Taula de continguts
40 les relacions: Acanthus (gènere), Agnus Dei, Altar del duc Ratchis, Aquileia, Arquitectura longobarda, Baix relleu, Baptisme, Carcanyol, Catedral, Cividale del Friuli, Columna, Corinti, Cormons, Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli, Església (arquitectura), Estilòbata, Grado (Gorizia), Griu, Lleó, Luitprand, Marbre, Octàgon, Paó, Pavia, Pica baptismal, Sagrament, Símbol, Tetramorf, Voluta (art), 1448, 1645, 1946, 690, 712, 730, 734, 740, 744, 776, 802.
Acanthus (gènere)
Ala d'àngel (''Acanthus mollis'') a Roma. Aquesta és l'espècie que predomina a Catalunya. Capitell corinti amb fulles d'acant Acanthus és un gènere de plantes amb flors de la família Acanthaceae.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Acanthus (gènere)
Agnus Dei
En el cristianisme, Agnus Dei (Anyell de Déu) es refereix a Jesucrist en el seu rol d'ofrena en sacrifici pels pecats dels homes, a semblança de l'anyell que era sacrificat pels jueus durant la commemoració anual de la Pasqua.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Agnus Dei
Altar del duc Ratchis
Duc Ratchis en un manuscrit medieval L'altar del duc Ratchis és una de les principals obres de l'escultura longobarda, elaborada durant el període conegut com la Renaixença Liutpraenda —del rei Luitprand (?, vers 690 - Pavia, 744; regnat 712 - 744).
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Altar del duc Ratchis
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Aquileia
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Arquitectura longobarda
Baix relleu
Segona dinastia. El baix relleu és una tècnica escultòrica per a confeccionar imatges o inscripcions en els murs, que s'aconsegueix remarcant les vores del dibuix i tallant les figures, rebaixant lleugerament el mur, amb què sobresurt el fons al voltant de la figura i s'obté un efecte tridimensional.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Baix relleu
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Baptisme
Carcanyol
Carcanyols El carcanyol és un element arquitectònic que defineix l'espai entre dos arcs o voltes (concretament entre els extradós dels dos arcs) o entre l’extradós d'un arc i un clos rectangular.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Carcanyol
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Catedral
Cividale del Friuli
Cividale del Friuli (friülà Cividât, eslovè Čedad, alemany Östrich) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Cividale del Friuli
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Columna
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Corinti
Cormons
Cormons (en friülà, Cormons, en eslovè, Krmin) és un municipi italià, dins de la província de Gorizia.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Cormons
Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli
En una església el costat de l'Epístola és el costat dret des del punt de vista dels fidels, mirant cap a l'altar, i el costat de l'Evangeli és el costat esquerre.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Església (arquitectura)
Estilòbata
Estilòbata, paraula provinent del grec στυλοβάτης (“base sobre la qual recolzen les columnes”), serveix per denominar en arquitectura al graó superior (o en el pla superior) sobre el qual descansa el temple grec; forma part de la crepidoma: una plataforma escalonada que eleva l'edifici per sobre de la cota del terreny per donar-li més presència.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Estilòbata
Grado (Gorizia)
Grado (en friülà, Grau, en eslovè, Gradež) és un municipi italià, dins de la província de Gorizia.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Grado (Gorizia)
Griu
El griu o grifó és una criatura mitològica ferotge i perillosa que té el cap i les potes de davant d'ocell rapaç gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Griu
Lleó
El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Lleó
Luitprand
Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Luitprand
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Marbre
Octàgon
Octàgon regular En geometria, un octàgon és un polígon amb vuitavat amb vuit costats i vuit angles.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Octàgon
Paó
Plomes de paó Paó és un gènere d'ocells que inclou dues espècies asiàtiques.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Paó
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Pavia
Pica baptismal
XII cognom.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Pica baptismal
Sagrament
''Tríptic dels Set Sagraments'', de Roger van der Weyden. Museu Reial de Belles Arts d'Anvers. Un sagrament, per al cristianisme, és un ritu cerimonial que, mitjançant un signe o un acte visibles, representa una realitat invisible de Déu i que permet al creient compartir aquesta realitat.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Sagrament
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Símbol
Tetramorf
Un tetramorf (del grec, ‘quatre’, i, ‘forma’) és una representació iconogràfica composta per quatre elements.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Tetramorf
Voluta (art)
Dibuix d'un capitell jònic arcaic amb dues volutes La voluta és un ornament en espiral propi de les columnes de l'ordre jònic que parteix del capitell i s'enrotlla sobre si mateix amb dues voltes com a mínim.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і Voluta (art)
1448
;Països Catalans.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і 1448
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і 1645
1946
;Països Catalans.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і 1946
690
El 690 (DCXC) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і 690
712
El 712 fou un any de traspàs començat en divendres segons els còmputs del calendari gregorià.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і 712
730
El 730 (DCCXXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і 730
734
El 734 (DCCXXXIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і 734
740
El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і 740
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і 744
776
El 776 (DCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і 776
802
El 802 (DCIII) fou un any comú començat en dissabte del segle IX segons el calendari gregorià.
Veure Font baptismal del patriarca Callisto і 802