Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Florència

Índex Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

196 les relacions: ACF Fiorentina, Aeroport de Florència-Peretola, Aeroport Internacional Galileo Galilei, Albizzi, Alemanys, Alfabet fonètic internacional, Amsterdam, Andrea del Verrocchio, Antiguitat clàssica, Apenins, Aqüeducte, Arno, Arquitectura, Arquitectura longobarda, Art, Assassin's Creed, ATAF, Atenes, Àrea metropolitana, Àustria, Baptisteri de Sant Joan, Bargello, Basílica de la Santa Creu, Benvenuto Cellini, Bernardo Buontalenti, Bernardo Mengozzi, Bolonya, Camerata florentina, Campanar de Giotto, Capital Europea de la Cultura, Carles II de Parma, Cúpula, Cúpula de Santa Maria del Fiore, Centre històric de Florència, Cisma d'Occident, Ciutat metropolitana de Florència, Clima continental, Clima temperat, Climent VII d'Avinyó, Dante Alighieri, David (Miquel Àngel), Domenico Ghirlandaio, Donatello, Duc, Ducat de Lorena, Edat mitjana, Escultura, Església Catòlica Romana, Església d'Orsanmichele, Església de San Felice, ..., Església de Santa Trinita, Estació de Florència Santa Maria Novella, Etruscs, Ferran III de Toscana, Ferran IV, Filippo Brunelleschi, Florí, Fra Angelico, França, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Francs, Futbol, Galileo Galilei, Galleria degli Uffizi, Galleria dell'Accademia, Güelfs i gibel·lins, Giambologna, Giorgio Vasari, Giotto di Bondone, Giovanna Fratellini, Giovanni Bardi, Giovanni Boccaccio, Giovanni Papini, Girolamo Mei, Girolamo Savonarola, Giuseppe Panzi, Gran Ducat de Toscana, Guglielmo Libri, Guido Tacchinardi, Ignazio Parisini, Imperi Romà d'Orient, Italià, Itàlia, Jacopo Corsi, Juli Cèsar, Leonardo da Vinci, Leopold II de Toscana, Lliga de Campions de la UEFA, Lliga Europa de la UEFA, Lliga italiana de futbol, Llorenç el Magnífic, Lluís I d'Etrúria, Loggia dels Lanzi, Longobards, Lorenzo Ghiberti, Luci Corneli Sul·la, Maddalena Salvetti Acciaiuoli, Mar Lígur, Marbre, Maria Teresa I d'Àustria, Mèdici, Mercat Central de Florència, Michelangelo Buonarroti, Milà, Museu Galileu, Museu Nacional Alinari de la Fotografia, Museu Nacional de San Marco, Napoleó Bonaparte, Nicola Tacchinardi, Nicolau Maquiavel, Novembre, Olimpo Mariotti, Or, Oriana Fallaci, Ostrogots, Ottavio Rinuccini, Padània, Palau Mèdici-Riccardi, Palau Pitti, Palazzo Vecchio, Paolo Uccello, Papa, Parlament, Patrimoni de la Humanitat, Península Itàlica, Pesta Negra, Piazzale Michelangelo, Piero della Francesca, Pisa, Plautilla Nelli, Plini el Vell, Ponte Vecchio, Províncies Unides de la Itàlia Central, Refetor de Santa Apollonia, Regne de Sardenya, Renaixement, República, República de Gènova, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, San Miniato al Monte, Sandro Botticelli, Santa Maria del Fiore, Santa Maria Novella, Segona Guerra Mundial, Theobaldo Gatti, Tiberi, Torí, Toscana, UNESCO, Unificació italiana, Università degli Studi di Firenze, Videojoc, Vincenzo Viviani, 1 de febrer, 10 de desembre, 10 de maig, 1115, 1252, 1284, 1293, 1345, 1348, 1378, 1382, 1406, 1434, 1498, 1527, 1537, 1569, 16 d'agost, 16 de maig, 1737, 1799, 1801, 1803, 1807, 1808, 1814, 1859, 1860, 1861, 1865, 1871, 1966, 1986, 21 de juliol, 22 de març, 27 d'abril, 27 de març, 28 d'abril, 3 d'agost, 3 de desembre, 7 de juliol, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (146 més) »

ACF Fiorentina

LAssociazione Calcio Firenze Fiorentina o ACF Fiorentina, sovint anomenada simplement amb el nom de Fiorentina, és un club de futbol professional de la ciutat italiana de Florència (Toscana).

Nou!!: Florència і ACF Fiorentina · Veure més »

Aeroport de Florència-Peretola

LAeroport de Florència-Peretola "Amerigo Vespucci" (en italià: Aeroporto di Firenze-Peretola "Amerigo Vespucci") és un aeroport que dona servei a Florència, localitzat dins el municipi de Sesto Fiorentino.

Nou!!: Florència і Aeroport de Florència-Peretola · Veure més »

Aeroport Internacional Galileo Galilei

L'Aeroport Internacional Galileo Galilei (en italià: Aeroporto Internazionale Galileo Galilei) o també anomenat Aeroport de Pisa-San Giusto és un aeroport que dona servei a la ciutat de Pisa.

Nou!!: Florència і Aeroport Internacional Galileo Galilei · Veure més »

Albizzi

Escut d'armes dels Albizzi. Palau Albizzi Làpida que recorda Vittorio degli Albizi al Palazzo Albizi Albizzi o Albizi era una important família florentina.

Nou!!: Florència і Albizzi · Veure més »

Alemanys

Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.

Nou!!: Florència і Alemanys · Veure més »

Alfabet fonètic internacional

L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.

Nou!!: Florència і Alfabet fonètic internacional · Veure més »

Amsterdam

Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).

Nou!!: Florència і Amsterdam · Veure més »

Andrea del Verrocchio

Andrea di Cione, escultor i pintor, conegut com a Andrea del Verrocchio, nascut a Florència el 1435 i mort a Venècia el 1488.

Nou!!: Florència і Andrea del Verrocchio · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Florència і Antiguitat clàssica · Veure més »

Apenins

Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.

Nou!!: Florència і Apenins · Veure més »

Aqüeducte

''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.

Nou!!: Florència і Aqüeducte · Veure més »

Arno

LArno és un riu de la Toscana, a Itàlia.

Nou!!: Florència і Arno · Veure més »

Arquitectura

'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.

Nou!!: Florència і Arquitectura · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles  i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles  i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.

Nou!!: Florència і Arquitectura longobarda · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Florència і Art · Veure més »

Assassin's Creed

Assassin's Creed és una sèrie de videojocs, pel·lícules, llibres i còmics d'acció i aventura històrica amb punts de ciència-ficció, ambientada en les croades en el primer joc, en el Renaixement en el segon i en la Revolució Americana en el tercer, tots desenvolupats per Ubisoft.

Nou!!: Florència і Assassin's Creed · Veure més »

ATAF

Logo de l'ATAF L'ATAF (Azienda di Trasporti dell'Area Fiorentina), és una societat per accions des de 2001, que gestiona el transport públic a Florència i la seva província.

Nou!!: Florència і ATAF · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Florència і Atenes · Veure més »

Àrea metropolitana

Àrea metropolitana de TòquioEl concepte d'àrea metropolitana o zona metropolitana, també anomenada àrea urbana o aglomeració urbana, es refereix a la regió urbana que envolta una ciutat principal i diverses ciutats satèl·lits.

Nou!!: Florència і Àrea metropolitana · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Florència і Àustria · Veure més »

Baptisteri de Sant Joan

El baptisteri de Sant Joan (en italià Battistero di San Giovanni) és un edifici religiós de Florència, a la Toscana (Itàlia).

Nou!!: Florència і Baptisteri de Sant Joan · Veure més »

Bargello

El Museu Nacional del Bargello (en italià, Museo Nazionale del Bargello) és un museu de Florència situat des del 1786 al Palazzo del Bargello, dedicat principalment a l'escultura.

Nou!!: Florència і Bargello · Veure més »

Basílica de la Santa Creu

Santa Creu La Basílica de la Santa Creu, situada a la plaça homònima de Florència, és una de les esglésies més grans oficiades pels franciscans i una de les majors realitzacions del gòtic a Itàlia.

Nou!!: Florència і Basílica de la Santa Creu · Veure més »

Benvenuto Cellini

Benvenuto Cellini (3 de novembre del 1500 – 13 de febrer del 1571) va ser un orfebre, pintor, escultor, soldat i músic italià del Renaixement.

Nou!!: Florència і Benvenuto Cellini · Veure més »

Bernardo Buontalenti

Bernardo Delle Girandole (c. 1531 - juny de 1608), conegut com a Bernardo Buontalenti, va ser un escenògraf, arquitecte, dissenyador teatral, enginyer militar i inventor toscà.

Nou!!: Florència і Bernardo Buontalenti · Veure més »

Bernardo Mengozzi

Bernardo Mengozzi (Florència, 1758 - París, 1800) fou un cantant d'òpera i compositor italià del Classicisme.

Nou!!: Florència і Bernardo Mengozzi · Veure més »

Bolonya

Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Nou!!: Florència і Bolonya · Veure més »

Camerata florentina

La Camerata florentina (en italià Camerata Fiorentina) o Camerata de' Bardi va ser un grup d'humanistes, músics, poetes i intel·lectuals de Florència a finals del Renaixement que estaven units sota el patrocini del comte Giovanni de' Bardi per discutir i guiar les tendències en les arts, especialment en la música i el drama.

Nou!!: Florència і Camerata florentina · Veure més »

Campanar de Giotto

El campanar de Giotto és la torre campanar de l'església Santa Maria del Fiore, catedral de Florència, situada a la plaça del Duomo.

Nou!!: Florència і Campanar de Giotto · Veure més »

Capital Europea de la Cultura

miniatura Capital Europea de la Cultura, és un títol conferit per la comissió i el parlament europeu a una o dues ciutats europees, que durant un any tenen la possibilitat de mostrar el seu desenvolupament i vida culturals.

Nou!!: Florència і Capital Europea de la Cultura · Veure més »

Carles II de Parma

Carles Lluís de Borbó-Parma, també conegut amb els noms de Lluís II d'Etrúria, Carles I de Lucca i Carles II de Parma, (Madrid, Regne d'Espanya 1799 - Niça, França 1883) fou el Duc de Parma i Piacenza des de l'any 1847 i fins a l'any següent en què abdicà.

Nou!!: Florència і Carles II de Parma · Veure més »

Cúpula

Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.

Nou!!: Florència і Cúpula · Veure més »

Cúpula de Santa Maria del Fiore

La cúpula de Santa Maria del Fiore és la coberta del creuer de la basílica de Santa Maria del Fiore de Florència.

Nou!!: Florència і Cúpula de Santa Maria del Fiore · Veure més »

Centre històric de Florència

El centre històric de Florència representa el barri 1 de la ciutat, reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1982.

Nou!!: Florència і Centre històric de Florència · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: Florència і Cisma d'Occident · Veure més »

Ciutat metropolitana de Florència

La Ciutat metropolitana de Florència (en italià Città metropolitana di Firenze) és una ciutat metropolitana de la regió de la Toscana a Itàlia.

Nou!!: Florència і Ciutat metropolitana de Florència · Veure més »

Clima continental

Köppen El clima continental és el clima de l'interior dels continents a la zona climàtica temperada.

Nou!!: Florència і Clima continental · Veure més »

Clima temperat

Mapa de les àrees de clima temperat del món (en verd) Extensió de les dues zones temperades del món (en rosa) Àrees o regions de clima temperat del món segons la classificació climàtica de Köppen. El clima temperat és el tipus de clima intermedi entre el clima subtropical (al clima càlid) i el clima polar (clima fred).

Nou!!: Florència і Clima temperat · Veure més »

Climent VII d'Avinyó

Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.

Nou!!: Florència і Climent VII d'Avinyó · Veure més »

Dante Alighieri

Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.

Nou!!: Florència і Dante Alighieri · Veure més »

David (Miquel Àngel)

El David, de vegades anomenat David de Miquel Àngel, és una obra renaixentista de Michelangelo Buonarroti que es troba a la Galleria dell'Accademia de Florència.

Nou!!: Florència і David (Miquel Àngel) · Veure més »

Domenico Ghirlandaio

Autoretrat a l'''Adoració dels Reis Mags'', 1488, Ospedale degli Innocenti, Florència Domenico Ghirlandaio (Florència, 1449 - Florència, 11 de gener de 1494) va ser un pintor florentí, considerat com un dels grans mestres del Renaixement italià.

Nou!!: Florència і Domenico Ghirlandaio · Veure més »

Donatello

Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement.

Nou!!: Florència і Donatello · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.

Nou!!: Florència і Duc · Veure més »

Ducat de Lorena

El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.

Nou!!: Florència і Ducat de Lorena · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Florència і Edat mitjana · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Nou!!: Florència і Escultura · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Florència і Església Catòlica Romana · Veure més »

Església d'Orsanmichele

L'església d'Orsanmichele es troba a Florència (Toscana, Itàlia) concretament al carrer dels Calzaiuoli, entre la catedral i la plaça de la Signoria.

Nou!!: Florència і Església d'Orsanmichele · Veure més »

Església de San Felice

L'interior L'Església de San Felice (Església de St. Fèlix) és una església catòlica Romana a Florència, regió de la Toscana, Itàlia.

Nou!!: Florència і Església de San Felice · Veure més »

Església de Santa Trinita

Santa Trinita (o Santa Trìnita) és una antiga església de l'orde dels vallombrosans de Florència (Toscana, Itàlia).

Nou!!: Florència і Església de Santa Trinita · Veure més »

Estació de Florència Santa Maria Novella

LEstació de Florència Santa Maria Novella (en italià: Stazione di Firenze Santa Maria Novella o Firenze SMN) és la principal estació de ferrocarril de Florència i de tota la regió de la Toscana.

Nou!!: Florència і Estació de Florència Santa Maria Novella · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Nou!!: Florència і Etruscs · Veure més »

Ferran III de Toscana

Ferran III de Toscana (Florència 1773 - 1824) fou gran duc de Toscana des de l'any 1790 i fins a l'any 1824.

Nou!!: Florència і Ferran III de Toscana · Veure més »

Ferran IV

* Ferran IV de Castella (Sevilla, 1285 - Jaén, 1312), rei de Castella i rei de Lleó (1295-1312).

Nou!!: Florència і Ferran IV · Veure més »

Filippo Brunelleschi

Filippo di Ser Brunellesco Lapi, conegut com a Filippo Brunelleschi (Florència, 1377 - 15 d'abril de 1446), va ser el gran arquitecte florentí del Renaixement italià.

Nou!!: Florència і Filippo Brunelleschi · Veure més »

Florí

Florí d'or de Florència del 1347 El florí és una moneda d'origen italià que es va usar a diverses parts d'Europa i que actualment és encara la unitat monetària de les Antilles Neerlandeses, Aruba i Hongria.

Nou!!: Florència і Florí · Veure més »

Fra Angelico

Fra Angelico (c. 1395-18 de febrer de 1455), nat Guido di Pietro, va ser un pintor del primer Renaixement italià, referit a les Vides d'Artistes de Vasari com posseïdor d'un «rar i perfecte talent».

Nou!!: Florència і Fra Angelico · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Florència і França · Veure més »

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.

Nou!!: Florència і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Florència і Francs · Veure més »

Futbol

El futbol o fútbal (ambdues de l'anglès football, literalment "pilota de peu") és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica.

Nou!!: Florència і Futbol · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Florència і Galileo Galilei · Veure més »

Galleria degli Uffizi

La Galleria degli Uffizi des de la ''Piazza della Signoria''. Es pot veure la forma característica del palau, que sembla una U. La Galleria degli Uffizi, amb el Palazzo Vecchio al fons La Galleria degli Uffizi és un important museu d'art situat al centre històric de Florència, a Itàlia.

Nou!!: Florència і Galleria degli Uffizi · Veure més »

Galleria dell'Accademia

La Galleria dell'Accademia és d'un dels museus bàsics de Florència, dedicat a l'escultura i la pintura.

Nou!!: Florència і Galleria dell'Accademia · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Nou!!: Florència і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Giambologna

Giambologna és el pseudònim de Jean de Boulogne o Giovanni Bologna (Douai, 1529 - Florència, 1608); fou un escultor flamenc, actiu a Itàlia, en particular a Florència.

Nou!!: Florència і Giambologna · Veure més »

Giorgio Vasari

Giorgio Vasari (Arezzo, 30 de juliol de 1511 - Florència, 27 de juny de 1574) va ser un arquitecte, pintor i escriptor italià.

Nou!!: Florència і Giorgio Vasari · Veure més »

Giotto di Bondone

Giotto di Bondone (més conegut simplement com a Giotto, ca. 1267, Vicchio - 8 de gener de 1337, Florència) va ser un pintor i arquitecte italià.

Nou!!: Florència і Giotto di Bondone · Veure més »

Giovanna Fratellini

Giovanna Fratellini (27 d’octubre de 1666 – 18 d'abril de 1731) va ser una pintora barroca.

Nou!!: Florència і Giovanna Fratellini · Veure més »

Giovanni Bardi

Shovel of Giovanni de' Bardi (Incruscato) at Accademia della Crusca Giovanni Bardi o Giovanni Maria de' Bardi (Florència, 5 de febrer de 1534 - Florència, 1612) fou comte de Vernio, militar, acadèmic, escriptor, músic, diplomàtic, polític i mecenes italià.

Nou!!: Florència і Giovanni Bardi · Veure més »

Giovanni Boccaccio

Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.

Nou!!: Florència і Giovanni Boccaccio · Veure més »

Giovanni Papini

va ser un escriptor italià.

Nou!!: Florència і Giovanni Papini · Veure més »

Girolamo Mei

Girolamo Mei (Florència, 27 de maig de 1519 - Roma, entre maig i juliol de 1594) va ser un historiador i escriptor italià, famós per haver participat en les activitats de la "Camerata Florentina", amb aportacions basades en les seves investigacions sobre el cant i la música en l'antiga Grècia.

Nou!!: Florència і Girolamo Mei · Veure més »

Girolamo Savonarola

Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.

Nou!!: Florència і Girolamo Savonarola · Veure més »

Giuseppe Panzi

Giuseppe Panzi (Florència 1734 - Pequín abans de 1812)va ser un capellà jesuïta i pintor italià, missioner a la Xina durant la Dinastia Qing.

Nou!!: Florència і Giuseppe Panzi · Veure més »

Gran Ducat de Toscana

El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.

Nou!!: Florència і Gran Ducat de Toscana · Veure més »

Guglielmo Libri

Guglielmo Libri Carucci dalla Sommaja (Florència, 1 de gener de 1803 - Fiesole, 28 de novembre de 1869) fou un matemàtic, historiador de les matemàtiques i bibliòfil italià, conegut per haver estat un dels més grans lladres de llibres de la història.

Nou!!: Florència і Guglielmo Libri · Veure més »

Guido Tacchinardi

Guido Tacchinardi (Florència, 1840- 1917) fou un compositor i teòric musical italià.

Nou!!: Florència і Guido Tacchinardi · Veure més »

Ignazio Parisini

fou un compositor italià.

Nou!!: Florència і Ignazio Parisini · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Florència і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Florència і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Florència і Itàlia · Veure més »

Jacopo Corsi

Jacopo Corsi (Florència, 17 de juliol de 1561 - 29 de desembre de 1602) va ser un mecenes, escriptor, poeta, músic i compositor italià de finals del Renaixement.

Nou!!: Florència і Jacopo Corsi · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Florència і Juli Cèsar · Veure més »

Leonardo da Vinci

fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Nou!!: Florència і Leonardo da Vinci · Veure més »

Leopold II de Toscana

Leopold II de Toscana (Florència 1797 - Roma 1870).

Nou!!: Florència і Leopold II de Toscana · Veure més »

Lliga de Campions de la UEFA

La Champions League (anteriorment coneguda com a Copa d'Europa de futbol o Lliga de Campions) és la màxima competició oficial de futbol masculí per a clubs que es disputa a Europa amb periodicitat anual.

Nou!!: Florència і Lliga de Campions de la UEFA · Veure més »

Lliga Europa de la UEFA

La Lliga Europa de la UEFA (oficialment en anglès UEFA Europa League) abans coneguda com a Copa de la UEFA, ha estat històricament la tercera competició europea en importància per a clubs de futbol, i des de l'any 2000 la segona (després de la desaparició de la Recopa d'Europa).

Nou!!: Florència і Lliga Europa de la UEFA · Veure més »

Lliga italiana de futbol

La Lliga italiana de futbol és el campionat de lliga d'Itàlia, tradicionalment anomenat Scudetto.

Nou!!: Florència і Lliga italiana de futbol · Veure més »

Llorenç el Magnífic

Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.

Nou!!: Florència і Llorenç el Magnífic · Veure més »

Lluís I d'Etrúria

Lluís I d'Etrúria, també conegut amb el nom de Lluís Francesc Filibert de Borbó o Lluís I de Borbó-Parma, (Piacenza, Ducat de Parma, 1773 – Florència, Regne d'Etrúria, 1803) fou el primer dels dos únics reis d'Etrúria i cap de la casa ducal dels Borbó-Parma.

Nou!!: Florència і Lluís I d'Etrúria · Veure més »

Loggia dels Lanzi

La Loggia dels Lanzi (Loggia de la Signoria, o Loggia de l'Orcagna) és una construcció gòtica situada al cor de Florència (Toscana, Itàlia), a la plaça de la Signoria, al davant del palau Vecchio i a tocar de la Galeria dels Uffizi.

Nou!!: Florència і Loggia dels Lanzi · Veure més »

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Florència і Longobards · Veure més »

Lorenzo Ghiberti

Lorenzo Ghiberti (Florència, 1378 - id., 1 de desembre de 1455).

Nou!!: Florència і Lorenzo Ghiberti · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: Florència і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Maddalena Salvetti Acciaiuoli

Maddalena Salvetti Acciaiuoli (Florència, 25 de març 1557—4 de març de 1610) fou una noble i poetessa italiana.

Nou!!: Florència і Maddalena Salvetti Acciaiuoli · Veure més »

Mar Lígur

La mar Lígur La mar Lígur (en lígur: Mâ Ligure, en cors: Mari Liguru, en italià: Mare Ligure, en francès: Mer Ligurienne) és la part de la Mediterrània limitada al nord per la costa Blava i la Riviera lígur, a l'est per la costa toscana i al sud per les illes de Còrsega i Elba, més enllà de la qual s'estén la mar Tirrena; a l'oest limita amb el golf de Lleó.

Nou!!: Florència і Mar Lígur · Veure més »

Marbre

Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.

Nou!!: Florència і Marbre · Veure més »

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Florència і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »

Mèdici

Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.

Nou!!: Florència і Mèdici · Veure més »

Mercat Central de Florència

El Mercat central de Florència (en italià: Mercato Centrale di Firenze; també anomenat Mercato di San Lorenzo o Mercat de Sant Llorenç) és un espai comercial ubicat a Florència que es troba entre la via dell'Ariento, la via de Sant'Antonino, la via de Panicale i la Piazza del Mercato Centrale (plaça del mercat central).

Nou!!: Florència і Mercat Central de Florència · Veure més »

Michelangelo Buonarroti

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.

Nou!!: Florència і Michelangelo Buonarroti · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Florència і Milà · Veure més »

Museu Galileu

El Museu Galileu o antigament Istituto y Museo de Storia della Scienza (Institut i Museu d'història de la ciència) es troba a Florència, Itàlia, a la Piazza dei Giudici, al costat del riu Arno.

Nou!!: Florència і Museu Galileu · Veure més »

Museu Nacional Alinari de la Fotografia

El Museu Nacional Alinari de la Fotografia (en italià: Museu nazionale Alinari della fotografia) és un museu especialitzat en fotografia italiana situat en el «Hospital de San Paolo» a la plaça de Santa Maria Novella a Florència.

Nou!!: Florència і Museu Nacional Alinari de la Fotografia · Veure més »

Museu Nacional de San Marco

El Museu Nacional de San Marco, que té la seu en la part monumental d'un antic convent dominicà, es troba a la Piazza di San Marco de la ciutat italiana de Florència, a prop de la Galleria dell'Accademia.

Nou!!: Florència і Museu Nacional de San Marco · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Florència і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nicola Tacchinardi

Nicola Tacchinardi (Liorna, Toscana, 3 de setembre de 1772 - Florència, Toscana, 14 de març de 1859) fou un tenor italià.

Nou!!: Florència і Nicola Tacchinardi · Veure més »

Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Nou!!: Florència і Nicolau Maquiavel · Veure més »

Novembre

El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Florència і Novembre · Veure més »

Olimpo Mariotti

fou un compositor italià.

Nou!!: Florència і Olimpo Mariotti · Veure més »

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Nou!!: Florència і Or · Veure més »

Oriana Fallaci

Oriana Fallaci (Florència, 29 de juny de 1929-Florència, 15 de setembre de 2006) fou una escriptora i periodista italiana.

Nou!!: Florència і Oriana Fallaci · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Florència і Ostrogots · Veure més »

Ottavio Rinuccini

Portada de la primera edició d'''Eurídice'' de Jacopo Peri i llibret d'Ottavio Rinuccini. Ottavio Rinuccini (20 de gener de 1562 – 28 de març de 1621) va ser un poeta italià i cortesà de finals del Renaixement i començaments del Barroc.

Nou!!: Florència і Ottavio Rinuccini · Veure més »

Padània

Padània és el nom que van donar els nacionalistes de la Lliga Nord al territori del Nord d'Itàlia que projectaven independitzar.

Nou!!: Florència і Padània · Veure més »

Palau Mèdici-Riccardi

El Palau Mèdici-Ricardi es troba a Florència, en la Via Cavour 3.

Nou!!: Florència і Palau Mèdici-Riccardi · Veure més »

Palau Pitti

Jardins de Bòboli rei d'Itàlia entre 1865 - 1871, quan Florència era la capital del regne. El Palau Pitti (Palazzo Pitti, oficialment i en italià) és un gegantesc palau renaixentista de Florència, Itàlia.

Nou!!: Florència і Palau Pitti · Veure més »

Palazzo Vecchio

El Palazzo Vecchio ('Palau Vell') es troba a la Piazza della Signoria, a Florència (Itàlia).

Nou!!: Florència і Palazzo Vecchio · Veure més »

Paolo Uccello

Museu Metropolità d'Art de Nova York Paolo Uccello, nascut Paolo di Dono (Florència, 1397 - Florència, 10 de desembre de 1475), va ser un pintor italià, enquadrat dins de l'estil de la pintura gòtica internacional.

Nou!!: Florència і Paolo Uccello · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Florència і Papa · Veure més »

Parlament

Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.

Nou!!: Florència і Parlament · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Florència і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Florència і Península Itàlica · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Florència і Pesta Negra · Veure més »

Piazzale Michelangelo

El Piazzale Michelangelo és una plaça-mirador situada a la ciutat de Florència i des d'on es pot contemplar una de les més belles vistes d'aquesta ciutat.

Nou!!: Florència і Piazzale Michelangelo · Veure més »

Piero della Francesca

Piero De Benedetto Dei Franceschi (Sansepolcro, Toscana, 1416-1492) va ser un pintor del Quattrocento italià, conegut pel seu àlies Piero della Francesca.

Nou!!: Florència і Piero della Francesca · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: Florència і Pisa · Veure més »

Plautilla Nelli

Sor Plautilla Nelli (Florència, 29 de gener de 1524 (data de bateig) - íd., 7 de maig de 1588) va ser una monja dominica que va treballar com a artista pintora.

Nou!!: Florència і Plautilla Nelli · Veure més »

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Florència і Plini el Vell · Veure més »

Ponte Vecchio

El Ponte Vecchio ('pont Vell' en català) i els vells edificis que l'acompanyen formen la imatge més coneguda de Florència.

Nou!!: Florència і Ponte Vecchio · Veure més »

Províncies Unides de la Itàlia Central

Les Províncies Unides de la Itàlia Central, també anomenada Unió Central d'Itàlia,Confederació Central d'Itàlia o Govern Central General d'Itàlia, fou un estat satèl·lit depenent del Regne de Sardenya-Piemont que integrà els antics territoris del Gran Ducat de Toscana, Ducat de Parma, Ducat de Mòdena i les Legacions papals, després que els seus monarques van ser expulsats pels revolucions populars.

Nou!!: Florència і Províncies Unides de la Itàlia Central · Veure més »

Refetor de Santa Apollonia

Interior del '''refetor de Santa Apollonia'''El refetor de Santa Apollonia (Cenacolo de Sant’Apollonia) pertanyia a l'antic monestir de Santa Apollonia, ara suprimit, un dels cenobis femenins més importants de la ciutat de Florència (Toscana, Itàlia).

Nou!!: Florència і Refetor de Santa Apollonia · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Florència і Regne de Sardenya · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Florència і Renaixement · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: Florència і República · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Florència і República de Gènova · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Florència і Roma · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Florència і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

San Miniato al Monte

La Basílica de San Miniato al Monte es troba en un dels llocs més alts de la ciutat de Florència i és un dels millors exemples de romànic a tota la Toscana.

Nou!!: Florència і San Miniato al Monte · Veure més »

Sandro Botticelli

Sandro Botticelli (Florència, 1 de març del 1445 - Florència, 17 de maig del 1510) fou un pintor del renaixement italià.

Nou!!: Florència і Sandro Botticelli · Veure més »

Santa Maria del Fiore

La basílica de Santa Maria del Fiore és la catedral de Florència, una de les obres mestres de l'art gòtic i del primer Renaixement italià.

Nou!!: Florència і Santa Maria del Fiore · Veure més »

Santa Maria Novella

Planta esquemàtica del convent Santa Maria Novella és un convent i basílica considerat un dels grans conjunts religiosos de Florència (Toscana, Itàlia).

Nou!!: Florència і Santa Maria Novella · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Florència і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Theobaldo Gatti

Theobaldo Gatti (Florència, Toscana vers el 1650 - París, 1727) fou un violinista i compositor francès d'ascendència italiana.

Nou!!: Florència і Theobaldo Gatti · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.

Nou!!: Florència і Tiberi · Veure més »

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Nou!!: Florència і Torí · Veure més »

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Nou!!: Florència і Toscana · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Florència і UNESCO · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Florència і Unificació italiana · Veure més »

Università degli Studi di Firenze

La Universitat dels Estudis de Florència, en italià: Università degli Studi di Firenze és una universitat d'Itàlia situada a la ciutat de Florència (Firenze).

Nou!!: Florència і Università degli Studi di Firenze · Veure més »

Videojoc

Imatge del videojoc Tux Racer Un videojoc o és un joc electrònic que es juga en un espai virtual, i on s'interacciona mitjançant un dispositiu electrònic amb una pantalla i una sèrie de perifèrics.

Nou!!: Florència і Videojoc · Veure més »

Vincenzo Viviani

va ser un físic i matemàtic florentí del difusor de l'obra de Galileu.

Nou!!: Florència і Vincenzo Viviani · Veure més »

1 de febrer

El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Florència і 1 de febrer · Veure més »

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Florència і 10 de desembre · Veure més »

10 de maig

El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Florència і 10 de maig · Veure més »

1115

Sense descripció.

Nou!!: Florència і 1115 · Veure més »

1252

L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Florència і 1252 · Veure més »

1284

Sense descripció.

Nou!!: Florència і 1284 · Veure més »

1293

El 1293 (MCCXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Florència і 1293 · Veure més »

1345

Sense descripció.

Nou!!: Florència і 1345 · Veure més »

1348

s.

Nou!!: Florència і 1348 · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: Florència і 1378 · Veure més »

1382

Sense descripció.

Nou!!: Florència і 1382 · Veure més »

1406

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Florència і 1406 · Veure més »

1434

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Florència і 1434 · Veure més »

1498

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Florència і 1498 · Veure més »

1527

Saqueig de Roma del 1527.

Nou!!: Florència і 1527 · Veure més »

1537

Sense descripció.

Nou!!: Florència і 1537 · Veure més »

1569

Sense descripció.

Nou!!: Florència і 1569 · Veure més »

16 d'agost

El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Florència і 16 d'agost · Veure més »

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Florència і 16 de maig · Veure més »

1737

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Florència і 1737 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Florència і 1799 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Florència і 1801 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Florència і 1803 · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Florència і 1807 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Florència і 1808 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Florència і 1814 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Florència і 1859 · Veure més »

1860

;Països Catalans.

Nou!!: Florència і 1860 · Veure més »

1861

Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.

Nou!!: Florència і 1861 · Veure més »

1865

Països Catalans.

Nou!!: Florència і 1865 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: Florència і 1871 · Veure més »

1966

Catalunya.

Nou!!: Florència і 1966 · Veure més »

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Florència і 1986 · Veure més »

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Florència і 21 de juliol · Veure més »

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Florència і 22 de març · Veure més »

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Florència і 27 d'abril · Veure més »

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Florència і 27 de març · Veure més »

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Florència і 28 d'abril · Veure més »

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Florència і 3 d'agost · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Florència і 3 de desembre · Veure més »

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Florència і 7 de juliol · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Florència і 9 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Firenze, Florentia, Florentins.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »