Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Fonda de sisos

Índex Fonda de sisos

Una fonda de sisos era, a l'època de la Renaixença catalana, una fonda de Barcelona on les classes mitjanes i populars podien menjar menús casolans a preus assequibles.

17 les relacions: Arengada, Bacallà a la llauna, Barcelona, Botifarra, Botifarra amb mongetes, Francès, Gastronomia de França, Gastronomia dels Països Catalans, Macarró, Ou ferrat, Paella d'arròs, Proteïna, Ral, Renaixença, Sofregit, Trinxat, Tripa.

Arengada

Arengades en la tradicional caixa circular Isidre Nonell ''Natura morta d'arengada'', Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Larengada és una preparació culinària tradicional que consisteix en una sardina salada en salmorra.

Nou!!: Fonda de sisos і Arengada · Veure més »

Bacallà a la llauna

El bacallà a la llauna és un plat típic de la cuina catalana.

Nou!!: Fonda de sisos і Bacallà a la llauna · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Fonda de sisos і Barcelona · Veure més »

Botifarra

Una botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.

Nou!!: Fonda de sisos і Botifarra · Veure més »

Botifarra amb mongetes

La botifarra amb mongetes és un plat clàssic i tradicional de la cuina catalana, molt senzill però també molt característic d'aquesta cuina.

Nou!!: Fonda de sisos і Botifarra amb mongetes · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Fonda de sisos і Francès · Veure més »

Gastronomia de França

La gastronomia de França, entesa com la gastronomia tradicional de l'Estat Francès, és una de les cuines més difícils de classificar, ja que no es tracta d'una veritable cuina única associada a una sola gastronomia sinó, com ocorre a la cuina espanyola, d'un concepte artificial creat per raons polítiques, teòricament a partir d'elements de diverses cuines regionals que componen l'Estat.

Nou!!: Fonda de sisos і Gastronomia de França · Veure més »

Gastronomia dels Països Catalans

La cuina catalana s'emmarca dins la cuina mediterrània i n'és un exemple típic.

Nou!!: Fonda de sisos і Gastronomia dels Països Catalans · Veure més »

Macarró

Macarrons Macarrons, i altres de formes de pasta similars El macarró (de l'italià maccherone o maccarone) és un tipus de pasta confeccionat amb aigua, farina de blat i, de vegades, ou.

Nou!!: Fonda de sisos і Macarró · Veure més »

Ou ferrat

L'ou ferrat, ou fregit o frit, ou deixat caure o ou caigut i ou rotllat és una preparació culinària, consistent en un ou trencat, i fregit amb oli o amb llard, fins que la clara es pren.

Nou!!: Fonda de sisos і Ou ferrat · Veure més »

Paella d'arròs

La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.

Nou!!: Fonda de sisos і Paella d'arròs · Veure més »

Proteïna

Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.

Nou!!: Fonda de sisos і Proteïna · Veure més »

Ral

Frederic IV anomenat el Senzill, 1355-1377. Ral és la denominació que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en desús.

Nou!!: Fonda de sisos і Ral · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Fonda de sisos і Renaixença · Veure més »

Sofregit

El mot sofregit, sofrit o sofregida, segons localitats, serveix per anomenar la salsa base de molts plats de cullera.

Nou!!: Fonda de sisos і Sofregit · Veure més »

Trinxat

Trinxat és un plat de la Cerdanya, l'Alt Urgell i Andorra fet a base de bullir patata i col i després triturar-les i barrejar-les.

Nou!!: Fonda de sisos і Trinxat · Veure més »

Tripa

Tripa crua, abans de ser cuinada Un plat de tripes Peus i tripes a la provençal Les tripes o els budells són, en un context gastronòmic, un tipus de menut procedent de l'estómac d'alguns animals de granja, a la cuina catalana típicament el xai o la vedella.

Nou!!: Fonda de sisos і Tripa · Veure més »

Redirigeix aquí:

Fondes de sisos.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »