Taula de continguts
22 les relacions: Biblos, Cònsol romà, Crestomatia, Epigrama, Esteve de Bizanci, Eudòxia Macrembolita, Eusebi de Cesarea, Fasti, Fenícia, Fenicis, Gerardus Joannes Vossius, Gramàtic, Hadrià, Hermip de Beirut, Metafísica (Aristòtil), Mitologia fenícia, Neró, Polígraf (autor), Sancuniató, Suïdas, 117, 124.
Biblos
Ruïnes del castell a Biblos Biblos (en llengua fenícia 𐤂𐤁𐤋 gubl; en grec, βύβλος bíblos; en àrab جبيل, jubayl, pronunciat localment jbeil) va ser un antic port fenici, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte, que actualment es correspon amb la moderna ciutat de Jbeil, a la governació del Mont Líban, al nord de Beirut, al Líban.
Veure Filó de Biblos і Biblos
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Filó de Biblos і Cònsol romà
Crestomatia
La crestomatia (del grec antic χρηστομάθεια, khrēstomátheia desig d'aprendre.
Veure Filó de Biblos і Crestomatia
Epigrama
Un epigrama és una composició poètica breu que expressa un pensament moral, social o polític, de manera satírica i enginyosa.
Veure Filó de Biblos і Epigrama
Esteve de Bizanci
Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.
Veure Filó de Biblos і Esteve de Bizanci
Eudòxia Macrembolita
Romà IV i Eudòxia Eudòxia Macrembolita, en grec medieval Ευδοκία Μακρεμβολίτισσα, fou la segona esposa de l'emperador romà d'Orient Constantí X Ducas i, quan aquest va morir el 1067, del també emperador Romà IV Diògenes.
Veure Filó de Biblos і Eudòxia Macrembolita
Eusebi de Cesarea
va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.
Veure Filó de Biblos і Eusebi de Cesarea
Fasti
Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.
Veure Filó de Biblos і Fasti
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U.
Veure Filó de Biblos і Fenícia
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Veure Filó de Biblos і Fenicis
Gerardus Joannes Vossius
Gerardus Joannes Vossius (Heidelberg, març de 1577 - Amsterdam, 17 de març de 1649), en realitat Gerrit Jansz, fou un teòleg protestant neerlandès, lingüista, historiador i humanista.
Veure Filó de Biblos і Gerardus Joannes Vossius
Gramàtic
Gramàtic és el nom que reben els estudiosos de la llengua de l'Edat antiga i mitjana, encarregats de compilar i difondre les normes de la gramàtica dels seus respectius idiomes, així com els autors usats com a model per al seu ensenyament.
Veure Filó de Biblos і Gramàtic
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Filó de Biblos і Hadrià
Hermip de Beirut
Hermip de Beirut (Hermippus) fou un escriptor grec del temps de Trajà i Adrià, esclau de naixement i deixeble de Filó Bibli que el va recomanar a Herenni Sever i va arribar a destacar per la seva eloqüència i coneixements.
Veure Filó de Biblos і Hermip de Beirut
Metafísica (Aristòtil)
Metafísica — τὰ μετὰ τὰ φυσικά — és un conjunt de tractats d'Aristòtil anomenats així pels estudiosos alexandrins perquè estaven situats després dels llibres dedicats a la física, potser a partir de l'ordenació d'Andrònic de Rodes.
Veure Filó de Biblos і Metafísica (Aristòtil)
Mitologia fenícia
La mitologia fenícia és una de les mitologies conegudes més antigues del Mar Mediterrani.
Veure Filó de Biblos і Mitologia fenícia
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Filó de Biblos і Neró
Polígraf (autor)
Louis-Michel van Lloo, 1767 Polígraf (del grec antic (πολυγράφος) polugraphos : poly : molts i graphos : escriptura) és un autor que ha escrit sobre matèries diferents.
Veure Filó de Biblos і Polígraf (autor)
Sancuniató
Sancuniató (Sanchuniathon; Σαγχουνιάθων) va ser un escriptor fenici nadiu de Beirut o de Tir, els llibres del qual foren traduïts al grec per Filó Herenni Bibli a la segona meitat del.
Veure Filó de Biblos і Sancuniató
Suïdas
Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.
Veure Filó de Biblos і Suïdas
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Veure Filó de Biblos і 117
124
El 124 (CXXIV) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Filó de Biblos і 124
També conegut com Filó Herenni, Filó Herenni Bibli.