Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Francesc Baliarda i Ribó

Índex Francesc Baliarda i Ribó

Francesc Baliarda i Ribó, més conegut com el noi Baliarda (Sant Andreu de Palomar, 1813 - Sant Andreu de Palomar, 1850) va ser un revolucionari progressista català compromès amb la gent més humil i que va lluitar per aconseguir una Catalunya millor.

23 les relacions: Absolutisme, Baldomero Espartero, Carles Maria Isidre de Borbó, Carlisme, Església de Sant Andreu de Palomar, Ferran VII d'Espanya, Furs, Guerra del Francès, Isabel II d'Espanya, Jamància, Joan Pallarès-Personat, Joan Prim i Prats, Liberalisme, Massís de Garraf, Molins de Rei, Primera Guerra Carlina, Revolta de les Quintes (1845), Sant Andreu de Palomar, Sant Fost de Campsentelles, Segona guerra carlina, 1813, 1850, 28 de novembre.

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Absolutisme · Veure més »

Baldomero Espartero

Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Baldomero Espartero · Veure més »

Carles Maria Isidre de Borbó

Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Carles Maria Isidre de Borbó · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Carlisme · Veure més »

Església de Sant Andreu de Palomar

L'església de Sant Andreu de Palomar està situada al barri de Sant Andreu de Palomar, avui inclosa al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Església de Sant Andreu de Palomar · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Furs

XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Furs · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Guerra del Francès · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Jamància

La Jamància o Camància fou una revolta progressista de caràcter federalista i democràtic que tingué lloc a Barcelona entre setembre i el novembre de 1843, contra el govern de Joaquín María López, que havia incomplert els acords amb la Junta Central per al derrocament del govern d'Espartero, produïda unes setmanes abans i la violació de diverses disposicions en la constitució de 1837.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Jamància · Veure més »

Joan Pallarès-Personat

Joan Pallarès i Personat, que signa com a Joan Pallarès-Personat o Joan Pallarès, (Caldes de Montbui, 1953) és un escriptor, historiador i periodista català.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Joan Pallarès-Personat · Veure més »

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Joan Prim i Prats · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Liberalisme · Veure més »

Massís de Garraf

El massís de Garraf o massís del Garraf, està situat a la Serralada Litoral Catalana.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Massís de Garraf · Veure més »

Molins de Rei

Escut sense oficialitzar de Molins de Rei. Bandera no oficialitzada de Molins de Rei. Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Molins de Rei · Veure més »

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Primera Guerra Carlina · Veure més »

Revolta de les Quintes (1845)

La Revolta de les Quintes de 1845 fou un aixecament popular a Catalunya contra el sistema de lleva a l'exèrcit espanyol.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Revolta de les Quintes (1845) · Veure més »

Sant Andreu de Palomar

Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Sant Andreu de Palomar · Veure més »

Sant Fost de Campsentelles

Sant Fost de Campsentelles és un municipi situat a l'extrem sud de la comarca del Vallès Oriental, a la província de Barcelona, a la comunitat autònoma de Catalunya, Espanya.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Sant Fost de Campsentelles · Veure més »

Segona guerra carlina

La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і Segona guerra carlina · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і 1813 · Veure més »

1850

Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і 1850 · Veure més »

28 de novembre

El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Francesc Baliarda i Ribó і 28 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Francesc Baliarda Ribó.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »