Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Francès

Índex Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

247 les relacions: Acadèmia Francesa, Acadians, Accent agut, Accent circumflex, Accent greu, Accent prosòdic, Afro-francesos, Al·lòfon, Alemany, Alfabet llatí, Alsacià, Amèrica, Anglès, Antònim, Antiga Grècia, Antiga Roma, Apòstrof, Aproximant labiovelar sonora, Aproximant lateral alveolar, Aproximant mediopalatal sonora, Aquitans, Àfrica, Àfrica Llatina, Àsia, Basc, Bategant alveolar sonora, Bèlgica, Bretó, Brussel·les, Bulgària, Burundi, Camerun, Canadà, Cançó de Rotllan, Carlemany, Carles el Calb, Carta Olímpica, Castellà, Català, Cèlas (Puèi Domat), Clític, Colonialisme, Comissió Europea, Comitè Olímpic Internacional, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant labiodental, ..., Consonant labiovelar, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant sonora, Consonant uvular, Consonant velar, Cors, Costa d'Ivori, Dècada del 1950, Dígraf, Declinació gramatical, Dialecte, Dièresi, Diccionari, Edat mitjana, Estats Units d'Amèrica, Europa, Expletiu, Flamenc occidental, Fonètica, França, Francès del Quebec, Francès suís, Francità, Francofonia, Francoprovençal, Francs, Frase feta, Fricativa alveolar sonora, Fricativa alveolar sorda, Fricativa labiodental sonora, Fricativa labiodental sorda, Fricativa postalveolar sonora, Fricativa postalveolar sorda, Fricativa uvular sonora, Fricativa uvular sorda, Fricativa velar sonora, Fricativa velar sorda, Gal·ló, Gal·licisme, Gals, Gàl·lia, Georges Clemenceau, Germànics, Grec antic, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Cent Anys, Guinea Equatorial, Haití, Hegemonia lingüística, Henri Grégoire, Hiat, Homògraf, Idioma, Illa de França, Illa del Príncep Eduard, Imperi Romà, Impremta Nacional de França, Irlanda, Italià, Itàlia, Jacques Cartier, Juraments d'Estrasburg, Llatí, Llatí clàssic, Llatí vulgar, Llengües afroasiàtiques, Llengües ameríndies, Llengües bàltiques, Llengües cèltiques, Llengües d'Àsia, Llengües d'oïl, Llengües eslaves, Llengües gal·loromàniques, Llengües germàniques, Llengües romàniques, Llengua analítica, Llengua oficial, Lligadura (tipografia), Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Loira, Lotari I, Louisiana, Luxemburg, Madagascar, Marsella, Massís Septentrional, Mònaco, Món, Nantes, Nasal bilabial sonora, Nasal palatal sonora, Nasal velar sonora, Nasalització, Níger, Neerlandès, Negació, Normand, Nova Brunsvic, Nova Escòcia, Nova França, Ny, Occident, Occità, Oceania, Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva bilabial sonora, Oclusiva bilabial sorda, Oclusiva dental sonora, Oclusiva velar sonora, Oclusiva velar sorda, Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa, Ordinador, Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic, Organització de les Nacions Unides, Països Baixos, París, Patuès, Persa, Picard, Pierre Bayle, Primera Guerra Mundial, Pronom feble, Protoindoeuropeu, Punt d'articulació, Quebec, Reforma ortogràfica, Registre lingüístic, República del Congo, República Democràtica del Congo, Revolució Francesa, Romania, Ruanda, Saint-Thurin, Sànscrit, Segle IX, Segle VI, Segona Guerra Mundial, Seqüència de Santa Eulàlia, Seychelles, Sistema octal, Sistema vigesimal, Sonorització, Suïssa, Terranova, Tours, Tractat de Rastatt, Tractat de Verdun, Tractat de Versalles, Trésor de la langue française, Tx, UNESCO, Unió Africana, Unió Europea, Unió Postal Universal, Valònia, Való, Vall d'Aosta, Verb, Verb intransitiu, Vibrant alveolar, Vibrant uvular, Vint, Visigots, Vocabulari, Vocal anterior, Vocal central, Vocal mitjana, Vocal neutra, Vocal oberta anterior no arrodonida, Vocal oberta posterior no arrodonida, Vocal posterior, Vocal semioberta, Vocal semioberta anterior arrodonida, Vocal semioberta anterior no arrodonida, Vocal semioberta posterior arrodonida, Vocal semitancada, Vocal semitancada anterior arrodonida, Vocal semitancada anterior no arrodonida, Vocal semitancada posterior arrodonida, Vocal tancada anterior arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida, Web semàntic, 1685, 1714, 1759, 1919, 1989, 1998, 2005, 6 de març, 842. Ampliar l'índex (197 més) »

Acadèmia Francesa

LAcadèmia Francesa (en francès: Académie française) és l'acadèmia literària de la llengua francesa per antonomàsia, i una de les cinc acadèmies de l'Institut de França.

Nou!!: Francès і Acadèmia Francesa · Veure més »

Acadians

Els acadians (en anglès: acadians; en francès: acadiens) són descendents dels habitants que vivien als assentaments francesos originals fundats a l'extrem nord-est del continent americà.

Nou!!: Francès і Acadians · Veure més »

Accent agut

Laccent agut (´) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa de dreta a esquerra, i que es col·loca damunt una lletra, normalment una vocal.

Nou!!: Francès і Accent agut · Veure més »

Accent circumflex

Laccent circumflex (^) és un tipus de signe diacrític.

Nou!!: Francès і Accent circumflex · Veure més »

Accent greu

Laccent greu (`) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa d'esquerra a dreta, i que es col·loca sobre la lletra que ha de modificar (en la majoria de llengües, és una vocal).

Nou!!: Francès і Accent greu · Veure més »

Accent prosòdic

L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.

Nou!!: Francès і Accent prosòdic · Veure més »

Afro-francesos

Afro-francesos o afro-caribenys francesos és un terme que s'ha utilitzat per a referir-se als francesos que tenen ascendència negroafricana o afrocaribenca.

Nou!!: Francès і Afro-francesos · Veure més »

Al·lòfon

Un al·lòfon és un so de la parla que actua com a variant d'un fonema en un context determinat, és a dir, un mateix fonema (abstracció ideal del so) pot materialitzar-se en diferents al·lòfons segons els sons que hi estiguin propers i que el puguin influir en els paràmetres articulatoris.

Nou!!: Francès і Al·lòfon · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Francès і Alemany · Veure més »

Alfabet llatí

Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: Francès і Alfabet llatí · Veure més »

Alsacià

Situació de l'alsacià entre els parlars alamànics Dialectes parlats a Alsàcia el 1910 L'alsacià (alsacien, en francès; Elsässisch, en alemany) és un conjunt de parlars germànics, del grup del baix alamànic, originària de l'Alsàcia, regió a l'est de França que limita amb Alemanya i que ha passat a estar a una banda i l'altra de la frontera diverses vegades.

Nou!!: Francès і Alsacià · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Francès і Amèrica · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Francès і Anglès · Veure més »

Antònim

Un antònim és aquell mot que té un significat totalment oposat a un altre.

Nou!!: Francès і Antònim · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Francès і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Francès і Antiga Roma · Veure més »

Apòstrof

Lapòstrof és un signe ortogràfic emprat en català (vegeu Regles d'apostrofació del català) i altres llengües que consisteix en una coma volada (').

Nou!!: Francès і Apòstrof · Veure més »

Aproximant labiovelar sonora

L'aproximant labiovelar sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra ve doble minúscula.

Nou!!: Francès і Aproximant labiovelar sonora · Veure més »

Aproximant lateral alveolar

La consonant aproximant lateral alveolar sonora o lateral aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), és a dir, la lletra ela minúscula.

Nou!!: Francès і Aproximant lateral alveolar · Veure més »

Aproximant mediopalatal sonora

L'aproximant palatal sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra jota minúscula.

Nou!!: Francès і Aproximant mediopalatal sonora · Veure més »

Aquitans

Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).

Nou!!: Francès і Aquitans · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Francès і Àfrica · Veure més »

Àfrica Llatina

Àfrica Llatina L'Àfrica Llatina és el conjunt d'estats que tenen com una de les seves llengües oficials una llengua romànica o neollatina com ara els idiomes francès, portuguès, italià o castellà.

Nou!!: Francès і Àfrica Llatina · Veure més »

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Francès і Àsia · Veure més »

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Francès і Basc · Veure més »

Bategant alveolar sonora

La bategant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula llatina amb traç de ganxo (sense el palet esquerre superior).

Nou!!: Francès і Bategant alveolar sonora · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Francès і Bèlgica · Veure més »

Bretó

El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.

Nou!!: Francès і Bretó · Veure més »

Brussel·les

Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Nou!!: Francès і Brussel·les · Veure més »

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Nou!!: Francès і Bulgària · Veure més »

Burundi

Burundi és un estat de l'Àfrica centre-oriental, situat en un altiplà a la regió dels Grans Llacs, a la riba est del llac Tanganyika.

Nou!!: Francès і Burundi · Veure més »

Camerun

El Camerun (francès: Cameroun), oficialment República del Camerun (République du Cameroun), és un país de l'Àfrica Central.

Nou!!: Francès і Camerun · Veure més »

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Francès і Canadà · Veure més »

Cançó de Rotllan

La Cançó de Rotllan o Rotllà (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.

Nou!!: Francès і Cançó de Rotllan · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Francès і Carlemany · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Francès і Carles el Calb · Veure més »

Carta Olímpica

La Carta Olímpica és un text creat pel Comitè Olímpic Internacional (COI) que regula el moviment olímpic i estableix un seguit de regles per l'organització dels Jocs Olímpics.

Nou!!: Francès і Carta Olímpica · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Francès і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Francès і Català · Veure més »

Cèlas (Puèi Domat)

Celles-sur-Durolle és un municipi francès situat al departament del Puèi Domat i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Francès і Cèlas (Puèi Domat) · Veure més »

Clític

En lingüística un clític és un morfema o paraula gramaticalment independent però fonèticament dependent o, cosa que és el mateix, que en la pronunciació sempre apareix lligat a una de les paraules adjacents.

Nou!!: Francès і Clític · Veure més »

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Nou!!: Francès і Colonialisme · Veure més »

Comissió Europea

La Comissió Europea és el braç executiu de la Unió Europea (UE).

Nou!!: Francès і Comissió Europea · Veure més »

Comitè Olímpic Internacional

El Comitè Olímpic Internacional (COI) és una organització amb base a Lausana, Suïssa, creada per Pierre de Coubertin i Demetrios Vikelas el 23 de juny de 1894 per restablir els Jocs Olímpics de l'antigor que se celebraren a Grècia entre el 776 aC i el 396 dC.

Nou!!: Francès і Comitè Olímpic Internacional · Veure més »

Consonant alveolar

Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.

Nou!!: Francès і Consonant alveolar · Veure més »

Consonant aproximant

Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).

Nou!!: Francès і Consonant aproximant · Veure més »

Consonant bilabial

Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.

Nou!!: Francès і Consonant bilabial · Veure més »

Consonant dental

Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.

Nou!!: Francès і Consonant dental · Veure més »

Consonant fricativa

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).

Nou!!: Francès і Consonant fricativa · Veure més »

Consonant labiodental

Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.

Nou!!: Francès і Consonant labiodental · Veure més »

Consonant labiovelar

Una consonant labiovelar (o simplement labiovelar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.

Nou!!: Francès і Consonant labiovelar · Veure més »

Consonant lateral

Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.

Nou!!: Francès і Consonant lateral · Veure més »

Consonant nasal

Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.

Nou!!: Francès і Consonant nasal · Veure més »

Consonant oclusiva

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).

Nou!!: Francès і Consonant oclusiva · Veure més »

Consonant palatal

Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.

Nou!!: Francès і Consonant palatal · Veure més »

Consonant postalveolar

Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).

Nou!!: Francès і Consonant postalveolar · Veure més »

Consonant sonora

En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.

Nou!!: Francès і Consonant sonora · Veure més »

Consonant uvular

Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.

Nou!!: Francès і Consonant uvular · Veure més »

Consonant velar

Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.

Nou!!: Francès і Consonant velar · Veure més »

Cors

Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.

Nou!!: Francès і Cors · Veure més »

Costa d'Ivori

Costa d'Ivori (en francès Côte d'Ivoire, que és l'únic nom oficial del país) és una república de l'Àfrica Occidental que limita a l'oest amb Libèria i Guinea, al nord amb Mali i Burkina Faso, a l'est amb Ghana i al sud amb el golf de Guinea.

Nou!!: Francès і Costa d'Ivori · Veure més »

Dècada del 1950

La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.

Nou!!: Francès і Dècada del 1950 · Veure més »

Dígraf

Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.

Nou!!: Francès і Dígraf · Veure més »

Declinació gramatical

En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...

Nou!!: Francès і Declinació gramatical · Veure més »

Dialecte

Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.

Nou!!: Francès і Dialecte · Veure més »

Dièresi

La paraula dièresi deriva del grec diarein que té el significat de "dividir".

Nou!!: Francès і Dièresi · Veure més »

Diccionari

miniatura Un diccionari és una obra de consulta sobre paraules (més precisament, sobre unitats lèxiques) amb informació lingüística diversa sobre aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples d'ús, derivació, il·lustracions, equivalents en altres llengües, etc.

Nou!!: Francès і Diccionari · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Francès і Edat mitjana · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Francès і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Francès і Europa · Veure més »

Expletiu

Un expletiu és un mot que apareix a la frase per exigències gramaticals però que està mancat de significat identificable.

Nou!!: Francès і Expletiu · Veure més »

Flamenc occidental

El flamenc occidental (neerlandès west vlams, en flamenc vlaamsch o vlaemsch) és un grup de dialectes del neerlandès llengua germànica occidental parlada a part de Flandes (Bèlgica) i a part del districte de Dunkerque (Nord), territori conegut com a Westhoek o Flandes francès.

Nou!!: Francès і Flamenc occidental · Veure més »

Fonètica

La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.

Nou!!: Francès і Fonètica · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Francès і França · Veure més »

Francès del Quebec

El francès del Quebec (o français du Québec) és la varietat del francès que es parla a la majoria de les àrees francòfones del Canadà, sobretot al Quebec.

Nou!!: Francès і Francès del Quebec · Veure més »

Francès suís

Romanx El francès de Suïssa o francès suís (en francès: français de Suisse) és la varietat del francès que es parla a la part de Suïssa anomenada Romandia (la regió francòfona de Suïssa).

Nou!!: Francès і Francès suís · Veure més »

Francità

El francità (occità:, francès: francitan) és una varietat híbrida entre francès (varietat dominant) i occità (varietat dominada) que representa de fet l'estadi intermediari, i gairebé final, d'assimilació lingüística dels occitanòfons.

Nou!!: Francès і Francità · Veure més »

Francofonia

Bandera de la Francofonia La francofonia o l'Organització Internacional de la Francofonia (o simplement La Francophonie), coneguda també per les sigles OIF, és el conjunt de territoris que parlen francès i que comparteixen un passat comú (fruit del colonialisme) i una certa herència cultural, tot i poder tenir altres llengües com a oficials.

Nou!!: Francès і Francofonia · Veure més »

Francoprovençal

Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.

Nou!!: Francès і Francoprovençal · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Francès і Francs · Veure més »

Frase feta

Una frase feta és una expressió d'ús corrent, en tots els nivells socials i culturals d'una llengua, que té un significat i una forma estereotipada, fixa i invariable, el significat de la qual no pot ser deduït del significat dels seus components, i que gairebé mai no es pot traduir literalment d'una llengua a una altra.

Nou!!: Francès і Frase feta · Veure més »

Fricativa alveolar sonora

La consonant fricativa alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra zeta minúscula.

Nou!!: Francès і Fricativa alveolar sonora · Veure més »

Fricativa alveolar sorda

La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.

Nou!!: Francès і Fricativa alveolar sorda · Veure més »

Fricativa labiodental sonora

El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula.

Nou!!: Francès і Fricativa labiodental sonora · Veure més »

Fricativa labiodental sorda

El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.

Nou!!: Francès і Fricativa labiodental sorda · Veure més »

Fricativa postalveolar sonora

La consonant fricativa postalveolar sonora és un fonema que es transcriu en l'AFI, una z llatina minúscula amb cua que prové de les zetes medievals cursives.

Nou!!: Francès і Fricativa postalveolar sonora · Veure més »

Fricativa postalveolar sorda

La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫, anomenada esh.

Nou!!: Francès і Fricativa postalveolar sorda · Veure més »

Fricativa uvular sonora

La fricativa uvular sonora és un so que es representa amb el símbol a l'AFI (una lletra erra versaleta invertida).

Nou!!: Francès і Fricativa uvular sonora · Veure més »

Fricativa uvular sorda

La fricativa uvular sorda és un so de la parla que es transcriu com a l'AFI (una lletra khi minúscula de l'alfabet grec).

Nou!!: Francès і Fricativa uvular sorda · Veure més »

Fricativa velar sonora

La fricativa velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (una gamma minúscula, com la de l'alfabet grec però lleugerament modificada amb traç simètric).

Nou!!: Francès і Fricativa velar sonora · Veure més »

Fricativa velar sorda

La consonant fricativa velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.

Nou!!: Francès і Fricativa velar sorda · Veure més »

Gal·ló

Distribució geogràfica del ''gal·ló'' i el bretó a la Bretanya El gal·ló (o brito-romaènn) és una de les llengües pròpies de la Bretanya, juntament amb el bretó.

Nou!!: Francès і Gal·ló · Veure més »

Gal·licisme

Un gal·licisme, també anomenat francesisme, és un estrangerisme provinent de la llengua francesa.

Nou!!: Francès і Gal·licisme · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Francès і Gals · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Francès і Gàl·lia · Veure més »

Georges Clemenceau

Georges Benjamin Clemenceau (Mouilleron-en-Pareds, Vendée, 28 de setembre de 1841 - París, 24 de novembre de 1929) va ser un polític francès a més de metge i periodista.

Nou!!: Francès і Georges Clemenceau · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Francès і Germànics · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Francès і Grec antic · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Francès і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.

Nou!!: Francès і Guerra dels Cent Anys · Veure més »

Guinea Equatorial

Guinea Equatorial és una república de l'Àfrica central, l'antiga Guinea Espanyola.

Nou!!: Francès і Guinea Equatorial · Veure més »

Haití

Haití, oficialment República d'Haití (République d'Haïti), és una república del Carib situada al terç occidental de l'illa de la Hispaniola.

Nou!!: Francès і Haití · Veure més »

Hegemonia lingüística

L'hegemonia lingüística és el domini d'un idioma per sobre dels altres en un mateix territori.

Nou!!: Francès і Hegemonia lingüística · Veure més »

Henri Grégoire

Henri Grégoire (4 de desembre de 1750 - 20 de maig de 1831), conegut també com a Abat Gregori (en francès, Abbé Grégoire), fou un capellà francès, esdevingut bisbe constitucional de Blois durant la Revolució Francesa de la qual fou un dels dirigents.

Nou!!: Francès і Henri Grégoire · Veure més »

Hiat

Un hiat (o hiatus) és la concurrència de dues vocals successives que pertanyen a dues síl·labes diferents, i que per tant, no formen diftong.

Nou!!: Francès і Hiat · Veure més »

Homògraf

Dues paraules són homògrafes quan s'escriuen i es pronuncien igual però corresponen a ètims o mots diferents; es tracta d'un cas d'homonímia oposat al de les paraules homòfones (que sonen igual però s'escriuen diferent).

Nou!!: Francès і Homògraf · Veure més »

Idioma

família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Francès і Idioma · Veure més »

Illa de França

L'Illa de França (en francès i oficialment, Île-de-France) és una regió francesa que compta amb 8 departaments.

Nou!!: Francès і Illa de França · Veure més »

Illa del Príncep Eduard

Paisatge característic de l'illa. LIlla del Príncep Eduard (en anglès Prince Edward Island, en francès Île-du-Prince-Édouard) és una illa del golf del riu Sant Llorenç que forma una província del Canadà, a la qual es va unir el 1873.

Nou!!: Francès і Illa del Príncep Eduard · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Francès і Imperi Romà · Veure més »

Impremta Nacional de França

Seu actual de la Impremta Nacional francesa, a Ivry-sur-Seine. La Impremta Reial francesa (en francès, Imprimerie Royale) és la impremta nacional i fonedora de França.

Nou!!: Francès і Impremta Nacional de França · Veure més »

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Francès і Irlanda · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Francès і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Francès і Itàlia · Veure més »

Jacques Cartier

Jacques Cartier (Sant-Maloù, França, 31 de desembre de 1491 - Sant-Maloù, 1 de setembre de 1557), batejat Jakez Karter, fou un navegant i explorador bretó, el primer gran explorador francès de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Francès і Jacques Cartier · Veure més »

Juraments d'Estrasburg

Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.

Nou!!: Francès і Juraments d'Estrasburg · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Francès і Llatí · Veure més »

Llatí clàssic

El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.

Nou!!: Francès і Llatí clàssic · Veure més »

Llatí vulgar

El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.

Nou!!: Francès і Llatí vulgar · Veure més »

Llengües afroasiàtiques

Les llengües afroasiàtiques conformen una família lingüística constituïda per uns 375 idiomes i que, amb més de 400 milions de parlants, s'estén des de les costes atlàntiques de Mauritània a l'oest fins a la província iraniana del Khuzestan a l'est, i des de la frontera siriana amb Turquia al nord fins a Somàlia al sud.

Nou!!: Francès і Llengües afroasiàtiques · Veure més »

Llengües ameríndies

264x264px Les llengües ameríndies són tots aquells idiomes parlats a Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor Colom pels amerindis nord-americans i pels amerindis sud-americans.

Nou!!: Francès і Llengües ameríndies · Veure més »

Llengües bàltiques

Les llengües bàltiques són una branca de les llengües indoeuropees parlades actualment al sud-est del Mar Bàltic, d'on reben el nom.

Nou!!: Francès і Llengües bàltiques · Veure més »

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Nou!!: Francès і Llengües cèltiques · Veure més »

Llengües d'Àsia

Les inscripcions oraculars en os de la dinastia Shāng, són els primers testimoniatges escrits d'una llengua d'extrem orient. Les llengües d'Àsia és un terme geogràfic per designar les llengües històricament parlades a Àsia, en particular les llengües autòctones d'Àsia encara que de vegades s'inclouen llengües al·lòctones instal·lades durant el període colonial.

Nou!!: Francès і Llengües d'Àsia · Veure més »

Llengües d'oïl

Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.

Nou!!: Francès і Llengües d'oïl · Veure més »

Llengües eslaves

Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.

Nou!!: Francès і Llengües eslaves · Veure més »

Llengües gal·loromàniques

Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.

Nou!!: Francès і Llengües gal·loromàniques · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.

Nou!!: Francès і Llengües germàniques · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Francès і Llengües romàniques · Veure més »

Llengua analítica

Una llengua analítica o aïllant basa el seu lèxic en la unió de diferents morfemes lliures, cada un amb un significat, que es va sumant per formar nous mots (un exemple clar seria el xinès).

Nou!!: Francès і Llengua analítica · Veure més »

Llengua oficial

La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.

Nou!!: Francès і Llengua oficial · Veure més »

Lligadura (tipografia)

Una lligadura en tipografia és un signe format per la unió de dues o més grafemes que solen o poden escriure també separats.

Nou!!: Francès і Lligadura (tipografia) · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Nou!!: Francès і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Francès і Lluís el Pietós · Veure més »

Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Nou!!: Francès і Loira · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Francès і Lotari I · Veure més »

Louisiana

Louisiana (del francès Louisiane) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud del país.

Nou!!: Francès і Louisiana · Veure més »

Luxemburg

Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Nou!!: Francès і Luxemburg · Veure més »

Madagascar

Madagascar és un estat i una illa de l'oceà Índic davant la costa sud-oriental d'Àfrica a l'altura de Moçambic.

Nou!!: Francès і Madagascar · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Francès і Marsella · Veure més »

Massís Septentrional

França, en una imatge de radar de la NASA. El '''Massís Septentrional''' hi destaca com una àmplia massa rogenca a la part centremeridional. A la frontera sud-oriental amb Itàlia hi ha els Alps i al sud, als confins amb la península Ibèrica, hi ha els Pirineus. El Massís Septentrional (en occità Massís Septentrional, en francès Massif Central) és una regió elevada que deu el seu nom a la seva posició geogràfica al centre-nord d'Occitània, consistent en un conjunt de muntanyes i altiplans.

Nou!!: Francès і Massís Septentrional · Veure més »

Mònaco

El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).

Nou!!: Francès і Mònaco · Veure més »

Món

El món en projecció cilíndrica equidistant En un sentit general, el món és tot allò que existeix, l'univers.

Nou!!: Francès і Món · Veure més »

Nantes

Situació de Nantes Nantes (antigament, Naona o Naünt, en bretó Naoned i en gal·ló Naunnt) és un municipi francès, situat al departament de Loira Atlàntic i a la regió de País del Loira.

Nou!!: Francès і Nantes · Veure més »

Nasal bilabial sonora

La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.

Nou!!: Francès і Nasal bilabial sonora · Veure més »

Nasal palatal sonora

La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.

Nou!!: Francès і Nasal palatal sonora · Veure més »

Nasal velar sonora

La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior).

Nou!!: Francès і Nasal velar sonora · Veure més »

Nasalització

La nasalització és un fenomen fonètic que afecta tant a les vocals com a les consonants i que consisteix a articular el so deixant sortir alhora l'aire pel nas i per la boca.

Nou!!: Francès і Nasalització · Veure més »

Níger

El Níger, oficialment la República del Níger (République du Niger en francès, llengua oficial) és un estat de l'Àfrica occidental.

Nou!!: Francès і Níger · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Francès і Neerlandès · Veure més »

Negació

La negació és un mecanisme gramatical i de la lògica que indica la no realització o existència de l'element que acompanya.

Nou!!: Francès і Negació · Veure més »

Normand

El normand és una llengua romànica que es parla a Normandia i a les Illes Anglonormandes.

Nou!!: Francès і Normand · Veure més »

Nova Brunsvic

Nova Brunsvic és una província del Canadà, englobada dins de les Províncies Marítimes i les Províncies Atlàntiques.

Nou!!: Francès і Nova Brunsvic · Veure més »

Nova Escòcia

Nova Escòcia (anglès: Nova Scotia, francès: Nouvelle-Écosse, gaèlic escocès: Alba Nuadh, Mi'kmaq: Gespogwitg) és una província marítima del Canadà.

Nou!!: Francès і Nova Escòcia · Veure més »

Nova França

''Carte geographique de la Nouvelle France'', Samuel de Champlain, 1612. Nova França (en francès: la Nouvelle-France) és l'àrea de Nord-amèrica colonitzada per França entre el període de l'exploració del riu Sant Llorenç per Jacques Cartier el 1534 i la cessió de parts d'aquest territori al Regne Unit i Espanya el 1763, i la compra de la Louisiana per part dels Estats Units el 1803.

Nou!!: Francès і Nova França · Veure més »

Ny

Ny és un dígraf emprat en llengües com ara el català, l'hongarès, l'indonesi, el suahili, el luganda i en algunes formes normatives de l'aragonès i indica un so nasal palatal (/ɲ/).

Nou!!: Francès і Ny · Veure més »

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Nou!!: Francès і Occident · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Francès і Occità · Veure més »

Oceania

Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques).

Nou!!: Francès і Oceania · Veure més »

Oclusiva alveolar sorda

La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.

Nou!!: Francès і Oclusiva alveolar sorda · Veure més »

Oclusiva bilabial sonora

La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.

Nou!!: Francès і Oclusiva bilabial sonora · Veure més »

Oclusiva bilabial sorda

La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.

Nou!!: Francès і Oclusiva bilabial sorda · Veure més »

Oclusiva dental sonora

L'oclusiva dental sonora és un fonema que es transcriu com a a l'alfabet fonètic internacional, és a dir, igual que l'oclusiva alveolar sonora amb un signe diacrític de dentalització a sota.

Nou!!: Francès і Oclusiva dental sonora · Veure més »

Oclusiva velar sonora

La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.

Nou!!: Francès і Oclusiva velar sonora · Veure més »

Oclusiva velar sorda

La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.

Nou!!: Francès і Oclusiva velar sorda · Veure més »

Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa

LOficina Quebequesa de la Llengua Francesa (Office québécois de la langue française en francès) és una institució pública del Quebec encarregada de l'aplicació de la política lingüística en aquesta província del Canadà.

Nou!!: Francès і Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa · Veure més »

Ordinador

Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.

Nou!!: Francès і Ordinador · Veure més »

Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic

LOrganització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE, o OECD segons les sigles en anglès) és una organització internacional formada pels països desenvolupats que accepten els principis de democràcia participativa i lliure mercat.

Nou!!: Francès і Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Francès і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Francès і Països Baixos · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Francès і París · Veure més »

Patuès

El patuès o patués (del francès patois) és un terme que tot i no tenir una definició formal en el camp de la lingüística encara s'utilitza en algunes llengües per a descriure una llengua o un dialecte que no té una literatura gaire desenvolupada i que, sense ser argot, es parla sobretot a l'àmbit familiar o entre amics, çò és una llengua subordinada.

Nou!!: Francès і Patuès · Veure més »

Persa

El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Francès і Persa · Veure més »

Picard

El picard és la llengua pròpia de la Picardia.

Nou!!: Francès і Picard · Veure més »

Pierre Bayle

Pierre Bayle (Carla-le-Comte, 18 de novembre de 1647 - Rotterdam, 28 de desembre de 1706) va ser un filòsof francès.

Nou!!: Francès і Pierre Bayle · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Francès і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Pronom feble

Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió.

Nou!!: Francès і Pronom feble · Veure més »

Protoindoeuropeu

El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.

Nou!!: Francès і Protoindoeuropeu · Veure més »

Punt d'articulació

El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.

Nou!!: Francès і Punt d'articulació · Veure més »

Quebec

El Quebec (en francès Québec pronunciat; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.

Nou!!: Francès і Quebec · Veure més »

Reforma ortogràfica

Una reforma ortogràfica és un tipus de planificació lingüística que té per objectiu provocar un canvi major en l'ortografia d'una llengua.

Nou!!: Francès і Reforma ortogràfica · Veure més »

Registre lingüístic

El registre lingüístic o varietat diafàsica són tipus de llenguatges emprats en funció de la situació d'ús o de context.

Nou!!: Francès і Registre lingüístic · Veure més »

República del Congo

La República del Congo (sovint coneguda abans com a Congo Brazzaville, per diferenciar-la de la veïna República Democràtica del Congo, anteriorment anomenada Congo Kinshasa i Zaire) és un estat de l'Àfrica equatorial.

Nou!!: Francès і República del Congo · Veure més »

República Democràtica del Congo

La República Democràtica del Congo (antigament Zaire, i de vegades anomenat Congo Kinshasa o Congo Belga per a diferenciar-lo del Congo Brazzaville o República del Congo) és el segon estat més gran de l'Àfrica.

Nou!!: Francès і República Democràtica del Congo · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Francès і Revolució Francesa · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Francès і Romania · Veure més »

Ruanda

Ruanda és un país de l'Àfrica central sense sortida al mar, o estat sense litoral.

Nou!!: Francès і Ruanda · Veure més »

Saint-Thurin

Saint-Thurin és un municipi francès situat al departament del Loira i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Francès і Saint-Thurin · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Francès і Sànscrit · Veure més »

Segle IX

El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Francès і Segle IX · Veure més »

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Nou!!: Francès і Segle VI · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Francès і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Seqüència de Santa Eulàlia

''Secuencia de Santa Eulalia'', el primer text literari escrit en el romanç que donaria lloc al francès La Seqüència de Santa Eulàlia és el primer text literari escrit en el romanç que donaria lloc al francès.

Nou!!: Francès і Seqüència de Santa Eulàlia · Veure més »

Seychelles

Seychelles), oficialment la República de Seychelles (Crioll: La Repiblik Sesel), és un país insular arxipelàgic de l'oceà Índic a l'extrem oriental del mar de Somàlia. Consta de 115 illes. La seva capital i ciutat més gran, Victoria, té est de l'Àfrica continental. Altres països i territoris insulars propers inclouen les Comores, Madagascar, Maurici i les regions franceses d'ultramar de Mayotte i Reunió al sud; i Maldives i l'arxipèlag de Txagos (administrat pel Regne Unit com a Territori Britànic de l'Oceà Índic) a l'est. La seva població estimada de 98.462 persones, la més petita de qualsevol país africà sobirà. Està constituïda per un arxipèlag de 115 illes, la principal de les quals és Mahé (on hi ha la capital, Victòria), que es troben a l'est del continent africà i al nord-est de Madagascar. Altres estats o dependències insulars propers són Maurici i Reunió al sud, les Comores al sud-oest i les Maldives al nord-est. El punt més alt de les Seychelles és el Morne Seychellois (906 metres) situat a l'illa principal de Mahé.

Nou!!: Francès і Seychelles · Veure més »

Sistema octal

El sistema de numeració en base 8 s'anomena octal i utilitza els dígits de 0 a 7.

Nou!!: Francès і Sistema octal · Veure més »

Sistema vigesimal

El sistema vigesimal o sistema en base 20 és un sistema de numeració basat amb el nombre vint (de la mateixa manera que el sistema decimal està basat amb el nombre deu).

Nou!!: Francès і Sistema vigesimal · Veure més »

Sonorització

S'anomena sonorització al fenomen fonètic contrari a l'ensordiment, pel qual un so sord (en el qual no vibren les cordes vocals) es fa sonor, per l'acció del so o dels sons contigus.

Nou!!: Francès і Sonorització · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Francès і Suïssa · Veure més »

Terranova

Bandera històrica de Terranova Terranova (Newfoundland) és una illa de l'oest de l'oceà Atlàntic, situada davant les costes del nord-est de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Francès і Terranova · Veure més »

Tours

Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).

Nou!!: Francès і Tours · Veure més »

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Nou!!: Francès і Tractat de Rastatt · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Francès і Tractat de Verdun · Veure més »

Tractat de Versalles

''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Francès і Tractat de Versalles · Veure més »

Trésor de la langue française

El Trésor de la langue française (TLF) és un diccionari de la llengua francesa dels segles XIX i XX, en 16 volums (més un suplement).

Nou!!: Francès і Trésor de la langue française · Veure més »

Tx

El dígraf tx en català s'usa per representar el so de la consonant palatal africada.

Nou!!: Francès і Tx · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Francès і UNESCO · Veure més »

Unió Africana

Països que formen la Unió Africana. La Unió Africana (UA) és una organització composta per cinquanta-cinc estats africans.

Nou!!: Francès і Unió Africana · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Nou!!: Francès і Unió Europea · Veure més »

Unió Postal Universal

Monument de la UPU en el centre de Berna. La Unió Postal Universal (UPU) (en francès: Union postale universelle) és un organisme especialitzat de les Nacions Unides.

Nou!!: Francès і Unió Postal Universal · Veure més »

Valònia

Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.

Nou!!: Francès і Valònia · Veure més »

Való

El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.

Nou!!: Francès і Való · Veure més »

Vall d'Aosta

En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.

Nou!!: Francès і Vall d'Aosta · Veure més »

Verb

Un verb és una paraula que expresa una acció.

Nou!!: Francès і Verb · Veure més »

Verb intransitiu

Un verb intransitiu és el verb que no exigeix ni admet complement directe.

Nou!!: Francès і Verb intransitiu · Veure més »

Vibrant alveolar

La consonant vibrant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula.

Nou!!: Francès і Vibrant alveolar · Veure més »

Vibrant uvular

La consonant vibrant uvular sonora és un so de la parla que es transcriu en l'AFI (una erra versaleta).

Nou!!: Francès і Vibrant uvular · Veure més »

Vint

El vint és un nombre natural parell, segueix el dinou i va abans del vint-i-u. S'escriu 20 en xifres àrabs, XX en les romanes i 二十 en les xineses.

Nou!!: Francès і Vint · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Francès і Visigots · Veure més »

Vocabulari

El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.

Nou!!: Francès і Vocabulari · Veure més »

Vocal anterior

Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.

Nou!!: Francès і Vocal anterior · Veure més »

Vocal central

Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.

Nou!!: Francès і Vocal central · Veure més »

Vocal mitjana

Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.

Nou!!: Francès і Vocal mitjana · Veure més »

Vocal neutra

La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.

Nou!!: Francès і Vocal neutra · Veure més »

Vocal oberta anterior no arrodonida

La vocal oberta anterior no arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI, com la lletra a minúscula. És un dels sons més freqüents del món i un dels que primer pronuncien els nens. Acústicament té el primer formant sobre els 600Hz i el segon als 1200 Hz.

Nou!!: Francès і Vocal oberta anterior no arrodonida · Veure més »

Vocal oberta posterior no arrodonida

La vocal oberta posterior no arrodonida és un fonema que es representa a l'AFI amb el símbol (una lletra grega alfa), sovint simplificat com una A cursiva.

Nou!!: Francès і Vocal oberta posterior no arrodonida · Veure més »

Vocal posterior

a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.

Nou!!: Francès і Vocal posterior · Veure més »

Vocal semioberta

Una vocal semioberta (també vocal mitjana oberta o vocal mitjana baixa) és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.

Nou!!: Francès і Vocal semioberta · Veure més »

Vocal semioberta anterior arrodonida

La vocal semioberta anterior arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI.

Nou!!: Francès і Vocal semioberta anterior arrodonida · Veure més »

Vocal semioberta anterior no arrodonida

La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec.

Nou!!: Francès і Vocal semioberta anterior no arrodonida · Veure més »

Vocal semioberta posterior arrodonida

La vocal semioberta posterior arrodonida és un so de la parla que es transcriu en l'AFI, una o oberta minúscula llatina tipogràficament una c invertida.

Nou!!: Francès і Vocal semioberta posterior arrodonida · Veure més »

Vocal semitancada

Una vocal semitancada (també vocal mitjana-tancada o vocal mitjana alta') és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.

Nou!!: Francès і Vocal semitancada · Veure més »

Vocal semitancada anterior arrodonida

La vocal semitancada anterior arrodonida és un so de la parla que es representa com a a l'alfabet fonètic internacional (el símbol que usen diverses llengües nòrdiques per representar-lo en una modificació de l'alfabet llatí).

Nou!!: Francès і Vocal semitancada anterior arrodonida · Veure més »

Vocal semitancada anterior no arrodonida

La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és, és a dir, la lletra e minúscula.

Nou!!: Francès і Vocal semitancada anterior no arrodonida · Veure més »

Vocal semitancada posterior arrodonida

La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.

Nou!!: Francès і Vocal semitancada posterior arrodonida · Veure més »

Vocal tancada anterior arrodonida

La vocal tancada anterior arrodonida es representa amb el símbol en l'AFI.

Nou!!: Francès і Vocal tancada anterior arrodonida · Veure més »

Vocal tancada anterior no arrodonida

La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.

Nou!!: Francès і Vocal tancada anterior no arrodonida · Veure més »

Vocal tancada posterior arrodonida

La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.

Nou!!: Francès і Vocal tancada posterior arrodonida · Veure més »

Web semàntic

El Web semàntic és un projecte que té com a objectiu crear un medi universal per a l'intercanvi d'informació significativa (semàntica), d'una forma comprensible per a les màquines, del contingut dels documents de la Web.

Nou!!: Francès і Web semàntic · Veure més »

1685

Sense descripció.

Nou!!: Francès і 1685 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Francès і 1714 · Veure més »

1759

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Francès і 1759 · Veure més »

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Nou!!: Francès і 1919 · Veure més »

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Francès і 1989 · Veure més »

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Nou!!: Francès і 1998 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Francès і 2005 · Veure més »

6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francès і 6 de març · Veure més »

842

El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Francès і 842 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Angeví, Francoparlant, Francès (llengua), Francès mitjà, Francés, Français, Idioma francès, Idioma francés, Llengua francesa.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »