda Aleksandra Mikhàilovna Domontóvitx (ucraïnès: Олександра Михайлівна Домонтович; rus: Алекса́ндра Миха́йловна Домонто́вич) (Sant Petersburg, 31 de març del 1872 (19 de març del calendari julià) - Moscou, 9 de març de 1952) fou una revolucionària, feminista socialista, filla d'aristòcrates, que va tenir un paper important durant la Revolució Russa, amb posicions destacades en el partit bolxevic i en el govern soviètic dels primers anys, sent la primera dona ministra d'Europa.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Aleksandra Kol·lontai · Veure més »
Alliberament de París
L'Alliberament de París durant la II Guerra Mundial va tenir lloc a l'agost de 1944 i va marcar la fi del Desembarcament de Normandia amb l'alliberament de la capital francesa, i tot un símbol de l'ocupació nazi de França.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Alliberament de París · Veure més »
Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola
La Catalunya anarquista o Catalunya revolucionària va ser la part de Catalunya controlada per milícies anarquistes, sindicats obrers i partits durant el transcurs de la Guerra Civil espanyola, des del fallit cop d'Estat i la conseqüent revolució social el 1936 fins a la fi del conflicte l'any 1939.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Anarquisme · Veure més »
Androgínia
Androgínia és un terme derivat del grec ἀνδρóγυνος (al seu torn format pels mots ἀνήρ 'home' i γυνή 'dona') i es refereix a la barreja de masculinitat i feminitat característica de la moda o a un hermafroditisme veritable.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Androgínia · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Anglaterra · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Anglès · Veure més »
Antoni Sesé i Artaso
Antoni Sesé i Artaso (Broto, Osca, 1895 - Barcelona, 5 de maig de 1937) fou un dirigent comunista català.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Antoni Sesé i Artaso · Veure més »
Arturo Soria Mata
Arturo Soria Mata va ser un urbanista espanyol conegut especialment per la seva formulació de la ciutat lineal.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Arturo Soria Mata · Veure més »
Augusto César Sandino
Augusto César Sandino (18 de maig de 1895 - 21 de febrer de 1934) va ser un líder de la resistència nicaragüenca contra l'exèrcit estatunidenc a Nicaragua.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Augusto César Sandino · Veure més »
Avortament
Lavortament és un terme mèdic per a designar la interrupció de l'embaràs per l'expulsió del fetus abans que aquest sigui viable entre les 20 i les 28 setmanes.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Avortament · Veure més »
Ángeles Amador Millán
Ángeles Amador Millán (Madrid, Espanya 1949) és una advocada i política espanyola, que fou Ministra de Sanitat i Consum de l'últim govern presidit per Felipe González.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Ángeles Amador Millán · Veure més »
Àngel Samblancat i Salanova
Àngel Samblancat i Casanova (Graus, Ribagorça, 1 de març del 1885 - Ciutat de Mèxic, 24 de febrer del 1963) va ser un polític anarquista i nacionalista aragonès.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Àngel Samblancat i Salanova · Veure més »
Badia del Vallès
Badia del Vallès és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Badia del Vallès · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Barcelona · Veure més »
Barri d'Horta
Masia Can Mariner, al barri d'Horta Horta és un barri del districte Horta-Guinardó, de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Barri d'Horta · Veure més »
Batalla de Madrid
La batalla de Madrid foren els combats entre les forces lleials al govern de la Segona República Espanyola i els militars revoltats durant el mes de novembre del 1936 per aconseguir el control de la ciutat a l'inici de la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Batalla de Madrid · Veure més »
Boletín de Información CNT-AIT-FAI
El Boletín de Información CNT-AIT-FAI, originalment amb el subtítol "Informes y noticias facilitadas por la Confederación Nacional del Trabajo" és un butlletí diari editat entre el 22 de juliol de 1936 i el 22 de març de 1938 a Barcelona, durant la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Boletín de Información CNT-AIT-FAI · Veure més »
Bonrepòs i Mirambell
Via verda col-end Bonrepòs i Mirambell és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Bonrepòs i Mirambell · Veure més »
Burjassot
Burjassot és un municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Nord, i situada a la zona oest de l'Àrea Metropolitana de València.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Burjassot · Veure més »
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Canadà · Veure més »
Canovelles
Canovelles és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat a la vall mitjana del riu Congost, amb una extensió de 6,75 quilòmetres quadrats.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Canovelles · Veure més »
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Capitalisme · Veure més »
Carmen Alcalde i Garriga
Carmen Alcalde (Girona, 5 d'agost de 1936) és una escriptora i periodista feminista.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Carmen Alcalde i Garriga · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Català · Veure més »
Cerdanyola del Vallès
Cerdanyola del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, situat a uns 6 km al nord-est de Barcelona.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Cerdanyola del Vallès · Veure més »
Chamberí
Chamberí és el nom d'un districte pertanyent a la ciutat de Madrid i organitzat administrativament en sis barris (Gaztambide (71), Arapiles (72), Trafalgar (73), Almagro (74), Vallehermoso (75) i Ríos Rosas (76). Té una superfície de 4,69 km² i té una població propera als 145.595 habitants. Està delimitat pels carrers.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Chamberí · Veure més »
Charles Robert Darwin
Charles Robert Darwin (/; Shrewsbury, 12 de febrer del 1809 - Down House, 19 d'abril del 1882) fou un naturalista, geòleg i biòleg anglès, conegut principalment per les seves contribucions a la ciència de l'evolució.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Charles Robert Darwin · Veure més »
Classe mitjana
La classe mitjana es defineix per oposició als privilegiats i al baix proletariat.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Classe mitjana · Veure més »
Col·lectivisme
Col·lectivisme, en general, és un terme utilitzat per descriure un èmfasi teòric o pràctic en un grup, en oposició a l'individualisme.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Col·lectivisme · Veure més »
Comunisme llibertari
El comunisme llibertari, també conegut com a anarcocomunisme, comunisme anarquista o comunisme lliure és una ideologia política relacionada amb el socialisme llibertari, però que no s'hauria de confondre amb aquest.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Comunisme llibertari · Veure més »
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Confederació Nacional del Treball · Veure més »
Confederació Regional del Treball de Catalunya
Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) fou una sindicat anarcosindicalista fundat a Barcelona el 1910 com a continuadora de la Confederació Regional de Societats de Resistència-Solidaridad Obrera.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Confederació Regional del Treball de Catalunya · Veure més »
Constance Markievicz
Constance Georgine, comtessa de Markievicz, (Londres, 4 de febrer de 1868 - Dublín, 15 de juliol de 1927) fou una política irlandesa, revolucionària nacionalista, sufragista i socialista, membre del Sinn Féin i del Fianna Fáil.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Constance Markievicz · Veure més »
Constancia de la Mora Maura
Constancia de la Mora Maura (Madrid, 1906-Guatemala, 1950) fou una funcionària de la Segona República espanyola durant la Guerra Civil, feminista i de militància comunista.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Constancia de la Mora Maura · Veure més »
Cop d'estat del 18 de juliol
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Cop d'estat del 18 de juliol · Veure més »
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »
Dolores Ibárruri Gómez
, coneguda com la Pasionaria, fou una dirigent obrera espanyola, una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE).
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Dolores Ibárruri Gómez · Veure més »
Economia de subsistència
Sega a Romania el 1920 L'economia de subsistència és l'economia que es basa en l'agricultura i la ramaderia amb explotacions, generalment familiars, per a l'alimentació, abric i habitatge de la pròpia família o grup social i en la qual no es produeixen excedents que permetin el comerç o, en cas que es produïsquen, aquests són escassos i es destinen de forma immediata a la barata amb altres famílies o grups socials.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Economia de subsistència · Veure més »
El Diluvio
El Diluvio fou una publicació diària feta en castellà que es va editar a Barcelona.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і El Diluvio · Veure més »
El Guinardó
El Guinardó és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і El Guinardó · Veure més »
Eleonora Duse
Eleonora Duse (Vigevano, Piemont, 3 d'octubre de 1858 - Pittsburgh, Estats Units, 21 d'abril de 1924) fou una de les més cèlebres actrius de teatre italiana de finals del i principis del XX, i una de les actrius més grans de tots els temps.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Eleonora Duse · Veure més »
Elit
Una elit és un grup social minoritari dins una societat que resulta privilegiat per la seva preminència en aspectes tan diversos com pot ser l'economia, la institucionalitat, la cultura… i que manté una situació de superioritat respecte a la resta de grups que formen part del col·lectiu.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Elit · Veure més »
Escola Moderna
Imatge del butlletí de l'''Escola Moderna'' Placa en record de l'antiga seu de l'Escola Moderna (1901-1906), al carrer de Bailèn núm. 56 de Barcelona LEscola Moderna va ser un projecte educatiu dirigit a les classes socials més baixes amb el propòsit que aquestes tinguessin accés a una educació científica, democràtica i de qualitat.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Escola Moderna · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Espanya · Veure més »
Esplugues de Llobregat
Esplugues de Llobregat és el municipi més petit en extensió de la comarca del Baix Llobregat, tot i que fins al 1990 va pertànyer al Barcelonès.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Esplugues de Llobregat · Veure més »
Eusebi Carbó i Carbó
Eusebi Carbó i Carbó (Palamós, Baix Empordà, 31 de desembre de 1883 - Ciutat de Mèxic, 16 de gener de 1958) fou un mestre i propagandista anarcosindicalista i anarquista català.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Eusebi Carbó i Carbó · Veure més »
Exili republicà espanyol
Lexili republicà espanyol es refereix al conjunt de ciutadans de l'Estat espanyol que durant la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939 i la immediata postguerra es van veure abocats a abandonar el territori i desplaçar-se a altres països per motius ideològics i de consciència o per temor a les represàlies per part del bàndol vencedor i del règim polític autoritari instaurat a Espanya, i que van romandre a l'estranger fins que l'evolució de les circumstàncies internes del país els va permetre tornar gradualment, encara que van ser molts els que finalment es van integrar en les societats que els van donar refugi, contribuint al seu desenvolupament en alguns casos destacats.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Exili republicà espanyol · Veure més »
Federació Anarquista Ibèrica
La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), formant un àmbit d'actuació ibèric i part de la Internacional de Federacions Anarquistes.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Federació Anarquista Ibèrica · Veure més »
Feminisme
Manifestació feminista a Barcelona el 2009 El feminisme és el conjunt del moviment feminista i la teoria feminista.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Feminisme · Veure més »
Feminisme de la diferència
El feminisme de la diferència va néixer al maig del 68 i a Europa es va desenvolupar principalment al llarg dels anys 70 del, en el context de la segona onada del feminisme i la postmodernitat, als Estats Units, França i Itàlia.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Feminisme de la diferència · Veure més »
Fets de Maig
Els Fets de Maig foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Fets de Maig · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Filosofia · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і França · Veure més »
Francesc Ferrer i Guàrdia
Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 14 de gener de 1859 - Montjuïc (Barcelona), 13 d'octubre de 1909) va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Francesc Ferrer i Guàrdia · Veure més »
Francesc Isgleas i Piarnau
Francesc Isgleas i Piarnau (Sant Feliu de Guíxols, 16 de febrer de 1893 - Barcelona, 14 de febrer del 1977) fou un dirigent anarcosindicalista català.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Francesc Isgleas i Piarnau · Veure més »
Francisco Largo Caballero
Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Francisco Largo Caballero · Veure més »
Frederica Montseny, la dona que parla
Frederica Montseny, la dona que parla és una pel·lícula de drama històric dirigida per Laura Mañá i estrenada l'any 2021.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Frederica Montseny, la dona que parla · Veure més »
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »
Germinal Esgleas Jaume
Germinal Esgleas Jaume (pseudònim de Josep Esgleas i Jaume, Malgrat de Mar, 1903 - Tolosa de Llenguadoc, 1981) fou un anarcosindicalista català i militant de la FAI.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Germinal Esgleas Jaume · Veure més »
Glasgow
Glasgow (en gaèlic escocès: Glaschu, en escocès: Glesca) és una ciutat d'Escòcia, al Regne Unit.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Glasgow · Veure més »
Govern de Vichy
El Govern de Vichy, la França de Vichy o el Règim de Vichy, denominat oficialment Estat francès, fou el govern de França des de juliol de 1940 fins a l'agost de 1944, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial des de l'ocupació del país pels alemanys fins a la intervenció dels Aliats mitjançant els desembarcaments de Normandia i Provença.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Govern de Vichy · Veure més »
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Guerra Freda · Veure més »
Guerrilla
La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Guerrilla · Veure més »
Herbert Spencer
Herbert Spencer (Derby, 27 d'abril del 1820 - Brighton, 8 de desembre del 1903) fou un filòsof, psicòleg i sociòleg britànic, fundador de la filosofia evolucionista a Gran Bretanya i un dels més il·lustres positivistes del seu país.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Herbert Spencer · Veure més »
Horacio Martínez Prieto
Horacio Martínez Prieto (Bilbao 1903 – 1985) fou un anarcosindicalista i polític basc.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Horacio Martínez Prieto · Veure més »
Individualisme
L'individualisme és una teoria o doctrina que determina que l'única realitat és la pròpia de l'individu i en aquesta realitat regeixen les normes que li són pròpies.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Individualisme · Veure més »
Isaac Puente Amestoy
Isaac Puente Amestoy (Las Carreras, Abanto-Zierbena, 3 de juny de 1896 - ¿Pancorbo?, 1 de setembre de 1936) va ser un metge anarquista basc, resident a la localitat alabesa de Maeztu, activista de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Isaac Puente Amestoy · Veure més »
Isadora Duncan
Isadora Duncan Dora Angela Duncanon (San Francisco, 26 o 27 de maig de 1877-Niça, 14 de setembre de 1927), més coneguda com a Isadora Duncan, fou una ballarina i coreògrafa estatunidenca considerada per molts com la creadora de la dansa moderna.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Isadora Duncan · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Itàlia · Veure més »
Jaume Aiguader i Miró
Jaume Aiguader i Miró (la grafia familiar era: Aguadé) (Reus, 24 de juliol de 1882 - Mèxic 30 de maig de 1943) fou un metge i polític català d'ERC.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Jaume Aiguader i Miró · Veure més »
Jesús Hernández Tomás
Jesús Hernández Tomás (Múrcia, 1907 – Ciutat de Mèxic, 11 de gener de 1971) va ser un polític comunista espanyol que va arribar a ser Ministre d'Educació i Ministre de Sanitat durant la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Jesús Hernández Tomás · Veure més »
Joan Comorera i Soler
Joan Comorera i Soler (Cervera, 5 de setembre de 1894 - Burgos, 7 de maig de 1958) fou un polític català, d'ideologia comunista i catalanista, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República, conseller de la Generalitat en diverses ocasions i primer secretari general del PSUC.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Joan Comorera i Soler · Veure més »
Joan Garcia Oliver
Joan Garcia Oliver (Reus, Baix Camp, 20 de gener del 1902 — Guadalajara, Mèxic, 13 de juliol del 1980) va ser un revolucionari anarcosindicalista català i ministre de la CNT durant la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Joan Garcia Oliver · Veure més »
Joan Montseny i Carret
, conegut amb el pseudònim de Federico Urales, fou un anarquista català.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Joan Montseny i Carret · Veure més »
Joan Peiró i Belis
Joan Peiró i Belis (Sants, 18 de febrer de 1887 - Paterna, 24 de juliol de 1942) fou un cristaller, cooperativista, sindicalista anarquista i polític català.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Joan Peiró i Belis · Veure més »
Joana d'Arc
Joana d'Arc, també coneguda com a Joana, la donzella d'Orléans –en francès Jeanne, la Pucelle d'Orléans– (Domrémy, ca. 1412 - Roan, 30 de maig de 1431), fou una mística esdevinguda heroïna i actualment patrona de França, així com santa de l'Església Catòlica.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Joana d'Arc · Veure més »
José Giral Pereira
José Giral Pereira (Santiago de Cuba, 22 d'octubre de 1879 - Mèxic, 23 de desembre de 1962) va ser un polític i químic farmacèutic espanyol, diverses vegades ministre durant el període de la Segona República Espanyola i President del govern republicà en l'exili després de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і José Giral Pereira · Veure més »
Josep Tomàs i Piera
Josep Tomàs i Piera (Barcelona, 6 d'agost de 1900 - Guadalajara, Mèxic, 9 de gener de 1976) fou un advocat i polític català, exiliat pel franquisme a Mèxic.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Josep Tomàs i Piera · Veure més »
Juan López Sánchez
Juan López Sánchez (Bullas, Regió de Múrcia, 16 de gener de 1900 - Madrid, 1972) va ser un sindicalista espanyol d'ideologia anarquista, obrer de la construcció, membre de la CNT i un dels fundadors de la Federació Sindicalista Llibertària.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Juan López Sánchez · Veure més »
Julián Zugazagoitia Mendieta
Julián Zugazagoitia Mendieta (Bilbao, 5 de febrer de 1899 - Madrid, 9 de novembre de 1940) va ser un polític, periodista i escriptor socialista espanyol d'origen basc.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Julián Zugazagoitia Mendieta · Veure més »
La Corunya
La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і La Corunya · Veure més »
La Monumental
La plaça de Braus de la Monumental, o simplement la Monumental, és una plaça de braus de Barcelona on es va practicar la tauromàquia entre el 12 d'abril del 1914 i el 25 de setembre del 2011.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і La Monumental · Veure més »
La Revista Blanca
La Revista Blanca fou una publicació quinzenal de sociologia, ciències i arts que publicaren a Madrid Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé (Soledad Gustavo) del juliol del 1898 a l'any 1905, i a Barcelona de l'1 de juny de 1923 al 15 d'agost de 1936.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і La Revista Blanca · Veure més »
Leganés
Leganés és una ciutat i municipi de la Comunidad de Madrid (Espanya), situat a onze quilòmetres al sud-sud-oest de la madrilenya Puerta del Sol, dins de l'Àrea Metropolitana de Madrid.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Leganés · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Literatura · Veure més »
Literatura espanyola
La literatura espanyola inclou totes les obres escrites en castellà, independentment del lloc d'origen, tot i que normalment per part d'autors residents a Espanya o a Iberoamèrica.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Literatura espanyola · Veure més »
Literatura francesa
La literatura francòfona inclou totes les obres escrites en francès, sigui al país que sigui i al segle que sigui.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Literatura francesa · Veure més »
Llemotges
Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Llemotges · Veure més »
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Lluís Companys i Jover · Veure més »
Louis Armstrong
Louis Armstrong (4 d'agost del 1901 – 6 de juliol del 1971), també conegut com a Satchmo o Pops, va ser un dels grans músics de jazz del.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Louis Armstrong · Veure més »
Lucía Sánchez Saornil
Lucía Sánchez Saornil (Madrid, 13 de desembre de 1895-València, 2 de juny de 1970) fou una poeta, militant anarquista i feminista espanyola.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Lucía Sánchez Saornil · Veure més »
Maquis
el mural sencer Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Maquis · Veure més »
Marià Rodríguez i Vázquez
Marià Rodríguez i Vázquez (Barcelona, 1909 - La Ferté-sous-Jouarre, Xampanya, 18 de juny de 1939) fou un dirigent anarcosindicalista català, conegut popularment com a Marianet i que signava Marià R. Vázquez.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Marià Rodríguez i Vázquez · Veure més »
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Mèxic · Veure més »
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Múrcia · Veure més »
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »
Miina Sillanpää
Miina Sillanpää (nascuda com a Vilhelmiina Riktig; 4 de juny de 1866, Jokioinen–3 d'abril de 1952, Hèlsinki) va ser la primera ministra finlandesa i una figura clau en el moviment obrer.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Miina Sillanpää · Veure més »
Milícia
Voluntàries armades a la guerra de Vietnam. Una milícia és un grup paramilitar format per ciutadans que s'uneixen per tal d'oferir serveis de defensa a un territori o a una ideologia.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Milícia · Veure més »
Ministeri de Sanitat del Regne d'Espanya
El Ministeri de Sanitat és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o la ministra de Sanitat.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Ministeri de Sanitat del Regne d'Espanya · Veure més »
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »
Nens de Rússia
Nens, fent la salutació republicana, preparant-se per l'evacuació durant la Guerra Civil espanyola. La fotografia ha estat donada a Wikipedia Commons per Olga Brocca Smith, i està dedicada a totes les víctimes innocents de la guerra. Els nens de Rússia o nens de la guerra són uns 3.000 nens que foren evacuats com a refugiats a la Unió Soviètica per causa de la Guerra Civil espanyola, principalment el 1937 des del País Basc.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Nens de Rússia · Veure més »
Nina Bang
Nina Henriette Wendeline Bang, de soltera Ellinger (6 d'octubre de 1866, a Copenhaguen; 25 de març 1928, a Copenhaguen), va ser una política danesa integrant del partit socialdemòcrata, a més d'historiadora. El 1924 va ser nomenada ministra d'Educació de Dinamarca, i es convertí en la primera dona que exercia aquest càrrec en un govern reconegut internacionalment (Aleksandra Kolontái va ser comissària del poble per al Benestar Social de la Rússia soviètica de 1917 a 1918. Constance Markievicz era ministra de Treball d'Irlanda, 1919-1922).
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Nina Bang · Veure més »
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Nova York · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Països Catalans · Veure més »
Pactes de la Moncloa
Els Pactes de la Moncloa van ser els acords signats al Palau de la Moncloa durant la transició espanyola el 25 d'octubre de 1977 entre el Govern d'Espanya de la legislatura constituent, presidit per Adolfo Suárez, els principals partits polítics amb representació parlamentària al Congrés dels Diputats d'Espanya i les associacions empresarials i el sindicat Comissions Obreres, amb l'objectiu de procurar l'estabilització del procés de transició al sistema democràtic, així com adoptar una política econòmica que contingués la forta inflació que arribava al 47%.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Pactes de la Moncloa · Veure més »
Palafrugell
Palafrugell és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Palafrugell · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і París · Veure més »
Partit Comunista d'Espanya
El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Partit Comunista d'Espanya · Veure més »
Partit Obrer d'Unificació Marxista
El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Partit Obrer d'Unificació Marxista · Veure més »
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »
Patriarcat
Mural sobre el patriarcat a la Universitat Pompeu Fabra El patriarcat és un concepte antropològic que descriu una organització social i cultural en la qual la totalitat de les relacions socials està estructurada pel domini de l'home.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Patriarcat · Veure més »
Pedro Herrera Camarero
Pedro Herrera Camarero (Valladolid, 18 de gener de 1909 - Buenos Aires, 28 d'octubre de 1969) fou un anarcosindicalista espanyol.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Pedro Herrera Camarero · Veure més »
Pistolerisme
El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1918 i el 1923 als Països Catalans.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Pistolerisme · Veure més »
Procés de Montjuïc
Ramon Casas va pintar ''Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria'', l'esdeveniment immediatament anterior a l'atemptat El procés de Montjuïc fou el procés militar que seguí a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona contra la processó del Corpus, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Procés de Montjuïc · Veure més »
Puçol
Puçol és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Puçol · Veure més »
Revolució d'Astúries de 1934
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Revolució d'Astúries de 1934 · Veure més »
Revolució social espanyola de 1936
La revolució social espanyola de 1936 va començar després del cop d'estat del 18 de juliol que va desencadenar la Guerra civil espanyola, i va acabar amb la repressió dels fets de maig del 1937.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Revolució social espanyola de 1936 · Veure més »
Sabadell
Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Sabadell · Veure més »
Salou
Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Salou · Veure més »
Sant Andreu de Palomar
Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Sant Andreu de Palomar · Veure més »
Sant Martí de Provençals
Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Sant Martí de Provençals · Veure més »
Santa Eulàlia (barri de l'Hospitalet)
Santa Eulàlia és un dels barris de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Santa Eulàlia (barri de l'Hospitalet) · Veure més »
Sébastien Faure
Sébastien Faure (Saint-Étienne, Loira 1858 - Royan, Charente Marítim 1942) fou un polític i pedagog francès.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Sébastien Faure · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Segona República Espanyola · Veure més »
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Setmana Tràgica · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Socialisme · Veure més »
Solidaridad Obrera
Solidaridad Obrera o Unió Local de Societats Obreres de Barcelona-Solidaritat Obrera fou una organització unitària sindical de Barcelona creada l'agost de 1907, formada sobre les estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Solidaridad Obrera · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Suècia · Veure més »
Sufragi femení
Manifestació de sufragistes a la ciutat de Nova York, 1912 El moviment internacional pel sufragi femení dut a terme per les sufragistes va ser un moviment reformista social, econòmic i polític que promovia l'extensió del sufragi (això és, el dret al vot) a les dones, advocant pel «sufragi igual» (abolició de la diferència de capacitat de votació per gènere) en lloc del «sufragi universal» (abolició de la discriminació deguda principalment a l'ètnia), ja que aquest últim era considerat massa revolucionari.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Sufragi femení · Veure més »
Superhome
El superhome o sobrehumà (en alemany: der Übermensch) és una noció polisèmica sobretot present en literatura i en filosofia, que representa de manera general la idea de superioritat que un tipus d'home (idealitzat) hauria adquirit vers la resta del gènere humà.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Superhome · Veure més »
Teatre Circ Olympia
El Teatre Circ Olympia va ser un local d'espectacles ubicat a la Ronda de Sant Pau, número 27, cantonada amb el carrer Aldana, al costat de l'Avinguda del Paral·lel.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Teatre Circ Olympia · Veure més »
Teresa Claramunt i Creus
Teresa Claramunt i Creus (Sabadell, 4 de juny de 1862 - Barcelona, 11 d'abril de 1931) fou una dirigent anarcosindicalista catalana.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Teresa Claramunt i Creus · Veure més »
Teresa Mañé i Miravet
Teresa Mañé i Miravet, també coneguda com a Soledad Gustavo (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 29 de novembre de 1865-Perpinyà, 5 de febrer de 1939), fou una escriptora, mestra i periodista catalana lliurepensadora, referent de l'anarquisme espanyol.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Teresa Mañé i Miravet · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Trentisme
El trentisme va ser un corrent ideològic i sobretot moviment que es va donar dins d'un sector reformista de l'organització anarcosindicalista CNT.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Trentisme · Veure més »
Unió General de Treballadors
La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Unió General de Treballadors · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Universitat de Barcelona · Veure més »
Universitat de Granada
La Universitat de Granada (en castellà i oficialment Universidad de Granada) posseeix campus universitaris a les ciutats de Granada, Ceuta i Melilla.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Universitat de Granada · Veure més »
Vallecas
Edifici Vallecas 12 Vallecas és una extensa àrea de la ciutat de Madrid, única entitat supradistrictal dins de la capital.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Vallecas · Veure més »
Vladímir Antónov-Ovséienko
Vladímir Aleksàndrovitx Antónov-Ovséienko (en rus Влади́мир Алекса́ндрович Анто́нов-Овсе́енко, en ucraïnès: Володи́мир Олекса́ндрович Анто́нов-Овсі́єнко) (Txerníhiv, 9 de març de 1883 – Moscou, 10 de febrer de 1938) fou, primer, un destacat bolxevic i, després, un representant diplomàtic de la Unió Soviètica, cònsol a Barcelona durant l'anomenada guerra civil espanyola.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Vladímir Antónov-Ovséienko · Veure més »
Voluntarisme
Voluntarisme és un terme que descriu les doctrines filosòfiques que situen la voluntat com la primera de les potències espirituals de l'home enfront de la raó.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і Voluntarisme · Veure més »
13è districte de París
El 13è districte és un dels vint districtes de París, França.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 13è districte de París · Veure més »
17 de maig
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 17 de maig · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1914 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1921 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1925 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1927 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1932 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1936 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1937 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1938 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1939 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1949 · Veure més »
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1951 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1969 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1974 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1977 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1979 · Veure més »
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1987 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 1994 · Veure més »
4 de novembre
El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Frederica Montseny i Mañé і 4 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Federica Montseny, Federica Montseny Mañé, Federica Montseny i Mañé, Frederica Montseny, Frederica Montseny Mañé.
