Taula de continguts
11 les relacions: Amardis, Arbela, Balkh, Barzanes, Darios III de Pèrsia, Gedròsia, Hircània, Pacte de Triparadisos, Pàrtia (satrapia), Poros, Sogdiana.
- Sàtrapes de l'imperi d'Alexandre el Gran
Amardis
Els amardis o mardis (en llatí amardi o mardi, en grec Ἀμαρδοί, Μαρδοί), van ser una nació o tribu asiàtica, propera als hircanis, segons Estrabó, i als harmatòtrofs, a la vora de la mar Càspia.
Veure Fratafernes (sàtrapa) і Amardis
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Veure Fratafernes (sàtrapa) і Arbela
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Veure Fratafernes (sàtrapa) і Balkh
Barzanes
Barzanes (en grec antic Βαρζάνης) o Satibarzanes (Σατιβαρζάνης), va ser sàtrapa persa d'Ària sota Darios III de Pèrsia.
Veure Fratafernes (sàtrapa) і Barzanes
Darios III de Pèrsia
batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.
Veure Fratafernes (sàtrapa) і Darios III de Pèrsia
Gedròsia
Gedròsia o Maka fou una satrapia persa i selèucida que limitava al sud amb l'oceà Índic; a l'est amb l'Indus; al nord amb Aracòsia; i a l'oest amb Drangiana i Carmània.
Veure Fratafernes (sàtrapa) і Gedròsia
Hircània
Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).
Veure Fratafernes (sàtrapa) і Hircània
Pacte de Triparadisos
El pacte de Triparadisos (en grec antic Τριπαράδεισος Triparádeisos, en llatí Triparadisus) va ser un acord signat al petit poblat de Triparadisos (a Síria, prop de les fonts de l'Orontes) l'any 321 aC entre els generals d'Alexandre el Gran (els diàdocs) per repartir-se l'imperi.
Veure Fratafernes (sàtrapa) і Pacte de Triparadisos
Pàrtia (satrapia)
Pàrtia (Parθava) fou una satrapia nord-oriental de l'Iran en temps dels aquemènides i dels selèucides.
Veure Fratafernes (sàtrapa) і Pàrtia (satrapia)
Poros
Poros (en Πόρος) és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.
Veure Fratafernes (sàtrapa) і Poros
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Veure Fratafernes (sàtrapa) і Sogdiana
Vegeu també
Sàtrapes de l'imperi d'Alexandre el Gran
- Èumenes de Càrdia
- Abistamenes
- Abulites
- Ada de Cària
- Antígenes (general)
- Antígon Monoftalm
- Arcó de Pel·la
- Artabazos II
- Asandre de Cària
- Bàlacros (sàtrapa)
- Cales (sàtrapa)
- Cleòmenes de Nàucratis
- Dinastia hecatòmnida
- Estasànor
- Estasandre
- Filip (sàtrapa de Sogdiana)
- Filip (sàtrapa de l'Índia)
- Filotes (sàtrapa)
- Filoxè (sàtrapa)
- Frasaortes
- Fratafernes (sàtrapa)
- Laomedont de Mitilene
- Lisímac de Tràcia
- Lleonat
- Mazeu
- Menandre (sàtrapa)
- Mitrenes
- Nearc (almirall)
- Neoptòlem (diàdoc)
- Oxiartes (pare de Roxana)
- Oxidates
- Peucestes de Mieza
- Pitó (sàtrapa de Mèdia)
- Pitó (sàtrapa de l'Índia)
- Ptolemeu I Soter
- Seleuc I Nicàtor
- Sibirci
- Tàxiles (rei)
- Tlepòlem (sàtrapa)