Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Força

Índex Força

En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.

141 les relacions: Acceleració, Accelerador de partícules, Albert Einstein, Antiguitat clàssica, Any, Aristòtil, Arquimedes, Asteroide, Avantatge mecànic, Balança de torsió, Big Bang, Bosó, Bosó de gauge, Bosons W i Z, Caiguda lliure, Camp elèctric, Camp magnètic, Catàstrofe ultraviolada, Charles-Augustin de Coulomb, Cometa, Confinament de color, Constant de la gravitació, Coordenades polars, Cromodinàmica quàntica, Curvatura, Dècada del 1970, Dècada del 1980, Deformació, Derivada, Derivada respecte del temps, Dia, Dinàmica, Direcció vectorial, Duresa, Edat antiga, Efecte fotoelèctric, Electricitat, Emissió beta, Equacions de Maxwell, Espaitemps, Espectre, Estat de la matèria, Estat quàntic, Estàtica, Estequiometria, Física, Física de partícules, Fermió, Fluid, Força de Lorentz, ..., Força electromagnètica, Força neta, Força nuclear, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Fotó, Fricció, Galileo Galilei, Geodèsica, Gluó, Godfrey Kneller, Gravetat, Gravetat quàntica, Hadró, Henry Cavendish, Imant, Integració, Intensitat del camp gravitatori, Interacció electrofeble, Isaac Newton, James Clerk Maxwell, Jean Buridan, Kelvin, Leptó, Llei de conservació, Lleis de Kepler, Lleis de Newton, Llum, Lluna, Magnetisme, Massa, Matemàtiques, Màquina simple, Mecànica quàntica, Mercuri (planeta), Mesó, Metre, Microprocessador, Model estàndard de física de partícules, Molla, Moment d'inèrcia, Moviment circular, Neptú (planeta), Neutró, Newton (unitat), Nucleó, Ona, Països Catalans, Paràbola, Parell de forces, Partícula elemental, Pèndol, PDF, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Pla inclinat, Planeta, Pressió, Principi d'Arquimedes, Principi d'equivalència, Principi de superposició d'estrats, Producte vectorial, Projectil, Protó, Quantitat de moviment, Quark, Reacció nuclear, Reacció química, Relativitat general, Rotació de la Terra, Sageta, Sòlid, Segle III aC, Segle XVII, Sistema de referència, Tensió (mecànica), Teoria de la relativitat, Terra, Trajectòria balística, Treball (física), Univers, Vector (física), Vector (matemàtiques), Vector unitari, Velocitat, Velocitat de la llum, 1687, 1689, 1784, 1798, 1864. Ampliar l'índex (91 més) »

Acceleració

En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.

Nou!!: Força і Acceleració · Veure més »

Accelerador de partícules

Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.

Nou!!: Força і Accelerador de partícules · Veure més »

Albert Einstein

Albert Einstein AFI (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà.

Nou!!: Força і Albert Einstein · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al segle VIII aC) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al segle V dC), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Força і Antiguitat clàssica · Veure més »

Any

Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

Nou!!: Força і Any · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Força і Aristòtil · Veure més »

Arquimedes

Arquimedes de Siracusa —Arkhimédes en grec— (Siracusa, Sicília, 287 aC - 212 aC) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec.

Nou!!: Força і Arquimedes · Veure més »

Asteroide

Dactyl. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Nou!!: Força і Asteroide · Veure més »

Avantatge mecànic

Es defineix avantatge mecànic a les màquines que s'empren per exercir una gran força a partir d'una petita força, generant doncs un avantatge de forces o mecànic.

Nou!!: Força і Avantatge mecànic · Veure més »

Balança de torsió

Pèndol de torsió. Una balança de torsió és un aparell que té el seu fonament en el pèndol de torsió.

Nou!!: Força і Balança de torsió · Veure més »

Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

Nou!!: Força і Big Bang · Veure més »

Bosó

Els bosons són partícules d'espín enter que, per tant, satisfan l'estadística de Bose-Einstein.

Nou!!: Força і Bosó · Veure més »

Bosó de gauge

En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.

Nou!!: Força і Bosó de gauge · Veure més »

Bosons W i Z

En física, els bosons W i Z són partícules elementals que produeixen la interacció de la força nuclear feble.

Nou!!: Força і Bosons W i Z · Veure més »

Caiguda lliure

Caiguda lliure d'una pilota. Es mostra, mitjançant fotografia estroboscòpica, la posicions de la pilota a intervals regulars de temps: per t.

Nou!!: Força і Caiguda lliure · Veure més »

Camp elèctric

En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.

Nou!!: Força і Camp elèctric · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Força і Camp magnètic · Veure més »

Catàstrofe ultraviolada

La catàstrofe ultraviolada, és un error de la teoria clàssica d'electromagnetisme en explicar l'emissió electromagnètica d'un cos en equilibri tèrmic amb l'ambient.

Nou!!: Força і Catàstrofe ultraviolada · Veure més »

Charles-Augustin de Coulomb

Charles-Augustin de Coulomb (Angulema, França, 1736 - París, França, 1806) fou un físic i enginyer militar francès.

Nou!!: Força і Charles-Augustin de Coulomb · Veure més »

Cometa

Cometa Hale-Bopp l'any 1997 Un cometa (dita també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Nou!!: Força і Cometa · Veure més »

Confinament de color

El confinament del color, sovint anomenat simplement "confinament", és el fenomen físic pel qual les partícules amb càrrega de color (quarks i gluons) no poden ser aïllades, i per tant no poden ser observades lliures.

Nou!!: Força і Confinament de color · Veure més »

Constant de la gravitació

La constant de la gravitació (també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton), denotada G, és una constant física fonamental.

Nou!!: Força і Constant de la gravitació · Veure més »

Coordenades polars

Representació de les coordenades polars, angles expressats en graus En la matemàtica, el sistema de coordenades polars és un sistema de coordenades de dues dimensions en el qual cada punt en un pla està determinat per un angle i una distància.

Nou!!: Força і Coordenades polars · Veure més »

Cromodinàmica quàntica

La cromodinàmica quàntica (CDQ o QCD, de l'anglès quantum chromodynamics) és una teoria quàntica de camps basada en el grup de gauge SU(3) que descriu la força nuclear forta o interacció forta entre quarks i gluons (conjuntament anomenats partons) que formen els protons, neutrons i altres partícules similars (els hadrons).

Nou!!: Força і Cromodinàmica quàntica · Veure més »

Curvatura

En geometria, la curvatura és la qualitat d'una corba associada al canvi de direcció de diversos punts successius de la corba.

Nou!!: Força і Curvatura · Veure més »

Dècada del 1970

La dècada de 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Nou!!: Força і Dècada del 1970 · Veure més »

Dècada del 1980

La dècada de 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.

Nou!!: Força і Dècada del 1980 · Veure més »

Deformació

La deformació és el canvi en la mida o forma d'un cos a causa d'esforços interns produïts per una o més forces aplicades sobre el mateix o l'ocurrència de dilatació tèrmica.

Nou!!: Força і Deformació · Veure més »

Derivada

pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.

Nou!!: Força і Derivada · Veure més »

Derivada respecte del temps

Una derivada respecte del temps (o derivada temporal) és la derivada d'una funció que depèn del temps respecte a la variable temporal, normalment interpretada com la taxa de variació del valor de la funció.

Nou!!: Força і Derivada respecte del temps · Veure més »

Dia

*Vegeu també: Dia (desambiguació) asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix.

Nou!!: Força і Dia · Veure més »

Dinàmica

La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos.

Nou!!: Força і Dinàmica · Veure més »

Direcció vectorial

En un espai vectorial la direcció i el sentit d'un vector \vec v queden determinats pel vector unitari resultant de multiplicar el vector per l'invers de la seva norma.

Nou!!: Força і Direcció vectorial · Veure més »

Duresa

La duresa o durea és una propietat d'un material sòlid que indica la resistència que oposa la seva superfície a ser deformada per força causada per un altre cos en contacte directe; una definició similar és que la duresa mesura la resistència que oposa una substància a ser ratllada.

Nou!!: Força і Duresa · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Força і Edat antiga · Veure més »

Efecte fotoelèctric

El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica.

Nou!!: Força і Efecte fotoelèctric · Veure més »

Electricitat

El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.

Nou!!: Força і Electricitat · Veure més »

Emissió beta

La desintegració beta o emissió beta és un procés pel qual un radioisòtop pot transformar-se en altres radioisòtops, mitjançant l'emissió d'una partícula beta.

Nou!!: Força і Emissió beta · Veure més »

Equacions de Maxwell

Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.

Nou!!: Força і Equacions de Maxwell · Veure més »

Espaitemps

L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.

Nou!!: Força і Espaitemps · Veure més »

Espectre

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.

Nou!!: Força і Espectre · Veure més »

Estat de la matèria

Estats de la matèria i canvis de fase En física i en química, un estat de la matèria, o fases, correspon de fet a una sèrie d'estats macroscòpics, que tenen un conjunt de propietats físiques i químiques relativament uniformes (densitat, estructura cristal·lina, índex de refracció...). Històricament, la diferenciació es feia basant-se en propietats qualitatives com el volum i la forma: el sòlid era l'estat en què la matèria mantenia la forma i el volum de manera permanent, el líquid manté un volum fix, però s'adapta a la forma del recipient que el conté i el gas l'estat en què la matèria s'expandeix per a ocupar tot el volum disponible.

Nou!!: Força і Estat de la matèria · Veure més »

Estat quàntic

Lestat quàntic és la descripció de l'estat físic d'un sistema quàntic.

Nou!!: Força і Estat quàntic · Veure més »

Estàtica

L'estàtica és la part de la mecànica que estudia els sistemes de forces que actuen en els objectes rígids, estructures i mecanismes que es troben en equilibri estàtic, o el que és el mateix: que estan aturats o sense moviment.

Nou!!: Força і Estàtica · Veure més »

Estequiometria

L'estequiometria és el càlcul de les relacions quantitatives entre reactius i productes en el transcurs d'una reacció química.

Nou!!: Força і Estequiometria · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Força і Física · Veure més »

Física de partícules

La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.

Nou!!: Força і Física de partícules · Veure més »

Fermió

Un fermió és aquella partícula que compleix l'estadística de Fermi-Dirac, i per tant el principi d'exclusió de Pauli, segons el qual dos fermions idèntics no poden ocupar el mateix estat quàntic alhora.

Nou!!: Força і Fermió · Veure més »

Fluid

L'aigua i l'aire són dos dels fluids més habituals Un fluid és una substància que es pot deformar amb facilitat; a diferència d'un sòlid, quan s'hi aplica un esforç tangencial, i per petit que aquest sigui, sempre apareixerà una deformació en forma de gradient de velocitats.

Nou!!: Força і Fluid · Veure més »

Força de Lorentz

Efecte de la força de Lorentz (no representada en el dibuix) en la trajectòria d'una partícula mòbil carregada a l'interior d'un camp magnètic B Força sobre una partícula carregada. Força sobre un corrent. En física, la força de Lorentz és la força exercida sobre una partícula carregada que es mou en un camp electromagnètic.

Nou!!: Força і Força de Lorentz · Veure més »

Força electromagnètica

rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.

Nou!!: Força і Força electromagnètica · Veure més »

Força neta

En física, s'entén per força neta o força resultant, a la suma vectorial de totes les forces d'un sistema.

Nou!!: Força і Força neta · Veure més »

Força nuclear

* Força nuclear forta, actua sobre les partícules formades per quarks i antiquarks i és responsable que els protons i els neutrons es mantinguin units al nucli.

Nou!!: Força і Força nuclear · Veure més »

Força nuclear feble

La força nuclear feble, també anomenada força feble, interacció feble, força nuclear dèbil, força dèbil o interacció dèbil, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.

Nou!!: Força і Força nuclear feble · Veure més »

Força nuclear forta

En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.

Nou!!: Força і Força nuclear forta · Veure més »

Forces fonamentals

En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.

Nou!!: Força і Forces fonamentals · Veure més »

Fotó

|mean_lifetime.

Nou!!: Força і Fotó · Veure més »

Fricció

Bloc en repòs A la física o enginyeria es defineix com fregament o fricció a la resistència que s'oposa a la rotació o al lliscament d'un cos sobre un altre, o també a la força que apareix en la superfície de contacte de dos cossos quan s'intenta lliscar un sobre un altre.

Nou!!: Força і Fricció · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Força і Galileo Galilei · Veure més »

Geodèsica

La geodèsica en la geodèsia és la línia més curta que va d'un punt a un altre dins una superfície.

Nou!!: Força і Geodèsica · Veure més »

Gluó

Sense descripció.

Nou!!: Força і Gluó · Veure més »

Godfrey Kneller

Godfrey Kneller, originàriament Gottfried Kniller, (Lübeck, 1646 - Londres, 1723) fou un pintor, dibuixant, aquarel·lista i miniaturista nascut al Sacre Imperi Romanogermànic i establert a la capital anglesa, el qual es convertí en el retratista barroc més important d'Anglaterra durant el final del segle XVII i principi del XVIII.

Nou!!: Força і Godfrey Kneller · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Força і Gravetat · Veure més »

Gravetat quàntica

La gravetat quàntica és una teoria de la física que intenta unificar la mecànica quàntica amb la relativitat general, explica la força gravitatòria per la interacció de partícules, d'una manera semblant a la força electrodèbil.

Nou!!: Força і Gravetat quàntica · Veure més »

Hadró

En física de partícules, un hadró (del grec, hadrós, 'dens') és una partícula composta formada de quarks units per la força nuclear forta.

Nou!!: Força і Hadró · Veure més »

Henry Cavendish

Henry Cavendish (Niça, 10 d'octubre de 1731 - Londres, 24 de febrer de 1810) fou un físic i químic britànic que treballà en gravitació, electroestàtica i química de l'aigua i de l'aire.

Nou!!: Força і Henry Cavendish · Veure més »

Imant

Un imant d'alnico Un imant és un cos o dispositiu que genera un camp magnètic, o dit d'una altra manera, amb un moment magnètic significatiu, i per això tendeix a alinear-se amb altres imants (per exemple, amb el camp magnètic terrestre).

Nou!!: Força і Imant · Veure més »

Integració

La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quant la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.

Nou!!: Força і Integració · Veure més »

Intensitat del camp gravitatori

Variació de l'acceleració de la gravetat en funció de la distància a la superfície de la Terra. La intensitat del camp gravitatori, acceleració de la gravetat o, simplement, gravetat, és la força gravitatòria específica que actua sobre un cos en el camp gravitatori d'un altre, és a dir, com la força gravitatòria per unitat de massa del cos que l'experimenta.

Nou!!: Força і Intensitat del camp gravitatori · Veure més »

Interacció electrofeble

La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.

Nou!!: Força і Interacció electrofeble · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 4 de gener de 1643 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 31 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Força і Isaac Newton · Veure més »

James Clerk Maxwell

James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.

Nou!!: Força і James Clerk Maxwell · Veure més »

Jean Buridan

Jean Buridan (Béthune, c. 1300 - †1358), en llatí Joannes Buridanus, va ser un filòsof escolàstic i professor francès i un dels inspiradors de l'escepticisme religiós a Europa.

Nou!!: Força і Jean Buridan · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del Sistema Internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Força і Kelvin · Veure més »

Leptó

Els leptons (del grec λεπτó, leptó, 'lleuger') pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals. Aquestes es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter, i per no experimentar la força nuclear forta. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic.

Nou!!: Força і Leptó · Veure més »

Llei de conservació

En física, una llei de conservació o principi de conservació afirma que una propietat mesurable determinada d'un sistema físic aïllat no canvia a mesura que el sistema evoluciona en el temps.

Nou!!: Força і Llei de conservació · Veure més »

Lleis de Kepler

Representació de la primera i la segona lleis de Kepler. Podem veure, en primer lloc, com el Sol se situa en un dels focus. En segon lloc, com que en temps iguals les àrees escombrades pel planeta són iguals, el planeta es mourà de pressa a prop del Sol i lentament lluny. Les lleis de Kepler van ser enunciades per Johannes Kepler per a descriure el moviment dels planetes en les seves òrbites al voltant del Sol.

Nou!!: Força і Lleis de Kepler · Veure més »

Lleis de Newton

Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' Les lleis del moviment o d'inèrcia de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.

Nou!!: Força і Lleis de Newton · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Força і Llum · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Força і Lluna · Veure més »

Magnetisme

Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).

Nou!!: Força і Magnetisme · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Força і Massa · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre aquests (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Força і Matemàtiques · Veure més »

Màquina simple

En física, una màquina simple és un dispositiu o màquina que únicament requereix l'aplicació d'una força per a funcionar.

Nou!!: Força і Màquina simple · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Força і Mecànica quàntica · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.

Nou!!: Força і Mercuri (planeta) · Veure més »

Mesó

Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar fortament.

Nou!!: Força і Mesó · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Nou!!: Força і Metre · Veure més »

Microprocessador

Intel-i860 Un microprocessador és un processador miniaturitzat fins al punt de fer possible de tenir un únic circuit integrat amb totes o la major part de les seves funcionalitats.

Nou!!: Força і Microprocessador · Veure més »

Model estàndard de física de partícules

alt.

Nou!!: Força і Model estàndard de física de partícules · Veure més »

Molla

Molles Una molla, moll o ressort és un operador elàstic capaç d'acumular energia i desprendre-se'n sense sofrir deformacions permanents quan acaben les forces o la tensió aplicades.

Nou!!: Força і Molla · Veure més »

Moment d'inèrcia

En física, el moment d'inèrcia (de símbol I) és la propietat que tenen els cossos de resistir-se al canvi de velocitat de rotació.

Nou!!: Força і Moment d'inèrcia · Veure més »

Moviment circular

Esquema d'un moviment circular A cinemàtica, un moviment circular és un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular al voltant d'un centre o eix de gir.

Nou!!: Força і Moviment circular · Veure més »

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè planeta en distància respecte al Sol i el més llunyà del sistema solar.

Nou!!: Força і Neptú (planeta) · Veure més »

Neutró

El neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Nou!!: Força і Neutró · Veure més »

Newton (unitat)

El newton és una unitat derivada de força del SI.

Nou!!: Força і Newton (unitat) · Veure més »

Nucleó

Un nucleó és qualsevol de les partícules (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.

Nou!!: Força і Nucleó · Veure més »

Ona

Una ona és una propagació d'una pertorbació d'alguna propietat d'un medi, per exemple: densitat, pressió, camp elèctric o camp magnètic, que es propaga a través de l'espai transportant energia.

Nou!!: Força і Ona · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Força і Països Catalans · Veure més »

Paràbola

Una paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.

Nou!!: Força і Paràbola · Veure més »

Parell de forces

Relacions entre els vectors radi (r), força (F) i parell de forces(τ), i alternativament, entre radi (r), quantitat de moviment (p) i moment angular (L). En física, parell de forces o parell, també anomenat moment de força o moment és una magnitud vectorial que, en general, és el producte vectorial entre una força i una distància.

Nou!!: Força і Parell de forces · Veure més »

Partícula elemental

Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.

Nou!!: Força і Partícula elemental · Veure més »

Pèndol

Trajectòria d'un pèndol simple amb la descomposició de forces Un pèndol és un sistema físic ideal construït per un sòlid sotmès a l'acció de la gravetat i subjectat de manera que pot girar lliurement sobre un eix que no passa pel seu centre de gravetat.

Nou!!: Força і Pèndol · Veure més »

PDF

PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat.

Nou!!: Força і PDF · Veure més »

Philosophiae Naturalis Principia Mathematica

Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.

Nou!!: Força і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Veure més »

Pla inclinat

Un pla inclinat és una porció de sòl que forma un cert angle amb l'horitzontal sense arribar a ser vertical, és a dir, essent l'angle 0° R del bloc contra la superfície que també haurem de vèncer per a poder desplaçar-lo.

Nou!!: Força і Pla inclinat · Veure més »

Planeta

Venus (a escala) Plutó i Haumea (a escala). La resta es veu augmentat a la fotografia inferior Un planeta és un astre sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006.

Nou!!: Força і Planeta · Veure més »

Pressió

La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.

Nou!!: Força і Pressió · Veure més »

Principi d'Arquimedes

Exemple del principi d'Arquimedes El principi d'Arquimedes, enunciat pel físic grec Arquimedes de Siracusa, és un dels principis més importants de la física i un dels fonamentals en estàtica de fluids.

Nou!!: Força і Principi d'Arquimedes · Veure més »

Principi d'equivalència

El principi d'equivalència és el principi físic fonamental de la relativitat general i de diverses altres teories mètriques de la gravetat.

Nou!!: Força і Principi d'equivalència · Veure més »

Principi de superposició d'estrats

estratigràfica d'una roca del Juràssic que ha quedat exposada a makhtesh Gadol, Israel. Com que no hi ha inversió de estrats, la roca inferior és més antiga que la superior pel principi de superposició. La llei de superposició d'estrats o principi de superposició d'estrats és un axioma clau basat en observacions de la història natural, i el principi fundacional de l'estratigrafia sedimentària i pel mateix d'altres ciències naturals dependents de la geologia: El principi va ser proposat inicialment en el segle XI pel geòleg persa Avicenna (Ibn Sina), i va ser posteriorment reformulada de forma més clara en el segle XVII per a científic danès Niels Stensen.

Nou!!: Força і Principi de superposició d'estrats · Veure més »

Producte vectorial

En matemàtiques, el producte vectorial o producte extern és una operació entre dos vectors d'un espai euclidià tridimensional orientat que retorna un altre vector ortogonal als dos vectors originals.

Nou!!: Força і Producte vectorial · Veure més »

Projectil

Un projectil és un cos que s'expulsa, generalment amb una arma i que continua el seu moviment per la mateixa inèrcia per tal de colpir un objectiu.

Nou!!: Força і Projectil · Veure més »

Protó

El protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Nou!!: Força і Protó · Veure més »

Quantitat de moviment

La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.

Nou!!: Força і Quantitat de moviment · Veure més »

Quark

Esquema d'un neutró format per un quark amunt (u) i dos quarks avall (d), units per la força nuclear forta. Un pió positiu (π+) és una partícula formada per un quark amunt (u) i un antiquark avall (\overlined) units per la força nuclear forta En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.

Nou!!: Força і Quark · Veure més »

Reacció nuclear

Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dóna dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.

Nou!!: Força і Reacció nuclear · Veure més »

Reacció química

Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.

Nou!!: Força і Reacció química · Veure més »

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Nou!!: Força і Relativitat general · Veure més »

Rotació de la Terra

Animació mostrant la rotació de la Terra. La rotació de la Terra és un dels moviments de la Terra que consisteix en la rotació al voltant del seu propi eix.

Nou!!: Força і Rotació de la Terra · Veure més »

Sageta

Sageta. Puntes de fletxa Una sageta o fletxa és un projectil usat per l'arc i la ballesta.

Nou!!: Força і Sageta · Veure més »

Sòlid

Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.

Nou!!: Força і Sòlid · Veure més »

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Nou!!: Força і Segle III aC · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Força і Segle XVII · Veure més »

Sistema de referència

En cinemàtica, un sistema de referència és un conjunt de magnituds per poder mesurar la posició d'un objecte en el temps i en l'espai.

Nou!!: Força і Sistema de referència · Veure més »

Tensió (mecànica)

En física i enginyeria, la tensió mecànica és valor de la distribució de forces per unitat d'àrea, en l'entorn d'un material i dins d'un cos o un medi continu.

Nou!!: Força і Tensió (mecànica) · Veure més »

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Nou!!: Força і Teoria de la relativitat · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Força і Terra · Veure més »

Trajectòria balística

La trajectòria balística és la trajectòria de vol que segueix un projectil sotmès únicament a la seva pròpia inèrcia i a les forces inherents al mitjà en el qual es desplaça, principalment la força gravitatòria.

Nou!!: Força і Trajectòria balística · Veure més »

Treball (física)

En física, el treball és l'energia que es transfereix a un objecte en aplicar-li una força neta que li causarà un desplaçament.

Nou!!: Força і Treball (física) · Veure més »

Univers

L'univers és la totalitat del continu espaitemps en què es troba la humanitat, juntament amb tota la matèria i energia que conté.

Nou!!: Força і Univers · Veure més »

Vector (física)

En física un vector és un concepte matemàtic i un segment orientat que s'utilitza per descriure magnituds tals com velocitats, acceleracions o forces, en les quals és important considerar no només el valor sinó també la direcció i el sentit.

Nou!!: Força і Vector (física) · Veure més »

Vector (matemàtiques)

Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.

Nou!!: Força і Vector (matemàtiques) · Veure més »

Vector unitari

En matemàtiques, un vector unitari en un espai vectorial és un vector de llargada 1 (la llargada unitat).

Nou!!: Força і Vector unitari · Veure més »

Velocitat

En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.

Nou!!: Força і Velocitat · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Força і Velocitat de la llum · Veure més »

1687

; Països Catalans.

Nou!!: Força і 1687 · Veure més »

1689

;Països Catalans.

Nou!!: Força і 1689 · Veure més »

1784

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Força і 1784 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Força і 1798 · Veure més »

1864

;Països Catalans.

Nou!!: Força і 1864 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Forces, Força (física).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »