93 les relacions: Alexandre VI, Antoni I Ordelaffi, Antonio Canova, Arquitectura feixista, Ataülf, Benito Mussolini, Bolonya, Caterina Sforza, Cèsar Borja, Cesena, Claudi Ptolemeu, Congrés de Viena, Dante Alighieri, Duomo, Emília-Romanya, Estrabó, Faenza, Felice Giani, Felip Maria Visconti, Flavi Honori, Florència, Francesc I Ordelaffi, Francesc II Ordelaffi, Francesc III Ordelaffi, Francesc IV Ordelaffi, Francesc V Ordelaffi, Gai Livi Salinàtor (pretor 202 aC), Gal·la Placídia, Gàl·lia Cispadana, Güelfs i gibel·lins, Giovanni dalle Bande Nere, Girolamo Riario, Gots, Imperi Romà d'Orient, Itinerarium, Jordi Ordelaffi, Juli II, Longobards, Mar Adriàtica, Municipi romà, Nova York, Ordelaffi, Ostrogots, Passa, Piero Maroncelli, Pino I Ordelaffi, Pino II Ordelaffi, Pino III Ordelaffi, Pipí I el Breu, Plini el Vell, ..., Podestà, Pretor, Província de Forlì-Cesena, Ravenna, Regne de Sardenya-Piemont, Regne napoleònic d'Itàlia, República Cisalpina, República Cispadana, República d'Itàlia, Scarpetta Ordelaffi, Sinibald I Ordelaffi, Sinibald II Ordelaffi, Teobald I Ordelaffi, Teobald II Ordelaffi, Via Emília, Villa Carpena, 1162, 1480, 1488, 1499, 1503, 1795, 1796, 1797, 1799, 1800, 1802, 1805, 1814, 1815, 1831, 1846, 1859, 1860, 1889, 1905, 1922, 1924, 1931, 1944, 4 de febrer, 412, 756. Ampliar l'índex (43 més) »
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Nou!!: Forlì і Alexandre VI · Veure més »
Antoni I Ordelaffi
Antoni I Ordelaffi fou fill de Francesc III Ordelaffi.
Nou!!: Forlì і Antoni I Ordelaffi · Veure més »
Antonio Canova
Antonio Canova (Possagno, Vèneto, 1 de novembre de 1757 - Venècia, 13 d'octubre de 1822) va ser un escultor venecià.
Nou!!: Forlì і Antonio Canova · Veure més »
Arquitectura feixista
Casa Rustici (Milà, Giuseppe Terragni, exemple del corrent racionalista de l'arquitectura feixista Edifici característic del corrent historicista de l'arquitectura feixista a Càller, Itàlia. Arquitectura feixista o arquitectura feixista-racionalista és l'estil arquitectònic desenvolupat a la Itàlia feixista des de finals dels anys vint; promogut i practicat inicialment pel Gruppo 7, que incloïa arquitectes com ara Luigi Figini, Gino Pollini, Guido Frette, Sebastiano Larco, Carlo Enrico Rava, Giuseppe Terragni, Ubaldo Castagnola i Adalberto Libera.
Nou!!: Forlì і Arquitectura feixista · Veure més »
Ataülf
Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.
Nou!!: Forlì і Ataülf · Veure més »
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Nou!!: Forlì і Benito Mussolini · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Forlì і Bolonya · Veure més »
Caterina Sforza
Caterina Sforza (Milà, Ducat de Milà, 1463 - Florència, República de Florència, 1509) fou una membre de la noblesa italiana que va esdevenir comtessa consort d'Imola i Forlì; i una de les dones més influents de la seva època.
Nou!!: Forlì і Caterina Sforza · Veure més »
Cèsar Borja
Cèsar Borja (Roma, 13 de setembre del 1475 - Viana, 12 de març de 1507) fou un noble, cardenal i condottiero renaixentista italià.
Nou!!: Forlì і Cèsar Borja · Veure més »
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Nou!!: Forlì і Cesena · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Forlì і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Forlì і Congrés de Viena · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Forlì і Dante Alighieri · Veure més »
Duomo
Duomo de Florència. Duomo és la paraula italiana que es fa servir per referir-se al temple cristià on té seu o càtedra el bisbe, sent així l'església principal de cada diòcesi, coneguda en català com Catedral.
Nou!!: Forlì і Duomo · Veure més »
Emília-Romanya
Mapa de la regió d'Emília-Romanya amb les províncies L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.
Nou!!: Forlì і Emília-Romanya · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Forlì і Estrabó · Veure més »
Faenza
Faenza (en emilià-romanyol Fënza) és una ciutat de la regió d'Emília-Romanya a Itàlia, a la província de Ravenna, en una plana prop de l'aiguabarreig dels rius Lamone i Marzeno.
Nou!!: Forlì і Faenza · Veure més »
Felice Giani
Obra de Felice Giani per al Palau de Milzetti, a Faenza Felice Giani (San Sebastiano Curone, 17 de desembre de 1758 - 10 de gener de 1823) fou un pintor italià d'estil neoclàssic.
Nou!!: Forlì і Felice Giani · Veure més »
Felip Maria Visconti
Filippo Maria Visconti en una medalla de Pisanello Felip Maria Visconti (en italià: Filippo Maria Visconti) (Milà, Senyoriu de Milà 1392 - íd. 1447) fou el comte de Pavia entre 1402 i 1412 i 3r Duc de Milà entre 1412 i 1447.
Nou!!: Forlì і Felip Maria Visconti · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Forlì і Flavi Honori · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Forlì і Florència · Veure més »
Francesc I Ordelaffi
Francesc I Ordelaffi conegut per Cecco I Ordelaffi, fou fill de Teobald I Ordelaffi.
Nou!!: Forlì і Francesc I Ordelaffi · Veure més »
Francesc II Ordelaffi
Francesc II Ordelaffi conegut com a Cecco II Ordelaffi, fou fill de Sinibald i de Onestina dei Calboli, i net de Teobald I Ordelaffi.
Nou!!: Forlì і Francesc II Ordelaffi · Veure més »
Francesc III Ordelaffi
Francesc III Ordelaffi, conegut per Cecco III Ordelaffi (1349-1405) va succeir com a senyor de Forlì al seu germà Pino II Ordelaffi el 1402, quan aquest darrer va morir sobtadament.
Nou!!: Forlì і Francesc III Ordelaffi · Veure més »
Francesc IV Ordelaffi
Francesc IV Ordelaffi (1435-1466), fou fill d'Antoni I Ordelaffi.
Nou!!: Forlì і Francesc IV Ordelaffi · Veure més »
Francesc V Ordelaffi
Francesc V Ordelaffi conegut per Cecco V Ordelaffi, fou fill de Francesc IV Ordelaffi.
Nou!!: Forlì і Francesc V Ordelaffi · Veure més »
Gai Livi Salinàtor (pretor 202 aC)
Gai Livi Salinàtor (Gaius Livius Salinator) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Forlì і Gai Livi Salinàtor (pretor 202 aC) · Veure més »
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Nou!!: Forlì і Gal·la Placídia · Veure més »
Gàl·lia Cispadana
La Gàl·lia Cispadana va ser una antiga regió d'Itàlia compresa dins de la divisió més general de la Gàl·lia Cisalpina, on habitaven els bois i sènons, situada al sud del riu Padus (Po), al sud de la Gàl·lia Transpadana.
Nou!!: Forlì і Gàl·lia Cispadana · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: Forlì і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Giovanni dalle Bande Nere
Giovanni dalle Bande Nere, també conegut amb el seu nom de naixement Joan de Mèdici, (Forlì, Estats Pontificis 1498 - Màntua, Ducat de Màntua 1526) fou un condottiero italià del Renaixement pertanyent a la família Mèdici.
Nou!!: Forlì і Giovanni dalle Bande Nere · Veure més »
Girolamo Riario
Girolamo Riario (Savona, Ligúria, 1443 - Forli, Emília-Romanya, 1488) fou un noble italià, senyor de Forli i d'Imola.
Nou!!: Forlì і Girolamo Riario · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Forlì і Gots · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Forlì і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Itinerarium
''Tabula Peutingeriana''.Itinerarium (plural: itineraria, que en llatí vol dir Itinerari) és una descripció dels camins de l'Antiga Roma que de vegades tenia forma de gràfic, com era el cas de tot el món conegut plasmat en el Mapa d'Agripa avui desaparegut però del que en queden àmples referències.
Nou!!: Forlì і Itinerarium · Veure més »
Jordi Ordelaffi
Jordi Ordelaffi fou fill de Teobaldo Ordelaffi (fill de Ludovico Ordelaffi que era germà de Sinibald I Ordelaffi).
Nou!!: Forlì і Jordi Ordelaffi · Veure més »
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Nou!!: Forlì і Juli II · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Forlì і Longobards · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Forlì і Mar Adriàtica · Veure més »
Municipi romà
Un municipi romà (en llatí municipium) era el nom que prenia cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania.
Nou!!: Forlì і Municipi romà · Veure més »
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Nou!!: Forlì і Nova York · Veure més »
Ordelaffi
Els Ordelaffi eren una família nobiliària italiana que va governar a Forlì, Cesena, Forlimpopoli, Bertinoro i Castrocaro als segles i. No se sap com van accedir al poder però el 1302 Scarpetta Ordelaffi, que era gibel·lí, se'n titulava vicari pontifici i fou capità del poble de Forlì i més tard va dominar Bertinoro (1306), Forlimpopoli i Cesena.
Nou!!: Forlì і Ordelaffi · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Forlì і Ostrogots · Veure més »
Passa
La passa és una unitat de mesura de longitud emprada per gairebé tots els pobles.
Nou!!: Forlì і Passa · Veure més »
Piero Maroncelli
Pietro Maroncelli (Forli, Emília-Romanya, Itàlia, 21 de setembre de 1795 - Nova York, EUA, 1 d'agost de 1846) fou un lluitador polític, literat i músic italià.
Nou!!: Forlì і Piero Maroncelli · Veure més »
Pino I Ordelaffi
Pino I Ordelaffi fou fill de Teobald I Ordelaffi.
Nou!!: Forlì і Pino I Ordelaffi · Veure més »
Pino II Ordelaffi
Pino II Ordelaffi fou fill de Giovanni Ordelaffi, germà de Sinibald I Ordelaffi, i de Tadea Malatesta.
Nou!!: Forlì і Pino II Ordelaffi · Veure més »
Pino III Ordelaffi
Pino III Ordelaffi (11 de març de 1440-1480) fou fill d'Antoni I Ordelaffi.
Nou!!: Forlì і Pino III Ordelaffi · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Forlì і Pipí I el Breu · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Forlì і Plini el Vell · Veure més »
Podestà
El podestà era el primer magistrat de les ciutats del centre i del nord d'Itàlia.
Nou!!: Forlì і Podestà · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Forlì і Pretor · Veure més »
Província de Forlì-Cesena
La província de Forlì-Cesena és una província que forma part de la regió d'Emília-Romanya dins Itàlia.
Nou!!: Forlì і Província de Forlì-Cesena · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Forlì і Ravenna · Veure més »
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Nou!!: Forlì і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Nou!!: Forlì і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »
República Cisalpina
La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.
Nou!!: Forlì і República Cisalpina · Veure més »
República Cispadana
La República Cispadana (en italià: Repubblica Cispadana) fou un república germana de la Primera República Francesa creat pel general Bonaparte el 16 d'octubre de 1796, que va existir al nord de la península Itàlica fins a l'any 1797.
Nou!!: Forlì і República Cispadana · Veure més »
República d'Itàlia
La República d'Itàlia (en italià: Repubblica Italiana) fou una república situada al nord de la península Itàlica que existí entre 1802 i 1805.
Nou!!: Forlì і República d'Itàlia · Veure més »
Scarpetta Ordelaffi
Scarpetta Ordelaffi fou fill de Teobald I Ordelaffi.
Nou!!: Forlì і Scarpetta Ordelaffi · Veure més »
Sinibald I Ordelaffi
Sinibald I Ordelaffi (1336-1386) fou fill de Francesc II Ordelaffi.
Nou!!: Forlì і Sinibald I Ordelaffi · Veure més »
Sinibald II Ordelaffi
Sinibald II Ordelaffi (1467-1480) fou fill de Pino III Ordelaffi i va morir als pocs mesos.
Nou!!: Forlì і Sinibald II Ordelaffi · Veure més »
Teobald I Ordelaffi
Teobald I Ordelaffi fou fill de Guillem Ordelaffi.
Nou!!: Forlì і Teobald I Ordelaffi · Veure més »
Teobald II Ordelaffi
Teobald II Ordelaffi fou fill de Jordi Ordelaffi.
Nou!!: Forlì і Teobald II Ordelaffi · Veure més »
Via Emília
Traçat de la '''Via Emília''' en blau fosc Via Emília (en llatí Via Aemilia) va ser un camí empedrat romà, un dels principals de l'imperi, i la primera que es va construir al nord d'Itàlia.
Nou!!: Forlì і Via Emília · Veure més »
Villa Carpena
Villa Carpena, coneguda també com Villa Mussolini, avui Villa Mussolini - Casa dei ricordi, és una propietat situada a San Martino in Strada (part de Forlì), coneguda per haver estat la residència de Benito Mussolini, de la seva dona Rachele Guidi i dels seus cinc fills.
Nou!!: Forlì і Villa Carpena · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Forlì і 1162 · Veure més »
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Forlì і 1480 · Veure més »
1488
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Forlì і 1488 · Veure més »
1499
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Forlì і 1499 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Forlì і 1503 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Forlì і 1795 · Veure més »
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Forlì і 1796 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Forlì і 1797 · Veure més »
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Forlì і 1799 · Veure més »
1800
;Països Catalans.
Nou!!: Forlì і 1800 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Forlì і 1802 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Forlì і 1805 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Forlì і 1814 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Forlì і 1815 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Forlì і 1831 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Forlì і 1846 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Forlì і 1859 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Forlì і 1860 · Veure més »
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Nou!!: Forlì і 1889 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Forlì і 1905 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Forlì і 1922 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Forlì і 1924 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Forlì і 1931 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Forlì і 1944 · Veure més »
4 de febrer
El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Forlì і 4 de febrer · Veure més »
412
El 412 (CDXII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Forlì і 412 · Veure més »
756
Sense descripció.
Nou!!: Forlì і 756 · Veure més »