25 les relacions: Abat, Barcelona, Comtat d'Erill, Dalmau de Queralt i de Codina, Família benedictina, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Fernando Afán de Ribera y Enríquez, Lloctinent de Catalunya, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Orde de Sant Benet, Pere d'Avinyó, Quint (impost), Sant Miquel de Cuixà, Setge de Salses (1639-40), 1611, 1615, 1618, 1621, 1630, 1631, 1639, 1640, 6 de gener.
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і Abat · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і Barcelona · Veure més »
Comtat d'Erill
El 1599 els Barons d'Erill, ja considerats Vescomtes de Pallars, esdevingueren Comtes d'Erill.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і Comtat d'Erill · Veure més »
Dalmau de Queralt i de Codina
Dalmau de Queralt i de Codina, conegut com a Dalmau III de Queralt, (17 de setembre de 1593 Barcelona - 7 de juny de 1640 a Barcelona).
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і Dalmau de Queralt i de Codina · Veure més »
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і Família benedictina · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і Felip III de Castella · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і Felip IV de Castella · Veure més »
Fernando Afán de Ribera y Enríquez
Fernando Afán de Ribera y Enríquez, duc d'Alcalá de los Gazules, comte de los Molares i marquès de Tarifa, (Sevilla, 1584 - Villach, 1637) fou un noble i militar espanyol, al servei de Felip III i Felip IV de Castella.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і Fernando Afán de Ribera y Enríquez · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і Monestir de Sant Cugat · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і Orde de Sant Benet · Veure més »
Pere d'Avinyó
Pere d'Avinyó fou un noble català, membre d'una família de la petita noblesa rural empordanesa, instal·lat entre Vilatenim i Peralada, rebia el tractament de donzell.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і Pere d'Avinyó · Veure més »
Quint (impost)
El quint era l'impost reial que equivalia a la cinquena part dels ingressos municipals i que algunes ciutats catalanes pagaven a la tresoreria reial.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і Quint (impost) · Veure més »
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »
Setge de Salses (1639-40)
El setge de Salses de 1639-1640 fou una de les batalles de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і Setge de Salses (1639-40) · Veure més »
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і 1611 · Veure més »
1615
Sense descripció.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і 1615 · Veure més »
1618
Sense descripció.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і 1618 · Veure més »
1621
Sense descripció.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і 1621 · Veure més »
1630
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і 1630 · Veure més »
1631
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і 1631 · Veure més »
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і 1639 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і 1640 · Veure més »
6 de gener
El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Francesc d'Erill i de Sentmenat і 6 de gener · Veure més »