Accés més ràpid que el navegador!
129 les relacions: Accent agut, Accent greu, Accent prosòdic, Accentuació en català, Adverbi, Africada alveolar sorda, Africada postalveolar sonora, Africada postalveolar sorda, Alfabet fonètic internacional, Alguerès, Antoni Maria Badia i Margarit, Apòstrof, Aproximant alveolar sonora, Aproximant labiovelar sonora, Aproximant lateral alveolar sonora velaritzada, Aproximant lateral palatal sonora, Aproximant mediopalatal sonora, Article, Assimilació, Associació Fonètica Internacional, Bategant alveolar sonora, Betacisme, Capcinès, Castellà, Català balear, Català barceloní, Català nord-occidental, Català occidental, Català oriental, Català septentrional, Català tarragoní, Clític, Conjunció (gramàtica), Dentalització, Diccionari català-valencià-balear, Diftong, Editorial Moll, Eivissenc, Elisió, Embarbussament, Emilio Alarcos Llorach, Emmudiment, Ensordiment, Entonació (fonètica), Epèntesi, Fideuada, Fonètica, Fricativa alveolar sonora, Fricativa alveolar sorda, Fricativa bilabial sonora, ..., Fricativa dental sonora, Fricativa dental sorda, Fricativa glotal sorda, Fricativa labiodental sonora, Fricativa labiodental sorda, Fricativa postalveolar sonora, Fricativa postalveolar sorda, Fricativa uvular sonora, Fricativa velar sonora, Fricativa velar sorda, Gal·licisme, Geminació, Harmonia vocàlica, Ieisme, Institut d'Estudis Catalans, Iodització, Isop, Joan Coromines i Vigneaux, Labialització, L·L, Llatí vulgar, Lleis fonètiques del català, Llengües romàniques, Mallorquí, Max Wheeler, Metàtesi (lingüística), Milà i Fontanals, Nasal alveolar sonora, Nasal bilabial sonora, Nasal labiodental sonora, Nasal palatal sonora, Nasal velar sonora, Neutralització (fonètica), Oclusiva alveolar sonora, Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva bilabial sonora, Oclusiva bilabial sorda, Oclusiva palatal sonora, Oclusiva palatal sorda, Oclusiva velar sonora, Oclusiva velar sorda, Ortografia del català, Palatalització, Parònim, Possessiu, Prefix, Preposició, Pronom feble, Punt volat, SAMPA, Sant Pere de Ribes, Síl·laba, Sensibilització, Sinalefa, Sitges, Solleric (parlar), Sonorització, Sufix, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, Valencià, Valencià castellonenc, Valencià central, Valencià meridional, Velarització, Vibrant alveolar, Vibrant uvular, Vilanova i la Geltrú, Vocal neutra, Vocal oberta anterior no arrodonida, Vocal quasioberta central, Vocal semioberta anterior no arrodonida, Vocal semioberta posterior arrodonida, Vocal semitancada anterior no arrodonida, Vocal semitancada posterior arrodonida, Vocal tancada anterior arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida, 1912. Ampliar l'índex (79 més) »
Accent agut
Laccent agut (´) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa de dreta a esquerra, i que es col·loca damunt una lletra, normalment una vocal.
Nou!!: Fonologia del català і Accent agut · Veure més »
Accent greu
Laccent greu (`) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa d'esquerra a dreta, i que es col·loca sobre la lletra que ha de modificar (en la majoria de llengües, és una vocal).
Nou!!: Fonologia del català і Accent greu · Veure més »
Accent prosòdic
L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.
Nou!!: Fonologia del català і Accent prosòdic · Veure més »
Accentuació en català
Laccentuació en català incideix sobre tota la síl·laba d'una paraula; laccent de mot atorga prominència a una síl·laba dins d'un mot i laccent de frase, a una síl·laba dins d'una seqüència de mots.
Nou!!: Fonologia del català і Accentuació en català · Veure més »
Adverbi
Ladverbi és una categoria gramatical que actua com a nucli del sintagma adverbial.
Nou!!: Fonologia del català і Adverbi · Veure més »
Africada alveolar sorda
L'africada alveolar sorda, transcrita en l'alfabet fonètic internacional, és un so de la parla que està present a algunes llengües com l'alemany, l'esperanto o el japonès, essent un dels fonemes africats més freqüents.
Nou!!: Fonologia del català і Africada alveolar sorda · Veure més »
Africada postalveolar sonora
L'africada postalveolar sonora és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).
Nou!!: Fonologia del català і Africada postalveolar sonora · Veure més »
Africada postalveolar sorda
L'africada postalveolar sorda és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).
Nou!!: Fonologia del català і Africada postalveolar sorda · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Fonologia del català і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Alguerès
L'alguerès o alguerés (pron. algueresa) és el dialecte del català que se parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya.
Nou!!: Fonologia del català і Alguerès · Veure més »
Antoni Maria Badia i Margarit
Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 30 de maig de 1920 - 16 de novembre de 2014) fou un filòleg i lingüista català especialista en història de la llengua i gramàtica catalana.
Nou!!: Fonologia del català і Antoni Maria Badia i Margarit · Veure més »
Apòstrof
Lapòstrof és un signe ortogràfic emprat en català (vegeu Regles d'apostrofació del català) i altres llengües que consisteix en una coma volada (').
Nou!!: Fonologia del català і Apòstrof · Veure més »
Aproximant alveolar sonora
L'aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a (semblant a una r minúscula invertida) a l'AFI.
Nou!!: Fonologia del català і Aproximant alveolar sonora · Veure més »
Aproximant labiovelar sonora
L'aproximant labiovelar sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra ve doble minúscula.
Nou!!: Fonologia del català і Aproximant labiovelar sonora · Veure més »
Aproximant lateral alveolar sonora velaritzada
L'aproximant lateral alveolar sonora velaritzada, sovint pot ser faringealitzada, també coneguda com a ela velar o ela fosca, és un tipus de so consonàntic usat en algunes llengües oral.
Nou!!: Fonologia del català і Aproximant lateral alveolar sonora velaritzada · Veure més »
Aproximant lateral palatal sonora
L' aproximant lateral palatal sonora és un so de la parla que es representa com a en l'AFI (una lletra i grega minúscula invertida).
Nou!!: Fonologia del català і Aproximant lateral palatal sonora · Veure més »
Aproximant mediopalatal sonora
L'aproximant palatal sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra jota minúscula.
Nou!!: Fonologia del català і Aproximant mediopalatal sonora · Veure més »
Article
Larticle és una categoria gramatical, mot o afix, de la classe dels determinants que acompanya un nom comú i que n'especifica que l'entitat referida està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.
Nou!!: Fonologia del català і Article · Veure més »
Assimilació
L'assimilació és un fenomen fonètic pel qual un so de la parla exercix la seua influència articulatòria i acústica sobre un altre.
Nou!!: Fonologia del català і Assimilació · Veure més »
Associació Fonètica Internacional
L'Associació Fonètica Internacional (AFI o, també coneguda per l'abreviatura del nom en anglès: IPA) és una organització que té per objectiu estudiar la fonètica de diverses llengües i per aquest motiu va crear l'AFI, un sistema de transcripció que homogeneïtzava els diferents sons i fonemes dels idiomes per poder analitzar-los, descriure'ls mitjançant una sèrie de trets significatius i usar-los per representar la parla independentment de les variacions individuals.
Nou!!: Fonologia del català і Associació Fonètica Internacional · Veure més »
Bategant alveolar sonora
La bategant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula llatina amb traç de ganxo (sense el palet esquerre superior).
Nou!!: Fonologia del català і Bategant alveolar sonora · Veure més »
Betacisme
Expansió del betacisme a CastellóEl betacisme és un fenomen fonètic que consistix a pronunciar la consonant v (el fonema fricatiu labiodental sonor) com a b (el fonema oclusiu bilabial sonor), cosa que provoca la pèrdua de l'oposició fonemàtica entre les dues consonants.
Nou!!: Fonologia del català і Betacisme · Veure més »
Capcinès
El capcinès és un dels subdialectes més peculiars del català septentrional, parlat al Capcir.
Nou!!: Fonologia del català і Capcinès · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Fonologia del català і Castellà · Veure més »
Català balear
El balear és el dialecte del català que es parla a les Illes Balears.
Nou!!: Fonologia del català і Català balear · Veure més »
Català barceloní
El català barceloní és una variant del català oriental central que es parla a Barcelona i a la seva àrea metropolitana.
Nou!!: Fonologia del català і Català barceloní · Veure més »
Català nord-occidental
El català nord-occidental, també anomenat occidental, és la varietat de la llengua catalana que es parla a les comarques occidentals de Catalunya; l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Segarra, la Noguera, el Segrià, l'Urgell, el Pla d'Urgell, les Garrigues, la Ribera d'Ebre i el Priorat, (també es podrien afegir la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, com a zona de transició cap al valencià) així com les comarques aragoneses que conformen la Franja de Ponent catalanoparlant; la Ribagorça aragonesa catalanoparlant, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.
Nou!!: Fonologia del català і Català nord-occidental · Veure més »
Català occidental
El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest del Principat (a la Lleida, al Priorat i a les terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.
Nou!!: Fonologia del català і Català occidental · Veure més »
Català oriental
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Nou!!: Fonologia del català і Català oriental · Veure més »
Català septentrional
El català septentrional (sovint anomenat rossellonès) és un dialecte constitutiu del català enquadrat dins del bloc oriental de la llengua i parlat en la Catalunya Nord.
Nou!!: Fonologia del català і Català septentrional · Veure més »
Català tarragoní
El català tarragoní és un subdialecte del català central que es parla al Tarragonès, l'Alt Camp, el Baix Camp i a la Conca de Barberà.
Nou!!: Fonologia del català і Català tarragoní · Veure més »
Clític
En lingüística un clític és un morfema o paraula gramaticalment independent però fonèticament dependent o, cosa que és el mateix, que en la pronunciació sempre apareix lligat a una de les paraules adjacents.
Nou!!: Fonologia del català і Clític · Veure més »
Conjunció (gramàtica)
La conjunció és una de les categories gramaticals tradicionals.
Nou!!: Fonologia del català і Conjunció (gramàtica) · Veure més »
Dentalització
La dentalització és un fenomen fonètic consistent a fer dental un so que no ho és.
Nou!!: Fonologia del català і Dentalització · Veure més »
Diccionari català-valencià-balear
Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.
Nou!!: Fonologia del català і Diccionari català-valencià-balear · Veure més »
Diftong
Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.
Nou!!: Fonologia del català і Diftong · Veure més »
Editorial Moll
LEditorial Moll és una editorial mallorquina fundada el 1934 pel filòleg Francesc de Borja Moll com a continuació de l'obra cultural que va iniciar el 1896 Antoni Maria Alcover i Sureda amb la publicació del primer volum de lAplec de Rondaies Mallorquines, format actualment per un conjunt de 24 volums.
Nou!!: Fonologia del català і Editorial Moll · Veure més »
Eivissenc
L'eivissenc és el subdialecte del català balear parlat a l'illa d'Eivissa i a l'illa de Formentera on pren el nom particular de formenterer.
Nou!!: Fonologia del català і Eivissenc · Veure més »
Elisió
Elisió (del llatí elisionem, traducció del grec ellepsis) és un fenomen fonètic consistent en la pèrdua d'un so vocàlic per la influència del context.
Nou!!: Fonologia del català і Elisió · Veure més »
Embarbussament
Un embarbussament és un joc de paraules que juga amb la dificultat de pronunciar certs mots o frases basant-se en la similitud dels sons que contenen, que fa que el locutor els intercanviï creant un efecte còmic.
Nou!!: Fonologia del català і Embarbussament · Veure més »
Emilio Alarcos Llorach
Emilio Alarcos Llorach (Salamanca, 22 d'abril de 1922- Oviedo, 26 de gener de 1998) fou un lingüista espanyol, catedràtic emèrit de la Universitat d'Oviedo, membre de la Reial Acadèmia Espanyola i acadèmic honorari de l'Academia de la Llingua Asturiana.
Nou!!: Fonologia del català і Emilio Alarcos Llorach · Veure més »
Emmudiment
L'emmudiment és un fenomen fonètic.
Nou!!: Fonologia del català і Emmudiment · Veure més »
Ensordiment
S'anomena ensordiment al fenomen fonètic contrari a la sonorització, pel qual un so sonor (en el qual vibren les cordes vocals) es torna sord, per l'acció del so o dels sons contigus.
Nou!!: Fonologia del català і Ensordiment · Veure més »
Entonació (fonètica)
L'entonació és un tret de la fonètica que defineix la corba melòdica de la frase o fragment d'oració pronunciat entre dues pauses.
Nou!!: Fonologia del català і Entonació (fonètica) · Veure més »
Epèntesi
Epèntesi és un fenomen lingüístic que designa la inserció o intrusió d'un so vocàlic o consonàntic no etimològic a l'interior d'un mot.
Nou!!: Fonologia del català і Epèntesi · Veure més »
Fideuada
La fideuada o col·loquialment al País Valencià, fideuà és un plat a base de suc de peix complementat amb marisc al gust del consumidor i uns fideus específics més grossos que els normals, corbats i amb un forat al mig que s'anomenen fideus perla.
Nou!!: Fonologia del català і Fideuada · Veure més »
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Nou!!: Fonologia del català і Fonètica · Veure més »
Fricativa alveolar sonora
La consonant fricativa alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra zeta minúscula.
Nou!!: Fonologia del català і Fricativa alveolar sonora · Veure més »
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Nou!!: Fonologia del català і Fricativa alveolar sorda · Veure més »
Fricativa bilabial sonora
La consonant fricativa bilabial sonora és un so de la parla que es representa com a en l'AFI, és a dir, la lletra beta minúscula de l'alfabet grec.
Nou!!: Fonologia del català і Fricativa bilabial sonora · Veure més »
Fricativa dental sonora
La consonant fricativa dental sonora, també coneguda com a fricativa interdental sonora, és un so que es representa amb el signe a l'AFI (la lletra eth del nòrdic antic i l'islandès).
Nou!!: Fonologia del català і Fricativa dental sonora · Veure més »
Fricativa dental sorda
La consonant fricativa dental sorda, també coneguda com a fricativa interdental sorda, és un so que es representa amb el signe a l'AFI (una lletra theta minúscula de l'alfabet grec).
Nou!!: Fonologia del català і Fricativa dental sorda · Veure més »
Fricativa glotal sorda
La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.
Nou!!: Fonologia del català і Fricativa glotal sorda · Veure més »
Fricativa labiodental sonora
El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula.
Nou!!: Fonologia del català і Fricativa labiodental sonora · Veure més »
Fricativa labiodental sorda
El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.
Nou!!: Fonologia del català і Fricativa labiodental sorda · Veure més »
Fricativa postalveolar sonora
La consonant fricativa postalveolar sonora és un fonema que es transcriu en l'AFI, una z llatina minúscula amb cua que prové de les zetes medievals cursives.
Nou!!: Fonologia del català і Fricativa postalveolar sonora · Veure més »
Fricativa postalveolar sorda
La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫, anomenada esh.
Nou!!: Fonologia del català і Fricativa postalveolar sorda · Veure més »
Fricativa uvular sonora
La fricativa uvular sonora és un so que es representa amb el símbol a l'AFI (una lletra erra versaleta invertida).
Nou!!: Fonologia del català і Fricativa uvular sonora · Veure més »
Fricativa velar sonora
La fricativa velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (una gamma minúscula, com la de l'alfabet grec però lleugerament modificada amb traç simètric).
Nou!!: Fonologia del català і Fricativa velar sonora · Veure més »
Fricativa velar sorda
La consonant fricativa velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Fonologia del català і Fricativa velar sorda · Veure més »
Gal·licisme
Un gal·licisme, també anomenat francesisme, és un estrangerisme provinent de la llengua francesa.
Nou!!: Fonologia del català і Gal·licisme · Veure més »
Geminació
La geminació és, en fonètica, la repetició immediata d'un so.
Nou!!: Fonologia del català і Geminació · Veure més »
Harmonia vocàlica
L'harmonia vocàlica és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que afecta les vocals d'una mateixa paraula per fer-les d'una mateixa qualitat.
Nou!!: Fonologia del català і Harmonia vocàlica · Veure més »
Ieisme
El ieisme, o ieisme no etimològic, és un fenomen fonètic que consisteix en la despalatalització de la consonant aproximant lateral palatal sonora // de medalla, llet, cavall, que aleshores s'articula com una aproximant palatal sonora /j/ (i consonàntica) (medaia, iet, cavai) o una fricativa palatoalveolar sonora // (medaja, get).
Nou!!: Fonologia del català і Ieisme · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Fonologia del català і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Iodització
La iodització, o ieisme històric, és un tret històricament propi del bloc oriental de dialectes del català que consisteix en l'articulació com a (i consonàntica) de l'evolució dels grups llatins C'L, G'L, LE, LI (amb i consonàntica), un grup que mai no apareix a principi de paraula.
Nou!!: Fonologia del català і Iodització · Veure més »
Isop
Isop segons l'edició en català de 1908, de Ramon Miquel i Planes, basada en unes altres del segle XVI Isop (Aesopus) va ser un escriptor de faules grec que va viure al i del qual es desconeix la data exacta del naixement i la mort.
Nou!!: Fonologia del català і Isop · Veure més »
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Nou!!: Fonologia del català і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »
Labialització
La labialització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de determinades consonants en contacte amb les vocals posteriors o les consonants labials.
Nou!!: Fonologia del català і Labialització · Veure més »
L·L
La ela geminada és un «grup de lletres modificat» del català que representa el so (sempre intervocàlic) de la ela doble o ela prolongada, pronunciat en dues síl·labes diferents —en realitat, es tracta de dos sons, que en AFI també es poden representar com a. El signe també es fa servir en belsetà, una varietat dialectal de l'aragonès.
Nou!!: Fonologia del català і L·L · Veure més »
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Nou!!: Fonologia del català і Llatí vulgar · Veure més »
Lleis fonètiques del català
El català es caracteritza per una sèrie de canvis fonètics sofertes en la seva evolució des del llatí vulgar que s'anomenen les lleis fonètiques del català, estudiades per la gramàtica històrica.
Nou!!: Fonologia del català і Lleis fonètiques del català · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Fonologia del català і Llengües romàniques · Veure més »
Mallorquí
El mallorquí és el subdialecte del balear parlat a l'illa de Mallorca, que fa part del dialecte balear i del bloc oriental del català.
Nou!!: Fonologia del català і Mallorquí · Veure més »
Max Wheeler
Max Woodfield Wheeler (15 d'octubre de 1946, Pinner, Middlesex) és un dels lingüistes i estudiosos britànics més experts en llengua catalana.
Nou!!: Fonologia del català і Max Wheeler · Veure més »
Metàtesi (lingüística)
Una metàtesi (del grec μετάθεσις, transliterat estrictament com metàthesis, "transposició") és un fenomen fonètic que consisteix en un canvi d'ordre de dos o més sons en l'interior d'una paraula.
Nou!!: Fonologia del català і Metàtesi (lingüística) · Veure més »
Milà i Fontanals
* Biografies.
Nou!!: Fonologia del català і Milà i Fontanals · Veure més »
Nasal alveolar sonora
La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra Ena minúscula.
Nou!!: Fonologia del català і Nasal alveolar sonora · Veure més »
Nasal bilabial sonora
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.
Nou!!: Fonologia del català і Nasal bilabial sonora · Veure més »
Nasal labiodental sonora
La consonant nasal labiodental sonora es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, una ema minúscula llatina amb ganxo cap a l'esquerra situat a l'extrem dret inferior.
Nou!!: Fonologia del català і Nasal labiodental sonora · Veure més »
Nasal palatal sonora
La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.
Nou!!: Fonologia del català і Nasal palatal sonora · Veure més »
Nasal velar sonora
La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior).
Nou!!: Fonologia del català і Nasal velar sonora · Veure més »
Neutralització (fonètica)
La neutralització és un fenomen fonètic pel qual dos fonemes perden alguns dels seus trets distintius en determinats contexts, i es pronuncien igual que un altre fonema (anomenat de vegades arxifonema).
Nou!!: Fonologia del català і Neutralització (fonètica) · Veure més »
Oclusiva alveolar sonora
La consonant oclusiva alveolar sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Nou!!: Fonologia del català і Oclusiva alveolar sonora · Veure més »
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Nou!!: Fonologia del català і Oclusiva alveolar sorda · Veure més »
Oclusiva bilabial sonora
La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Nou!!: Fonologia del català і Oclusiva bilabial sonora · Veure més »
Oclusiva bilabial sorda
La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
Nou!!: Fonologia del català і Oclusiva bilabial sorda · Veure més »
Oclusiva palatal sonora
La consonant oclusiva palatal sonora és un so que es representa amb el signe a l'AFI (una "j" tallada amb una barra horitzontal).
Nou!!: Fonologia del català і Oclusiva palatal sonora · Veure més »
Oclusiva palatal sorda
La consonant oclusiva palatal sorda és un so que es representa amb el signe a l'AFI.
Nou!!: Fonologia del català і Oclusiva palatal sorda · Veure més »
Oclusiva velar sonora
La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Fonologia del català і Oclusiva velar sonora · Veure més »
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Fonologia del català і Oclusiva velar sorda · Veure més »
Ortografia del català
L'ortografia catalana resumeix les normes d'escriptura del català, tant de les paraules com dels altres signes gràfics.
Nou!!: Fonologia del català і Ortografia del català · Veure més »
Palatalització
La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).
Nou!!: Fonologia del català і Palatalització · Veure més »
Parònim
Els parònims són paraules que es pronuncien o s’escriuen de manera similar però que tenen significats lèxics diferents.
Nou!!: Fonologia del català і Parònim · Veure més »
Possessiu
Els possessius són determinants del nom, amb el qual concorden, i presenten els morfemes de gènere i nombre.
Nou!!: Fonologia del català і Possessiu · Veure més »
Prefix
Els prefixos són afixos que es col·loquen davant de la paraula, és a dir, partícules que s'afegeixen a un lexema per formar derivats.
Nou!!: Fonologia del català і Prefix · Veure més »
Preposició
Una preposició és una categoria gramatical que s'encarrega de relacionar un element sintàctic —per exemple, un verb— amb els seus complements.
Nou!!: Fonologia del català і Preposició · Veure més »
Pronom feble
Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió.
Nou!!: Fonologia del català і Pronom feble · Veure més »
Punt volat
El punt volat (·) o punt alçat s'utilitza com a signe diacrític en català, entremig de dues eles, quan aquestes estan geminades (l·l).
Nou!!: Fonologia del català і Punt volat · Veure més »
SAMPA
SAMPA és un alfabet fonètic llegible per ordinador, que es va desenvolupar per al projecte ESPRIT de les Comunitats Europees als anys 1980.
Nou!!: Fonologia del català і SAMPA · Veure més »
Sant Pere de Ribes
Sant Pere de Ribes, o Ribes, és un municipi de la comarca del Garraf.
Nou!!: Fonologia del català і Sant Pere de Ribes · Veure més »
Síl·laba
mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Nou!!: Fonologia del català і Síl·laba · Veure més »
Sensibilització
En lingüística, s'anomena sensibilització al fenomen contrari de l'emmudiment.
Nou!!: Fonologia del català і Sensibilització · Veure més »
Sinalefa
La sinalefa és un fenomen fonètic pel qual dues vocals en contacte situades l'una al final d'un mot i l'altra al començament del mot següent, es fusionen en una sola síl·laba.
Nou!!: Fonologia del català і Sinalefa · Veure més »
Sitges
Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès).
Nou!!: Fonologia del català і Sitges · Veure més »
Solleric (parlar)
El solleric és un parlar del català que és part del subdialecte mallorquí, del dialecte balear i del bloc oriental del català.
Nou!!: Fonologia del català і Solleric (parlar) · Veure més »
Sonorització
S'anomena sonorització al fenomen fonètic contrari a l'ensordiment, pel qual un so sord (en el qual no vibren les cordes vocals) es fa sonor, per l'acció del so o dels sons contigus.
Nou!!: Fonologia del català і Sonorització · Veure més »
Sufix
Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió.
Nou!!: Fonologia del català і Sufix · Veure més »
Universitat Autònoma de Barcelona
La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968.
Nou!!: Fonologia del català і Universitat Autònoma de Barcelona · Veure més »
Universitat Oberta de Catalunya
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és una universitat catalana en línia de servei públic que s'organitza mitjançant gestió privada.
Nou!!: Fonologia del català і Universitat Oberta de Catalunya · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Fonologia del català і Valencià · Veure més »
Valencià castellonenc
El valencià castellonenc, de la Plana o septentrional és un subdialecte del valencià situat entre el valencià central i el valencià de transició.
Nou!!: Fonologia del català і Valencià castellonenc · Veure més »
Valencià central
El valencià central (conegut popularment com a valencià apitxat) és un subdialecte del valencià que es parla a les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, el Camp de Túria, la major part de la Ribera Alta i a la ciutat d'Onda (la Plana Baixa).
Nou!!: Fonologia del català і Valencià central · Veure més »
Valencià meridional
El valencià meridional és un subdialecte del valencià que es parla al País Valencià, concretament a la Safor, la Costera, la Vall d'Albaida, el Comtat, part de l'Alcoià, la Marina Baixa, La Torre de les Maçanes, la Marina Alta i en la Ribera del Xúquer on no es parla apitxat.
Nou!!: Fonologia del català і Valencià meridional · Veure més »
Velarització
La velarització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de determinats sons en contacte amb les consonants velars.
Nou!!: Fonologia del català і Velarització · Veure més »
Vibrant alveolar
La consonant vibrant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula.
Nou!!: Fonologia del català і Vibrant alveolar · Veure més »
Vibrant uvular
La consonant vibrant uvular sonora és un so de la parla que es transcriu en l'AFI (una erra versaleta).
Nou!!: Fonologia del català і Vibrant uvular · Veure més »
Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi, i també la capital de la comarca del Garraf.
Nou!!: Fonologia del català і Vilanova i la Geltrú · Veure més »
Vocal neutra
La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Nou!!: Fonologia del català і Vocal neutra · Veure més »
Vocal oberta anterior no arrodonida
La vocal oberta anterior no arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI, com la lletra a minúscula. És un dels sons més freqüents del món i un dels que primer pronuncien els nens. Acústicament té el primer formant sobre els 600Hz i el segon als 1200 Hz.
Nou!!: Fonologia del català і Vocal oberta anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal quasioberta central
La vocal quasioberta central és un tipus de so vocal utilitzat en alguns parlars.
Nou!!: Fonologia del català і Vocal quasioberta central · Veure més »
Vocal semioberta anterior no arrodonida
La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec.
Nou!!: Fonologia del català і Vocal semioberta anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semioberta posterior arrodonida
La vocal semioberta posterior arrodonida és un so de la parla que es transcriu en l'AFI, una o oberta minúscula llatina tipogràficament una c invertida.
Nou!!: Fonologia del català і Vocal semioberta posterior arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada anterior no arrodonida
La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és, és a dir, la lletra e minúscula.
Nou!!: Fonologia del català і Vocal semitancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada posterior arrodonida
La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.
Nou!!: Fonologia del català і Vocal semitancada posterior arrodonida · Veure més »
Vocal tancada anterior arrodonida
La vocal tancada anterior arrodonida es representa amb el símbol en l'AFI.
Nou!!: Fonologia del català і Vocal tancada anterior arrodonida · Veure més »
Vocal tancada anterior no arrodonida
La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.
Nou!!: Fonologia del català і Vocal tancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal tancada posterior arrodonida
La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.
Nou!!: Fonologia del català і Vocal tancada posterior arrodonida · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Fonologia del català і 1912 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Fonologia catalana, Fonètica del català, Sons del català.
