Accés més ràpid que el navegador!
45 les relacions: Abat, Acústica, Actor, Alfabet, Alfabet fonètic internacional, Aparell fonador, Audiòfon, Ceguesa, Ciència, Electrònica, Electroacústica, Enregistrament analògic de so, Entonació (fonètica), Escriptura, Esternut, Estilística, Física, Fórmula, Fon (fonètica), Fonètica, Fonologia, Fonologia del català, Grec, Informàtica, Jean-Pierre Rousselot, Lingüística, Literatura, Llatí, Llengua estrangera, Lletra, Logopèdia, Oïda, Otto Jespersen, Parla, Pànini, Retòrica, Routledge, Sànscrit, Síl·laba, Síntesi de veu, Signe diacrític, So de la parla, Sordesa, Tos, Transcripció fonètica.
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Fonètica і Abat · Veure més »
Acústica
Roda de l'acústica de Lindsay, que mostra camps dins l'acústica Font de so omnidireccional en una cambra anecoica. L’acústica és una branca de la física que s’ocupa de l'estudi de les ones mecàniques dels gasos, líquids i sòlids, inclosos temes com la vibració, el so, els ultrasons i els infrasons, que es propaguen a través de la matèria (tant sòlida com líquida o gasosa) (no es propaguen en el buit) per mitjà de models físics i matemàtics..
Nou!!: Fonètica і Acústica · Veure més »
Actor
Actriu actuant en una pel·lícula Un actor o una actriu és una persona que actua en una producció d'arts escèniques o visuals.
Nou!!: Fonètica і Actor · Veure més »
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Nou!!: Fonètica і Alfabet · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Fonètica і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Aparell fonador
Vista de l'interior de la laringe i les cordes vocals. Rep el nom d'aparell fonador el sistema del cos humà capaç de produir o reproduir el so i amplificar-lo.
Nou!!: Fonètica і Aparell fonador · Veure més »
Audiòfon
Laudiòfon és un producte sanitari destinat a les persones amb problemes auditius (sordesa).
Nou!!: Fonètica і Audiòfon · Veure més »
Ceguesa
La ceguesa, ceguera o ceguetat és la condició d'una persona o animal amb privació del sentit de la vista.
Nou!!: Fonètica і Ceguesa · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Fonètica і Ciència · Veure més »
Electrònica
Esquema d'un circuit amplificador de dues etapes Lelectrònica és la branca de la física i especialització de l'enginyeria, que estudia i empra els dispositius electrònics que funcionen controlant el flux d'electrons i altres partícules carregades elèctricament en dispositius com per exemple semiconductors o altres.
Nou!!: Fonètica і Electrònica · Veure més »
Electroacústica
L'electroacústica és la part de l'acústica que s'ocupa de l'estudi, anàlisi, disseny de dispositius que converteixen energia elèctrica en acústica i viceversa, així com dels seus components associats.
Nou!!: Fonètica і Electroacústica · Veure més »
Enregistrament analògic de so
Lenregistrament analògic de so, és la tècnica per la qual es captura el so i s'emmagatzema en senyals analògics.
Nou!!: Fonètica і Enregistrament analògic de so · Veure més »
Entonació (fonètica)
L'entonació és un tret de la fonètica que defineix la corba melòdica de la frase o fragment d'oració pronunciat entre dues pauses.
Nou!!: Fonètica і Entonació (fonètica) · Veure més »
Escriptura
Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
Nou!!: Fonètica і Escriptura · Veure més »
Esternut
Un esternut o esternudament és un estímul reflex d'expulsió convulsiva d'aire que parteix dels pulmons per a eixir pel nas o la boca.
Nou!!: Fonètica і Esternut · Veure més »
Estilística
L'estilística és una escola crítica en lingüística i teoria de la literatura que analitza l'estil d'un text qualsevol, intentant determinar els trets formals emprats en relació a la intenció de l'autor i la resposta del públic.
Nou!!: Fonètica і Estilística · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Fonètica і Física · Veure més »
Fórmula
En matemàtiques i en general en totes les ciències, una fórmula és una manera breu d'expressar informació de manera simbòlica, com ara en una identitat matemàtica, una relació entre quantitats, o una fórmula química.
Nou!!: Fonètica і Fórmula · Veure més »
Fon (fonètica)
Un fon és la realització fonètica sistemàtica d'un fonema.
Nou!!: Fonètica і Fon (fonètica) · Veure més »
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Nou!!: Fonètica і Fonètica · Veure més »
Fonologia
La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.
Nou!!: Fonètica і Fonologia · Veure més »
Fonologia del català
La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.
Nou!!: Fonètica і Fonologia del català · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Fonètica і Grec · Veure més »
Informàtica
Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Nou!!: Fonètica і Informàtica · Veure més »
Jean-Pierre Rousselot
Jean(-Pierre) Rousselot (Saint-Claud, Charente, 14 d'octubre de 1846 - París, 16 de desembre de 1924) fou un foneticista i eclesiàstic francès.
Nou!!: Fonètica і Jean-Pierre Rousselot · Veure més »
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Nou!!: Fonètica і Lingüística · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Fonètica і Literatura · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Fonètica і Llatí · Veure més »
Llengua estrangera
Una llengua estrangera és un idioma que no és parlat per la població d'un cert lloc: per exemple, el català és una llengua estrangera a Alemanya.
Nou!!: Fonètica і Llengua estrangera · Veure més »
Lletra
La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.
Nou!!: Fonètica і Lletra · Veure més »
Logopèdia
La logopèdia és la professió especialitzada en els processos de la comunicació humana i de la deglució.
Nou!!: Fonètica і Logopèdia · Veure més »
Oïda
L'oïda és el sentit pel qual hom percep els sons.
Nou!!: Fonètica і Oïda · Veure més »
Otto Jespersen
Jens Otto Harry Jespersen o Otto Jespersen (danès:; 16 de juliol de 1860 – 30 d'abril de 1943) va ser un lingüista danès que es va especialitzar en la gramàtica de l'anglès.
Nou!!: Fonètica і Otto Jespersen · Veure més »
Parla
Parla La parla és l'ús particular i individual que un parlant fa d'una llengua; és a dir, el llenguatge articulat.
Nou!!: Fonètica і Parla · Veure més »
Pànini
Pànini (en escriptura devanagari पाणिनि, Pāṇini) va ser un filòleg del sànscrit, gramàtic i erudit indi venerat a l'Índia antiga, datat d'entre el i el.
Nou!!: Fonètica і Pànini · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Fonètica і Retòrica · Veure més »
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Nou!!: Fonètica і Routledge · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Fonètica і Sànscrit · Veure més »
Síl·laba
mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Nou!!: Fonètica і Síl·laba · Veure més »
Síntesi de veu
La síntesi de parla és la producció artificial de parla humana.
Nou!!: Fonètica і Síntesi de veu · Veure més »
Signe diacrític
Un signe diacrític, diacrític, o signe d'accentuació, és un signe que s'afegeix a una lletra per a alterar la pronunciació d'una paraula, o per a distingir-la entre paraules similars.
Nou!!: Fonètica і Signe diacrític · Veure més »
So de la parla
Lingüísticament, un so és el menor segment en què podem dividir la tira fònica.
Nou!!: Fonètica і So de la parla · Veure més »
Sordesa
La sordesa és la manca o afebliment de la capacitat auditiva, independentment del grau de pèrdua; també és coneguda per hipoacúsia; la sordesa completa que afecta una orella o ambdues s'anomena cofosi.
Nou!!: Fonètica і Sordesa · Veure més »
Tos
La tos és una contracció espasmòdica sobtada i de vegades repetitiva de la cavitat toràcica que resulta en un alliberament violent de l'aire dels pulmons produint un so característic.
Nou!!: Fonètica і Tos · Veure més »
Transcripció fonètica
La transcripció fonètica és la representació d'una sèrie de sons d'una llengua mitjançant els signes d'un alfabet fonètic.
Nou!!: Fonètica і Transcripció fonètica · Veure més »
Redirigeix aquí:
Foneticista, Fonetista, Fonètic, Fonètica articulatòria.
