31 les relacions: Al·lòfon, Alfabet àrab, Alfabet fonètic internacional, Alfabet grec, C, Català, Català oriental central, Consonant, Consonant sonora, Dígraf, Elocució, Escriptura, Fonema, Geminació, Hel·lenisme, K, Ksi, Mallorca, Mot, Mot primitiu, Nasal alveolar sonora, Nasal bilabial sonora, Nasal velar sonora, Oclusiva palatal sorda, Oclusiva velar sonora, Q, Síl·laba, So de la parla, Transliteració, Vocal, Vocal tònica.
Al·lòfon
Un al·lòfon és un so de la parla que actua com a variant d'un fonema en un context determinat, és a dir, un mateix fonema (abstracció ideal del so) pot materialitzar-se en diferents al·lòfons segons els sons que hi estiguin propers i que el puguin influir en els paràmetres articulatoris.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Al·lòfon · Veure més »
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Alfabet àrab · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Alfabet grec · Veure més »
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і C · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Català · Veure més »
Català oriental central
El català oriental central o simplement català central és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Català oriental central · Veure més »
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Consonant · Veure més »
Consonant sonora
En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Consonant sonora · Veure més »
Dígraf
Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Dígraf · Veure més »
Elocució
Elocució és l'estudi de la parla formal respecte la pronunciació, la gramàtica, l'estil i el to.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Elocució · Veure més »
Escriptura
Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Escriptura · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Fonema · Veure més »
Geminació
La geminació és, en fonètica, la repetició immediata d'un so.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Geminació · Veure més »
Hel·lenisme
L'hel·lenisme és l'estudi de la civilització de l'antiga Grècia, especialment el grec antic, literatura i pensament.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Hel·lenisme · Veure més »
K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і K · Veure més »
Ksi
Ksi (Ξ en majúscules, i ξ en minúscules) és la catorzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Ksi · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Mallorca · Veure més »
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Mot · Veure més »
Mot primitiu
Un mot primitiu és la paraula més simple d'una família, la que conté l'arrel o lexema del que parteix qualsevol mot derivat sense cap afix o morfema.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Mot primitiu · Veure més »
Nasal alveolar sonora
La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra Ena minúscula.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Nasal alveolar sonora · Veure més »
Nasal bilabial sonora
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Nasal bilabial sonora · Veure més »
Nasal velar sonora
La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior).
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Nasal velar sonora · Veure més »
Oclusiva palatal sorda
La consonant oclusiva palatal sorda és un so que es representa amb el signe a l'AFI.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Oclusiva palatal sorda · Veure més »
Oclusiva velar sonora
La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Oclusiva velar sonora · Veure més »
Q
La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Q · Veure més »
Síl·laba
mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Síl·laba · Veure més »
So de la parla
Lingüísticament, un so és el menor segment en què podem dividir la tira fònica.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і So de la parla · Veure més »
Transliteració
La transliteració és la representació d'un text escrit amb un sistema d'escriptura determinat amb caràcters d'un altre sistema d'escriptura d'una manera sistemàtica, de forma que existeix una correspondència entre els caràcters de tots dos sistemes d'escriptura.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Transliteració · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Vocal · Veure més »
Vocal tònica
La vocal tònica és aquella vocal on recau l'accent o força d'una paraula.
Nou!!: Oclusiva velar sorda і Vocal tònica · Veure més »
Redirigeix aquí:
/k/, Consonant oclusiva velar sorda, Fonema Consonàntic Velar Oclusiu Sord, Fonema consonàntic velar oclusiu sord, Fonema oclusiu velar sord.