Accés més ràpid que el navegador!
162 les relacions: Abadia, ABC-Clio, Ais de Provença, Alessandria (municipi del Piemont), Anglaterra, Anna de Bretanya, Artois, Avinyó, Basílica de Saint-Denis, Batalla de Bicocca, Batalla de Ceresole, Batalla de Marignano, Batalla de Mohács (1526), Batalla de Pavia, Bolonya, Borgonya, Boulogne-sur-Mer, Carles I d'Angulema, Carles II d'Orleans, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castel Sant'Angelo, Clàudia d'Orleans (reina consort de França), Climent VII, Comtat d'Angulema, Comtat de Valois, Conhac, Conquesta de Navarra, Delfí de França, Dinamarca, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Jagelló, Dinastia Valois, Disenteria, Disset Províncies, Duc, Ducat d'Orleans, Ducat de Bretanya, Ducat de Milà, Elionor d'Àustria, Enric II de França, Enric II de Navarra, Espanya, Estats Generals, Expedició de Magalhães-Elcano, Felip I de Castella, Felip II de Savoia, Flandes, Florència, Florida, Francesc III de Bretanya, ..., Francesco Guicciardini, Gènova, Giovanni da Verrazzano, Guerra d'Itàlia de 1535-1538, Guerra d'Itàlia de 1542-1546, Guerra de la Lliga de Cognac, Guerra italiana del 1521-1526, Guerres d'Itàlia, Guerres de religió a França, Hongria, Hugonot, Ignasi Pinazo i Camarlench, Imperi Otomà, Itàlia, Jaume V, Joan I d'Angulema, Joan I d'Hongria, Joana I de Castella, Leonardo da Vinci, Lleó X, Llei Sàlica, Lliga de Cambrai, Lliga Santa, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de reis de França, Lluís II d'Hongria, Lluís XII de França, Lluïsa de Savoia, Loteria, Magdalena de Valois, Manuel Filibert de Savoia, Margarida d'Angulema, Margarida de Valois (duquessa de Berry), Maria Tudor i de York, Martí Luter, Maximilià Sforza, Mèdici, Milà, Museu Condé, Museu del Louvre, Navarra, Oceà Pacífic, Odet de Foix, Països Baixos, Pau de Cambrai, Pau de Crépy, Pavia, Península Itàlica, Provença, Rambouillet, Regne de França, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, República de Florència, República de Venècia, Sacre Imperi Romanogermànic, Saint-Dizier, Saint-Germain-en-Laye, Saqueig de Roma (1527), Savoia (regió), Segimon el Vell, Setge de Nàpols (1528), Setge de Niça (1543), Setge de Perpinyà (1542), Solimà I el Magnífic, Suècia, Terranova, Torí, Tractat d'Ardres, Tractat de Barcelona (1529), Tractat de Madrid (1526), Tractat de Tordesillas, Transsilvània, Treva de Niça, 1 de gener, 12 de setembre, 1494, 1496, 1498, 1508, 1514, 1515, 1516, 1517, 1518, 1519, 1520, 1521, 1522, 1523, 1524, 1525, 1526, 1527, 1529, 1535, 1536, 1537, 1538, 1542, 1544, 1546, 1547, 1554, 1559, 1574, 18 de maig, 1876, 31 de juliol, 5 d'agost, 8 de maig, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (112 més) »
Abadia
El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.
Nou!!: Francesc I de França і Abadia · Veure més »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Francesc I de França і ABC-Clio · Veure més »
Ais de Provença
Ais de Provença (en occità; Aix-en-Provence, oficialment i en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Francesc I de França і Ais de Provença · Veure més »
Alessandria (municipi del Piemont)
Alexandria d'Itàlia o Alessandria és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província d'Alessandria.
Nou!!: Francesc I de França і Alessandria (municipi del Piemont) · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Francesc I de França і Anglaterra · Veure més »
Anna de Bretanya
Anne de Bretagne (Nantes, 25 de gener de 1477 - Blois, 9 de gener de 1514) fou dos cops reina de França i duquessa de Bretanya de 1488 a 1491 i, un altre cop, de 1498 fins a la seva mort, provocada per una litiasi renal el 1514.
Nou!!: Francesc I de França і Anna de Bretanya · Veure més »
Artois
Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Nou!!: Francesc I de França і Artois · Veure més »
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Nou!!: Francesc I de França і Avinyó · Veure més »
Basílica de Saint-Denis
La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Francesc I de França і Basílica de Saint-Denis · Veure més »
Batalla de Bicocca
La batalla de Bicocca fou el combat lliurat el 27 d'abril de 1522 durant la Guerra d'Itàlia de 1521–26, a prop de la localitat del mateix nom, situada a l'antic Ducat de Milà.
Nou!!: Francesc I de França і Batalla de Bicocca · Veure més »
Batalla de Ceresole
La batalla de Cerisole va ser un enfrontament armat entre l'exèrcit de Francesc I de França sota el comandament de Francesc de Borbó, comte d'Enghien i el de l'emperador Carles V durant la Guerra d'Itàlia de 1542–46.
Nou!!: Francesc I de França і Batalla de Ceresole · Veure més »
Batalla de Marignano
La batalla de Marignano va tenir lloc els dies 13 i 14 de setembre de 1515 al voltant de l'actual localitat de Melegnano, 16 km al sud de Milà, Itàlia, i va confrontar als exèrcits aliats de Francesc I de França i la República de Venècia contra les forces de la Confederació de Suïssa, llavors propietàries del Ducat de Milà.
Nou!!: Francesc I de França і Batalla de Marignano · Veure més »
Batalla de Mohács (1526)
La batalla de Mohács, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohács al Regne d'Hongria va significar l'inici de la dominació otomana sobre Hongria.
Nou!!: Francesc I de França і Batalla de Mohács (1526) · Veure més »
Batalla de Pavia
La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.
Nou!!: Francesc I de França і Batalla de Pavia · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Francesc I de França і Bolonya · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Francesc I de França і Borgonya · Veure més »
Boulogne-sur-Mer
Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Nou!!: Francesc I de França і Boulogne-sur-Mer · Veure més »
Carles I d'Angulema
Carles d'Orleans o Carles I d'Angulema (?, 1459 -?, 1496) fou Comte d'Angulema i de Périgord (1467 - 1496).
Nou!!: Francesc I de França і Carles I d'Angulema · Veure més »
Carles II d'Orleans
Escut d'armes dels ducs d'Orleans Carles II d'Orleans (Saint Germain-en-Laye 1522 - Forestmontier 1545), príncep de França i duc d'Orleans (Carles II 1522-1545) i dAngulema (Carles IV 1540-1545).
Nou!!: Francesc I de França і Carles II d'Orleans · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Francesc I de França і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Castel Sant'Angelo
Castel Sant'Angelo és una comune (municipi) a la Província de Rieti a la regió italiana del Laci, a uns 70 quilòmetres al nord-est de Roma i uns 12 quilòmetres l'est de Rieti.
Nou!!: Francesc I de França і Castel Sant'Angelo · Veure més »
Clàudia d'Orleans (reina consort de França)
Clàudia de França i Bretanya Clàudia de França o d'Orléans (13 d'octubre de 1499, Romorantin - 20 de juliol de 1524, Blois) fou filla del rei Lluís XII de França i d'Anna, duquessa de Bretanya.
Nou!!: Francesc I de França і Clàudia d'Orleans (reina consort de França) · Veure més »
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Nou!!: Francesc I de França і Climent VII · Veure més »
Comtat d'Angulema
Ubicació del comtat d'Angulema El comtat d'Angulema, més tard ducat, fou una jurisdicció feudal sorgida en temps dels successors de Carlemany.
Nou!!: Francesc I de França і Comtat d'Angulema · Veure més »
Comtat de Valois
El comtat de Valois fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: Francesc I de França і Comtat de Valois · Veure més »
Conhac
Conhac, Cougnat (en peitoví-saintongès) o Cognac és una ciutat de França situada al departament de la Xarenta i a la regió de Nova Aquitània.
Nou!!: Francesc I de França і Conhac · Veure més »
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Nou!!: Francesc I de França і Conquesta de Navarra · Veure més »
Delfí de França
Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.
Nou!!: Francesc I de França і Delfí de França · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Francesc I de França і Dinamarca · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Francesc I de França і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia Jagelló
La dinastia Jagelló, o els jagellons (en lituà Jogailos o Jogailaičiai), és una dinastia reial, originària de Lituània, que va regnar sobre una part de l'Europa central (actualment: Lituània, Polònia, Ucraïna, Letònia, Estònia, Kaliningrad –Rússia– i Hongria), entre el i el.
Nou!!: Francesc I de França і Dinastia Jagelló · Veure més »
Dinastia Valois
La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.
Nou!!: Francesc I de França і Dinastia Valois · Veure més »
Disenteria
La disenteria és una malaltia infecciosa de l'intestí, que s'inflama i es nafra causant dolor abdominal, febre i diarrea.
Nou!!: Francesc I de França і Disenteria · Veure més »
Disset Províncies
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.
Nou!!: Francesc I de França і Disset Províncies · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Francesc I de França і Duc · Veure més »
Ducat d'Orleans
El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.
Nou!!: Francesc I de França і Ducat d'Orleans · Veure més »
Ducat de Bretanya
El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.
Nou!!: Francesc I de França і Ducat de Bretanya · Veure més »
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Francesc I de França і Ducat de Milà · Veure més »
Elionor d'Àustria
Elionor d'Àustria (Lovaina, 15 de novembre de 1498 - Talavera la Real, 25 de febrer del 1558) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, filla dels reis Joana I i Felip I de Castella.
Nou!!: Francesc I de França і Elionor d'Àustria · Veure més »
Enric II de França
Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).
Nou!!: Francesc I de França і Enric II de França · Veure més »
Enric II de Navarra
Enric II de Navarra (Sangüesa, Navarra, 1503 - Pau, 1555) fou rei de Navarra, copríncep d'Andorra, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).
Nou!!: Francesc I de França і Enric II de Navarra · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Francesc I de França і Espanya · Veure més »
Estats Generals
Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament.
Nou!!: Francesc I de França і Estats Generals · Veure més »
Expedició de Magalhães-Elcano
Rèplica de la Nau Victoria. LExpedició de Magalhães-Elcano va ser una expedició marítima comandada per Fernão de Magalhães i, després de la seva mort, per Juan Sebastián Elcano.
Nou!!: Francesc I de França і Expedició de Magalhães-Elcano · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Francesc I de França і Felip I de Castella · Veure més »
Felip II de Savoia
Felip II de Savoia, Felip I de Ginebra o Felip de Bresse, anomenat el Sense Terra, (Chambéry, Savoia 1438 - Torí 1497) fou el duc de Savoia i comte de Ginebra entre 1496 i 1497.
Nou!!: Francesc I de França і Felip II de Savoia · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: Francesc I de França і Flandes · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Francesc I de França і Florència · Veure més »
Florida
Florida o la Florida és l'estat més meridional dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Francesc I de França і Florida · Veure més »
Francesc III de Bretanya
Blasó del delfí de França, Francesc, duc de Bretanya''' quarterat als 1 i 4, contra-quarterat als 1 et 4 d'atzur amb tres flors de lliri d'or i als 2 i 3 d'or amb dofí d'atzur, amb cresta, barba, cua, pell i orella de gules; als 2 et 3, contra-quarterat als 1 i 4 d'atzur amb tres flors de lliri d'or i als 2 i 3 d'ermini Francesc III de Bretanya, conegut igualment sota el nom de Francesc de França (nascut al castell d'Amboise el 28 de febrer de 1518 i mort al castell de Tournon el 10 d'agost de 1536) fou el fill gran del rei de França Francesc I de França i de Clàudia de França, duquessa de Bretanya i reina consort de França.
Nou!!: Francesc I de França і Francesc III de Bretanya · Veure més »
Francesco Guicciardini
Francesco Guicciardini (Florència, 6 de març de 1483 - Arcetri, 22 de maig de 1540) fou un filòsof, historiador i polític italià.
Nou!!: Francesc I de França і Francesco Guicciardini · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Francesc I de França і Gènova · Veure més »
Giovanni da Verrazzano
Giovanni da Verrazzano (sovint escrit Verrazano) (Val di Greve, Florència, 1485 - algun indret de les Antilles, 1528) va ser un navegant i explorador Florentí, que al servei de Francesc I de França explorà la costa atlàntica d'Amèrica del Nord a la recerca d'un pas pel nord-oest cap a l'Índia.
Nou!!: Francesc I de França і Giovanni da Verrazzano · Veure més »
Guerra d'Itàlia de 1535-1538
La Guerra d'Itàlia de 1535-1538 va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar als monarques Francesc I de França i Carles I d'Espanya.
Nou!!: Francesc I de França і Guerra d'Itàlia de 1535-1538 · Veure més »
Guerra d'Itàlia de 1542-1546
La guerra d'Itàlia de 1542-1546 va ser un conflicte bèl·lic emmarcat en el context de les Guerres Italianes, en què es van veure enfrontats Francesc I de França i Solimà I de l'Imperi Otomà contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Enric VIII d'Anglaterra Els enfrontaments van tenir lloc Itàlia, França i els Països Baixos, incloent intents d'invasió contra Espanya i Anglaterra.
Nou!!: Francesc I de França і Guerra d'Itàlia de 1542-1546 · Veure més »
Guerra de la Lliga de Cognac
''El saqueig de Roma'', de Martin van HeemskerckLa Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià, fou disputada entre el 1526 i el 1530 entre Carles V i Francesc I.
Nou!!: Francesc I de França і Guerra de la Lliga de Cognac · Veure més »
Guerra italiana del 1521-1526
La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.
Nou!!: Francesc I de França і Guerra italiana del 1521-1526 · Veure més »
Guerres d'Itàlia
Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Francesc I de França і Guerres d'Itàlia · Veure més »
Guerres de religió a França
Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.
Nou!!: Francesc I de França і Guerres de religió a França · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Francesc I de França і Hongria · Veure més »
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Nou!!: Francesc I de França і Hugonot · Veure més »
Ignasi Pinazo i Camarlench
Ignacio Pinazo i Camarlenc, en valencià Ignasi Pinazo i Camarlenc (València, 11 de gener de 1849—Godella, 18 d'octubre de 1916) va ser un pintor valencià.
Nou!!: Francesc I de França і Ignasi Pinazo i Camarlench · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Francesc I de França і Imperi Otomà · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Francesc I de França і Itàlia · Veure més »
Jaume V
Jaume V (10 d'abril de 1512 - 14 de desembre de 1542) fou rei d'Escòcia, fill i successor de Jaume IV.
Nou!!: Francesc I de França і Jaume V · Veure més »
Joan I d'Angulema
Joan d'Orleans (Joan I d'Angulema), nascut el 1400, mort el 30 d'abril de 1467 a Cognac, comte d'Angulema i de Périgord sota el nom de Joan I, comte de Beaumont, de Luxemburg, de Porcien i de Soissons, par de França, fill de Lluís I d'Orleans, Duc d'Orleans, de Valois, comte de Blois, i de nombrós altres llocs, i de Valentina Visconti, hereva presumpta del ducat de Milà.
Nou!!: Francesc I de França і Joan I d'Angulema · Veure més »
Joan I d'Hongria
Joan Szapolya (o Zápolya) (Szepesváralja, 2 de febrer de 1487 - Szászsebes, 17 de juliol de 1540) va ser un noble hongarès, voivoda de Transsilvània, que fou coronat Rei d'Hongria després de la Batalla de Mohács (1526).
Nou!!: Francesc I de França і Joan I d'Hongria · Veure més »
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Nou!!: Francesc I de França і Joana I de Castella · Veure més »
Leonardo da Vinci
fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Nou!!: Francesc I de França і Leonardo da Vinci · Veure més »
Lleó X
Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.
Nou!!: Francesc I de França і Lleó X · Veure més »
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Nou!!: Francesc I de França і Llei Sàlica · Veure més »
Lliga de Cambrai
La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.
Nou!!: Francesc I de França і Lliga de Cambrai · Veure més »
Lliga Santa
* Lliga Santa (1495) o Lliga de Venècia, formada pels Estats Pontificis, Venècia, Espanya, Milà i el Sacre Imperi Romanogermànic contra França.
Nou!!: Francesc I de França і Lliga Santa · Veure més »
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Nou!!: Francesc I de França і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Francesc I de França і Llista de reis de França · Veure més »
Lluís II d'Hongria
Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Buda, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou el trenta-sisè Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia, amb el nom de Lluís I de Bohèmia. Fill d'Anna de Candale i de Vladislau II de Bohèmia, al que va succeir (1516-1526), encara que va ser proclamat rei del territori anys abans.
Nou!!: Francesc I de França і Lluís II d'Hongria · Veure més »
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Nou!!: Francesc I de França і Lluís XII de França · Veure més »
Lluïsa de Savoia
Lluïsa de Savoia, (en francès Louise de Savoie), (Pont-d'Ain (França); 11 de setembre de 1476 - Grez-sur-Loing (França); 22 de setembre de 1531), regent de França i mare de Francesc I de França.
Nou!!: Francesc I de França і Lluïsa de Savoia · Veure més »
Loteria
La loteria és una forma de joc d'atzar que ofereix, a través del sorteig, un premi atractiu per tal de fer participar en el públic al sorteig.
Nou!!: Francesc I de França і Loteria · Veure més »
Magdalena de Valois
Magdalena de Valois (Saint Germain-en-Laye, 1520 - Edimburg, Escòcia, 1537), princesa de França i reina consort d'Escòcia (1537).
Nou!!: Francesc I de França і Magdalena de Valois · Veure més »
Manuel Filibert de Savoia
Manuel Filibert de Savoia, anomenat el Cap de Ferro (Chambéry, Savoia, 8 de juliol de 1528 - Torí, 30 d'agost de 1580) fou el duc de Savoia entre 1553 i 1580.
Nou!!: Francesc I de França і Manuel Filibert de Savoia · Veure més »
Margarida d'Angulema
Margarida d'Angulema també anomenada Margarida de Navarra, Margarida d'Orleans i Margarida d'Alençon (Angulema 11 d'abril de 1492 - Odos, França 21 de desembre de 1549), fou duquessa consort d'Alençon (1509-1525) i reina consort de Navarra (1527-1549).
Nou!!: Francesc I de França і Margarida d'Angulema · Veure més »
Margarida de Valois (duquessa de Berry)
Margarida de Valois (Saint-Germain-en-Laye, Regne de França, 5 de juny de 1523 - Torí, Savoia, 15 de setembre de 1574) fou una princesa de França, Duquessa de Berry (1553-1574) i duquessa consort de Savoia (1559-1574).
Nou!!: Francesc I de França і Margarida de Valois (duquessa de Berry) · Veure més »
Maria Tudor i de York
Maria Tudor i el seu segon espòs, Carles Brandon Maria Tudor (1496 - Westhorpe, Suffolk, Regne Unit 1533), princesa anglesa i reina consort de França (1514-1515).
Nou!!: Francesc I de França і Maria Tudor i de York · Veure més »
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Nou!!: Francesc I de França і Martí Luter · Veure més »
Maximilià Sforza
Maximilià Sforza - en italià Massimiliano Sforza- (Milà, Ducat de Milà, 25 de gener de 1493 - París, Regne de França, 4 de juny de 1530) fou el duc de Milà entre 1512 i 1515.
Nou!!: Francesc I de França і Maximilià Sforza · Veure més »
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Nou!!: Francesc I de França і Mèdici · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Francesc I de França і Milà · Veure més »
Museu Condé
Vista actual del Castell de Chantilly, seu del '''Museu Condé''' El Museu Condé és una institució ubicada al castell de Chantilly, actualment propietat de l'Institut de França, que custodia el llegat d'obres d'art del seu últim habitant, el príncep Enric d'Orleans (duc d'Aumale), fill del rei Lluís Felip I de França.
Nou!!: Francesc I de França і Museu Condé · Veure més »
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Nou!!: Francesc I de França і Museu del Louvre · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Francesc I de França і Navarra · Veure més »
Oceà Pacífic
L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.
Nou!!: Francesc I de França і Oceà Pacífic · Veure més »
Odet de Foix
Odet de Cominges (1485 - Nàpols, 15 d'agost de 1528), Comte de Comenge, vescomte de Lautrec i vescomte de Vilamur, que va succeir el 1494 al seu pare Joan II de Lautrec.
Nou!!: Francesc I de França і Odet de Foix · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Francesc I de França і Països Baixos · Veure més »
Pau de Cambrai
Margarida d'Àustria. Lluïsa de Savoia. La Pau de Cambrai o Pau de les Dames va ser el tractat signat a la ciutat de Cambrai entre Espanya i França el 5 d'agost de 1529 per posar fi a la implicació francesa en la Guerra de la Lliga de Cognac entre el rei francès Francesc I i l'emperador espanyol dels Habsburg Carles V. El tractat va confirmar temporalment l'hegemonia espanyola (Habsburg) al Ducat de Milà i en Sud d'Itàlia.
Nou!!: Francesc I de França і Pau de Cambrai · Veure més »
Pau de Crépy
La pau de Crépy-en-Laonnois, signada el 18 de setembre de 1544 entre Francesc I de França i Carlos I d'Espanya (i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), va suposar la sortida de Carles de la guerra d'Itàlia de 1542-1546.
Nou!!: Francesc I de França і Pau de Crépy · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Francesc I de França і Pavia · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Francesc I de França і Península Itàlica · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Francesc I de França і Provença · Veure més »
Rambouillet
Rambouillet és un municipi francès, situat al departament de Yvelines i a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Francesc I de França і Rambouillet · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Francesc I de França і Regne de França · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Francesc I de França і Regne de Navarra · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Francesc I de França і Regne de Nàpols · Veure més »
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Nou!!: Francesc I de França і República de Florència · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Francesc I de França і República de Venècia · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Francesc I de França і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Saint-Dizier
Saint-Dizier és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Francesc I de França і Saint-Dizier · Veure més »
Saint-Germain-en-Laye
Saint-Germain-en-Laye és un municipi francès al departament d'Yvelines (regió de l'Illa de França).
Nou!!: Francesc I de França і Saint-Germain-en-Laye · Veure més »
Saqueig de Roma (1527)
El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).
Nou!!: Francesc I de França і Saqueig de Roma (1527) · Veure més »
Savoia (regió)
Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.
Nou!!: Francesc I de França і Savoia (regió) · Veure més »
Segimon el Vell
Medalló de '''Segimon I Jagelló el Vell''' Segimon I, Segimon Jagelló o Segimon el Vell —en polonès: Zygmunt I Stary; en lituà: Žygimantas II Senasis— (Kozienice, 1 de gener de 1467 -Cracòvia, 1 d'abril de 1548), fou Rei de Polònia (1506-1548).
Nou!!: Francesc I de França і Segimon el Vell · Veure més »
Setge de Nàpols (1528)
El setge de Nàpols de 1528 fou un dels episodis de la Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià que entre el 1526 i el 1530 va enfrontar Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Francesc I de França.
Nou!!: Francesc I de França і Setge de Nàpols (1528) · Veure més »
Setge de Niça (1543)
La ciutat savoiana de Niça (actualment a França) va ser objecte de setge l'estiu de 1543 durant el transcurs de la guerra d'Itàlia de 1542–46.
Nou!!: Francesc I de França і Setge de Niça (1543) · Veure més »
Setge de Perpinyà (1542)
El Setge de Perpinyà de 1541 fou una de les batalles de la quarta guerra entre el Regne de França i les Espanyes del.
Nou!!: Francesc I de França і Setge de Perpinyà (1542) · Veure més »
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Nou!!: Francesc I de França і Solimà I el Magnífic · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Francesc I de França і Suècia · Veure més »
Terranova
Bandera històrica de Terranova Terranova (Newfoundland) és una illa de l'oest de l'oceà Atlàntic, situada davant les costes del nord-est de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Francesc I de França і Terranova · Veure més »
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Nou!!: Francesc I de França і Torí · Veure més »
Tractat d'Ardres
El tractat d'Ardres, posar fi, al 1546, a la guerra entre Francesc I de França i Enric VIII d'Anglaterra, que va començar amb la signatura d'un tractat d'aliança entre aquest últim i l'emperador Carles V, l'11 de febrer de 1543.
Nou!!: Francesc I de França і Tractat d'Ardres · Veure més »
Tractat de Barcelona (1529)
El tractat de Barcelona de 1529 va ser un acord signat entre Climent VII i l'emperador Carles I el 29 de juny de 1529.
Nou!!: Francesc I de França і Tractat de Barcelona (1529) · Veure més »
Tractat de Madrid (1526)
Carles V, un dels signants del tractat Francesc I, va signar el tractat però més endavant se'n va desdir El Tractat de Madrid, firmat el 14 de gener de 1526, fou un tractat entre l'emperador Carles V i Francesc I de França.
Nou!!: Francesc I de França і Tractat de Madrid (1526) · Veure més »
Tractat de Tordesillas
El Tractat de Tordesillas va ser un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 7 de juny de 1494 entre el Regne de Portugal i els Regnes de Castella i Lleó(...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...) (Ferran el Catòlic per Aragó i Isabel la Catòlica per Castella i Lleó), per tal de donar legalitat a l'ocupació dels territoris que anaven explorant i descobrint.
Nou!!: Francesc I de França і Tractat de Tordesillas · Veure més »
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Nou!!: Francesc I de França і Transsilvània · Veure més »
Treva de Niça
La Treva de Niça va ser un tractat signat a Niça entre l'emperador Carles V i Francesc I de França el 18 de juny de 1538 per aturar durant 10 anys els enfrontaments pels territoris italians del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Francesc I de França і Treva de Niça · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Francesc I de França і 1 de gener · Veure més »
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francesc I de França і 12 de setembre · Veure més »
1494
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Francesc I de França і 1494 · Veure més »
1496
''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.
Nou!!: Francesc I de França і 1496 · Veure més »
1498
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Francesc I de França і 1498 · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Francesc I de França і 1508 · Veure més »
1514
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc I de França і 1514 · Veure més »
1515
Sense descripció.
Nou!!: Francesc I de França і 1515 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Francesc I de França і 1516 · Veure més »
1517
Sense descripció.
Nou!!: Francesc I de França і 1517 · Veure més »
1518
Sense descripció.
Nou!!: Francesc I de França і 1518 · Veure més »
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Francesc I de França і 1519 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Francesc I de França і 1520 · Veure més »
1521
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc I de França і 1521 · Veure més »
1522
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc I de França і 1522 · Veure més »
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Francesc I de França і 1523 · Veure més »
1524
Sense descripció.
Nou!!: Francesc I de França і 1524 · Veure més »
1525
Sense descripció.
Nou!!: Francesc I de França і 1525 · Veure més »
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Nou!!: Francesc I de França і 1526 · Veure més »
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Nou!!: Francesc I de França і 1527 · Veure més »
1529
Sense descripció.
Nou!!: Francesc I de França і 1529 · Veure més »
1535
Barba-roja.
Nou!!: Francesc I de França і 1535 · Veure més »
1536
Sense descripció.
Nou!!: Francesc I de França і 1536 · Veure més »
1537
Sense descripció.
Nou!!: Francesc I de França і 1537 · Veure més »
1538
Sense descripció.
Nou!!: Francesc I de França і 1538 · Veure més »
1542
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc I de França і 1542 · Veure més »
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Francesc I de França і 1544 · Veure més »
1546
Sense descripció.
Nou!!: Francesc I de França і 1546 · Veure més »
1547
El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Francesc I de França і 1547 · Veure més »
1554
Sense descripció.
Nou!!: Francesc I de França і 1554 · Veure més »
1559
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc I de França і 1559 · Veure més »
1574
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc I de França і 1574 · Veure més »
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francesc I de França і 18 de maig · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc I de França і 1876 · Veure més »
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francesc I de França і 31 de juliol · Veure més »
5 d'agost
El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francesc I de França і 5 d'agost · Veure més »
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francesc I de França і 8 de maig · Veure més »
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francesc I de França і 9 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Francesc I d'Angulema, Francesc d'Angulema, Francesc de Valois i d'Angulema, François Ier de France.
