Accés més ràpid que el navegador!
76 les relacions: Acreció, Any llum, Asteroide, Astronomia, Caiguda lliure, Camp magnètic, Cúmul globular, Cúmul obert, Centímetre, Col·lapse gravitatori, Convecció, Densitat, Deuteri, Disc circumestel·lar, Disc d'acreció, Dissociació química, Energia cinètica, Energia potencial, Equilibri hidroestàtic, Esfera, Estel, Estrella binària, Estrella compacta, Forat negre supermassiu, Força centrífuga, Força de marea, Fotoionització, Fusió (canvi d'estat), Galàxia activa, Galàxia el·líptica, Galàxia espiral, Gas, Gravetat, Heli, Hidrogen, Homogeneïtat, Inestabilitat de Jeans, Infraroig, Interacció de galàxies, Ionització, Isoterma, Júpiter (planeta), Jet (astronomia), Kelvin, Massa solar, Matèria degenerada, Medi interestel·lar, Metal·licitat, Molècula, Moment angular, ..., Moviment circular, Nana marró, Núvol molecular, Nebulosa d'Orió, Nebulosa difusa, Objecte estel·lar jove, Opacitat, Ordre de magnitud, Planeta, Plasma (estat de la matèria), Pressió, Pressió de radiació, Protoestrella, Quilòmetre, Radiació, Regió H II, Seqüència principal, Sol, Supernova, Temperatura, Teorema del virial, Teoria, Teoria de la relativitat, Vent solar, Via Làctia, 1902. Ampliar l'índex (26 més) »
Acreció
En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.
Nou!!: Formació estel·lar і Acreció · Veure més »
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Nou!!: Formació estel·lar і Any llum · Veure més »
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Nou!!: Formació estel·lar і Asteroide · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Formació estel·lar і Astronomia · Veure més »
Caiguda lliure
. Caiguda lliure d'una pilota. Es mostra, mitjançant fotografia estroboscòpica, la posicions de la pilota a intervals regulars de temps: per t.
Nou!!: Formació estel·lar і Caiguda lliure · Veure més »
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Nou!!: Formació estel·lar і Camp magnètic · Veure més »
Cúmul globular
cúmul globular M80 Un cúmul globular és un grup esfèric d'estrelles velles (cúmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galàxia com si fos un satèl·lit.
Nou!!: Formació estel·lar і Cúmul globular · Veure més »
Cúmul obert
M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estels jóvens i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estels que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.
Nou!!: Formació estel·lar і Cúmul obert · Veure més »
Centímetre
El centímetre (símbol cm) és una unitat de longitud que equival a una centèsima part d'un metre.
Nou!!: Formació estel·lar і Centímetre · Veure més »
Col·lapse gravitatori
Col·lapse gravitatori d'una estrella En astronomia, el col·lapse gravitatori és la contracció d'un cos massiu a conseqüència de la seva pròpia força gravitatòria.
Nou!!: Formació estel·lar і Col·lapse gravitatori · Veure més »
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Nou!!: Formació estel·lar і Convecció · Veure més »
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Nou!!: Formació estel·lar і Densitat · Veure més »
Deuteri
Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.
Nou!!: Formació estel·lar і Deuteri · Veure més »
Disc circumestel·lar
Representació artística d'una estrella T Tauri amb un disc circumestel·lar. S'anomena disc circumestel·lar a una estructura material amb forma d'anell o tor situada al voltant d'una estrella.
Nou!!: Formació estel·lar і Disc circumestel·lar · Veure més »
Disc d'acreció
Imatge d'artista d'un disc d'acreció en una estrella massiva alimentat per material procedent de la seva companya binària Un disc d'acreció és una estructura en forma de disc al voltant d'un objecte central massiu.
Nou!!: Formació estel·lar і Disc d'acreció · Veure més »
Dissociació química
Una dissociació és una reacció química per la qual un compost químic es transforma en dues o més substàncies més simples, elementals o no.
Nou!!: Formació estel·lar і Dissociació química · Veure més »
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Nou!!: Formació estel·lar і Energia cinètica · Veure més »
Energia potencial
En física, l'energia potencial és l'energia que un objecte posseeix a causa de la seva posició en un camp de forces o que un sistema té a causa de la configuració de les seves parts.
Nou!!: Formació estel·lar і Energia potencial · Veure més »
Equilibri hidroestàtic
Lequilibri hidroestàtic es produeix en un fluid en el qual les forces del gradient vertical de pressió i la gravetat estan en equilibri.
Nou!!: Formació estel·lar і Equilibri hidroestàtic · Veure més »
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Nou!!: Formació estel·lar і Esfera · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Formació estel·lar і Estel · Veure més »
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Nou!!: Formació estel·lar і Estrella binària · Veure més »
Estrella compacta
En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.
Nou!!: Formació estel·lar і Estrella compacta · Veure més »
Forat negre supermassiu
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. Concepte artístic d'un forat negre supermassiu amb milions de bilions de cops la massa del Sol Un forat negre supermassiu és un forat negre amb una massa de l'ordre de milions o milers de milions de masses solars.
Nou!!: Formació estel·lar і Forat negre supermassiu · Veure més »
Força centrífuga
La força centrífuga és una força inercial (forces també anomenades "fictícies" o "pseudoforces") que tendeix a allunyar els objectes del seu centre de rotació quan segueixen un moviment circular.
Nou!!: Formació estel·lar і Força centrífuga · Veure més »
Força de marea
Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.
Nou!!: Formació estel·lar і Força de marea · Veure més »
Fotoionització
La fotoionització és el procés en el que un fotó incident expulsa un o més electrons d'àtom, ió o molècula.
Nou!!: Formació estel·lar і Fotoionització · Veure més »
Fusió (canvi d'estat)
Seqüència d'imatges accelerada per a visualitzar el procés de fusió de glaçons dins d'un got La fusió és un procés físic que consisteix en el canvi d'estat de la matèria de l'estat sòlid a l'estat líquid.
Nou!!: Formació estel·lar і Fusió (canvi d'estat) · Veure més »
Galàxia activa
Un nucli de galàxia actiu (AGN per les sigles en anglès) és una regió compacta al centre d'una galàxia que té una lluminositat més alta del normal en alguns o tots els espectres electromagnètics (en la longitud d'ona de ràdio, infraroig, òptic, ultraviolat, raigs X i/o raigs gamma).
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia activa · Veure més »
Galàxia el·líptica
Messier 87, una galàxia el·líptica gegant típica. Una galàxia el·líptica és un tipus de galàxia de la seqüència de Hubble que es caracteritza per les següents propietats físiques.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia el·líptica · Veure més »
Galàxia espiral
285x285px Una galàxia espiral és un cert tipus de galàxia originàriament descrit per Edwin Hubble el 1936 en la seva obra The Realm of the Nebulae ('El regne de les nebuloses') i, com a tal, forma part de la seqüència d'Hubble.
Nou!!: Formació estel·lar і Galàxia espiral · Veure més »
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Nou!!: Formació estel·lar і Gas · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Formació estel·lar і Gravetat · Veure més »
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Nou!!: Formació estel·lar і Heli · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Formació estel·lar і Hidrogen · Veure més »
Homogeneïtat
Lhomogeneïtat és la qualitat o estat de ser homogeni, és a dir, de la mateixa o similar naturalesa, o també que té una estructura uniforme.
Nou!!: Formació estel·lar і Homogeneïtat · Veure més »
Inestabilitat de Jeans
En física, la inestabilitat de Jeans provoca el col·lapse de núvols de gas interestel·lar i la formació estel·lar posterior.
Nou!!: Formació estel·lar і Inestabilitat de Jeans · Veure més »
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Nou!!: Formació estel·lar і Infraroig · Veure més »
Interacció de galàxies
Dibuix artístic de '''galàxies interaccionant''' La interacció de galàxies (col·lisió de galàxies) és el resultat de la pertorbació de la gravetat d'una galàxia sobre una altra.
Nou!!: Formació estel·lar і Interacció de galàxies · Veure més »
Ionització
Ionització provocada pel xoc de dos àtoms d'hidrogen. Un d'ells perd l'electró: H + H -> H + p^+ + e^- La ionització és el fenomen per mitjà del qual un àtom o una molècula elèctricament neutres es converteixen en un ió.
Nou!!: Formació estel·lar і Ionització · Veure més »
Isoterma
* Isoterma (Cartografia), corba que uneix els vèrtexs, en un plànol cartogràfic, que presenten les mateixes temperatures en la unitat de temps considerada.
Nou!!: Formació estel·lar і Isoterma · Veure més »
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Nou!!: Formació estel·lar і Júpiter (planeta) · Veure més »
Jet (astronomia)
Els jets relativistes són jets de plasma extremadament poderosos que emanen del centre d'algunes galàxies actives, radiogalàxies i quàsars.
Nou!!: Formació estel·lar і Jet (astronomia) · Veure més »
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Nou!!: Formació estel·lar і Kelvin · Veure més »
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Nou!!: Formació estel·lar і Massa solar · Veure més »
Matèria degenerada
El nivell de FermiS'anomena matèria degenerada a aquella en la qual una fracció important de la pressió prové del principi d'exclusió de Pauli, que estableix que dos fermions no poden tenir els mateixos nombres quàntics.
Nou!!: Formació estel·lar і Matèria degenerada · Veure més »
Medi interestel·lar
El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.
Nou!!: Formació estel·lar і Medi interestel·lar · Veure més »
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Nou!!: Formació estel·lar і Metal·licitat · Veure més »
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Nou!!: Formació estel·lar і Molècula · Veure més »
Moment angular
Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.
Nou!!: Formació estel·lar і Moment angular · Veure més »
Moviment circular
Esquema d'un moviment circular A cinemàtica, un moviment circular és un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular al voltant d'un centre o eix de gir.
Nou!!: Formació estel·lar і Moviment circular · Veure més »
Nana marró
Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.
Nou!!: Formació estel·lar і Nana marró · Veure més »
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H₂).
Nou!!: Formació estel·lar і Núvol molecular · Veure més »
Nebulosa d'Orió
La nebulosa d'Orió (Messier 42,M42, or NGC 1976) és una nebulosa difusa situada al sud del cinturó d'Orió.
Nou!!: Formació estel·lar і Nebulosa d'Orió · Veure més »
Nebulosa difusa
La nebulosa Trífida (M20, NGC NGC 6514) en pseudocolor En astronomia, les nebuloses difuses, igual que les altres nebuloses, són núvols del medi interestel·lar dispers, compostes de gas i pols, però les nebuloses difuses es distingeixen per les seves emissions de llum, a diferència de les nebuloses fosques.
Nou!!: Formació estel·lar і Nebulosa difusa · Veure més »
Objecte estel·lar jove
Un objecte estel·lar jove és un estel en els primers estadis d'evolució.
Nou!!: Formació estel·lar і Objecte estel·lar jove · Veure més »
Opacitat
Comparacions d'opacitat (1), translucidesa (2), i transparència (3); darrere de cada panell hi ha una estrella. Un material presenta opacitat quan no deixa passar la llum en proporció apreciable.
Nou!!: Formació estel·lar і Opacitat · Veure més »
Ordre de magnitud
Un ordre de magnitud és la classe d'escala o magnitud de qualsevol quantitat, on cada classe conté valors en una proporció fixa respecte a la classe anterior.
Nou!!: Formació estel·lar і Ordre de magnitud · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Formació estel·lar і Planeta · Veure més »
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Nou!!: Formació estel·lar і Plasma (estat de la matèria) · Veure més »
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Nou!!: Formació estel·lar і Pressió · Veure més »
Pressió de radiació
La pressió de radiació és la pressió exercida sobre qualsevol superfície exposada a la radiació electromagnètica.
Nou!!: Formació estel·lar і Pressió de radiació · Veure més »
Protoestrella
Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.
Nou!!: Formació estel·lar і Protoestrella · Veure més »
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Nou!!: Formació estel·lar і Quilòmetre · Veure més »
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). Va ser descoberta principalment per Marie Curie.
Nou!!: Formació estel·lar і Radiació · Veure més »
Regió H II
NGC 604, una regió II gegant a la galàxia del Triangle Una regió H II és un núvol de gas ionitzat, fonamentalment hidrogen i heli, amb traces de nitrogen, oxigen, neó, i sofre, localitzat a prop d'estels massius de classe espectral O. En aquests núvols brillants de gas i plasma, que poden mesurar centenars d'anys llum de diàmetre, existeix un procés de formació estel·lar.
Nou!!: Formació estel·lar і Regió H II · Veure més »
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Nou!!: Formació estel·lar і Seqüència principal · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Formació estel·lar і Sol · Veure més »
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Nou!!: Formació estel·lar і Supernova · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Formació estel·lar і Temperatura · Veure més »
Teorema del virial
En mecànica, el teorema del virial és una equació general que relaciona l'energia cinètica total mitjana \left\langle T\right\rangle d'un sistema amb la seva energia potencial mitjana \left\langle V\right\rangle.
Nou!!: Formació estel·lar і Teorema del virial · Veure més »
Teoria
Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.
Nou!!: Formació estel·lar і Teoria · Veure més »
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Nou!!: Formació estel·lar і Teoria de la relativitat · Veure més »
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Nou!!: Formació estel·lar і Vent solar · Veure més »
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Nou!!: Formació estel·lar і Via Làctia · Veure més »
1902
;Països Catalans.
Nou!!: Formació estel·lar і 1902 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Formació d'estrelles, Formació de les estrelles, Formació estelar.
