Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Fissió nuclear

Índex Fissió nuclear

Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.

135 les relacions: Actinoide, Aigua, Alemanya, Alternador, Anschluss, Any, Arma nuclear, Àustria, Bari (element), Beril·li, Berlín, Bomba atòmica, Brom, Buit, Cadena de desintegració, Californi, Calor, Carboni, Càrrega elèctrica, Central nuclear, Ciències econòmiques, Coeficient de multiplicació dels neutrons, Combustió, Copenhaguen, Creys-Mépieu, Criptó, Desintegració β, Dinamarca, Electró-volt, Electricitat, Electroestàtica, Element químic, Energia, Energia cinètica, Energia d'enllaç, Energia mecànica, Energia nuclear, Energia primària, Enrico Fermi, Ernest Rutherford, Ernest Walton, Estats Units d'Amèrica, Física teòrica, Fórmula de Weizsäcker, Fissió espontània, Força nuclear forta, Fotó, Frédéric Joliot-Curie, Friedrich Wilhelm Strassmann, Gabon, ..., Grafit, Heli, Ida Noddack, Impacte ambiental, Iode, Isèra, Isòtop, James Chadwick, John Douglas Cockcroft, Joule, Lise Meitner, Liti, Marie Curie, Massa atòmica relativa, Massa crítica, Metall, Mil·lisegon, Mineral, MOX, Nature, Núclid, Neutrí, Neutró, Neutró lent, Niels Bohr, Nitrogen, Nombre atòmic, Nombre màssic, Nova York, Nucleó, Nucli atòmic, Otto Hahn, Otto Robert Frisch, Oxidació, París, Partícula α, Partícula β, Partícula subatòmica, Plutoni, Política, Premi Nobel de Química, Quilogram, Radi (element), Radiació electromagnètica, Radiació gamma, Radiació ionitzant, Radioactivitat, Reacció en cadena, Reacció exotèrmica, Reacció nuclear, Reactor nuclear, Reactor ràpid, Reactor tèrmic, Residu radioactiu, Roine-Alps, Roma, Seguretat, Societat, Sodi, Sostenibilitat, Suècia, Tecnologia, Transmutació nuclear, Turbina, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Urani, Urani enriquit, Vapor d'aigua, Velocitat de la llum, Washington DC, Watt, Xenó, Zirconi, 13 de gener, 15 de febrer, 16 de gener, 1917, 1932, 1934, 1938, 1939, 1940, 1944, 1956, 26 de gener. Ampliar l'índex (85 més) »

Actinoide

La sèrie dels actinoides o actínids comprèn els 15 elements de l'actini fins al lawrenci (nombres atòmics del 89 al 103, ambdós inclosos), que són: actini (Ac), tori (Th), protoactini (Pa), urani (U), neptuni (Np), plutoni (Pu), americi (Am), curi (Cm), berkeli (Bk), californi (Cf), einsteini (Es), fermi (Fm), mendelevi (Md), nobeli (No) i lawrenci (Lr).

Nou!!: Fissió nuclear і Actinoide · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Fissió nuclear і Aigua · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Fissió nuclear і Alemanya · Veure més »

Alternador

s fets a Budapest, Hongria, en una central hidroelèctrica a l'actual Turkmenistan (fotografia de Prokudin-Gorsky feta entre 1905 i 1915). L'alternador és una màquina destinada a transformar l'energia mecànica en energia elèctrica, generant, mitjançant fenòmens d'inducció electromagnètica, un corrent altern.

Nou!!: Fissió nuclear і Alternador · Veure més »

Anschluss

Extensió del Tercer Reich abans de la Segona Guerra Mundial Anschluss és el nom amb què es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi el 12 de març de 1938.

Nou!!: Fissió nuclear і Anschluss · Veure més »

Any

Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

Nou!!: Fissió nuclear і Any · Veure més »

Arma nuclear

Núvol radioactiu després de l'explosió de la bomba atòmica de Nagasaki (1945) Una arma nuclear és una arma que genera una gran quantitat d'energia a partir d'una reacció de fissió o de fusió nuclear.

Nou!!: Fissió nuclear і Arma nuclear · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Fissió nuclear і Àustria · Veure més »

Bari (element)

El bari és l'element químic de símbol Ba i nombre atòmic 56.

Nou!!: Fissió nuclear і Bari (element) · Veure més »

Beril·li

El beril·li és l'element químic de símbol Be i nombre atòmic 4.

Nou!!: Fissió nuclear і Beril·li · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Fissió nuclear і Berlín · Veure més »

Bomba atòmica

bomba atòmica d'Hiroshima (Japó), a 18 quilòmetres de l'hipocentre de l'explosió, llançada el (6 d'agost de 1945). A les 8.15 del matí. Una bomba atòmica o bomba nuclear és un dispositiu que obté una gran quantitat d'energia explosiva per mitjà de reaccions nuclears.

Nou!!: Fissió nuclear і Bomba atòmica · Veure més »

Brom

El brom és l'element químic de símbol Br i nombre atòmic 35.

Nou!!: Fissió nuclear і Brom · Veure més »

Buit

Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.

Nou!!: Fissió nuclear і Buit · Veure més »

Cadena de desintegració

Les quatre cadenes radioactives naturals principals Cadena radioactiva de l'urani 235. La cadena de desintegració, sèrie radioactiva o mode de decaïment és el camí que segueix un radioisòtop inestable fins que acaba convertint-se en un isòtop estable.

Nou!!: Fissió nuclear і Cadena de desintegració · Veure més »

Californi

El californi és l'element químic de símbol Cf i nombre atòmic 98.

Nou!!: Fissió nuclear і Californi · Veure més »

Calor

Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.

Nou!!: Fissió nuclear і Calor · Veure més »

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Nou!!: Fissió nuclear і Carboni · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Nou!!: Fissió nuclear і Càrrega elèctrica · Veure més »

Central nuclear

Central nuclear a Rio de Janeiro. Una central nuclear és una instal·lació dissenyada per a produir energia elèctrica a partir de l'energia calorífica que proporciona un reactor nuclear, on es produeixen reaccions en cadena de fissió nuclear controlada d'urani natural o bé enriquit amb una proporció de l'isòtop urani 235 més alta que la natural.

Nou!!: Fissió nuclear і Central nuclear · Veure més »

Ciències econòmiques

Leconomia o les ciències econòmiques (del grec οίκος, 'casa', i νόμος, 'norma', per tant "administració de la llar") Harper, Douglas (2001).

Nou!!: Fissió nuclear і Ciències econòmiques · Veure més »

Coeficient de multiplicació dels neutrons

El coeficient de multiplicació és el nombre mitjà de fissions consecutives que es produeixen a les reaccions de fissió en cadena d'un núclid determinat.

Nou!!: Fissió nuclear і Coeficient de multiplicació dels neutrons · Veure més »

Combustió

Flama causada per la combustió La combustió és una reacció química exotèrmica d'una substància, o mescla de substàncies, anomenades combustible amb l'oxigen.

Nou!!: Fissió nuclear і Combustió · Veure més »

Copenhaguen

Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.

Nou!!: Fissió nuclear і Copenhaguen · Veure més »

Creys-Mépieu

Cessieu és un municipi francès, situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, al departament de la Isèra.

Nou!!: Fissió nuclear і Creys-Mépieu · Veure més »

Criptó

El criptó és l'element químic de símbol Kr i nombre atòmic 36.

Nou!!: Fissió nuclear і Criptó · Veure més »

Desintegració β

Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.

Nou!!: Fissió nuclear і Desintegració β · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.

Nou!!: Fissió nuclear і Dinamarca · Veure més »

Electró-volt

Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.

Nou!!: Fissió nuclear і Electró-volt · Veure més »

Electricitat

El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.

Nou!!: Fissió nuclear і Electricitat · Veure més »

Electroestàtica

l'adherència estàtica a la roba. L'electroestàtica és la branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics produïts per distribucions de càrregues estàtiques (és a dir, que no canvien al llarg del temps).

Nou!!: Fissió nuclear і Electroestàtica · Veure més »

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Nou!!: Fissió nuclear і Element químic · Veure més »

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Fissió nuclear і Energia · Veure més »

Energia cinètica

L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.

Nou!!: Fissió nuclear і Energia cinètica · Veure més »

Energia d'enllaç

Animació de la dissociació d'una molècula diatòmica AB en dos àtoms, A i B. L'energia d'enllaç és el valor mitjà de les energies de dissociació de l'enllaç en fase gasosa (normalment a una temperatura de 298 K) per a tots els enllaços del mateix tipus dins de la mateixa espècie química.

Nou!!: Fissió nuclear і Energia d'enllaç · Veure més »

Energia mecànica

L'energia mecànica d'un cos és la suma de les seves energies, cinètica i potencial.

Nou!!: Fissió nuclear і Energia mecànica · Veure més »

Energia nuclear

Lenergia nuclear és l'energia que sorgeix de partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.

Nou!!: Fissió nuclear і Energia nuclear · Veure més »

Energia primària

L'energia primària és una font d'energia que s'utilitza directament sense procés de conversió.

Nou!!: Fissió nuclear і Energia primària · Veure més »

Enrico Fermi

fou un físic italià, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat l'any 1938 amb el Premi Nobel de Física i conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear i el desenvolupament de la teoria quàntica.

Nou!!: Fissió nuclear і Enrico Fermi · Veure més »

Ernest Rutherford

Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.

Nou!!: Fissió nuclear і Ernest Rutherford · Veure més »

Ernest Walton

fou un físic i professor universitari irlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1951.

Nou!!: Fissió nuclear і Ernest Walton · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Fissió nuclear і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Física teòrica

La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.

Nou!!: Fissió nuclear і Física teòrica · Veure més »

Fórmula de Weizsäcker

En física nuclear, la fórmula de Weizsäcker, també coneguda com a fórmula semiempírica de la massa (SEMF, en anglès), és una fórmula que s'usa per a aproximar la massa i altres propietats d'un nucli atòmic.

Nou!!: Fissió nuclear і Fórmula de Weizsäcker · Veure més »

Fissió espontània

La fissió espontània (FE, o SF, de l'anglès spontaneous fission) és una forma de desintegració radioactiva característica d'isòtops pesats.

Nou!!: Fissió nuclear і Fissió espontània · Veure més »

Força nuclear forta

En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.

Nou!!: Fissió nuclear і Força nuclear forta · Veure més »

Fotó

Sense descripció.

Nou!!: Fissió nuclear і Fotó · Veure més »

Frédéric Joliot-Curie

Jean Frédéric Joliot-Curie (París, 1900 - íd. 1958) fou un físic, químic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1935.

Nou!!: Fissió nuclear і Frédéric Joliot-Curie · Veure més »

Friedrich Wilhelm Strassmann

Friedrich Wilhelm Strassmann, conegut com a Fritz Strassmann (22 de febrer de 1902, Boppard, Renània-Palatinat - 22 d'abril de 1980, Mainz, Magúncia) fou un químic alemany que, amb el físic Otto Hahn el 1938 realitzaren els experiments que permeteren interpretar correctament la fissió nuclear.

Nou!!: Fissió nuclear і Friedrich Wilhelm Strassmann · Veure més »

Gabon

El Gabon, oficialment República Gabonesa (en francès: République gabonaise), és una república de la costa occidental de l'Àfrica Central.

Nou!!: Fissió nuclear і Gabon · Veure més »

Grafit

El grafit és un mineral de la classe dels elementals, i en la seua composició concreta intervé un element semimetàl·lic.

Nou!!: Fissió nuclear і Grafit · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Fissió nuclear і Heli · Veure més »

Ida Noddack

Ida Noddack, nascuda Ida Eva Tacke, i citada en alguns casos com Ida Noddack-Tacke (Wesel, 25 de febrer de 1896 - Bad Neuenahr-Ahrweiler, 29 d'octubre de 1978), fou una química i física alemanya.

Nou!!: Fissió nuclear і Ida Noddack · Veure més »

Impacte ambiental

Per impacte ambiental s'entén l'efecte que produeix una determinada acció humana sobre el medi ambient en els seus diversos aspectes.

Nou!!: Fissió nuclear і Impacte ambiental · Veure més »

Iode

El iode és l'element químic de símbol I i nombre atòmic 53.

Nou!!: Fissió nuclear і Iode · Veure més »

Isèra

L'Isère o la Isèra (38) (Isère en francès, Isera en francoprovençal i Isèra en occità) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Fissió nuclear і Isèra · Veure més »

Isòtop

Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.

Nou!!: Fissió nuclear і Isòtop · Veure més »

James Chadwick

Sir James Chadwick CH (Manchester, Anglaterra 1891 - Cambridge 1974) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física de l'any 1935 pel descobriment del neutró.

Nou!!: Fissió nuclear і James Chadwick · Veure més »

John Douglas Cockcroft

''Sir'' John Douglas Cockcroft OM KCB CBE FRS (Todmorden, West Yorkshire, 1897 - Cambridge, 1967) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1951.

Nou!!: Fissió nuclear і John Douglas Cockcroft · Veure més »

Joule

El joule (símbol J) és la unitat d'energia, quantitat de calor i treball en el Sistema Internacional d'Unitats.

Nou!!: Fissió nuclear і Joule · Veure més »

Lise Meitner

fou una física austríaca d'origen jueu, nacionalitzada sueca.

Nou!!: Fissió nuclear і Lise Meitner · Veure més »

Liti

El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.

Nou!!: Fissió nuclear і Liti · Veure més »

Marie Curie

, més coneguda com a (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions.

Nou!!: Fissió nuclear і Marie Curie · Veure més »

Massa atòmica relativa

taules periòdiques. La massa atòmica relativa, símbolitzada A, és la raó de la massa d'un àtom respecte de la dotzena part de la massa de l'isòtop de carboni 12C.

Nou!!: Fissió nuclear і Massa atòmica relativa · Veure més »

Massa crítica

La massa crítica d'un radionúclid és la quantitat de massa d'aquest a partir del qual els neutrons alliberats en una reacció de fissió produeixen noves reaccions nuclears en els àtoms veïns, de forma que es produeix una reacció nuclear en cadena cada vegada més potent fent que, al cap de molt poc temps, molts dels nuclis radioactius s'hagin trencat en nuclis més lleugers alliberant gran quantitat d'energia.

Nou!!: Fissió nuclear і Massa crítica · Veure més »

Metall

pàgines.

Nou!!: Fissió nuclear і Metall · Veure més »

Mil·lisegon

Un mil·lisegon és el període corresponent a la mil·lèsima fracció d'un segon (0,001s).

Nou!!: Fissió nuclear і Mil·lisegon · Veure més »

Mineral

quars ametista. El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.

Nou!!: Fissió nuclear і Mineral · Veure més »

MOX

El MOX (en anglès: Mixed Oxide Fuel) és un combustible nuclear per a centrals nuclears que es fa amb un 7% de plutoni, en forma de diòxid de plutoni, i un 93% d'urani empobrit, en forma de diòxid d'urani.

Nou!!: Fissió nuclear і MOX · Veure més »

Nature

Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.

Nou!!: Fissió nuclear і Nature · Veure més »

Núclid

Núclid de liti 7 (Z.

Nou!!: Fissió nuclear і Núclid · Veure més »

Neutrí

El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.

Nou!!: Fissió nuclear і Neutrí · Veure més »

Neutró

En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Nou!!: Fissió nuclear і Neutró · Veure més »

Neutró lent

refrigerant (un fluid que pot ser aigua, per exemple) entra per sota, s'escalfa amb l'energia de les fissions i surt per sobre emportant-se la calor. Un neutró lent, neutró reatardat, neutró diferit o neutró tèrmic és un neutró lliure desaccelerat, que té doncs menys velocitat i per tant menys energia cinètica que la que solen tenir a la natura els neutrons lliures.

Nou!!: Fissió nuclear і Neutró lent · Veure més »

Niels Bohr

fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.

Nou!!: Fissió nuclear і Niels Bohr · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Nou!!: Fissió nuclear і Nitrogen · Veure més »

Nombre atòmic

Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.

Nou!!: Fissió nuclear і Nombre atòmic · Veure més »

Nombre màssic

El nombre màssic o nombre de massa representa el nombre de nucleons d'un nucli atòmic, és a dir la suma dels protons i dels neutrons presents en el nucli d'un àtom.

Nou!!: Fissió nuclear і Nombre màssic · Veure més »

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: Fissió nuclear і Nova York · Veure més »

Nucleó

Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.

Nou!!: Fissió nuclear і Nucleó · Veure més »

Nucli atòmic

Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.

Nou!!: Fissió nuclear і Nucli atòmic · Veure més »

Otto Hahn

Otto Hahn (Frankfurt del Main, Alemanya, 1879 - Göttingen, 1968) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1944.

Nou!!: Fissió nuclear і Otto Hahn · Veure més »

Otto Robert Frisch

Otto Frisch a Copenhaguen el 1963 Otto Robert Frisch (1 d'octubre de 1904 a Viena; † 22 de setembre de 1979 a Cambridge) va ser un físic britànic d'origen austríac.

Nou!!: Fissió nuclear і Otto Robert Frisch · Veure més »

Oxidació

Oxidació del ferro. L'oxidació és el procés electroquímic pel qual un ió o àtom perd un o diversos electrons.

Nou!!: Fissió nuclear і Oxidació · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Fissió nuclear і París · Veure més »

Partícula α

Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.

Nou!!: Fissió nuclear і Partícula α · Veure més »

Partícula β

Desintegració β Una partícula β és un electró o un positró que s'emet en un succés radioactiu a gran velocitat.

Nou!!: Fissió nuclear і Partícula β · Veure més »

Partícula subatòmica

Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.

Nou!!: Fissió nuclear і Partícula subatòmica · Veure més »

Plutoni

El plutoni és l'element químic de símbol Pu i nombre atòmic 94.

Nou!!: Fissió nuclear і Plutoni · Veure més »

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.

Nou!!: Fissió nuclear і Política · Veure més »

Premi Nobel de Química

Jacobus van 't Hoff, primer guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1901. El Premi Nobel de Química (en suec: Nobelpriset i kemi) és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment d'ençà del 1901 i és el premi més prestigiós que s'atorga en l'apartat de química.

Nou!!: Fissió nuclear і Premi Nobel de Química · Veure més »

Quilogram

El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).

Nou!!: Fissió nuclear і Quilogram · Veure més »

Radi (element)

El radi és l'element químic de símbol Ra i nombre atòmic 88.

Nou!!: Fissió nuclear і Radi (element) · Veure més »

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Nou!!: Fissió nuclear і Radiació electromagnètica · Veure més »

Radiació gamma

La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.

Nou!!: Fissió nuclear і Radiació gamma · Veure més »

Radiació ionitzant

Senyal de perill per radiació. Una radiació ionitzant és aquella radiació que té prou energia per provocar l'excitació i la ionització dels àtoms de la matèria al seu pas.

Nou!!: Fissió nuclear і Radiació ionitzant · Veure més »

Radioactivitat

Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.

Nou!!: Fissió nuclear і Radioactivitat · Veure més »

Reacció en cadena

Funcionament d'una reacció en cadena Una reacció en cadena és una reacció química o nuclear en què el producte de la qual és alhora un dels substrats, donant lloc a una successió de noves reaccions i a una progressió exponencial del nombre de reaccions al llarg del temps.

Nou!!: Fissió nuclear і Reacció en cadena · Veure més »

Reacció exotèrmica

Una reacció exotèrmica és aquella que desprèn energia en forma de calor.

Nou!!: Fissió nuclear і Reacció exotèrmica · Veure més »

Reacció nuclear

Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.

Nou!!: Fissió nuclear і Reacció nuclear · Veure més »

Reactor nuclear

Central nuclear de Leibstadt (Suïssa). El reactor es troba dins un mur de contenció semiesfèric. Reactor Maria, a Polònia. Un reactor nuclear és una màquina que forma el nucli de producció energètica d'una central nuclear i que té la funció de produir energia calorífica, a base d'alliberar-la del nucli d'àtoms d'urani en ser trencats, i en ser bombardejats amb neutrons.

Nou!!: Fissió nuclear і Reactor nuclear · Veure més »

Reactor ràpid

El reactor ràpid ''Superphénix'' de Creys-Mépieu Maqueta d'un reactor ràpid Un reactor ràpid, reactor reproductor, és un reactor nuclear capaç de generar més material físsil del que consumeix.

Nou!!: Fissió nuclear і Reactor ràpid · Veure més »

Reactor tèrmic

Part superior d'un reactor tèrmic de tipus Magnox, s'observen els forats per on s'introdueixen les barres de combustible Un reactor tèrmic és un reactor nuclear de fissió al qual la fissió en cadena dels nuclis d'àtoms per a extreure calor es fa amb neutrons prèviament moderats, és a dir, són els reactors de les centrals nuclears que fan servir moderador de neutrons per a alentir-los i aconseguir així que n'hi hagi més que trenquin els àtoms.

Nou!!: Fissió nuclear і Reactor tèrmic · Veure més »

Residu radioactiu

Decantament de residus radioactius Els residus radioactius són residus que deixen anar radioactivitat.

Nou!!: Fissió nuclear і Residu radioactiu · Veure més »

Roine-Alps

El Roine-Alps (Rhône-Alpes en francès; Rôno-Arpes en francoprovençal; Ròse-Aups / Ròse-Alps en occità) és una antiga regió de la França europea.

Nou!!: Fissió nuclear і Roine-Alps · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Fissió nuclear і Roma · Veure més »

Seguretat

la seguretat nacional per evitar converses sobre treballs de guerra. La seguretat és una forma de llibertat o la resiliència contra, dels danys potencials (o altres canvis coercitius no desitjats) causats per altres.

Nou!!: Fissió nuclear і Seguretat · Veure més »

Societat

Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.

Nou!!: Fissió nuclear і Societat · Veure més »

Sodi

El sodi és l'element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.

Nou!!: Fissió nuclear і Sodi · Veure més »

Sostenibilitat

Esquema dels tres pilars del desenvolupament Sostenible La sostenibilitat és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient.

Nou!!: Fissió nuclear і Sostenibilitat · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Fissió nuclear і Suècia · Veure més »

Tecnologia

Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que és fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.

Nou!!: Fissió nuclear і Tecnologia · Veure més »

Transmutació nuclear

La transmutació nuclear és la conversió d'un element químic o d'un isòtop en un altre.

Nou!!: Fissió nuclear і Transmutació nuclear · Veure més »

Turbina

Muntatge d'una turbina de vapor de la marca SIEMENS Una turbina és una turbomàquina formada per unes aspes unides a un eix que giren quan reben un fluid com aigua, gas o vapor, a molta pressió.

Nou!!: Fissió nuclear і Turbina · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Fissió nuclear і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Urani

L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.

Nou!!: Fissió nuclear і Urani · Veure més »

Urani enriquit

urani natural, l'urani lleugerament enriquit (usat a centrals nuclears) i urani altament enriquit (usat a armes nuclears). L'urani enriquit és urani tractat artificialment perquè contingui una proporció de l'isòtop urani 235 superior a la que de forma natural es troba a l'escorça de la Terra.

Nou!!: Fissió nuclear і Urani enriquit · Veure més »

Vapor d'aigua

El vapor d'aigua és la fase gasosa de la molècula d'aigua.

Nou!!: Fissió nuclear і Vapor d'aigua · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Fissió nuclear і Velocitat de la llum · Veure més »

Washington DC

Washington DC (en anglèsː Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Fissió nuclear і Washington DC · Veure més »

Watt

El watt o vat (símbol: W) és la unitat de potència del Sistema Internacional, és la quantitat d'energia en joules que és convertida, utilitzada o bé dissipada en un segon.

Nou!!: Fissió nuclear і Watt · Veure més »

Xenó

El xenó és l'element químic de símbol Xe i nombre atòmic 54.

Nou!!: Fissió nuclear і Xenó · Veure més »

Zirconi

El zirconi és un element químic de nombre atòmic 40 situat en el grup 4 de la taula periòdica dels elements.

Nou!!: Fissió nuclear і Zirconi · Veure més »

13 de gener

El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Fissió nuclear і 13 de gener · Veure més »

15 de febrer

El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Fissió nuclear і 15 de febrer · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Fissió nuclear і 16 de gener · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Fissió nuclear і 1917 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Fissió nuclear і 1932 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Fissió nuclear і 1934 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Fissió nuclear і 1938 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Fissió nuclear і 1939 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Fissió nuclear і 1940 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Fissió nuclear і 1944 · Veure més »

1956

1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.

Nou!!: Fissió nuclear і 1956 · Veure més »

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Fissió nuclear і 26 de gener · Veure més »

Redirigeix aquí:

Fisil, Fisió nuclear, Fissions nuclears, Físsil.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »