Accés més ràpid que el navegador!
107 les relacions: Agnosticisme, Ajuntament de Barcelona, Alella, Alexander Berkman, Alexandre Galí i Coll, Alfabetisme, Alfons XIII d'Espanya, Anarquisme, Anatole France, Anglaterra, Aniversari, Anna Rubiés Monjonell, Anselmo Lorenzo Asperilla, Antiautoritarisme, Anticlericalisme, Antoni Maura i Montaner, Ateisme, ¡Cu-Cut!, Barcelona, Brussel·les, Capitalisme, Carrara, Castell de Montjuïc, Catalunya, Célestin Freinet, Clémence Jacquinet, Coeducació, Congrés Mundial d'Esperanto, Dogma, Edgardo Ricetti, Educació, El Correo Catalán, El Noticiero Universal, Emma Goldman, Escepticisme, Escola Moderna, Església Catòlica Romana, Espanya, Esperanto, Filosofia, Francesc Pi i Margall, Francmaçoneria, Francs, Guerra Civil espanyola, Humanisme, Indústria, Jack London, Jean Grave, Jean Jaurès, Joan Bardina i Castarà, ..., Joan Montseny i Carret, John Dewey, Josep Cardona i Furró, La Vanguardia, Línia R11, Lògia maçònica, Liberalisme, Lliurepensament, Madrid, Manuel Ruiz Zorrilla, Maresme, Margaret Sanger, Maria Aurèlia Capmany i Farnés, Mateu Morral i Roca, Mikhaïl Bakunin, Montbau, Montgat, Montjuïc (Barcelona), Pablo Iglesias Posse, París, Partit Republicà Progressista, Pasqual Maragall i Mira, Pau Vila i Dinarès, Paul Berthelot, Paulo Freire, Pedagogia, Pedagogia llibertària, Pierre-Joseph Proudhon, Raó, Racionalisme (filosofia), Ramon Font i Folch, Recinte Mundet, Religió, Rosa Sensat i Vilà, Rosselló, Sant Feliu d'Alella, Sant Martí de Provençals, Sàpiens, Setmana Tràgica, Soledad Villafranca Los Arcos, Sometent, Teatre Borràs, The Times, Transició demogràfica, Universitat Lliure de Brussel·les, Upton Sinclair, Vaga, Voltairine de Cleyre, Will Durant, 10 de gener, 13 d'octubre, 1859, 1886, 1909, 1990, 2011, 31 de març. Ampliar l'índex (57 més) »
Agnosticisme
Lagnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Agnosticisme · Veure més »
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Ajuntament de Barcelona · Veure més »
Alella
Alella és un municipi de la comarca del Maresme que té 9.764 habitants (2018).
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Alella · Veure més »
Alexander Berkman
'''Alexander Berkman''' amb Emma Goldman Alexander Berkman, nascut Ovsei Ossípovitx Berkman, Овсей Осипович Беркман (Vílnius, Lituània, 21 de novembre del 1870 – Niça, França, 28 de juny del 1936) fou un anarquista que va ser amic i amant d'Emma Goldman.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Alexander Berkman · Veure més »
Alexandre Galí i Coll
Alexandre Galí i Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 29 de maig de 1969) fou un pedagog, lingüista i historiador català.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Alexandre Galí i Coll · Veure més »
Alfabetisme
Taxes d'alfabetització del món el 2011. Lalfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure a grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Alfabetisme · Veure més »
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Anarquisme · Veure més »
Anatole France
Jacques Anatole François Thibault, que va signar les seves obres amb el pseudònim dAnatole France, (París, 16 d'abril del 1844 — Saint-Cyr-sur-Loire, Turena, 12 d'octubre del 1924) fou un escriptor francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1921.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Anatole France · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Anglaterra · Veure més »
Aniversari
Imatge commemorativa del desè aniversari de la Viquipèdia en català El terme aniversari s'utilitza per a designar el dia que hom commemora un fet o esdeveniment digne de record.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Aniversari · Veure més »
Anna Rubiés Monjonell
Anna Rubiés i Monjonell (el Port de la Selva, Alt Empordà, 31 de maig de 1881 - Barcelona, 24 de març de 1963) fou una mestra, pedagoga i escriptora.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Anna Rubiés Monjonell · Veure més »
Anselmo Lorenzo Asperilla
Anselmo Lorenzo Asperilla (Toledo, 21 d'abril de 1841 - Barcelona, 30 de novembre de 1914) fou un dirigent i teòric anarquista espanyol.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Anselmo Lorenzo Asperilla · Veure més »
Antiautoritarisme
L'antiautoritarisme és l'oposició a l'autoritarisme, és a dir, a allò que es defineix com "concentració del poder en un líder o en una elit que no es fa responsable constitucionalment del poble" o la doctrina que defensa l'absolutisme en el govern, com en les autocràcies, en el despotisme, les dictadures i el totalitarisme.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Antiautoritarisme · Veure més »
Anticlericalisme
S'entén per anticlericalisme aquelles actituds o idees que van des de la crítica a les institucions eclesiàstiques o persones concretes del clergat fins a atacs contra la religió en si mateix, tot i que no necessàriament han d'anar unides.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Anticlericalisme · Veure més »
Antoni Maura i Montaner
va ser un advocat i polític mallorquí.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Antoni Maura i Montaner · Veure més »
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Ateisme · Veure més »
¡Cu-Cut!
¡Cu-cut! va ser un setmanari satíric barceloní que es va editar entre el 2 de gener de 1902 i el 25 d'abril de 1912.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і ¡Cu-Cut! · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Barcelona · Veure més »
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Brussel·les · Veure més »
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Capitalisme · Veure més »
Carrara
Carrara és un municipi italià de 65.021 habitants a la província de Massa-Carrara.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Carrara · Veure més »
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Castell de Montjuïc · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Catalunya · Veure més »
Célestin Freinet
Ús de la "impremta Freinet" a la ''Escuela Experimental Freinet'', de San Andrés Tuxtla, Veracruz, Mèxic, l'any 2013 Célestin Freinet (Gars, País Niçard, 16 d'octubre de 1896 - Vença, Provença, 8 d'octubre de 1966) va ser un pedagog francès, involucrat en el moviment de l'Escola Nova i creador d'un mètode pedagògic propi.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Célestin Freinet · Veure més »
Clémence Jacquinet
Clémence Jacquinet (França, 1865 - segle XX) fou una pedagoga racionalista francesa, directora de l'Escola Moderna i companya de Francesc Ferrer i Guàrdia entre 1901 i 1904.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Clémence Jacquinet · Veure més »
Coeducació
Escola de primària amb nens i nenes Classe de pràctiques a una universitat La coeducació és una metodologia educativa que té com a objectiu fer disminuir tant com sigui possible els efectes i conseqüències d'una educació sexista sobre els nens i les nenes.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Coeducació · Veure més »
Congrés Mundial d'Esperanto
Dresden 1908 Barcelona 1909 Göteborg 2003 Rotterdam 2008 El Congrés Universal d'Esperanto té la més llarga tradició d'entre les convencions internacionals d'aquesta llengua auxiliar internacional, i s'ha organitzat gairebé ininterrompudament durant més de cent anys.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Congrés Mundial d'Esperanto · Veure més »
Dogma
Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Dogma · Veure més »
Edgardo Ricetti
Edgardo Ricetti Scandella (La Plata, Argentina, 12 d'abril de 1901 - 20 de novembre de 1984), pedagog anarquista argentí.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Edgardo Ricetti · Veure més »
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Educació · Veure més »
El Correo Catalán
El Correo Catalán va ser un diari fundat a Barcelona el 16 de desembre de 1876 per Manuel Milà de la Roca.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і El Correo Catalán · Veure més »
El Noticiero Universal
El Noticiero Universal va ser un diari en castellà, editat a Barcelona des del 15 d'abril de 1888 fins a l'octubre del 1985.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і El Noticiero Universal · Veure més »
Emma Goldman
Emma Goldman (Kaunas, Imperi Rus, 27 de juny del 1869 - Toronto, Canadà, 14 de maig del 1940) fou una anarquista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Emma Goldman · Veure més »
Escepticisme
El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Escepticisme · Veure més »
Escola Moderna
Imatge del butlletí de l'''Escola Moderna'' Placa en record de l'antiga seu de l'Escola Moderna (1901-1906), al carrer de Bailèn núm. 56 de Barcelona LEscola Moderna va ser un projecte educatiu dirigit a les classes socials més baixes amb el propòsit que aquestes tinguessin accés a una educació científica, democràtica i de qualitat.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Escola Moderna · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Església Catòlica Romana · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Espanya · Veure més »
Esperanto
Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Esperanto · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Filosofia · Veure més »
Francesc Pi i Margall
Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Francesc Pi i Margall · Veure més »
Francmaçoneria
miniatura compàs, símbol oficial de la '''francmaçoneria''' La francmaçoneria (en francès, franc-maçonnerie i en anglès, free-masonry) o maçoneria és una societat secreta d'àmbit internacional i d'orientació filantròpica i humanista, formada per agrupacions anomenades tallers o lògies.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Francmaçoneria · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Francs · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Humanisme · Veure més »
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Indústria · Veure més »
Jack London
Jack London, probablement nascut com a John Griffith Chaney (12 de gener del 1876 - 22 de novembre del 1916), va ser un escriptor estatunidenc autor dUllal Blanc, de La crida del bosc i uns altres cinquanta llibres.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Jack London · Veure més »
Jean Grave
Jean Grave. Jean Grave (16 d'octubre, 1854 - 8 de desembre, de 1939) era un important activista en el moviment anarquista francès.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Jean Grave · Veure més »
Jean Jaurès
Jean Jaurès -en occità, Joan Jaurés- (Castras, Llenguadoc, 3 de setembre del 1859 - París, 31 de juliol del 1914) fou un dirigent i polític francès socialista.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Jean Jaurès · Veure més »
Joan Bardina i Castarà
Joan Bardina i Castarà (Sant Boi de Llobregat, 27 de maig de 1877 - Valparaíso, Xile, 10 de juliol de 1950) va ser un pedagog i periodista català, que tractà de revolucionar els mètodes d'ensenyament, amb un èxit relatiu a Catalunya.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Joan Bardina i Castarà · Veure més »
Joan Montseny i Carret
, conegut amb el pseudònim de Federico Urales, fou un anarquista català.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Joan Montseny i Carret · Veure més »
John Dewey
va ésser un filòsof, pedagog i psicòleg estatunidenc.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і John Dewey · Veure més »
Josep Cardona i Furró
''A Àngel Guimerà'', a la plaça de Sant Josep Oriol de Barcelona Josep Cardona i Furró (Barcelona, 30 de juliol de 1878 - Moià, 23 d'octubre de 1922) fou un escultor català deixeble de l'escultor Manel Fuxà i Leal, estudià pintura, escultura i gravat a l'escola de Belles Arts de la Llotja, on coincidí amb Pablo Picasso -que el retratà més d'un cop- i compartiren taller al carrer Escudellers Blancs de Barcelona.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Josep Cardona i Furró · Veure més »
La Vanguardia
La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і La Vanguardia · Veure més »
Línia R11
left La línia R11 (anteriorment Ca2) és un servei de ferrocarril regional entre Barcelona-Sants i Portbou per Girona de Rodalies de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, i operada per Renfe Operadora que circula a través de línies de ferrocarril de via d'ample ibèric d'Adif.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Línia R11 · Veure més »
Lògia maçònica
Temple de la lògia "Les Coeurs Unis" - Mont-real En la terminologia maçònica, s'anomenen lògies o tallers els grups de base de la francmaçoneria.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Lògia maçònica · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Liberalisme · Veure més »
Lliurepensament
El lliurepensament és una actitud filosòfica d'afirmació de la capacitat de l'ésser humà de no trobar-se subjectat a cap autoritat dogmàtica, sigui de la naturalesa que sigui, i d'emprar l'anàlisi racional i crítica davant de tota proposició que empri argumentació d'autoritat.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Lliurepensament · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Madrid · Veure més »
Manuel Ruiz Zorrilla
Manuel Ruiz Zorrilla (Burgo de Osma-Ciudad de Osma, 22 de març de 1833 - Sòria, 13 de juny de 1895) va ser un polític espanyol, diputat a Corts i posteriorment ministre de Foment i de Gracia i Justícia durant el govern provisional format després de la Revolució Gloriosa de 1868, i cap de Govern amb Amadeu I. Va ser Gran Mestre del Gran Orient d'Espanya entre 1870 i 1874.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Manuel Ruiz Zorrilla · Veure més »
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Maresme · Veure més »
Margaret Sanger
va ser una infermera i activista estatunidenca defensora del control de la natalitat i de l'eugenèsia (un dels punts més controvertits del seu pensament).
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Margaret Sanger · Veure més »
Maria Aurèlia Capmany i Farnés
fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Maria Aurèlia Capmany i Farnés · Veure més »
Mateu Morral i Roca
Mateu Morral dibuixat a la revista russa ''Niva''. (1906) Mateu Morral Roca (Sabadell, 27 de novembre de 1879 - Torrejón de Ardoz, 2 de juny de 1906) fou un anarquista català.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Mateu Morral i Roca · Veure més »
Mikhaïl Bakunin
va ser un pensador i activista anarquista rus, socialista, fundador de l'anarquisme col·lectivista.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Mikhaïl Bakunin · Veure més »
Montbau
Edifici de Migdia: Facultat de Pedagogia i Facultat de Formació del Professorat Un dels primers blocs de pisos construïts al barri Montbau és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Montbau · Veure més »
Montgat
Montgat és un municipi de la comarca del Maresme, de la qual n'és la localitat més meridional; està situat a la costa, al límit amb la comarca del Barcelonès, entre Badalona i el Masnou.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Montgat · Veure més »
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »
Pablo Iglesias Posse
Pablo Iglesias Posse –originalment Paulino– (Ferrol, 18 d'octubre de 1850 - Madrid, 9 de desembre de 1925) fou un dirigent socialista espanyol, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol i la Unió General de Treballadors.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Pablo Iglesias Posse · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і París · Veure més »
Partit Republicà Progressista
Partit Republicà Progressista fou el nom que adoptà el partit que agrupava les forces republicanes després de la caiguda de la Primera República Espanyola el 1874, i que fou refundat a l'exili per Manuel Ruiz Zorrilla i Nicolás Salmerón el 1880 amb la finalitat d'aplegar totes les forces republicanes (centristes de Salmerón, progressistes democràtics de Cristino Martos Balbi, etc.). Ideològicament, defensaven una república unitària (tot i que no es tancaven en banda a alguna forma d'autonomia regional) amb el reformisme social radical posat en pràctica el 1872.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Partit Republicà Progressista · Veure més »
Pasqual Maragall i Mira
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Pasqual Maragall i Mira · Veure més »
Pau Vila i Dinarès
Pau Vila i Dinarès (Sabadell, Vallès Occidental, 29 de juny de 1881 - Barcelona, 15 d'agost de 1980) va ser un pedagog i geògraf català.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Pau Vila i Dinarès · Veure més »
Paul Berthelot
Paul Berthelot (26 de juliol de 1881, Auxerre (Borgonya, França) - 2 de novembre de 1910, Conceição do Araguaia (Pará, Brasil) va ser un anarquista i esperantista francès, també conegut com a Marcelo Verema. Va ser el fundador de la primera associació catalana esperantista.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Paul Berthelot · Veure més »
Paulo Freire
Paulo Reglus Neves Freire, va ser un dels més grans i significatius pedagogs del.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Paulo Freire · Veure més »
Pedagogia
Guixant a una pissarra La pedagogia és el conjunt de sabers sobre l'educació.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Pedagogia · Veure més »
Pedagogia llibertària
La pedagogia llibertaria és una corrent educativa que vol aconseguir un mètode d'aprenentatge en el qual les persones es desenvolupen lliurement, sense que ningú imposi cap tipus d'autoritat, ja que es considera que aquesta és un impediment per assolir l'objectiu: aconseguir persones lliures, responsables, justes, igualitàries i felices.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Pedagogia llibertària · Veure més »
Pierre-Joseph Proudhon
va ser un dels pares de l'anarquisme modern.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Pierre-Joseph Proudhon · Veure més »
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Raó · Veure més »
Racionalisme (filosofia)
El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Racionalisme (filosofia) · Veure més »
Ramon Font i Folch
Ramon Font i Folch fou un agitador polític barceloní de començaments del.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Ramon Font i Folch · Veure més »
Recinte Mundet
Església del Recinte Mundet, Bé Cultural d'Interès Local El Recinte de les llars Mundet és un espai emplaçat als voltants de la serra de Collserola on es troben el campus universitari de la Universitat de Barcelona i diversos serveis educatius i socials de la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Recinte Mundet · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Religió · Veure més »
Rosa Sensat i Vilà
Rosa Sensat i Vilà (el Masnou, Maresme, 16 de juny de 1873 - Barcelona, 1 d'octubre de 1961) va ser una mestra que contribuí al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Rosa Sensat i Vilà · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Rosselló · Veure més »
Sant Feliu d'Alella
Sant Feliu d'Alella és una obra del municipi d'Alella declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Sant Feliu d'Alella · Veure més »
Sant Martí de Provençals
Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Sant Martí de Provençals · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Sàpiens · Veure més »
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Setmana Tràgica · Veure més »
Soledad Villafranca Los Arcos
Soledad Villafranca Los Arcos (Aoiz, Navarra, 1880 - Barcelona, 1948) fou una anarquista i pedagoga de l'Escola Moderna fundada pel seu company sentimental Francesc Ferrer i Guàrdia.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Soledad Villafranca Los Arcos · Veure més »
Sometent
El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Sometent · Veure més »
Teatre Borràs
El Teatre Borràs és un teatre, abans cinema, de Barcelona, situat a la Plaça d'Urquinaona, núm.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Teatre Borràs · Veure més »
The Times
The Times és un diari generalista d'àmbit nacional publicat al Regne Unit amb seu a Londres.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і The Times · Veure més »
Transició demogràfica
La transició demogràfica és una teoria utilitzada en demografia que ajuda a entendre alhora dos fenòmens.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Transició demogràfica · Veure més »
Universitat Lliure de Brussel·les
La Universitat Lliure de Brussel·les o ULB, (en francès Université libre de Bruxelles) és una universitat francòfona belga situada a la ciutat de Brussel·les.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Universitat Lliure de Brussel·les · Veure més »
Upton Sinclair
Upton Sinclair (Baltimore, 20 de setembre de 1878 - Bound Brook, 25 de novembre de 1968) va ser un escriptor estatunidenc, guanyador del Premi Pulitzer.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Upton Sinclair · Veure més »
Vaga
Una vaga és una acció empresa de forma individual o per un col·lectiu social que consisteix a deixar de fer una cosa o coses, dintre de les funcions del col·lectiu o individu, per a exercir una pressió social, amb vista a l'obtenció d'un objectiu concret.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Vaga · Veure més »
Voltairine de Cleyre
Voltairine de Cleyre (17 de novembre del 1866 - 20 de juny del 1912) fou una escriptora anarquista i feminista de nacionalitat nord-americana.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Voltairine de Cleyre · Veure més »
Will Durant
va ser un filòsof, historiador i escriptor estatunidenc, conegut per la seva autoria i coautoria, al costat de la seva esposa Ariel Durant, de la col·lecció La Història de la Civilització.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і Will Durant · Veure més »
10 de gener
El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і 10 de gener · Veure més »
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і 13 d'octubre · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і 1859 · Veure més »
1886
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і 1886 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і 1909 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і 1990 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і 2011 · Veure més »
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francesc Ferrer i Guàrdia і 31 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ferrer i Guàrdia, Francesc Ferrer Guàrdia.
