Accés més ràpid que el navegador!
20 les relacions: Anarquisme, Batalla de l'Ebre, Batalla de Terol, Camp d'Argelers, Castellar del Vallès, Catalunya, Columna Durruti, Confederació Nacional del Treball, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Estrasburg, Francisco Franco Bahamonde, Guerra Civil espanyola, Línia Maginot, Mauthausen-Gusen, Schutzstaffel, 16 de juliol, 1917, 2001, 9 de gener.
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і Anarquisme · Veure més »
Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і Batalla de l'Ebre · Veure més »
Batalla de Terol
La Batalla de Terol fou el conjunt d'operacions militars que, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre del 1937 i el 7 de gener de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і Batalla de Terol · Veure més »
Camp d'Argelers
El Camp d'Argelers fou un dels camps de concentració francesos emplaçat entre 1939 i 1941 a la platja de la comuna nord-catalana d'Argelers de la MarendaDiccionari d'Història de Catalunya; p. 57; ed.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і Camp d'Argelers · Veure més »
Castellar del Vallès
Castellar del Vallès és una vila de Catalunya de 24.933 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і Castellar del Vallès · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і Catalunya · Veure més »
Columna Durruti
La Columna Durruti va ser una milícia confederal d'ideologia anarquista que va lluitar durant la Guerra civil espanyola.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і Columna Durruti · Veure més »
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і Confederació Nacional del Treball · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і Espanya · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estrasburg
Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і Estrasburg · Veure més »
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Línia Maginot
La línia Maginot, anomenada així en honor del Ministre de Guerra francès André Maginot, és una línia de fortificacions construïda per França al llarg de les seves fronteres amb Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Suïssa i Itàlia, entre 1928 i 1940.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і Línia Maginot · Veure més »
Mauthausen-Gusen
Detall de l'escultura a la memòria dels jueus morts a Mauthausen Mur del camp de Mauthausen amb plaques de recordatori Mauthausen-Gusen fou un complex de dos camps de concentració i posteriorment també d'extermini prop de les localitats de Mauthausen i Gusen a l'Alta Àustria durant l'etapa d'ocupació d'Àustria durant el Tercer Reich alemany.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і Mauthausen-Gusen · Veure més »
Schutzstaffel
Les Schutzstaffel (SS; també estilitzat com Runic "↯↯", amb runes Armanen; pronunciació alemanya: "Esquadró de protecció") va ser una important organització paramilitar sota Adolf Hitler i el Partit Nazi a l'Alemanya nazi, i més tard per tota l'Europa ocupada per Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і Schutzstaffel · Veure més »
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і 16 de juliol · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і 1917 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і 2001 · Veure més »
9 de gener
El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Francesc Comellas i Llinares і 9 de gener · Veure més »
