Accés més ràpid que el navegador!
59 les relacions: Abraham, Acis, Adolf Mas i Ginestà, Adonis (mite), Andròmeda (mitologia), Antoni Viladomat i Manalt, Apol·lo, Ariadna, Ateneu Barcelonès, Èxode, Barcelona, Carlo Maratta, Casa Joan Ribera, Catalunya, Catedral de Barcelona, Ceres (mitologia), Contrapposto, Dafne (nimfa), Dionís, Escola de la Llotja, Eusebi Güell i Bacigalupi, Faetont, Francesc Tramulles i Roig, Galatea (Acis), Giovanni Boccaccio, Gravat, Horror vacui, Indianes, Júpiter (mitologia), Josep Mas i Dordal, Juno, Leda, Llibre de Tobies, Mart (mitologia), Mercuri (mitologia), Museu de les Arts Decoratives, Museu Episcopal de Vic, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Neoclassicisme, Osona, Ovidi, Palau Episcopal de Barcelona, Palau Moja, Palau Savassona, Pan (mitologia), Pau Casals i Defilló, Píram, Perseu (heroi grec), Pintor, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, ..., Santa Cena, Sicília, Siringa, Telèmac de Roma, Tisbe, Trompe-l'œil, Venus (mitologia), Vic, 1785. Ampliar l'índex (9 més) »
Abraham
Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Abraham · Veure més »
Acis
Segons Les metamorfosis d'Ovidi, Acis (en grec antic Ἄκις) era el déu del riu Acis, a tocar de l'Etna.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Acis · Veure més »
Adolf Mas i Ginestà
Adolf Mas i Ginestà (Solsona, Solsonès, 1860 - Barcelona, 1936), va ser un dels principals fotògrafs de l'època del Modernisme català i pare del també fotògraf Pelai Mas Castanyeda (Barcelona 1891-1954).
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Adolf Mas i Ginestà · Veure més »
Adonis (mite)
''La mort d''''Adonis''''' de Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Adonis (en grec antic Άδωνις) fou un heroi, fill de Cínires, rei de Xipre, i de Mirra, que era filla de Cínires.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Adonis (mite) · Veure més »
Andròmeda (mitologia)
Andròmeda (en grec antic Άνδρομέδη) era, segons la mitologia grega, la filla de Cefeu, rei d'Etiòpia, i de Cassiopea.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Andròmeda (mitologia) · Veure més »
Antoni Viladomat i Manalt
Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 20 de març de 1678 - Barcelona, 22 de gener de 1755) fou un pintor barroc català del.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Antoni Viladomat i Manalt · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Apol·lo · Veure més »
Ariadna
Ariadna amb Dionís, representats en ceràmica grega d'entorn a 380–370 aC Ariadna (grec antic: Ἀριάδνη; grec modern: Αριάδνη) va ser, en la mitologia grega, la filla del rei de Creta Minos i de Pasífae.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Ariadna · Veure més »
Ateneu Barcelonès
LAteneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 i actualment ubicada al Palau Savassona, on es duen a terme més de vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Ateneu Barcelonès · Veure més »
Èxode
L'Èxode, o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torà, i per tant de la Bíblia.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Èxode · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Barcelona · Veure més »
Carlo Maratta
Carlo Maratta o Maratti (Camerano, Marques, 13 de maig de 1625 - Roma, 15 de desembre de 1713) va ser un pintor pontifici italià de l'alt barroc, que va treballar principalment a Roma.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Carlo Maratta · Veure més »
Casa Joan Ribera
La casa Joan Ribera era un edifici del situat al carrer Nou de Sant Francesc, 16-16 bis de Barcelona, inclòs al Catàleg de Patrimoni del 1979 i actualment desaparegut.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Casa Joan Ribera · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Catalunya · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Catedral de Barcelona · Veure més »
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Ceres (mitologia) · Veure més »
Contrapposto
''Hermes'', de Praxíteles Contrapposto és un terme italià per a designar l'oposició harmònica de les diferents parts del cos de la figura humana, cosa que proporciona un cert moviment i contribueix a trencar la llei de la frontalitat.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Contrapposto · Veure més »
Dafne (nimfa)
Estàtua de Dafne Transformació de la nimfa Dafne en llorer Dafne (Δάφνη, Daphne), filla del déu riu Peneu de Tessàlia i de Creüsa, o segons altres fonts filla de Ladó.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Dafne (nimfa) · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Dionís · Veure més »
Escola de la Llotja
LEscola Superior de Disseny i Art Llotja (ESDA Llotja), també coneguda com a Escola de la Llotja o simplement la Llotja és un centre de formació artística ubicat a Barcelona, creat el 1775 amb el nom inicial d'Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Escola de la Llotja · Veure més »
Eusebi Güell i Bacigalupi
Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918), fou un industrial, polític i mecenes català.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Eusebi Güell i Bacigalupi · Veure més »
Faetont
''La caiguda de '''Faetont''''', relleu en marbre de Simone Mosca, Museu Bode, Berlín Segons la mitologia grega, Faetont (en grec antic Φαέθων) o també Faetó, va ser un heroi, fill d'Hèlios, el Sol, i de l'oceànida Clímene (encara que Mèrops va ésser, posteriorment, el seu pare adoptiu).
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Faetont · Veure més »
Francesc Tramulles i Roig
Francesc Tramulles i Roig,La Gran enciclopèdia en català, vol.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Francesc Tramulles i Roig · Veure més »
Galatea (Acis)
''El triomf de Galatea'', de Raffaello Sanzio. A la mitologia grega, Galatea p. 69 (en grec antic Γαλάτεια Galateia, 'blanca com la llet') és una nereida de Sicília estimada pel ciclop Polifem.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Galatea (Acis) · Veure més »
Giovanni Boccaccio
Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Giovanni Boccaccio · Veure més »
Gravat
Toshusai Sharaku, 1794. Calcografia El gravat o gravadura és una tècnica artística d'estampació.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Gravat · Veure més »
Horror vacui
art califal cordovès, exemple d'''horror vacui''. L'expressió llatina horror vacui (literalment «por del buit») s'utilitza en la història de l'art, especialment en la crítica de la pintura, per descriure l'ompliment de tot espai buit en una obra d'art amb algun tipus de disseny o imatge.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Horror vacui · Veure més »
Indianes
Teixit d''''indiana''' de Narcisse-Alexandre Buquet (Rouen, v. 1855) Motlle de fusta per a l'estampació d'indianes, al Museu d'Història de Barcelona Botiga d'indianes. Pintura atribuïda a Gabriel Planella i Conxello. Col·lecció del Museu d'Història de Barcelona. Les indianes eren uns teixits de cotó estampats per una sola cara, que rebien aquest nom perquè imitaven produccions d'origen oriental de teixit calicó, especialment de l'Índia.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Indianes · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Josep Mas i Dordal
Basílica de la Mercè Josep Mas i Dordal (Artés, ? - Barcelona, 1808) va ser un mestre de cases català que s'especialitza com arquitecte en dos estils, primer el barroc tardà on agafarà moltes influències de l'arquitectura de Bernini (com es poden veure en les seves façanes amb relleus plens de línies corbes) i a poc a poc la seva obra acabarà influint als autors del neoclassicisme.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Josep Mas i Dordal · Veure més »
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Juno · Veure més »
Leda
s del quadre perdut de Miquel Àngel. Ulpiano Checa. Leda (en grec Λήδα, en llatí Lēda), segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi, rei d'Etòlia, i esposa de Tindàreu, rei d'Esparta.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Leda · Veure més »
Llibre de Tobies
El llibre de Tobies o llibre de Tobit (grec: τωβιτ, hebreu טוביה Tobiah "Yahvé és el meu Déu") és una narració antiga d'origen jueu, inclosa en el còdex de la Septuaginta.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Llibre de Tobies · Veure més »
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Mart (mitologia) · Veure més »
Mercuri (mitologia)
XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Mercuri (mitologia) · Veure més »
Museu de les Arts Decoratives
El Museu de les Arts Decoratives fou un museu obert el 1932 i tancat a finals del 2012 per passar a formar part del Museu del Disseny de Barcelona.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Museu de les Arts Decoratives · Veure més »
Museu Episcopal de Vic
Pintura procedent de Sant Joan de les Abadesses Clau de volta amb Sant Jordi matant el drac El Museu Episcopal de Vic és un museu d'art medieval que conserva una magnífica col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del període romànic i gòtic català. Situat al costat de la Catedral de Vic, a la comarca d'Osona (Barcelona), és declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Museu Episcopal de Vic · Veure més »
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Neoclassicisme · Veure més »
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Osona · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Ovidi · Veure més »
Palau Episcopal de Barcelona
El Palau Episcopal de Barcelona o Palau del Bisbe és un edifici situat al costat de la catedral de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Palau Episcopal de Barcelona · Veure més »
Palau Moja
Edifici comercial construït sobre l'antic jardí del Palau. Al fons, la ''loggia'' neoclàssica d'Antoni Rovira i Trias Detall de la façana de la Rambla Porxo amb l'antiga Llibreria de la Generalitat Imatge de la nova instal·lació a ''Palau Moja. The Catalan Heritage House'' Quarteró núm. 65 de Garriga i Roca (c. 1860) El Palau Moja és un edifici situat al carrer de la Portaferrissa cantonada amb la Rambla de Barcelona, declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Palau Moja · Veure més »
Palau Savassona
El Palau Savassona és un edifici situat al carrer de la Canuda i la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Palau Savassona · Veure més »
Pan (mitologia)
El déu Pan acompanyat d'un sàtir Pan (en grec Πάν), en la mitologia grega, era el déu dels pastors i dels ramats.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Pan (mitologia) · Veure més »
Pau Casals i Defilló
Suite núm. 1 de J.S. Bach. Preludi Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Pau Casals i Defilló · Veure més »
Píram
Segons la mitologia romana, Píram fou un jove babiloni.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Píram · Veure més »
Perseu (heroi grec)
Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Perseu (heroi grec) · Veure més »
Pintor
Un pintor fent una aquarel·la a Dolceacqua, Ligúria, Itàlia. Un pintor és un artista que practica l'art de la pintura, que consisteix a crear quadres, frescs i en general a decorar superfícies d'una manera artística.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Pintor · Veure més »
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando en castellà) va ser creada el 1752, amb seu a Madrid.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran · Veure més »
Santa Cena
La Santa Cena o Última Cena és el darrer àpat que Jesús de Natzaret va compartir amb els seus deixebles abans de ser crucificat.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Santa Cena · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Sicília · Veure més »
Siringa
Pan i '''Siringa'''. En la mitologia grega, Siringa o Sírinx (Sýrinx en grec antic Σΰριγξ) era una nàiade d'Arcàdia filla del Ladó a qui agradava caçar amb arc.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Siringa · Veure més »
Telèmac de Roma
Telèmac de Roma —Telemachus) o Almaqui (Almachius) va ser un monjo asiàtic (d'algun lloc de l'Àsia Menor) de gran renom pels seus actes contraris als combats de gladiadors i la seva lluita perquè fossin abolits. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Telèmac era un monjo i anacoreta que va arribar a Roma des d'Orient. Segons Teodoret, bisbe de Cyrrhus (Síria), l'any 404 durant una lluita de gladiadors al Coliseu, Telèmac va saltar a l'arena i va tractar de separar els combatents; els espectadors el van apedregar fins a la mort però l'emperador Honori el va declarar màrtir i una mica després va abolir els combats, mesura que ja abans s'havia intentat sense èxit. L'últim combat de gladiadors conegut va ser el dia 1 de gener d 404, per la qual cosa es pensa que era aquesta la data de la mort de Telèmac. Com que la prohibició no consta al Codi Teodosià hi ha alguns dubtes sobre la veracitat plena de la història, però d'altra banda si que es coneix un edicte de Constantí I el Gran amb l'abolició i no consta que al es fessin combats i en canvi les lluites de feres salvatges es van mantenir fins al final de l'Imperi. Una variant de la història diu que Telèmac es posà dret a l'amfiteatre i va dir als assistents que deixessin els déus pagans i es fessin cristians. El prefecte, llavors, va ordenar als gladiadors que el matessin, cosa que van fer de seguida.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Telèmac de Roma · Veure més »
Tisbe
Segons la mitologia romana, Tisbe fou una donzella babilònia.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Tisbe · Veure més »
Trompe-l'œil
''Fugint de la crítica'' (1874) de Pere Borrell del Caso, oli sobre tela, Banco de España, Madrid. Un trompe-l'œil, que també es pot dir pintura d'artifici i s'ha dit també enganyalull (com a neologisme) en català, és una obra pictòrica que mitjançant els recursos del clarobscur, la perspectiva i l'escorç, produeix la il·lusió òptica que es compon tant dels objectes o figures reals com amb la mateixa creació artística.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Trompe-l'œil · Veure més »
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Venus (mitologia) · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і Vic · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Pla i Duran і 1785 · Veure més »
Redirigeix aquí:
El Vigatà, Francesc Pla, Francesc Pla Duran.
