Accés més ràpid que el navegador!
105 les relacions: Aleksandr Borodín, Anagrama, Antonio García Gutiérrez, Artistas para la Habana, Augustin Eugène Scribe, Bedřich Smetana, Biblioteca Nacional d'Espanya, Cancionero de Palacio, Carlos Gómez Amat, Castanyoles, Cementiri de San Isidro, Charles Gounod, Clarinet, Compositor, Cristóbal Oudrid y Segura, Daniel Auber, Emilio Arrieta, Emilio Cotarelo y Mori, Enciclopèdia Espasa, Espanya, Faust (Gounod), Federico Chueca, Felix Mendelssohn, Francesc Camprodon i Safont, Jacint Labaila i González, Joaquín Gaztambide y Garbayo, Joaquin López Becerra, José Inzenga Castellanos, José Rogel Soriano, Josefa Murillo y Bravo de Vela, Joseph Haydn, Jugar con fuego, Lope de Vega, Lorenzo Coullaut Valera, Lucena, Ludwig van Beethoven, Luis Mariano de Larra, Madrid, Manuel Fernández Caballero, Manuel Tamayo y Baus, Mikhaïl Glinka, Musicologia, Pan y Toros (sarsuela), Pedro Albéniz y Basanta, Pedro Antonio de Alarcón, Pedro Lagarto, Rafael Hernando y Palomar, Rafael Maria Liern i Cerach, Ramón Broca, Ramon Carnicer i Batlle, ..., Reial Acadèmia Espanyola, Ricardo de la Vega, Richard Wagner, Ruperto Chapí Lorente, Sarsuela, Segismundo Moret y Prendergast, Stanisław Moniuszko, Tomás Bretón y Hernández, Ventura de la Vega, Wolfgang Amadeus Mozart, Zdeněk Fibich, 1823, 1837, 1843, 1844, 1850, 1851, 1852, 1853, 1854, 1855, 1856, 1857, 1858, 1859, 1861, 1862, 1863, 1864, 1866, 1867, 1868, 1869, 1870, 1871, 1872, 1873, 1874, 1875, 1876, 1877, 1878, 1879, 1880, 1883, 1884, 1885, 1891, 1892, 1894, 19 de desembre, 19 de febrer, 1913, 3 d'agost, 9 de març. Ampliar l'índex (55 més) »
Aleksandr Borodín
, nom complet amb patronímic Aleksandr Porfírievitx Borodín, fou un compositor i químic rus, destacat entre els compositors del nacionalisme rus, també conegut com el Grup dels Cinc.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Aleksandr Borodín · Veure més »
Anagrama
An animation of an anagram of Salvador Dalí's name Un anagrama és un mot o una frase formats per la transposició de les lletres d'un altre mot o una altra frase.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Anagrama · Veure més »
Antonio García Gutiérrez
Antonio García Gutiérrez (Chiclana de la Frontera, 5 de juliol de 1813 - Madrid, 6 d'agost de 1884) va ser un dramaturg, llibretista de sarsuela, poeta i escriptor romàntic espanyol, va ocupar el càrrec de director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Antonio García Gutiérrez · Veure més »
Artistas para la Habana
Emilio Cabello. (Museu de Telecomunicacions de València). Artistas para la Habana és una sarsuela amb llibret de Rafael Maria Liern i Augusto Madán i música de Francisco Barbieri.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Artistas para la Habana · Veure més »
Augustin Eugène Scribe
Augustin Eugène Scribe (París, 24 de desembre de 1791 – París, 20 de febrer de 1861), va ser un dramaturg i llibretista francès.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Augustin Eugène Scribe · Veure més »
Bedřich Smetana
, fou un compositor txec, pioner en el desenvolupament d'un estil musical que va quedar íntimament lligat a les aspiracions independentistes del seu país.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Bedřich Smetana · Veure més »
Biblioteca Nacional d'Espanya
La Biblioteca Nacional d'Espanya està situada en el número 20 del passeig de Recoletos de Madrid, compartint edifici amb el Museu Arqueològic Nacional.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Biblioteca Nacional d'Espanya · Veure més »
Cancionero de Palacio
El Cancionero de Palacio (Madrid, Reial Biblioteca, MS II - 1335), anomenat de vegades Cancionero musical de Palacio (CMP) i també conegut com a Cancionero de Barbieri, és un manuscrit espanyol que conté música del Renaixement, obres recopilades durant un període de quaranta anys, des de l'últim terç del fins a principis del XVI, temps que coincideix aproximadament amb el regnat dels Reis Catòlics.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Cancionero de Palacio · Veure més »
Carlos Gómez Amat
va ser un periodista, escriptor, crític musical, professor universitari, acadèmic i musicòleg espanyol.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Carlos Gómez Amat · Veure més »
Castanyoles
CastanyolesLes castanyoles, castanyetes o postisses són un instrument idiòfon de percussió consistent en dues peces de fusta o d'os, de forma rodonenca, que tenen una cara còncava i que, agitades una contra l'altra, produeixen un so sec i fort que sol servir principalment per a acompanyar danses.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Castanyoles · Veure més »
Cementiri de San Isidro
El cementiri de San Isidro, en el districte de Carabanchel, Madrid, fou construït com a ampliació del Cementiri de la Sacramental de San Pedro y San Andrés, i en l'actualitat rep el nom complet de Cementiri de la Sacramental de San Isidro, San Pedro y San Andrés.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Cementiri de San Isidro · Veure més »
Charles Gounod
Charles Gounod (París, 1818 - Saint-Cloud, l'Illa de França, 1893) fou un compositor, director i organista francès.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Charles Gounod · Veure més »
Clarinet
El clarinet és un instrument musical de vent de fusta.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Clarinet · Veure més »
Compositor
Un compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Compositor · Veure més »
Cristóbal Oudrid y Segura
Cristóbal Oudrid y Segura (Badajoz, 7 de febrer de 1825 - Madrid, 13 de març de 1877) fou un compositor espanyol.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Cristóbal Oudrid y Segura · Veure més »
Daniel Auber
Daniel-François Esprit Auber (Caen, Normandia, 29 de gener de 1782 – París, 12 de maig de 1871) va ser un compositor francès, autor d'unes 70 obres per a l'escena, òperes, ballets i música religiosa.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Daniel Auber · Veure més »
Emilio Arrieta
Pascual Juan Emilio Arrieta Corera (Puente la Reina (Navarra), 21 d'octubre de 1823 – Madrid, 11 de febrer de 1894) fou un compositor espanyol d'òpera i sarsuela.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Emilio Arrieta · Veure més »
Emilio Cotarelo y Mori
Emilio Cotarelo y Mori (A Veiga, 1 de maig de 1857 – Madrid, 27 de gener de 1936), musicòleg, bibliògraf, cervantista i crític i historiador literari espanyol, pare del també escriptor i erudit Armando Cotarelo Valledor (1879-1950).
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Emilio Cotarelo y Mori · Veure més »
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Enciclopèdia Espasa · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Espanya · Veure més »
Faust (Gounod)
Faust és una òpera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré, basat en la llegenda homònima i en l'obra de Goethe.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Faust (Gounod) · Veure més »
Federico Chueca
Federico Chueca y Robres (Madrid, 5 de maig de 1846 - 20 de juny de 1908), fou un compositor espanyol, conegut per ser l'autor de la sarsuela La Gran Via (1886) juntament amb Joaquín Valverde Durán.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Federico Chueca · Veure més »
Felix Mendelssohn
Jakob Ludwig Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 – Leipzig, 4 de novembre de 1847) fou un compositor alemany, pianista i director d'orquestra del primer període romàntic.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Felix Mendelssohn · Veure més »
Francesc Camprodon i Safont
Francesc Camprodon i Safont (Vic, 4 de març de 1816 - l'Havana, 16 d'agost 1870) fou un polític, autor de teatre i poeta català, diputat liberal al Congrés dels Diputats.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Francesc Camprodon i Safont · Veure més »
Jacint Labaila i González
Jacint Labaila i González (València, 1833 - València, 1895) fou un poeta i escriptor valencià.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Jacint Labaila i González · Veure més »
Joaquín Gaztambide y Garbayo
fou un compositor navarrès, entre els més destacats dels qui van conrear la sarsuela vuitcentista.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Joaquín Gaztambide y Garbayo · Veure més »
Joaquin López Becerra
Joaquin López Becerra Pérez (Huelva, Andalusia, 1824) fou un cantant espanyol.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Joaquin López Becerra · Veure més »
José Inzenga Castellanos
José Inzenga Castellanos,Pàgina 183 in Pierre-René Serna,, edicions Bleu Nuit, Paris, 2012, 336 pàgines, (Madrid, 3 de juny de 1828 - Madrid, 28 de juny de 1891), va ser un compositor espanyol de sarsuela.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і José Inzenga Castellanos · Veure més »
José Rogel Soriano
José Rogel Soriano (Oriola, 24 de desembre de 1829 – Cartagena, 25 de febrer de 1901) va ser un compositor valencià de sarsuela, principal representant del subgènere buf creat per l'empresari Francisco Arderius.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і José Rogel Soriano · Veure més »
Josefa Murillo y Bravo de Vela
Josefa Murillo y Bravo de Vela va ser una artista espanyola del segle XIX, coneguda tant com a pintora com a actriu de sarsuela.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Josefa Murillo y Bravo de Vela · Veure més »
Joseph Haydn
, nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat. La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme. Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució.Dictionnaire de la musique, Marc Vignal - Larousse 2005 Article Haydn La imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li ve pas dels títols de pare de la simfonia o de pare del quartet de corda que generosament se li va atorgar des del i fins als nostres dies. La creació d'aquests gèneres revela una gènesi una mica més complexa, però veritablement Haydn va contribuir de manera decisiva com pocs a fer que emergissin, es difonguessin i es consolidessin. Dos dels seus germans també van ser músics.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Joseph Haydn · Veure més »
Jugar con fuego
Jugar con fuego és una sarsuela composta per Francisco Asenjo Barbieri sobre llibret castellà de Ventura de la Vega.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Jugar con fuego · Veure més »
Lope de Vega
Lope de Vega Carpio (Madrid, 25 de novembre de 1562 - 27 d'agost de 1635) va ser un dramaturg i poeta castellà del període barroc, considerat un dels més importants de l'anomenat segle d'or de la literatura en llengua castellana.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Lope de Vega · Veure més »
Lorenzo Coullaut Valera
Lorenzo Coullaut Valera (Marchena, província de Sevilla, 12 d'abril de 1876 - Madrid, 21 d'agost de 1932) va ser un escultor espanyol.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Lorenzo Coullaut Valera · Veure més »
Lucena
Lucena és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbética cordovesa.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Lucena · Veure més »
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Ludwig van Beethoven · Veure més »
Luis Mariano de Larra
Luis Mariano de Larra y Wetoret (Madrid, 1830 - 1901) va ser un dramaturg espanyol i fill de l'escriptor Mariano José de Larra.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Luis Mariano de Larra · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Madrid · Veure més »
Manuel Fernández Caballero
Manuel Fernández Caballero (Múrcia, 14 de març de 1835 - Madrid, 26 de febrer de 1906) va ser un compositor espanyol de sarsuela.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Manuel Fernández Caballero · Veure més »
Manuel Tamayo y Baus
Manuel Tamayo y Baus (Madrid, 16 de setembre del 1829 - 21 de juny del 1898) fou un dramaturg espanyol.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Manuel Tamayo y Baus · Veure més »
Mikhaïl Glinka
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Ivànovitx Glinka, Михаи́л Ива́нович Гли́нка, fou el primer compositor rus a obtenir un ampli reconeixement en el seu propi país, i se'l considera el pare de la música clàssica russa.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Mikhaïl Glinka · Veure més »
Musicologia
orgue de tubs. La musicologia és la disciplina científica que estudia els fenòmens relacionats amb la música, amb la seva evolució i amb la seva relació amb l'ésser humà i la societat.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Musicologia · Veure més »
Pan y Toros (sarsuela)
Pan y Toros és una sarsuela composta per Francisco Asenjo Barbieri sobre llibret castellà de José Picón.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Pan y Toros (sarsuela) · Veure més »
Pedro Albéniz y Basanta
Pedro Albéniz y Basanta (Logronyo, 1795 - Madrid, 1855) fou un pianista i compositor espanyol.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Pedro Albéniz y Basanta · Veure més »
Pedro Antonio de Alarcón
Pedro Antonio de Alarcón Pedro Antonio de Alarcón y Ariza (Guadix, Granada, 10 de març del 1833 – † Valdemoro, 19 de juliol del 1891) fou un escriptor espanyol que va pertànyer al moviment realista sent un dels autors més destacats d'aquest moviment, el qual trenca i posa fi amb els tòpics del romanticisme.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Pedro Antonio de Alarcón · Veure més »
Pedro Lagarto
Pedro Lagarto fou un compositor i organista espanyol del segle XV del qual s'ignora el lloc i data de naixement i mort.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Pedro Lagarto · Veure més »
Rafael Hernando y Palomar
Rafael Hernando y Palomar (Madrid, 31 de maig de 1822 - Madrid, 10 de juliol de 1888) va ser un compositor de sarsuela espanyol.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Rafael Hernando y Palomar · Veure més »
Rafael Maria Liern i Cerach
Rafael Maria Liern i Cerach (València, 11 d'abril de 1832 - Madrid, 13 de novembre de 1897) va ser un escriptor valencià que va destacar per la seua obra teatral, i més concretament per la producció de sainets.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Rafael Maria Liern i Cerach · Veure més »
Ramón Broca
Ramón Broca (Madrid, 1815 - idm. 1849) fou un músic espanyol del Romanticisme.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Ramón Broca · Veure més »
Ramon Carnicer i Batlle
Ramon Carnicer i Batlle (Tàrrega, 24 d'octubre del 1789 - Madrid, 17 de març del 1855) va ser compositor d'òpera, mestre de música i l'autor de l'himne nacional de Xile, tot i que mai va estar a Amèrica.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Ramon Carnicer i Batlle · Veure més »
Reial Acadèmia Espanyola
Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »
Ricardo de la Vega
Ricardo de la Vega Oreiro (Madrid, Castella, 1839 - 22 de juny de 1910) fou un poeta còmic i escriptor de sainets madrileny.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Ricardo de la Vega · Veure més »
Richard Wagner
Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Richard Wagner · Veure més »
Ruperto Chapí Lorente
Ruperto Chapí Lorente (Villena, 27 de març de 1851 - Madrid, 25 de març de 1909) fou un compositor valencià que va destacar fonamentalment en el camp de la sarsuela.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Ruperto Chapí Lorente · Veure més »
Sarsuela
XIX. La sarsuela és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Sarsuela · Veure més »
Segismundo Moret y Prendergast
Estàtua de Moret a Cadis Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 2 de juny de 1833 – Madrid, 28 de gener de 1913) va ser un hisendat, literat i polític espanyol.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Segismundo Moret y Prendergast · Veure més »
Stanisław Moniuszko
fou un compositor i director d'orquestra polonès, autor de cançons, òperes i ballets farcits de patriotisme i de temes folklòrics polonesos.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Stanisław Moniuszko · Veure més »
Tomás Bretón y Hernández
Tomás Bretón y Hernández (Salamanca, 29 de desembre de 1850 - Madrid, 2 de desembre de 1923) va ser un compositor i violinista espanyol.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Tomás Bretón y Hernández · Veure més »
Ventura de la Vega
Buenaventura José María de la Vega y Cárdenas conegut com a Ventura de la Vega (Buenos Aires, Virregnat del Riu de la Plata, 14 de juliol de 1807 - Madrid, 29 de novembre de 1865) va ser un escriptor i dramaturg hispanoamericà que va tenir la seva consagració a Espanya.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Ventura de la Vega · Veure més »
Wolfgang Amadeus Mozart
,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »
Zdeněk Fibich
Zdeněk Fibich (Vseborice, Txèquia, 21 de desembre de 1850 - Praga, Txèquia, 15 d'octubre de 1900) fou un compositor txec, casat amb la seva compatriota la contralt Betty Fibichová.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і Zdeněk Fibich · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1823 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1837 · Veure més »
1843
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1843 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1844 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1850 · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1851 · Veure més »
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1852 · Veure més »
1853
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1853 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1854 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1855 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1856 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1857 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1858 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1859 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1861 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1862 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1863 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1864 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1866 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1867 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1868 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1869 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1870 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1871 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1872 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1873 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1874 · Veure més »
1875
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1875 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1876 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1877 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1878 · Veure més »
1879
199x199px;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1879 · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1880 · Veure més »
1883
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1883 · Veure més »
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1884 · Veure més »
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1885 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1891 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1892 · Veure més »
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1894 · Veure més »
19 de desembre
El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 19 de desembre · Veure més »
19 de febrer
El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 19 de febrer · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 1913 · Veure més »
3 d'agost
El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 3 d'agost · Veure més »
9 de març
El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francisco Asenjo Barbieri і 9 de març · Veure més »
