Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Alemanya, Amadeu de Savoia-Aosta (V duc d'Aosta), Anglaterra, Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach, Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg, Berlín, Bernat III de Saxònia-Meiningen, Bonn, Carlota de Prússia (duquessa de Saxònia-Meiningen), Castell de Windsor, Càncer, Constantí I de Grècia, Constantí II de Grècia, Dinastia dels Hohenzollern, Enric de Prússia, Ernest August de Hannover (cap de la casa reial de Hannover II), Exposició universal, Frankfurt del Main, Frederic Carles de Hessen-Kassel, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Guerra Austroprussiana, Guillem I de Prússia, Guillem II de Prússia, Hermínia de Reuss, reina de Prússia, Irene de Hessen-Darmstadt, Jordi Frederic de Prússia, Kassel, Lluïsa de Prússia (gran duquessa de Baden), Londres, Margarida de Prússia, Miquel I de Romania, Otto von Bismarck, Països Baixos, Pau I de Rússia, Potsdam, Prússia, Reis de Prússia, Slesvig-Holstein, Sofia de Grècia, Sofia de Prússia, Unificació alemanya, Victòria de Prússia, Victòria, Princesa Reial, 15 de juny, 18 d'octubre, 1831, 1851, 1858, 1859, 1860, ..., 1861, 1862, 1864, 1866, 1868, 1870, 1872, 1878, 1887, 1888, 1892, 1893, 1919, 1929, 1932, 1941, 1954, 9 de març. Ampliar l'índex (18 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Alemanya · Veure més »
Amadeu de Savoia-Aosta (V duc d'Aosta)
Amadeu de Savoia-Aosta (Florència, 27 de setembre de 1943 - Arezzo, 1 de juny de 2021) fou el cap de la casa ducal d'Aosta des de l'any 1947 i fins a la seva mort, el 2021.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Amadeu de Savoia-Aosta (V duc d'Aosta) · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Anglaterra · Veure més »
Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach
Augusta de Saxònia-Weimar, reina de Prússia (Weimar 1811 - Berlín 1890).
Nou!!: Frederic III de Prússia і Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach · Veure més »
Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg
Victòria Augusta de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg (Dolzig, Prússia, 22 d'octubre de 1858 - Haus Doorn, Països Baixos, 1921) fou Princesa de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg coneguda familiarment amb el sobrenom de Dona, pel seu matrimoni amb Guillem II esdevingué reina consort de Prússia i emperadriu d'Alemanya.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Berlín · Veure més »
Bernat III de Saxònia-Meiningen
Bernat III de Saxònia-Meiningen (Meiningen 1851 - Berlín 1928).
Nou!!: Frederic III de Prússia і Bernat III de Saxònia-Meiningen · Veure més »
Bonn
Bonn és una ciutat alemanya a la riba esquerra del Rin.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Bonn · Veure més »
Carlota de Prússia (duquessa de Saxònia-Meiningen)
Carlota de Prússia, duquessa de Saxònia-Meiningen (Berlín 1860 - 1919).
Nou!!: Frederic III de Prússia і Carlota de Prússia (duquessa de Saxònia-Meiningen) · Veure més »
Castell de Windsor
El castell de Windsor és un palau i residència reial situat a Windsor, al comtat de Berkshire, Regne Unit, notable per la seva antiga relació amb la família reial britànica i per la seva arquitectura.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Castell de Windsor · Veure més »
Càncer
El càncer (en termes mèdics, «neoplàsia maligna») és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasis (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).
Nou!!: Frederic III de Prússia і Càncer · Veure més »
Constantí I de Grècia
El rei Constantí I de Grècia. Constantí I de Grècia.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Constantí I de Grècia · Veure més »
Constantí II de Grècia
fou un aristòcrata grec, que exercí com a darrer Rei de Grècia (1964 - 1973).
Nou!!: Frederic III de Prússia і Constantí II de Grècia · Veure més »
Dinastia dels Hohenzollern
Els Hohenzollern és una de les famílies reials més remarcables d'Europa des de l'edat mitjana.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Dinastia dels Hohenzollern · Veure més »
Enric de Prússia
Enric de Prússia, príncep de Prússia (Potsdam 1862 - Hemmelmark (Slesvig-Holstein 1929). Príncep de Prússia i d'Alemanya amb els tractaments d'altesa reial i imperial. Nascut al Neues Palais de la ciutat brandenburguesa de Potsdam el dia 14 d'agost de 1862. Fill de l'emperador Frederic III de Prússia i de la princesa reial Victòria del Regne Unit. Enric era net per via paterna de l'emperador Guillem I de Prússia i de la duquessa Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach i per via materna de la reina Victòria I del Regne Unit i del príncep consort Albert de Saxònia-Coburg Gotha. Casat el dia 24 de maig de 1888 al Palau de Charlottenburg amb la princesa Irene de Hessen-Darmstadt, filla de la princesa Alícia del Regne Unit i del gran duc Lluís IV de Hessen-Darmstadt. La parella comprà la finca septrentional de Hemmelmark on s'instal·laren i on nasqueren els seus tres fills.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Enric de Prússia · Veure més »
Ernest August de Hannover (cap de la casa reial de Hannover II)
Ernest August de Hannover, cap de la casa reial de Hannover (Hannover 1954).
Nou!!: Frederic III de Prússia і Ernest August de Hannover (cap de la casa reial de Hannover II) · Veure més »
Exposició universal
Una exposició universal és una exposició de gran envergadura celebrada des de la segona meitat del en localitzacions arreu del món.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Exposició universal · Veure més »
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Frankfurt del Main · Veure més »
Frederic Carles de Hessen-Kassel
, rei de Finlàndia i cap de la casa de Hessen-Kassel, Cap de la casa landgravinal de Hessen-Kassel i rei de Finlàndia amb el tractament d'altesa reial.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Frederic Carles de Hessen-Kassel · Veure més »
Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Guerra Austroprussiana
La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Guerra Austroprussiana · Veure més »
Guillem I de Prússia
Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).
Nou!!: Frederic III de Prússia і Guillem I de Prússia · Veure més »
Guillem II de Prússia
Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou l'últim emperador (Kàiser) de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941).
Nou!!: Frederic III de Prússia і Guillem II de Prússia · Veure més »
Hermínia de Reuss, reina de Prússia
Hermínia de Reuss, reina de Prússia (Greiz 1887 - Frankfurt de l'Oder 1947. Segona esposa del kàiser Guillem II de Prússia morí en estranyes circumstàncies. Filla del príncep sobirà Enric XXII de Reuss-Greiz i de la princesa Ida Matilde Adelaida de Schaumburg-Lippe. Es casà en primeres núpcies amb el príncep Joan Jordi von Schoenaich-Carolath del qual nasqueren cinc fills.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Hermínia de Reuss, reina de Prússia · Veure més »
Irene de Hessen-Darmstadt
La princesa '''Irene de Hessen''', princesa de Prússia Irene de Hessen-Darmstadt, princesa de Prússia (Darmstadt 1866 - Hemmelmark (Alemanya) 1953) nasqué amb el grau d'altesa gran ducal i en casar-se amb el príncep Enric de Prússia esdevingué princesa de Prússia.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Irene de Hessen-Darmstadt · Veure més »
Jordi Frederic de Prússia
El príncep Jordi Frederic de Prússia (Bremen, 10 de juny de 1976) és el cap actual de la casa reial dels Hohenzollern i, per tant, el pretendent al tron de Prússia i també d'Alemanya.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Jordi Frederic de Prússia · Veure més »
Kassel
L'''Elfbuchenturm'' al bosc de Habicht Kassel (fins al 1926 Cassel) és una ciutat alemanya de l'estat de Hessen amb uns 200.000 habitants.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Kassel · Veure més »
Lluïsa de Prússia (gran duquessa de Baden)
Lluïsa de Prússia, gran duquessa de Baden (Berlín 1838 - Baden-Baden 1923).
Nou!!: Frederic III de Prússia і Lluïsa de Prússia (gran duquessa de Baden) · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Londres · Veure més »
Margarida de Prússia
Margarida de Prússia, landgravina de Hessen-Kassel.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Margarida de Prússia · Veure més »
Miquel I de Romania
Miquel I de Romania (Sinaia, Comtat de Prahova el 25 d'octubre 1921 - 5 de desembre de 2017) fou rei de Romania en dues ocasions (1927 - 1930 i 1940 - 1947) i l'últim cap d'estat viu que estigué en el càrrec durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Miquel I de Romania · Veure més »
Otto von Bismarck
Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, 1 d'abril de 1815; Friedrichsruh, 30 de juliol de 1898), va ser un estadista i polític prussià i després alemany.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Otto von Bismarck · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Països Baixos · Veure més »
Pau I de Rússia
fou tsar de Rússia des de l'any 1796 i fins a l'any 1801, any en què fou assassinat.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Pau I de Rússia · Veure més »
Potsdam
Potsdam és una ciutat alemanya, capital del land de Brandenburg, amb 146.635 habitants (2005).
Nou!!: Frederic III de Prússia і Potsdam · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Prússia · Veure més »
Reis de Prússia
Escut dels Electors de Brandenburg Escut dels Reis de Prússia Escut d'armes gran de l'Emperador Alemany (1871-1918) Corona dels reis de Prússia (Col·lecció del Castell d'Hohenzollern) Aquests són tots els reis de Prússia (tots de la dinastia Hohenzollern) i els electors de Brandenburg: Des del 1994, el pretendent al tron de Prússia (i al d'Alemanya) és Jordi Frederic de Prússia, un rebesnet de Guillem II d'Alemanya, l'últim emperador alemany.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Reis de Prússia · Veure més »
Slesvig-Holstein
Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya. Slesvig-Holstein es divideix en 11 districtes rurals i quatre ciutats sense districte. L'estat té quatre llengües oficials: alemany, baix alemany, danès i frisó. Fou constituït com land el 1946 i s'integrà a la República Federal d'Alemanya tres anys més tard. Fitxer:Schleswig-Holstein Kreise (nummeriert).svg També hi ha quatre districtes urbans.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Slesvig-Holstein · Veure més »
Sofia de Grècia
Sofia de Grècia i Dinamarca (Psikhikó, Atenes, 2 de novembre de 1938), casada amb Joan Carles I d'Espanya, va ser la consort del rei d'Espanya de 1975 fins al 2014, moment en què el seu marit abdicà la Corona espanyola, tot i que actualment manté la denominació de reina.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Sofia de Grècia · Veure més »
Sofia de Prússia
Sofia de Prússia, reina de Grècia (Potsdam 1870 - Frankfurt del Main 1932).
Nou!!: Frederic III de Prússia і Sofia de Prússia · Veure més »
Unificació alemanya
L'imperi alemany de 1871-1918. Com que la part germanòfona del plurinacional Imperi austríac va ser exclosa, aquesta construcció geogràfica va representar una solució anomenada Alemanya petita (Kleindeutsch). Frederic Guillem IV La unificació alemanya fou un procés polític endegat al que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.
Nou!!: Frederic III de Prússia і Unificació alemanya · Veure més »
Victòria de Prússia
La princesa Victòria de Prússia, princesa de Schaumburg-Lippe. Victòria de Prússia, princesa de Schaumburg-Lippe (Potsdam 1866 - Bückeburg 1929).
Nou!!: Frederic III de Prússia і Victòria de Prússia · Veure més »
Victòria, Princesa Reial
Victòria del Regne Unit Princesa Victòria, Princesa Reial, reina de Prússia i emperadriu d'Alemanya (Londres 1841 -, actual Schlosshotel, Kronberg im Taunus 1901).
Nou!!: Frederic III de Prússia і Victòria, Princesa Reial · Veure més »
15 de juny
El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 15 de juny · Veure més »
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 18 d'octubre · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1831 · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1851 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1858 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1859 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1860 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1861 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1862 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1864 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1866 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1868 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1870 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1872 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1878 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1887 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1888 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1892 · Veure més »
1893
;Països Catalans.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1893 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1919 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1929 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1932 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1941 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 1954 · Veure més »
9 de març
El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Frederic III de Prússia і 9 de març · Veure més »
