Accés més ràpid que el navegador!
116 les relacions: Alemanya, Assassinat de Sarajevo, Àustria, Balcans, Barroc, Batalla de Bezzecca, Batalla de Custoza, Batalla de Lissa (1866), Batalla de Sadowa, Bòsnia, Bòsnia i Hercegovina, Budapest, Burgtheater, Camises vermelles (Itàlia), Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, Carles Lluís Josep Maria d'Àustria, Carolina de Baden, Confederació Alemanya del Nord, Congrés de Berlín, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Savoia, Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria), Estefania de Bèlgica, Ferran I d'Àustria, Francesc Carles d'Àustria, Francesc Ferran d'Àustria, Francesc I d'Àustria, Francesc Salvador d'Àustria-Toscana, Friül - Venècia Júlia, Gisela d'Àustria, Giuseppe Garibaldi, Gottfried Semper, Guerra Austroprussiana, Guerra de Crimea, Guerra dels Ducats, Guillem I de Prússia, Helmuth von Moltke, Historicisme arquitectònic, Hongria, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Rus, Incident de Mayerling, Itàlia, Joseph Radetzky von Radetz, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de governants de Croàcia, Llista de monarques de Bohèmia, Llista de reis d'Hongria, ..., Llista de reis germànics, Llombardia, Lluïsa de Baviera, Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria), Maria Valèria d'Àustria, Maximilià I de Baviera, Maximilià I de Mèxic, Maximilià I Josep de Baviera, Mayerling, Màntua, Múnic, Nicolau I de Rússia, Orde del Toisó d'Or, Palau de Schönbrunn, Piemont, Prússia, Primera guerra d'independència italiana, Primera Guerra de Schleswig, Primera Guerra Mundial, Província de Trento, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Prússia, Regne de Sardenya, Regne de Sardenya-Piemont, Regne de Sèrbia, Regne Llombardovènet, Revolució de 1848, Ringstraße, Rodolf d'Àustria, Sarajevo, Sèrbia, Segon Imperi Francès, Slesvig-Holstein, Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria), Tabernaemontana, Tirol del Sud, Tractat de Viena (1866), Trentino - Tirol del Sud, Trieste, Unificació italiana, Vèneto, Venècia, Viena, 18 d'agost, 1830, 1846, 1848, 1853, 1855, 1856, 1857, 1858, 1859, 1864, 1866, 1867, 1868, 1871, 1874, 1888, 1889, 1914, 1916, 1918, 1924, 1932. Ampliar l'índex (66 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Alemanya · Veure més »
Assassinat de Sarajevo
Sortida des de l'Ajuntament, cinc minuts abans de l'assassinat El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la Corona d'Àustria.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Assassinat de Sarajevo · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Àustria · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Balcans · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Barroc · Veure més »
Batalla de Bezzecca
La Batalla de Bezzecca es va lliurar el 21 de juliol de 1866 entre Itàlia i Àustria, durant la Tercera Guerra d'Independència Italiana.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Batalla de Bezzecca · Veure més »
Batalla de Custoza
La Batalla de Custoza va tenir lloc el dia 24 de juny de 1866 a la província austríaca de Venècia, a les proximitats de la ciutat de Verona.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Batalla de Custoza · Veure més »
Batalla de Lissa (1866)
La Batalla de Lissa es va lliurar el 20 de juliol de 1866 entre l'armada austríaca i l'armada italiana prop de l'illa de Lissa (actual Vis), al Mar Adriàtic, en el marc de la Guerra Austro-Prussiana.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Batalla de Lissa (1866) · Veure més »
Batalla de Sadowa
La batalla de Königgrätz (o Hradec Králové) o batalla de Sadowa (o Sadová) tingué lloc el 3 de juliol de 1866 i fou lliurada en el marc de la Guerra de les Set Setmanes.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Batalla de Sadowa · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Bòsnia · Veure més »
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Budapest · Veure més »
Burgtheater
El vell Burgtheater (abans de 1888). El Burgtheater (després de la seva construcció.) Burgtheater (lateral) El Burgtheater (Teatre imperial de la cort), originalment anomenat "K.K. Theater an der Burg", i a partir de 1920 "K.K. Hofburgtheater", és el Teatre Nacional d'Àustria a Viena i un dels més importants teatres del món en llengua alemanya.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Burgtheater · Veure més »
Camises vermelles (Itàlia)
Els Camises vermelles (italià: Camicie rosse o Giubbe rosse), també anomenats Garibaldini, són voluntaris que van seguir el patriota italià Giuseppe Garibaldi durant les seves campanyes.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Camises vermelles (Itàlia) · Veure més »
Carles I d'Àustria i IV d'Hongria
Carles I d'Àustria (Persenbeug, Baixa Àustria, 17 d'agost de 1887 - Funchal, 1921) fou el darrer emperador austríac, essent també arxiduc d'Àustria i rei d'Hongria des de l'any 1916 i fins a l'any 1918, any en què s'abolí la monarquia danubiana.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Carles I d'Àustria i IV d'Hongria · Veure més »
Carles Lluís Josep Maria d'Àustria
Carles Lluís Josep Maria d'Àustria (Schönbrunn, 30 de juliol de 1833 - Viena, 1896) Arxiduc d'Àustria, príncep imperial de Bohèmia i d'Hongria amb el tractament d'altesa imperial.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Carles Lluís Josep Maria d'Àustria · Veure més »
Carolina de Baden
Carolina de Baden (Karoline von Baden) (Karlsruhe, 13 de juliol de 1776 - Múnic, 13 de novembre 1841) va ser una princesa de Baden i per casament amb Maximilià I, reina consort de Baviera.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Carolina de Baden · Veure més »
Confederació Alemanya del Nord
La Confederació Alemanya del Nord (Norddeutscher Bund en alemany) fou l'agrupament transitori de 22 estats en el que avui és el nord d'Alemanya, que s'inicià el 1867, amb la dissolució de la Confederació Germànica, i durà fins a la proclamació de l'Imperi Alemany, el 1871.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Confederació Alemanya del Nord · Veure més »
Congrés de Berlín
Congrés de Berlín, representació artística d'Anton von Werner El Congrés de Berlín de 1878 fou una assemblea diplomàtica dels representants de diversos estats europeus sota la presidència d'Otto von Bismarck, Canceller d'Alemanya amb el propòsit de reorganitzar la zona dels Balcans després de la derrota de l'Imperi Otomà a la Guerra russo-turca (1877-1878).
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Congrés de Berlín · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Dinastia Savoia · Veure més »
Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria)
Elisabet de Baviera (Elisabeth Amalie Eugenie Herzogin in Bayern, o Isabel de Wittelsbach), emperadriu d'Àustria i reina d'Hongria (Múnic, Baviera, 24 de desembre de 1837 - Ginebra, 10 de setembre de 1898), més coneguda com a Sissi, va ser, pel seu naixement, duquessa a Baviera amb el grau d'Altesa reial i es convertí, pel seu matrimoni amb Francesc Josep I d'Àustria, en emperadriu d'Àustria-Hongria des de 1854 fins a 1898 i reina d'Hongria, entre altres.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria) · Veure més »
Estefania de Bèlgica
Estefania de Bèlgica, arxiduquessa d'Àustria (Palau de Laeken 1864 - Pannonhalma (Hongria) 1945).
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Estefania de Bèlgica · Veure més »
Ferran I d'Àustria
Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Ferran I d'Àustria · Veure més »
Francesc Carles d'Àustria
Francesc Carles d'Àustria (Viena 1802 - 1878).
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Francesc Carles d'Àustria · Veure més »
Francesc Ferran d'Àustria
L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Francesc Ferran d'Àustria · Veure més »
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Francesc I d'Àustria · Veure més »
Francesc Salvador d'Àustria-Toscana
Francesc Salvador d'Àustria-Toscana (Altmünster, Alta Àustria, 21 d'agost de 1866 - Viena, 20 d'abril de 1939) fou Arxiduc d'Àustria, príncep de Bohèmia, d'Hongria i de Toscana amb el doble tractament d'altesa imperial i reial que es maridà en el si de la casa d'Àustria.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Francesc Salvador d'Àustria-Toscana · Veure més »
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Friül - Venècia Júlia · Veure més »
Gisela d'Àustria
Gisela d'Àustria, princesa de Baviera (Palau de Laxenburg 1856 - Múnic 1932).
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Gisela d'Àustria · Veure més »
Giuseppe Garibaldi
Giuseppe Garibaldi (Niça, llavors part del Regne de Sardenya, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882) fou un militar i polític italià.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Giuseppe Garibaldi · Veure més »
Gottfried Semper
Gottfried Semper (Hamburg, 29 de novembre de 1803 – Roma, 15 de maig de 1879).
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Gottfried Semper · Veure més »
Guerra Austroprussiana
La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Guerra Austroprussiana · Veure més »
Guerra de Crimea
La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Guerra de Crimea · Veure més »
Guerra dels Ducats
La Guerra dels Ducats o Segona Guerra de Slesvig va ser un conflicte militar que va enfrontar l'Imperi Austríac i Prússia contra Dinamarca el 1864.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Guerra dels Ducats · Veure més »
Guillem I de Prússia
Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Guillem I de Prússia · Veure més »
Helmuth von Moltke
Helmuth Karl Bernhard Graf von Moltke (Parchim, Mecklemburg-Pomerània Occidental, 26 d'octubre del 1800 – Berlín, 24 d'abril del 1891) va ser un mariscal alemany.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Helmuth von Moltke · Veure més »
Historicisme arquitectònic
Parlament britànic, exemple d'obra neogòtica L'historicisme en arquitectura fou un moviment desenvolupat al que pretenia recuperar l'arquitectura de temps passats.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Historicisme arquitectònic · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Hongria · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Imperi Rus · Veure més »
Incident de Mayerling
Fotografia del pavelló imperial de caça de Mayerling, 1889 (el peu d'imatge diu: "Mayerling, Altes Jagdschloß des Kronprinzen Rudolf vor 1889", en català: Mayerling, l'antic pavelló de caça del príncep Rodolf abans de 1889). 300px LIncident de Mayerling és la sèrie d'esdeveniments que van desembocar en l'aparent assassinat-suïcidi del príncep Rodolf d'Àustria (21 d'agost de 1858;– 30 de gener de 1889) i la seva amant, la baronessa Mary Vetsera (19 de març de 1871;– 30 de gener de 1889).
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Incident de Mayerling · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Itàlia · Veure més »
Joseph Radetzky von Radetz
en txec Jan Josef Václav Antonín František Karel hrabě Radecký z Radče, en català Joan Josep Venceslau Antoni Francesc Carles, comte Radetzky de Radetz fou un noble txec de la casa de Radetzky, així com un important comandant militar austríac, estrateg, polític i reformador militar.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Joseph Radetzky von Radetz · Veure més »
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »
Llista de governants de Croàcia
Llista de governants de Croàcia.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Llista de governants de Croàcia · Veure més »
Llista de monarques de Bohèmia
Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Llista de monarques de Bohèmia · Veure més »
Llista de reis d'Hongria
Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944).
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Llista de reis d'Hongria · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Llista de reis germànics · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Llombardia · Veure més »
Lluïsa de Baviera
Lluïsa de Baviera, duquessa de Baviera (Múnic, 30 d'agost de 1808 - 25 de gener de 1892) fou una princesa de Baviera amb el tractament d'altesa reial de la qual descendeix el rei Albert II de Bèlgica, el gran duc Enric I de Luxemburg o el cap de la Casa reial italiana, el príncep Víctor Manuel de Savoia.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Lluïsa de Baviera · Veure més »
Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria)
Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies, emperadriu d'Àustria (Nàpols 1772 - Viena 1807).
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria) · Veure més »
Maria Valèria d'Àustria
L'arxiduquessa Maria Valèria d'Àustria. Maria Valèria d'Àustria, arxiduquessa d'Àustria-Toscana (Budapest 1868 - Viena 1924).
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Maria Valèria d'Àustria · Veure més »
Maximilià I de Baviera
L'elector Maximilià I de Baviera i la seva muller, l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria. Maximilià I de Baviera (17 d'abril de 1573, Múnic - 27 de setembre de 1651, Ingolstadt) fou Duc de Baviera i primer elector de Baviera.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Maximilià I de Baviera · Veure més »
Maximilià I de Mèxic
Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg-Lothringen (6 de juliol, 1832 – 19 de juny, 1867) va néixer com a Ferran Maximilià Josep, príncep imperial i arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria i de Bohèmia però va renunciar als seus títols per a convertir-se en l'emperador Maximilià I de Mèxic i amb el nom en castellà de Fernando Maximiliano José.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Maximilià I de Mèxic · Veure més »
Maximilià I Josep de Baviera
Maximilià I de Baviera, altrament dit Maximilià I Josep de Baviera, (Schwetzingen, 1756 - Múnic 1825) va ser el primer rei de Baviera, el primer sobirà bavarès que no pertanyia a la branca principal de la família dels Wittelsbach sinó a la secundària, la comtal palatina.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Maximilià I Josep de Baviera · Veure més »
Mayerling
Mayerling és un poblet (població: 200 habitants) de la Baixa Àustria que pertany al municipi d'Alland al districte de Baden.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Mayerling · Veure més »
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Màntua · Veure més »
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Múnic · Veure més »
Nicolau I de Rússia
Nicolau I de Rússia (Николай I Павлович, Nikolai I Pàvlovitx) (Gàtxina, Sant Petersburg, 6 de juliol (en l'antic calendari julià, 25 de juny) 1796 - St. Petersburg, 2 de març (antic calendari, 18 de febrer 1855) fou tsar de l'Imperi Rus i, per la seva condició, Rei de Polònia i Gran Duc de Finlàndia. És més conegut per ser un monarca conservador, el regnat del qual es caracteritza per l'estancament econòmic, el creixement territorial, la repressió del dissidents (els desembristes, per exemple), una burocràcia corrupta i guerres freqüents que culminen amb el desastre de la Guerra de Crimea del 1853-1856.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Nicolau I de Rússia · Veure més »
Orde del Toisó d'Or
'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Orde del Toisó d'Or · Veure més »
Palau de Schönbrunn
El Palau de Schönbrunn es troba a Viena (Àustria) i és un dels monuments més importants d'Àustria i de l'Europa Central, essent un magnífic exponent de l'arquitectura barroca civil i de l'arquitectura palatina del.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Palau de Schönbrunn · Veure més »
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Piemont · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Prússia · Veure més »
Primera guerra d'independència italiana
La Primera guerra d'independència italiana es va lliurar entre el 1848 i 1849, entre el Regne de Sardenya i l'imperi austríac.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Primera guerra d'independència italiana · Veure més »
Primera Guerra de Schleswig
La primera guerra de Schleswig o primera guerra pruso-danesa va ser un conflicte que va enfrontar a la Confederació Germànica amb Dinamarca entre el mes de març de 1848 fins a 1851.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Primera Guerra de Schleswig · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Província de Trento
La província de Trento o Trentino (en trentí Trènt, en alemany Trient) forma part de la regió de Trentino-Tirol del Sud dins d'Itàlia.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Província de Trento · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Regne de Prússia · Veure més »
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Regne de Sardenya · Veure més »
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »
Regne de Sèrbia
El Regne de Sèrbia va ser un estat balcànic que es va crear a partir del Principat de Sèrbia quan, el 23 de març de 1882, el seu governant Milà I va ser proclamat rei.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Regne de Sèrbia · Veure més »
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Regne Llombardovènet · Veure més »
Revolució de 1848
Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Revolució de 1848 · Veure més »
Ringstraße
El ''Schubertring'', un dels trams de la ''Ringstraße'' La Ringstraße (equivalent, en alemany, de Ronda) és una gran avinguda que envolta completament el nucli antic de Viena o Innere Stadt. És una de les avingudes principals de Viena i un dels bulevards més importants d'Europa.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Ringstraße · Veure més »
Rodolf d'Àustria
Rodolf d'Àustria, príncep hereu d'Àustria (Palau de Laxenburg 1858 - Mayerling 1889).
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Rodolf d'Àustria · Veure més »
Sarajevo
Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Sarajevo · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Sèrbia · Veure més »
Segon Imperi Francès
El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre el 1852 i 1870.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Segon Imperi Francès · Veure més »
Slesvig-Holstein
Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya. Slesvig-Holstein es divideix en 11 districtes rurals i quatre ciutats sense districte. L'estat té quatre llengües oficials: alemany, baix alemany, danès i frisó. Fou constituït com land el 1946 i s'integrà a la República Federal d'Alemanya tres anys més tard. Fitxer:Schleswig-Holstein Kreise (nummeriert).svg També hi ha quatre districtes urbans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Slesvig-Holstein · Veure més »
Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)
La princesa Sofia de Baviera, arxiduquessa d'Àustria. Sofia de Baviera, arxiduquessa d'Àustria (Múnic 1805 - Viena 1872).
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria) · Veure més »
Tabernaemontana
Tabernaemontana és un gènere amb 100-110 espècies de plantes de flors que pertanyen a la família de les Apocynaceae, amb una distribució tropical.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Tabernaemontana · Veure més »
Tirol del Sud
El Tirol del Sud (alemany i ladí: Südtirol, italià Alto-Adige) és la part meridional de la regió històrica del Tirol.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Tirol del Sud · Veure més »
Tractat de Viena (1866)
El Tractat de Viena de 1866 va ser un acord signat el 3 d'octubre i ratificat posteriorment el 12 pel Regne d'Itàlia i l'Imperi Austríac que va concloure les hostilitats de la Tercera Guerra d'Independència Italiana, un teatre concurrent amb la Guerra Austro-Prussiana.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Tractat de Viena (1866) · Veure més »
Trentino - Tirol del Sud
El Trentino – Tirol del Sud (Trentino-Alto Adige; Trentino-Südtirol; en ladí: Trentin-Südtirol; oficialment: Trentino-Alto Adige/Südtirol) és una regió amb Estatut Especial d'Itàlia.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Trentino - Tirol del Sud · Veure més »
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Trieste · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Unificació italiana · Veure més »
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Vèneto · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Venècia · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і Viena · Veure més »
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 18 d'agost · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1830 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1846 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1848 · Veure més »
1853
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1853 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1855 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1856 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1857 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1858 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1859 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1864 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1866 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1867 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1868 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1871 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1874 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1888 · Veure més »
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1889 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1914 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1916 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1918 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1924 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Josep I d'Àustria і 1932 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Francesc Josep, Francesc Josep I, Francesc Josep I d’Àustria, Franz Josef Karl von Habsburg.
