Accés més ràpid que el navegador!
75 les relacions: Aguna, Agunes, Aja (grup ètnic), Aja (llengua), Al·lòfon, Alfabet llatí, Atlantique (Benín), Avinyó (Valclusa), Ayizo, Ayizos, Benín, Ci (grup humà), Ci (llengua gbe), Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant labiovelar, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant velar, Cotonou, Declaració Universal dels Drets Humans, Defi, Escala EGIDS, Ewe, Fon (grup humà), Fonema, França, Francès, Gabon, Gbesi, Gbesis, Gen (llengua), Ghana, Glottolog, Gun, Guns, Internet Archive, Kotafon, Kotafons, Kpessi, Littoral (Benín), Llengües Benué-Congo, Llengües gbe, Llengües kwa, Llengua analítica, Llengua SVO, ..., Maurice Delafosse, Maxi (llengua gbe), Punt d'articulació, Regió dels Altiplans, Saxwe, Saxwes, To (lingüística), Tofin, Tofins, Togo, Vocal anterior, Vocal central, Vocal posterior, Vocal semioberta, Vocal semitancada, Waci, Weme, Wemes, Xwela, Xwela occidental, Xweles, Xwla oriental, Xwles occidentals, Xwles orientals, Zou. Ampliar l'índex (25 més) »
Aguna
Laguna (o agunaco o awuna) és una llengua que parlen els agunes de Benín i de Togo.
Nou!!: Fon (llengua) і Aguna · Veure més »
Agunes
Els agunes (o awunes) són els membres d'un grup humà que viuen a Benín.
Nou!!: Fon (llengua) і Agunes · Veure més »
Aja (grup ètnic)
Els aja (o adja) són els membres d'un grup ètnic que parlen la llengua aja i que viuen a l'oest de Benín, als departaments de Kouffo, Mono i Zou i a l'est de Togo, a les regions dels Altiplans i la Regió Marítima.
Nou!!: Fon (llengua) і Aja (grup ètnic) · Veure més »
Aja (llengua)
Laja (o ajagbe, o hwè) és una llengua gbe que parlen els aja de Benín i Togo i els hwes de Togo.
Nou!!: Fon (llengua) і Aja (llengua) · Veure més »
Al·lòfon
Un al·lòfon és un so de la parla que actua com a variant d'un fonema en un context determinat, és a dir, un mateix fonema (abstracció ideal del so) pot materialitzar-se en diferents al·lòfons segons els sons que hi estiguin propers i que el puguin influir en els paràmetres articulatoris.
Nou!!: Fon (llengua) і Al·lòfon · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Fon (llengua) і Alfabet llatí · Veure més »
Atlantique (Benín)
Atlantique és un dels dotze departaments de Benín.
Nou!!: Fon (llengua) і Atlantique (Benín) · Veure més »
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Nou!!: Fon (llengua) і Avinyó (Valclusa) · Veure més »
Ayizo
Layizo (o gbe, ayizo) és una llengua gbe que parlen els ayizos que viuen als departaments d'Atlantique i de Mono, al sud de Benín.
Nou!!: Fon (llengua) і Ayizo · Veure més »
Ayizos
Els ayizos (o aizo) són els membres d'un grup ètnic que té el territori als departaments de Mono i d'Atlantique de Benín i que parlen la llengua gbe ayizo.
Nou!!: Fon (llengua) і Ayizos · Veure més »
Benín
La República de Benín és un estat de l'Àfrica Occidental, situat entre Nigèria a l'est, Togo a l'oest, Burkina Faso i el Níger al nord i el golf de Guinea al sud.
Nou!!: Fon (llengua) і Benín · Veure més »
Ci (grup humà)
Els cis són els membres d'un grup ètnic que parlen gbe, ci i que viuen sobretot al municipi de Lalo, al departament de Kouffo, a Benín.
Nou!!: Fon (llengua) і Ci (grup humà) · Veure més »
Ci (llengua gbe)
El gbe, ci és una llengua gbe que parlen els gbe, cis de Benín.
Nou!!: Fon (llengua) і Ci (llengua gbe) · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Fon (llengua) і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Nou!!: Fon (llengua) і Consonant aproximant · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Fon (llengua) і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Fon (llengua) і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant labiovelar
Una consonant labiovelar (o simplement labiovelar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.
Nou!!: Fon (llengua) і Consonant labiovelar · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Fon (llengua) і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Fon (llengua) і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Fon (llengua) і Consonant palatal · Veure més »
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Nou!!: Fon (llengua) і Consonant postalveolar · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Fon (llengua) і Consonant velar · Veure més »
Cotonou
Vista de Cotonou Cotonou és la seu del govern de Benín, tot i que la capital oficial és Porto-Novo.
Nou!!: Fon (llengua) і Cotonou · Veure més »
Declaració Universal dels Drets Humans
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, versió en català, 1998.
Nou!!: Fon (llengua) і Declaració Universal dels Drets Humans · Veure més »
Defi
El defi (o gbe, defi) és una llengua gbe que parlen els defis que viuen al departament d'Ouémé de Benín.
Nou!!: Fon (llengua) і Defi · Veure més »
Escala EGIDS
L'escala EGIDS mesura el grau de perill que té un idioma de convertir-se en llengua morta, és a dir, la seva vitalitat.
Nou!!: Fon (llengua) і Escala EGIDS · Veure més »
Ewe
L'ewe o ewegbe és una llengua africana de les llengües kwa parlada pel grup ètnic ewe.
Nou!!: Fon (llengua) і Ewe · Veure més »
Fon (grup humà)
Els fon són els membres d'un dels grups ètnics més nombrosos de Benín.
Nou!!: Fon (llengua) і Fon (grup humà) · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Fon (llengua) і Fonema · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Fon (llengua) і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Fon (llengua) і Francès · Veure més »
Gabon
El Gabon, oficialment República Gabonesa (en francès: République gabonaise), és una república de la costa occidental de l'Àfrica Central.
Nou!!: Fon (llengua) і Gabon · Veure més »
Gbesi
El gbe, gbesi és la llengua gbe que parlen els gbesis que viuen al departament Atlantique de Benín.
Nou!!: Fon (llengua) і Gbesi · Veure més »
Gbesis
Els gbesis són els membres d'un grup ètnic que tenen el territori al sud-oest de Benín, al departament Atlantique que parlen la llengua gbe, gbesi.
Nou!!: Fon (llengua) і Gbesis · Veure més »
Gen (llengua)
El gen (o gebe, o mina, o popo) és una llengua gbe que parlen els gen-mina de Benín i de Togo.
Nou!!: Fon (llengua) і Gen (llengua) · Veure més »
Ghana
Ghana és una república de l'Àfrica occidental.
Nou!!: Fon (llengua) і Ghana · Veure més »
Glottolog
Glottolog és una base de dades bibliogràfica de les llengües menys conegudes del món, desenvolupada i administrada primer a l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig, Alemanya, i des de 2015 a l'Institut Max Planck de Ciència de la Història Humana a Jena, Alemanya.
Nou!!: Fon (llengua) і Glottolog · Veure més »
Gun
El gun (o alada, o gungbe, o seto-gbe, etc.) és una llengua gbe que es parla al sud-est de Benín (departament d'Ouémé i al sud-oest de Nigèria (estat de Lagos i estat d'Ogun). Segons el joshuaproject, hi ha diversos grups ètnics que parlen la llengua gun: els setos, els tolis de Benín, els guns de Benín i de Nigèria, a banda d'una minoria de guns que viuen a Gabon. El seu codi ISO 639-3 és guw i el seu codi al glottolog és gunn1250.
Nou!!: Fon (llengua) і Gun · Veure més »
Guns
Els guns (o alada, o gun, gu, o egun) són els membres d'un grup ètnic que viuen a la zona fronterera del sud entre Benín i Nigèria.
Nou!!: Fon (llengua) і Guns · Veure més »
Internet Archive
Seu de la ''Internet Archive'', entre 1996 i 2009, en el Presidi Reial de San Francisco, antigament una base militar en San Francisco. Internet Archive és una biblioteca digital gestionada per una organització sense ànim de lucre dedicada a la preservació d'arxius, captures de llocs públics de la Web, recursos multimèdia i programari.
Nou!!: Fon (llengua) і Internet Archive · Veure més »
Kotafon
El gbe, kotafon (o ko o kogbe) és una llengua gbe que parlen els kotafons del departament de Mono, al sud-oest de Benín.
Nou!!: Fon (llengua) і Kotafon · Veure més »
Kotafons
Els kotafons (o gbe, kotafons) són els membres d'un grup ètnic que habiten en dues zones del departament de Mono i que parlen la llengua gbe, kotafon.
Nou!!: Fon (llengua) і Kotafons · Veure més »
Kpessi
El kpessi (o kpesi, o kpetchi, etc.) és una llengua gbe que parlen els kpessis a les regió Central i dels Altiplans de Togo.
Nou!!: Fon (llengua) і Kpessi · Veure més »
Littoral (Benín)
El departament de Littoral és un dels 12 departaments de Benín.
Nou!!: Fon (llengua) і Littoral (Benín) · Veure més »
Llengües Benué-Congo
Les llengües Benué-Congo pertanyen a la família nigerocongolesa, concretament al grup Volta-Congo i agrupen els idiomes de mig continent africà, des de Nigèria al sud, sumant més de 500 milions de parlants d'unes 900 llengües diferents.
Nou!!: Fon (llengua) і Llengües Benué-Congo · Veure més »
Llengües gbe
Les llengües gbes (pronunciades -el fonema gb és una plosiva labio-velar sonora molt comuna a les llengües oest-africanes-) formen un grup d'unes vint llengües similars que es parlen entre l'est de Ghana i l'oest de Nigèria (també, en menor mesura, a altres països com Haití, a causa del tràfic d'esclaus).
Nou!!: Fon (llengua) і Llengües gbe · Veure més »
Llengües kwa
Les llengües kwa són un grup dins les llengües nigerocongoleses que agrupa 45 idiomes parlats a la zona del Golf de Guinea.
Nou!!: Fon (llengua) і Llengües kwa · Veure més »
Llengua analítica
Una llengua analítica o aïllant basa el seu lèxic en la unió de diferents morfemes lliures, cada un amb un significat, que es va sumant per formar nous mots (un exemple clar seria el xinès).
Nou!!: Fon (llengua) і Llengua analítica · Veure més »
Llengua SVO
Una llengua SVO, o Subjecte Verb Objecte (l'últim un sinònim de complement directe) és aquella que, més freqüentment, disposa els constituents d'una frase transitiva en aquell ordre, per exemple: El noi menja les taronges.
Nou!!: Fon (llengua) і Llengua SVO · Veure més »
Maurice Delafosse
Fragment del mapa lingüñistic de Delafosse (1904) on es ressalta Nafaanra ('Nafana') a la frontera entre Costa d'Ivori i Ghana. Maurice Delafosse (20 de desembre de 1870 - 13 de novembre de 1926) va ser un etnògraf francès que va treballar en el camp de les llengües africanes.
Nou!!: Fon (llengua) і Maurice Delafosse · Veure més »
Maxi (llengua gbe)
El Maxi (o mahi, o maxi-gbe) és una llengua gbe que parlen els maxis de Benín i Togo.
Nou!!: Fon (llengua) і Maxi (llengua gbe) · Veure més »
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Nou!!: Fon (llengua) і Punt d'articulació · Veure més »
Regió dels Altiplans
La regió dels Altiplans és una de les cinc regions de Togo.
Nou!!: Fon (llengua) і Regió dels Altiplans · Veure més »
Saxwe
El gbe, saxwe (o sahouè, o saxwe, o saxwegbe, etc.) és una llengua gbe oriental que parlen els saxwes que tenen el territori al departament de Mono, al sud-oest de Benín.
Nou!!: Fon (llengua) і Saxwe · Veure més »
Saxwes
Els saxwes (o gbe, saxwes) són els membres d'un grup ètnic que parlen gbe, saxwe i viuen al departament de Mono, al sud-oest de Benín.
Nou!!: Fon (llengua) і Saxwes · Veure més »
To (lingüística)
En lingüística, el to és el fenomen en què l'altura de la veu té valor fonològic, és a dir, en què hi ha parells mínims que es distingeixen únicament per la seva altura, o pel seu contorn d'altura (creixent, decreixent, etcètera).
Nou!!: Fon (llengua) і To (lingüística) · Veure més »
Tofin
El tofin (o tofingbe, o gbe, tofin) és una llengua gbe que parlen els tofins del sud-est del departament Atlantique de Benín.
Nou!!: Fon (llengua) і Tofin · Veure més »
Tofins
Els tofins (o tofin-nu) són els membres d'un grup ètnic que viuen al sud-est del departament Atlantique i al departament de Littoral al sud-est de Benín.
Nou!!: Fon (llengua) і Tofins · Veure més »
Togo
El Togo, oficialment República Togolesa, és un país de l'Àfrica Occidental, que limita amb Ghana a l'oest, Benín a l'est, Burkina Faso al nord i el golf de Guinea al sud.
Nou!!: Fon (llengua) і Togo · Veure més »
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Nou!!: Fon (llengua) і Vocal anterior · Veure més »
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Fon (llengua) і Vocal central · Veure més »
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Nou!!: Fon (llengua) і Vocal posterior · Veure més »
Vocal semioberta
Una vocal semioberta (també vocal mitjana oberta o vocal mitjana baixa) és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Fon (llengua) і Vocal semioberta · Veure més »
Vocal semitancada
Una vocal semitancada (també vocal mitjana-tancada o vocal mitjana alta') és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Fon (llengua) і Vocal semitancada · Veure més »
Waci
El gbe, waci (o ouatxi,o watxi, etc.) és una llengua gbe occidental que parlen els watxis que viuen al sud-est de Togo,a la regió Marítima i del sud-oest de Benín, al departament de Benín.
Nou!!: Fon (llengua) і Waci · Veure més »
Weme
El weme (o gbe, weme) és una llengua gbe que parlen els wemes que viuen als departaments d'Ouémé i d'Atlantique a Benín.
Nou!!: Fon (llengua) і Weme · Veure més »
Wemes
Els wemes (o gbe, weme) són els membres d'un grup ètnic que vien al llarg de la riba del riu Ouémé, als departaments d'Ouémé i d'Atlantique al sud-est de Benín.
Nou!!: Fon (llengua) і Wemes · Veure més »
Xwela
El gbe, xwela (o Houeda, o Phera, etc.) és una llengua gbe que parlen els xweles que viuen al sud de Benín, als departaments de Mono i d'Atlantique.
Nou!!: Fon (llengua) і Xwela · Veure més »
Xwela occidental
El gbe, xwela occidental (o phla, o xwla) és una llengua gbe oriental que parlen els xwles occidentals al sud de Benín i de Togo.
Nou!!: Fon (llengua) і Xwela occidental · Veure més »
Xweles
Els xweles (o pheres, o gbe, xweles) són els membres d'un grup ètnic que parlen la llengua gbe, xwela al sud de Benín, als departaments Mono i Atlantique.
Nou!!: Fon (llengua) і Xweles · Veure més »
Xwla oriental
El gble, xwla oriental (o houla, o phla, o popo, o xwla, etc.) és la llengua gbe que parlen els xwlas orientals que tenen el seu territori principalment a la costa del sud-est de Benín, al municipi de Seme-Kpodji, al departament d'Ouémé, a la zona situada a l'est de Cotonou.
Nou!!: Fon (llengua) і Xwla oriental · Veure més »
Xwles occidentals
Els xwles occidentals (o swla-gbe) són els membres d'un grup ètnic que parlen la llengua gbe, xwela occidental i que viuen al litoral de Benín i a l'extrem sud-oriental de Togo.
Nou!!: Fon (llengua) і Xwles occidentals · Veure més »
Xwles orientals
Els xwlas orientals són els membres del grup ètnic que parlen la llengua gbe, xwla oriental.
Nou!!: Fon (llengua) і Xwles orientals · Veure més »
Zou
* Zou (estat), estat vassall de la Dinastia Zhou que va existir durant els períodes de les Primaveres i Tardors i els Regnes Combatents de la història xinesa (720–221 aC).
Nou!!: Fon (llengua) і Zou · Veure més »
