Accés més ràpid que el navegador!
106 les relacions: Aleria, Anatòlia, Antígon Monoftalm, Apocalipsi, Argantoni, Èumenes III de Pèrgam, Òlbia (Sardenya), Batalla d'Alàlia, Batalla de Lade (494 aC), Benet I Zacaries, Calcis, Còrsega, Cime, Cir II el Gran, Codros, Conca occidental de la mar Mediterrània, Cresos, Damó d'Atenes, Diccionari Grec-Català, Dinastia ptolemaica, Efes, Empúries, Empori (port), Enez, Escola eleàtica, Esmirna, Estadi (mesura), Estrabó, Etruscs, Fòcida, Fundació Bernat Metge, Gattiluso, Gènova, Genocidi grec pòntic, Giustiniani, Gran Companyia Catalana, Grècia, Grècia otomana, Guerra Romano-Síria, Hàrpag, Heròdot, Illa de Rodes, Imbros, Imperi Neoassiri, Imperi Romà d'Orient, Imperi Selèucida, Jònia, Joan Evangelista, Joan VI Cantacuzè, Lídia, ..., Lemnos, Lesbos, Luci Emili Regil, Maenaca, Maona, Mar Adriàtica, Mar Tirrena, Maria, mare de Jesús, Massàlia, Milet, Muhacir, Parmènides, Pausànias (geògraf), Púnics, Península Ibèrica, Península Ibèrica cartaginesa, Quios, Reggio de Calàbria, Regne de Pèrgam, República de Gènova, República de Venècia, Revolta Jònica, Samos, Samotràcia, Tartessos, Tasos, Tir, Titus Livi, Turquia, Vèlia, Venjança Catalana, Veracreu, Xenòfanes de Colofó, Zaccaria, Zenó d'Èlea, 1288, 1304, 1313, 1314, 1330, 1334, 1346, 1348, 1363, 1367, 1379, 1386, 1390, 14 de juny, 1418, 1455, 16 de setembre, 1914, 20 de setembre, 21 de novembre, 8 de juny. Ampliar l'índex (56 més) »
Aleria
Aleria és una ciutat de Còrsega situada a l'est de l'illa, al departament de l'Alta Còrsega.
Nou!!: Focea і Aleria · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Focea і Anatòlia · Veure més »
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Nou!!: Focea і Antígon Monoftalm · Veure més »
Apocalipsi
LApocalipsi de Joan o Llibre de les Revelacions és l'últim llibre del Nou Testament, escrit vers el 95 dC.
Nou!!: Focea і Apocalipsi · Veure més »
Argantoni
Argantoni (Arganthonius) fou rei de Tartessos al.
Nou!!: Focea і Argantoni · Veure més »
Èumenes III de Pèrgam
Aristonic de Pèrgam (Aristonicus) fou fill natural d'Èumenes II de Pèrgam.
Nou!!: Focea і Èumenes III de Pèrgam · Veure més »
Òlbia (Sardenya)
Òlbia (antigament en català: Terranova, en sard Terranoa, en gal·lurès Tarranóa, en italià Olbia) és una ciutat de Sardenya de la província de Sàsser.
Nou!!: Focea і Òlbia (Sardenya) · Veure més »
Batalla d'Alàlia
La batalla d'Alàlia fou una batalla naval esdevenguda entre els foceus, que uns anys abans havien fundat la colònia d'Alàlia, i una coalició de púnics i etruscs.
Nou!!: Focea і Batalla d'Alàlia · Veure més »
Batalla de Lade (494 aC)
La batalla naval de Lade va tenir lloc l'any 494 aC i va enfrontar jònics i perses.
Nou!!: Focea і Batalla de Lade (494 aC) · Veure més »
Benet I Zacaries
Benet I Zacaries (Benedetto I Zaccaria) fou senyor de Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: Focea і Benet I Zacaries · Veure més »
Calcis
Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.
Nou!!: Focea і Calcis · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Focea і Còrsega · Veure més »
Cime
Cime (Cyme) era una ciutat de l'Eòlida, a l'Àsia Menor, anomenada així per Cime, una de les amazones.
Nou!!: Focea і Cime · Veure més »
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Nou!!: Focea і Cir II el Gran · Veure més »
Codros
Segons la mitologia grega, Codros (en grec antic Κόδρος), va ser un rei d'Atenes, fill de Melant i descendent de Neleu i per tant, del llinatge de Posidó.
Nou!!: Focea і Codros · Veure més »
Conca occidental de la mar Mediterrània
''Mediterrani occidental'' en un mapa alemany de 1906 (''Justhus Perthes See Atlas: Westliches Mittelmeer''). La Conca occidental de la mar Mediterrània o Mediterrani occidental es un concepte geogràfic amb implicacions històriques i geopolítiques.
Nou!!: Focea і Conca occidental de la mar Mediterrània · Veure més »
Cresos
''Cresos damunt la pira'' Cresos (Croesus; vers 595 aC - després del 546 aC) fou el darrer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades.
Nou!!: Focea і Cresos · Veure més »
Damó d'Atenes
Damó d'Atenes (Δάμων) fou un atenès encarregat, juntament amb Filògenes, de subministrar vaixells als focis en el moment de la seva emigració cap a Jònia, els quals acabarien per ser els fundadors de Focea.
Nou!!: Focea і Damó d'Atenes · Veure més »
Diccionari Grec-Català
El Diccionari Grec-Català.
Nou!!: Focea і Diccionari Grec-Català · Veure més »
Dinastia ptolemaica
Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.
Nou!!: Focea і Dinastia ptolemaica · Veure més »
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Nou!!: Focea і Efes · Veure més »
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Nou!!: Focea і Empúries · Veure més »
Empori (port)
A l'antiga Grècia, un empori (ἐμπόριον «empórion»; en emporium) era el nom que rebia qualsevol centre de comerç marítim, és a dir, un port comercial.
Nou!!: Focea і Empori (port) · Veure més »
Enez
Enez (Aenus, en Αἶνος, en català adaptat com a Enos) és una ciutat a la província d'Edirne a Turquia, regió de Tràcia, cap del districte del mateix nom (Districte d'Enez).
Nou!!: Focea і Enez · Veure més »
Escola eleàtica
Zenó mostra les portes a la veritat i la falsedat (Veritas et Falsitas). Fresc a la Biblioteca de l'Escorial, Madrid. Lescola eleàtica va ser una escola de filosofia que existí sobretot el anomenada així perquè va néixer i es va desenvolupar a la ciutat d'Èlea, a la Magna Grècia.
Nou!!: Focea і Escola eleàtica · Veure més »
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Nou!!: Focea і Esmirna · Veure més »
Estadi (mesura)
Lestadi és una de les unitats de longitud de l'antiga Grècia.
Nou!!: Focea і Estadi (mesura) · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Focea і Estrabó · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Focea і Etruscs · Veure més »
Fòcida
La Fòcida (Phocis) era una regió de l'antiga Grècia, limitada al nord per la Dòrida, al nord-est pels locris epicnemidis i opuntis, al sud-est per Beòcia, a l'oest pels locris ozolis i al sud pel golf de Corint.
Nou!!: Focea і Fòcida · Veure més »
Fundació Bernat Metge
La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, que avui forma part de l'Institut Cambó, i que té com a finalitats principals el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i la de crear generacions d'humanistes.
Nou!!: Focea і Fundació Bernat Metge · Veure més »
Gattiluso
La família Gattiluso o Gattilusio va dominar Lesbos i altres illes del 1355 al 1462.
Nou!!: Focea і Gattiluso · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Focea і Gènova · Veure més »
Genocidi grec pòntic
Regió històrica del Pont. Grups ètnics en els Balcans i Àsia Menor a inicis del segle XX (William R. Shepherd, ''Historical Atlas'', 1911). El genocidi grec (també anomenat genocidi dels grecs pòntics) és un terme controvertit usat per referir-se als esdeveniments als quals es van veure enfrontats els grecs pòntics abans i durant la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Focea і Genocidi grec pòntic · Veure més »
Giustiniani
Els Giustiniani foren una societat mercantil que va administrar Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: Focea і Giustiniani · Veure més »
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Focea і Gran Companyia Catalana · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Focea і Grècia · Veure més »
Grècia otomana
Mapa de l'Imperi Otomà de 1481 a 1683. La Grècia otomana és el terme utilitzat per a designar el període de la dominació otomana.
Nou!!: Focea і Grècia otomana · Veure més »
Guerra Romano-Síria
La Guerra Romano-Síria (192 aC - 188 aC), també anomenada Guerra d'Antíoc o Guerra Síria, va ser el conflicte militar que va tenir lloc entre les coalicions dirigides per la República Romana i Antíoc III el gran, rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Focea і Guerra Romano-Síria · Veure més »
Hàrpag
Hàrpag (Ἅρπαγος) fou un general mede que va trair el rei Astíages de Mèdia i el va lliurar al seu net rebel Cir II el Gran, al qual va proclamar rei.
Nou!!: Focea і Hàrpag · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Focea і Heròdot · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Focea і Illa de Rodes · Veure més »
Imbros
Imbros (nom turc: Gökçeada; també se'n diu Görke o İmroz; en grec Iμβρος, Imvros) és una illa de la mar Egea, a la costa de Tràcia, propera a Samotràcia i Lemnos.
Nou!!: Focea і Imbros · Veure més »
Imperi Neoassiri
LImperi Neoassiri va existir a Mesopotàmia entre els anys 911 i 612 aC.
Nou!!: Focea і Imperi Neoassiri · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Focea і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Focea і Imperi Selèucida · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Focea і Jònia · Veure més »
Joan Evangelista
Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, segurament, d'altres escrits com els anomenats Escrits Joànics del Nou Testament: les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi. L'autoria d'aquestes obres ha estat molt debatuda (i ho ha estat d'ençà de ben bé l'any 200 dC), i ni tan sols es va acordar que l'anomenat "Evangeli de Joan" fos escrit per un individu de nom "Joan" (Ἰωάννης o יוחנן) No obstant això, la noció de "Joan l'Evangelista" existeix, i en general es considera com la mateixa persona que l'apòstol Joan.
Nou!!: Focea і Joan Evangelista · Veure més »
Joan VI Cantacuzè
Joan VI Cantacuzè (en grec) (c. 1292 – 15 de juny de 1383), conegut també com a Joan V Cantacuzè, però el seu nom complet era Joan Àngel Comnè Paleòleg Cantacuzè, fou emperador romà d'Orient de facto del 1342 al 1355 i de iure del 1347 fins als primers dies del gener del 1355.
Nou!!: Focea і Joan VI Cantacuzè · Veure més »
Lídia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.
Nou!!: Focea і Lídia · Veure més »
Lemnos
Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.
Nou!!: Focea і Lemnos · Veure més »
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Nou!!: Focea і Lesbos · Veure més »
Luci Emili Regil
Luci Emili Regil (en Lucius Aemilius Regillus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Focea і Luci Emili Regil · Veure més »
Maenaca
Mènaca (Maenaca) és el nom d'una ciutat grega de la costa sud d'Hispània, a la Bètica, conegut per les referències d'Estrabó i els Iambes al Rei Nicomedes, que la consideren una colònia de Focea.
Nou!!: Focea і Maenaca · Veure més »
Maona
Repúbliques marítimes (segle XII). Venezia.
Nou!!: Focea і Maona · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Focea і Mar Adriàtica · Veure més »
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Nou!!: Focea і Mar Tirrena · Veure més »
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Nou!!: Focea і Maria, mare de Jesús · Veure més »
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Nou!!: Focea і Massàlia · Veure més »
Milet
Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.
Nou!!: Focea і Milet · Veure més »
Muhacir
Muhacirs arribant a Istanbul, Turquia, el 1912. Muhacir, Macırlar, o Muhajir, és un terme emprat per referir-se a uns 10 milions de ciutadans otomans musulmans, i als seus descendents nascuts després de l'inici de la dissolució de l'Imperi Otomà (incloent-hi turcs, albanesos, bosníacs, musulmans grecs, circassians, tàtars de Crimea i pomaks), que van emigrar a Anatòlia des de finals del fins a finals del, principalment per escapar de la persecució als seus països d'origen.
Nou!!: Focea і Muhacir · Veure més »
Parmènides
Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.
Nou!!: Focea і Parmènides · Veure més »
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Nou!!: Focea і Pausànias (geògraf) · Veure més »
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Nou!!: Focea і Púnics · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Focea і Península Ibèrica · Veure més »
Península Ibèrica cartaginesa
Mapa dels dominis cartaginesos a la Mediterrània occidental el 218 aC superposats a les fronteres actuals. La història de la península Ibèrica cartaginesa cobreix el període durant el qual la península Ibèrica estigué sota el domini de l'Imperi Cartaginès, des de la conquesta per Amílcar Barca el 237 aC fins a la retirada de les últimes forces cartagineses d'Ibèria el 206 aC, en el transcurs de la Segona Guerra Púnica contra la República Romana.
Nou!!: Focea і Península Ibèrica cartaginesa · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Focea і Quios · Veure més »
Reggio de Calàbria
Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.
Nou!!: Focea і Reggio de Calàbria · Veure més »
Regne de Pèrgam
El Regne de Pèrgam fou un regne de l'Àsia Menor nord-occidental, a l'antiga regió de Mísia.
Nou!!: Focea і Regne de Pèrgam · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Focea і República de Gènova · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Focea і República de Venècia · Veure més »
Revolta Jònica
La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.
Nou!!: Focea і Revolta Jònica · Veure més »
Samos
Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.
Nou!!: Focea і Samos · Veure més »
Samotràcia
Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, a l'Hebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).
Nou!!: Focea і Samotràcia · Veure més »
Tartessos
Tartessos va ser el lloc pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident, hereva de la cultura megalítica andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats de Huelva, Sevilla i San Fernando; a la costa sud-oest de la península Ibèrica, va tenir com a eix el riu Tartessos, que els romans van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir; no obstant això, res no és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos als boscos de l'Odiel i el Tinto (ria de Huelva), al mar Menor, a les boques del Guadiana o al mateix Tajo.
Nou!!: Focea і Tartessos · Veure més »
Tasos
Tasos (Θάσος, Thassos; en català medieval: el Taix; en turc: Tashoz) és una illa del nord de la mar Egea, a la costa de Tràcia, de 394 km².
Nou!!: Focea і Tasos · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Focea і Tir · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Focea і Titus Livi · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Focea і Turquia · Veure més »
Vèlia
Vèlia o Èlea (Velia, en Ἐλέα o Ὑέλη; gentilici: Veliensis, en Ἐλεάτης o Ὑελήτης, en català elèata o velienc) era una ciutat de la Magna Grècia, una de les principals colònies gregues d'Itàlia a la vora de la mar Tirrena, entre Posidònia i Pixos.
Nou!!: Focea і Vèlia · Veure més »
Venjança Catalana
català o el "monstre sanguinari" que persegueix les fantasies dels nens o omple el folklore de la cultura dels balcans. La Venjança Catalana fou la guerra d'extermini i saqueig sistemàtic endegada per la Companyia Catalana d'Orient contra la població civil grega de l'Imperi Romà d'Orient entre els anys 1305 i 1307, en venjança i represàlia per l'assassinat a traïció de Roger de Flor i l'intent d'anihilació de la Companyia mentre aquesta es trobava acantonada a Gal·lípoli.
Nou!!: Focea і Venjança Catalana · Veure més »
Veracreu
"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.
Nou!!: Focea і Veracreu · Veure més »
Xenòfanes de Colofó
Xenòfanes (en Xenophanes; vers 570 aC - 475 aC) va ser un poeta i filòsof de l'antiga Grècia nadiu de Colofó.
Nou!!: Focea і Xenòfanes de Colofó · Veure més »
Zaccaria
Els Zaccaria (en català Zacaries) van ser una família genovesa que va governar Focea, Quios i altres illes, i als darrers anys algunes parts del Peloponès.
Nou!!: Focea і Zaccaria · Veure més »
Zenó d'Èlea
Zenó d'Èlea (Zenon; 490 aC-430 aC), fill de Teleutàgores, fou un filòsof presocràtic grec membre de l'escola d'Èlea fundada per Parmènides, originari de la ciutat d'Èlea, empori comercial grec situat a la Magna Grècia, a l'actual regió de Campània, Itàlia.
Nou!!: Focea і Zenó d'Èlea · Veure més »
1288
Sense descripció.
Nou!!: Focea і 1288 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Focea і 1304 · Veure més »
1313
Sense descripció.
Nou!!: Focea і 1313 · Veure més »
1314
Sense descripció.
Nou!!: Focea і 1314 · Veure més »
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Focea і 1330 · Veure més »
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Focea і 1334 · Veure més »
1346
Països Catalans.
Nou!!: Focea і 1346 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Focea і 1348 · Veure més »
1363
Sense descripció.
Nou!!: Focea і 1363 · Veure més »
1367
Sense descripció.
Nou!!: Focea і 1367 · Veure més »
1379
Sense descripció.
Nou!!: Focea і 1379 · Veure més »
1386
Sense descripció.
Nou!!: Focea і 1386 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Focea і 1390 · Veure més »
14 de juny
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Focea і 14 de juny · Veure més »
1418
;Països Catalans.
Nou!!: Focea і 1418 · Veure més »
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Nou!!: Focea і 1455 · Veure més »
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Focea і 16 de setembre · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Focea і 1914 · Veure més »
20 de setembre
El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Focea і 20 de setembre · Veure més »
21 de novembre
El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Focea і 21 de novembre · Veure més »
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Focea і 8 de juny · Veure més »
