Comunicació

294 les relacions: Absolutisme moral, Acció física, Agustí d'Hipona, Al-Farabí, Alexandre el Gran, Alquímia, Amor, Anaximandre, Anselm de Canterbury, Antiga Atenes, Antiga Grècia, Antropologia, Argument, Argument ontològic, Aristòtil, Arquimedes, Art, Arthur Schopenhauer, Ataràxia, Avempace, Averrois, Avicebró, Avicenna, Axioma, Èdip, Ètica, Ésser humà, Baruch Spinoza, Bellesa, Bertrand Russell, Blaise Pascal, Boeci, Budisme, Catolicisme, Cervell, Charles Sanders Peirce, Christian Wolff, Ciència, Ciència cognitiva, Ciències naturals, Ciceró, Cinisme, Cogito, ergo sum, Comportament, Concepte, Conceptualisme, Coneixement, Consciència (psicologia), Constructivisme (filosofia), Cos, ..., Crítica de la raó pura, Creença, Cristianisme, David Hume, Déu, Decisió per consens, Demòcrit, Diògenes, Diògenes de Sinope, Dignitat, Disciplina, Diversitat, Divinitat, Dogmatisme, Dubte, Edat antiga, Edat contemporània, Edat mitjana, Edat moderna, Edmund Burke, Edmund Husserl, Elements clàssics, Empirisme, Epicur, Epicureisme, Epistemologia, Epokhé, Escepticisme, Esfinx, Església Catòlica Romana, Essència, Estètica, Estoïcisme, Estructuralisme, Etnocentrisme, Euclides, Existencialisme, Experiència, Experiment mental, Fal·làcia, Física, Física aristotèlica, Fe, Fenomenologia, Fernando Savater Martín, Fiódor Dostoievski, Filó d'Alexandria, Filosofia analítica, Filosofia antiga, Filosofia contemporània, Filosofia continental, Filosofia de la ciència, Filosofia de la història, Filosofia de la llengua, Filosofia de la ment, Filosofia de les matemàtiques, Filosofia del dret, Filosofia grega, Filosofia hel·lenística, Filosofia natural, Filosofia occidental, Filosofia oriental, Filosofia política, Fonamentació, Forquilla de Hume, Francis Bacon, Franz Kafka, Friedrich Schelling, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Fundació Ars, Gòrgies, Geografia, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, George Berkeley, George Edward Moore, Giordano Bruno, Giovanni Pico della Mirandola, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gottlob Frege, Grècia, Grec antic, Guersònides, Guillem d'Occam, Gust, Hadit, Hans-Georg Gadamer, Henry Sidgwick, Heraclit, Hermenèutica, Història, Ibn Tufayl, Idealisme, Ijtihad, Il·lustració, Immanuel Kant, Infinit, Inquisició, InteLex Past Masters Online, Isaac Newton, Jacques Derrida, Jacques Lacan, Jacques-Louis David, Jainisme, Jean-Jacques Rousseau, Jean-Paul Sartre, Jo, Joan Duns Escot, Johann Gottlieb Fichte, Johann Wolfgang von Goethe, John Locke, Jonathan Edwards, Joseph Butler, Judici, Kalam, Karl Marx, Karl Popper, Lògica, Lògica matemàtica, Literatura, Llatí, Llei científica, Llenguatge, Llibertat, Llista cronològica de filòsofs occidentals, Lliure albir, Logos, Louis Couturat, Lucreci, Maimònides, Marsilio Ficino, Marxisme, Matemàtic, Matemàtiques, Materialisme històric, Max Horkheimer, Mecanicisme, Ment, Metafísica, Metodologia, Michel de Montaigne, Michel Foucault, Mite, Model heliocèntric, Moral, Natura, Naturalisme (filosofia), Navalla d'Occam, Neoplatonisme, Nicolau de Cusa, Nicolau Maquiavel, Nombre, Nominalisme, Nyaya, Occident, Paracels, Paradoxes de Zenó, Parmènides, Pensament, Pensament de l'Índia, Pensament xinès, Percepció, Pere Abelard, Persona, Petrus Ramus, Pierre Hadot, Pirró d'Elis, Pitàgores, Plató, Plotí, Política, Porfiri, Positivisme, Pragmatisme, Predestinació en l'islam, Pregunta, Presocràtics, Principi (ètica), Problema dels universals, Problema ment-cos, Procle, Proposició (lògica), Protàgores, Psicologia, Raó, Racionalisme (filosofia), Ramon Llull, Raonament deductiu, Raonament inductiu, Realisme (filosofia), Realitat, Reflexió, Reforma Protestant, Relativisme, Religió, Renaixement, René Descartes, Resposta, Retina, Richard McKay Rorty, Romanticisme, Roscelin de Compiègne, Sabadell, Sacerdot, Saviesa, Sèneca, Símbol, Sòcrates, Sòcrates (desambiguació), Søren Kierkegaard, Sensació, Sentiment, Sentit (percepció), Sext Empíric, Siger de Brabant, Solipsisme, Sufisme, Tabula rasa, Tales, Tales de Milet, Teologia, Teoria, Text, Thomas Hobbes, Thomas More, Thomas Reid, Tomàs d'Aquino, Tomisme, Tommaso Campanella, Tractatus logico-philosophicus, Tradició, Univers, Vaixesika, Valor (axiologia), Veïnat (matemàtiques), Vedanta, Veritat, Vida, Virtut, William James, Yijing, Zenó d'Èlea, Zenó de Cítion, Zoroastrisme, 1998. Ampliar l'índex (244 més) » « Shrink índex

Absolutisme moral

En filosofia, absolutisme moral és la posició sobre certs estàndards en contra de normes morals que poden ser jutjades, i que algunes accions són correctes o incorrectes, amb independència del context de l'acte.

Nou!!: Filosofia і Absolutisme moral · Veure més »

Acció física

Una acció és un moviment d'un ésser viu fet amb voluntari i amb una intenció determinades.

Nou!!: Filosofia і Acció física · Veure més »

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Nou!!: Filosofia і Agustí d'Hipona · Veure més »

Al-Farabí

Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Farabí, més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950), fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab.

Nou!!: Filosofia і Al-Farabí · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Filosofia і Alexandre el Gran · Veure més »

Alquímia

Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.

Nou!!: Filosofia і Alquímia · Veure més »

Amor

El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.

Nou!!: Filosofia і Amor · Veure més »

Anaximandre

Anaximandre (en Ἀναξίμανδρος, «Anaxímandros») va ser un filòsof, científic i alquimista grec que va viure entre el 611 aC i el 547 aC aproximadament.

Nou!!: Filosofia і Anaximandre · Veure més »

Anselm de Canterbury

Anselm de Canterbury (1033 o 1034 - 21 d'abril, 1109), també conegut com a Sant Anselm, Anselm d'Aosta o Anselm de Bec, va ser un monjo benedictí, filòsof i teòleg que ocupà l'arquebisbat de Canterbury entre 1093 i 1109.

Nou!!: Filosofia і Anselm de Canterbury · Veure més »

Antiga Atenes

El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.

Nou!!: Filosofia і Antiga Atenes · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Filosofia і Antiga Grècia · Veure més »

Antropologia

L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.

Nou!!: Filosofia і Antropologia · Veure més »

Argument

La paraula argument (del llatí argumentum) s'aplica, a voltes, a un discurs amb referència a un contingut que es dirigeix a l'interlocutor amb finalitats diferents.

Nou!!: Filosofia і Argument · Veure més »

Argument ontològic

Largument ontològic per a l'existència de Déu va ser proposat per primer cop pel filòsof medieval sant Anselm de Canterbury.

Nou!!: Filosofia і Argument ontològic · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Nou!!: Filosofia і Aristòtil · Veure més »

Arquimedes

Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.

Nou!!: Filosofia і Arquimedes · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Filosofia і Art · Veure més »

Arthur Schopenhauer

fou un filòsof alemany.

Nou!!: Filosofia і Arthur Schopenhauer · Veure més »

Ataràxia

Lataràxia (en grec antic ἀταραξία) és la disposició de l'ànima proposada pels epicuris, estoics i escèptics, gràcies a la qual assolim l'equilibri emocional, mitjançant la disminució de la intensitat de les nostres passions i desigs i la fortalesa de l'ànima davant l'adversitat, i finalment la felicitat, que és la finalitat d'aquests tres corrents filosòfics.

Nou!!: Filosofia і Ataràxia · Veure més »

Avempace

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn as-Sàyigh ibn Bajja, més conegut simplement com a Ibn Bajja, i, a Europa, pel nom llatinitzat d'Avempace, fou un filòsof andalusí nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138, interessat també en la medicina, la poesia, la física la botànica, la música i l'astronomia.

Nou!!: Filosofia і Avempace · Veure més »

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.

Nou!!: Filosofia і Averrois · Veure més »

Avicebró

Avicebró, com era conegut en llengua romànica Shlomo ibn Yehuda ibn Gabirol —en hebreu שלמה בן יהודה אבן גבירול— (Màlaga, ~1020 - València, ~ 1058), fou un filòsof i poeta jueu de l'Àndalus.

Nou!!: Filosofia і Avicebró · Veure més »

Avicenna

Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.

Nou!!: Filosofia і Avicenna · Veure més »

Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

Nou!!: Filosofia і Axioma · Veure més »

Èdip

Èdip (Oidipūs) fou un heroi de la mitologia grega que pertany al cicle tebà.

Nou!!: Filosofia і Èdip · Veure més »

Ètica

New York, 1 de maig del 1909. Exemple d'ètica aplicada. L'ètica, des que sorgix, s'interessa en la repartició de les riqueses. L'ètica o filosofia de la moral, com a doctrina, és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte.

Nou!!: Filosofia і Ètica · Veure més »

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Filosofia і Ésser humà · Veure més »

Baruch Spinoza

Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677), fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.

Nou!!: Filosofia і Baruch Spinoza · Veure més »

Bellesa

El ''Dorífor'' de Policlet és el cànon estètic més conegut de l'antiguitat. Còpia romana de marbre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols La bellesa (o bellea) és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció.

Nou!!: Filosofia і Bellesa · Veure més »

Bertrand Russell

fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.

Nou!!: Filosofia і Bertrand Russell · Veure més »

Blaise Pascal

fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.

Nou!!: Filosofia і Blaise Pascal · Veure més »

Boeci

Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.

Nou!!: Filosofia і Boeci · Veure més »

Budisme

Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).

Nou!!: Filosofia і Budisme · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Filosofia і Catolicisme · Veure més »

Cervell

Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.

Nou!!: Filosofia і Cervell · Veure més »

Charles Sanders Peirce

Charles Sanders Peirce (pronunciat /pɜːrs/, Cambridge, Massachusetts, 10 de setembre de 1839 – Milford, Pennsilvània, 19 d'abril de 1914) va ser un filòsof, lògic i científic estatunidenc.

Nou!!: Filosofia і Charles Sanders Peirce · Veure més »

Christian Wolff

Christian Wolff (1679, Breslau - 1754, Halle) va ser un filòsof alemany que va tenir una destacada influència en els postulats racionalistes de Kant.

Nou!!: Filosofia і Christian Wolff · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Filosofia і Ciència · Veure més »

Ciència cognitiva

La ciència cognitiva és un conjunt de disciplines unides per estudiar la cognició i els processos de pensament associats.

Nou!!: Filosofia і Ciència cognitiva · Veure més »

Ciències naturals

Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.

Nou!!: Filosofia і Ciències naturals · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Filosofia і Ciceró · Veure més »

Cinisme

El cinisme o escola cínica és un corrent filosòfic que es desenvolupà a l'antiga Grècia al.

Nou!!: Filosofia і Cinisme · Veure més »

Cogito, ergo sum

René Descartes (1596-1650) Cogito, ergo sum ('penso, per tant soc', originàriament "je pense, donc je suis") és una frase pronunciada per Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement.

Nou!!: Filosofia і Cogito, ergo sum · Veure més »

Comportament

Un comportament o conducta és una acció o reacció d'un subjecte davant l'entorn; el conjunt d'activitats que du a terme un animal per relacionar-se amb el medi ambient.

Nou!!: Filosofia і Comportament · Veure més »

Concepte

Un concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona a algun objecte o treball.

Nou!!: Filosofia і Concepte · Veure més »

Conceptualisme

Pere Abelard i Heloïsa El conceptualisme en filosofia és una teoria que es troba a mig camí entre el nominalisme i l'anomenat realisme medieval o lògic.

Nou!!: Filosofia і Conceptualisme · Veure més »

Coneixement

El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.

Nou!!: Filosofia і Coneixement · Veure més »

Consciència (psicologia)

Dibuix del punt de vista d'una persona conscient segons Ernst Mach.La consciència és un estat de la ment que permet prendre decisions de manera racional, percebre la realitat i tenir noció del propi jo.

Nou!!: Filosofia і Consciència (psicologia) · Veure més »

Constructivisme (filosofia)

El constructivisme és una perspectiva epistemològica en filosofia que tracta sobre la naturalesa del coneixement científic.

Nou!!: Filosofia і Constructivisme (filosofia) · Veure més »

Cos

El cos d'un ésser viu és la seva part física i material.

Nou!!: Filosofia і Cos · Veure més »

Crítica de la raó pura

La Crítica de la raó pura és un text filosòfic publicat per Immanuel Kant l'any 1781, on exposa els elements centrals de la seva teoria del coneixement.

Nou!!: Filosofia і Crítica de la raó pura · Veure més »

Creença

La llegenda del Fènix que sorgeix de les cendres és una creença en la resurrecció tan impresa a la civilització occidental que ha passat sobre els plans simbòlics i literaris. Una creença és una idea, proposició o una informació que hom accepta sense verificar.

Nou!!: Filosofia і Creença · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Filosofia і Cristianisme · Veure més »

David Hume

David Hume va ser un important filòsof escocès del (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).

Nou!!: Filosofia і David Hume · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Filosofia і Déu · Veure més »

Decisió per consens

El consens, en sociologia, fa referència a l'acceptació d'una proposició o d'una ideologia (mitjançant un procés concret) per part d'una comunitat.

Nou!!: Filosofia і Decisió per consens · Veure més »

Demòcrit

Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».

Nou!!: Filosofia і Demòcrit · Veure més »

Diògenes

* Síndrome de Diògenes, trastorn del comportament caracteritzat per un abandonament personal i social total i per l'aïllament voluntari del malalt a la llar pròpia.

Nou!!: Filosofia і Diògenes · Veure més »

Diògenes de Sinope

Diògenes de Sinop Diògenes de Sinope (en llatí: Diogenes, en grec: Διογένης ὁ Σινωπεύς), anomenat el cínic, nascut a Sinope entre el 391 i el 399 aC (o fins i tot fins al 412 aC) i mort a Corint el 323 aC, fou un filòsof cínic i un filòsof socràtic menor.

Nou!!: Filosofia і Diògenes de Sinope · Veure més »

Dignitat

La dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades amb respecte, de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans.

Nou!!: Filosofia і Dignitat · Veure més »

Disciplina

En la seva accepció més comuna la disciplina és la capacitat d'enfocar els mateixos esforços en aconseguir un fi, tot i que etimològicament, disciplina fa referència a la instrucció donada a un deixeble, accepció que preserva el sentit de la paraula original en llatí (comandament) l'arrel discere significa aprendre.

Nou!!: Filosofia і Disciplina · Veure més »

Diversitat

* Diversitat biològica o biodiversitat, referent a la varietat d'éssers vius què hi ha a la Terra.

Nou!!: Filosofia і Diversitat · Veure més »

Divinitat

La divinitat o el diví és una noció metafísica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el món; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'existència de diversos déus o d'un únic Déu absolut.

Nou!!: Filosofia і Divinitat · Veure més »

Dogmatisme

El dogmatisme és una posició filosòfica que afirma la possibilitat de l'ésser humà d'accedir de forma total i segura al coneixement ple de la realitat que ens envolta.

Nou!!: Filosofia і Dogmatisme · Veure més »

Dubte

El dubte constitueix un estat d'incertesa i un límit a la confiança o la creença.

Nou!!: Filosofia і Dubte · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Filosofia і Edat antiga · Veure més »

Edat contemporània

Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.

Nou!!: Filosofia і Edat contemporània · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Filosofia і Edat mitjana · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Filosofia і Edat moderna · Veure més »

Edmund Burke

Edmund Burke (Dublín, 12 de gener 1729 — Beaconsfield, 9 de juliol 1797) fou un escriptor, esteta i pensador polític britànic liberal-conservador.

Nou!!: Filosofia і Edmund Burke · Veure més »

Edmund Husserl

Edmund Husserl (Prossnitz, Moràvia, Imperi austríac, 1859 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 1938) fou un filòsof alemany d'origen jueu.

Nou!!: Filosofia і Edmund Husserl · Veure més »

Elements clàssics

L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.

Nou!!: Filosofia і Elements clàssics · Veure més »

Empirisme

John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.

Nou!!: Filosofia і Empirisme · Veure més »

Epicur

Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.

Nou!!: Filosofia і Epicur · Veure més »

Epicureisme

L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.

Nou!!: Filosofia і Epicureisme · Veure més »

Epistemologia

Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.

Nou!!: Filosofia і Epistemologia · Veure més »

Epokhé

Epokhé, del grec ἐποχή, 'suspensió' o 'abstenció', és un concepte originat en la filosofia grega, utilitzat principalment pel corrent de l'escepticisme.

Nou!!: Filosofia і Epokhé · Veure més »

Escepticisme

El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).

Nou!!: Filosofia і Escepticisme · Veure més »

Esfinx

La Gran Esfinx de Gizeh. Lesfinx és una figura de la mitologia grega i egípcia.

Nou!!: Filosofia і Esfinx · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Filosofia і Església Catòlica Romana · Veure més »

Essència

L'essència (del llatí essentia) és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat.

Nou!!: Filosofia і Essència · Veure més »

Estètica

L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantejen quan observem objectes bells i/o estètics, o per altra banda, pot ésser una doctrina filosòfica sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.

Nou!!: Filosofia і Estètica · Veure més »

Estoïcisme

Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).

Nou!!: Filosofia і Estoïcisme · Veure més »

Estructuralisme

L'estructuralisme és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada amb Ferdinand de Saussure i desenvolupada per Lévi Strauss.

Nou!!: Filosofia і Estructuralisme · Veure més »

Etnocentrisme

miniatura Letnocentrisme és l'actitud de descriure i avaluar un altre grup ètnic, cultura o grup social d'acord amb els estàndards, la llengua, i valors de la cultura o grup propis.

Nou!!: Filosofia і Etnocentrisme · Veure més »

Euclides

Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».

Nou!!: Filosofia і Euclides · Veure més »

Existencialisme

Lexistencialisme és un moviment filosòfic que situa l'existència humana en el centre de la reflexió.

Nou!!: Filosofia і Existencialisme · Veure més »

Experiència

Experiència és un concepte general que comprèn el coneixement d'alguna cosa o d'algun fet, per mitjà de l'exposició a aquestes.

Nou!!: Filosofia і Experiència · Veure més »

Experiment mental

Un experiment mental (o Gedankenexperiment en alemany) és una proposta d'experiment, sovint impossible de realitzar en la pràctica, que intenta provar o il·lustrar una hipòtesi o teoria.

Nou!!: Filosofia і Experiment mental · Veure més »

Fal·làcia

Una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el raonament d'una argumentació, independentment de si es basa en premisses veritables.

Nou!!: Filosofia і Fal·làcia · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Filosofia і Física · Veure més »

Física aristotèlica

El filòsof Aristòtil, representat en una pintura de Rembrandt. Anomenem física aristotèlica a les moltes teories sobre la naturalesa de la física que va desenvolupar el filòsof grec Aristòtil (384 aC – 322 aC).

Nou!!: Filosofia і Física aristotèlica · Veure més »

Fe

''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.

Nou!!: Filosofia і Fe · Veure més »

Fenomenologia

Edmund Husserl (1859-1938). La fenomenologia (del grec antic φαινόμενoν, 'el que es mostra' i λογος, 'estudi') és una branca de la filosofia que tracta dels fenomens com a continguts de consciència.

Nou!!: Filosofia і Fenomenologia · Veure més »

Fernando Savater Martín

Fernando Fernández-Savater Martín (Sant Sebastià, 21 de juny 1947) és un filòsof i escriptor espanyol.

Nou!!: Filosofia і Fernando Savater Martín · Veure més »

Fiódor Dostoievski

Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski (en rus: Фёдор Миха́йлович Достое́вский, Moscou, 11 de novembre de 1821 – Sant Petersburg, 9 de febrer de 1881) fou un dels escriptors més grans de la literatura russa.

Nou!!: Filosofia і Fiódor Dostoievski · Veure més »

Filó d'Alexandria

Filó d'Alexandria o Filó Jueu (en hebreu ידידיה Iedidià, o פילון Filón, Philon Judaeus; Alexandria, c. 13 aC? - 50 dC) és considerat el primer filòsof jueu.

Nou!!: Filosofia і Filó d'Alexandria · Veure més »

Filosofia analítica

La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la natura.

Nou!!: Filosofia і Filosofia analítica · Veure més »

Filosofia antiga

La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.

Nou!!: Filosofia і Filosofia antiga · Veure més »

Filosofia contemporània

La filosofia contemporània és el nom que reben els diferents corrents filosòfics de la filosofia del segle XIX, la filosofia del segle XX i posteriors.

Nou!!: Filosofia і Filosofia contemporània · Veure més »

Filosofia continental

Filosofia continental és un terme que engloba diversos moviments filosòfics europeus dels segles XIX i XX.

Nou!!: Filosofia і Filosofia continental · Veure més »

Filosofia de la ciència

La filosofia de la ciència és una branca de l'epistemologia que estudia la validesa dels enunciats científics i prova si aquesta s'adequa a la realitat.

Nou!!: Filosofia і Filosofia de la ciència · Veure més »

Filosofia de la història

La filosofia de la història és una disciplina que intenta entendre com funciona la història.

Nou!!: Filosofia і Filosofia de la història · Veure més »

Filosofia de la llengua

La filosofia de la llengua és una branca de la filosofia que s'ocupa de la naturalesa de la llengua (aprenentatge, creació, significat, referències, usos, etc.) així com de la interpretació, la comunicació i la traducció.

Nou!!: Filosofia і Filosofia de la llengua · Veure més »

Filosofia de la ment

La filosofia de la ment és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa de la ment, els esdeveniments, funcions i propietats d'aquesta, el conscient i la relació que té tot això amb el cos físic, particularment amb el cervell.

Nou!!: Filosofia і Filosofia de la ment · Veure més »

Filosofia de les matemàtiques

La filosofia de les matemàtiques és una branca de la filosofia.

Nou!!: Filosofia і Filosofia de les matemàtiques · Veure més »

Filosofia del dret

La filosofia del dret és una branca de la filosofia que reflexiona els fonaments regeixen la creació i aplicació del dret, la teoria de la justícia i la teoria de la ciència jurídica.

Nou!!: Filosofia і Filosofia del dret · Veure més »

Filosofia grega

Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.

Nou!!: Filosofia і Filosofia grega · Veure més »

Filosofia hel·lenística

La filosofia hel·lenística és la filosofia grega del període hel·lenístic.

Nou!!: Filosofia і Filosofia hel·lenística · Veure més »

Filosofia natural

Filosofia natural o filosofia de la naturalesa (en llatí philosophia naturalis), és un terme aplicat a l'estudi de la natura i de l'univers físic que fou el predominant abans del desenvolupament de la ciència moderna.

Nou!!: Filosofia і Filosofia natural · Veure més »

Filosofia occidental

Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.

Nou!!: Filosofia і Filosofia occidental · Veure més »

Filosofia oriental

S'anomena filosofia oriental un conjunt de maneres de pensar que abasten religions com l'hinduisme i el jainisme, ensenyaments com el taoisme i el budisme, les tècniques del ioga o els koan del Japó i, fins i tot, certes formes de l'islam i del cristianisme.

Nou!!: Filosofia і Filosofia oriental · Veure més »

Filosofia política

Plató (esquerra) i Aristòtil (dreta), en un detall de l'obra ''L'Escola d'Atenes'', un fresc de Rafael. ''La República'' de Plató i ''la Política'' d'Aristòtil els van convertir en dos dels més influents filòsofs polítics. La filosofia política és una branca de la filosofia que estudia els conceptes sobre el poder, l'organització política, les lleis i la relació social entre els individus.

Nou!!: Filosofia і Filosofia política · Veure més »

Fonamentació

Fonamentació El fonament, en enginyeria i arquitectura, és un element constructiu funcional constituït per dos components: L'element estructural o fonament pròpiament dit és qui té la funció de "rebre, donar resposta i transmetre al terreny o roca, els esforços que s'exerceixen sobre l'estructura resistent o en el mateix fonament; i el terreny o roca és el component que ha de suportar i donar resposta als esforços que els transmet el fonament durant tota la vida prevista de la construcció.

Nou!!: Filosofia і Fonamentació · Veure més »

Forquilla de Hume

En filosofia, el terme forquilla de Hume pot ser usat per a referir-se a una de les diverses distincions i dilemes elaborats per David Hume (tot i que aquesta distinció és una qüestió de cert desacord).

Nou!!: Filosofia і Forquilla de Hume · Veure més »

Francis Bacon

Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626), va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès.

Nou!!: Filosofia і Francis Bacon · Veure més »

Franz Kafka

Franz Kafka (Praga —llavors Imperi Austrohongarès, actualment Txèquia—, 3 de juliol del 1883 – Kierling —actualment part de la ciutat de Klosterneuburg, Àustria—, 3 de juny de 1924) fou un escriptor d'origen jueu en llengua alemanya.

Nou!!: Filosofia і Franz Kafka · Veure més »

Friedrich Schelling

Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling (Leonberg, Baden-Württemberg, 27 de gener de 1775 - Ragaz, 20 d'agost de 1854), va ser un filòsof alemany, un dels màxims exponents de l'idealisme i de la tendència romàntica alemanya.

Nou!!: Filosofia і Friedrich Schelling · Veure més »

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.

Nou!!: Filosofia і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »

Fundació Ars

La Fundació Ars, abans coneguda com a Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell (1978 - 1987), i també com Fundació Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell (1987 - 1998), té per objecte social la difusió de la cultura –idees, arts i lletres.

Nou!!: Filosofia і Fundació Ars · Veure més »

Gòrgies

* Gòrgies (diàleg), diàleg escrit per Plató.

Nou!!: Filosofia і Gòrgies · Veure més »

Geografia

Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.

Nou!!: Filosofia і Geografia · Veure més »

Georg Wilhelm Friedrich Hegel

va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.

Nou!!: Filosofia і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Veure més »

George Berkeley

, també conegut com a bisbe Berkeley, va ser un filòsof irlandès de pares anglesos.

Nou!!: Filosofia і George Berkeley · Veure més »

George Edward Moore

George Edward Moore (4 de novembre del 1873 – 24 d'octubre del 1958), filòsof britànic, conegut pel seu paper en el desenvolupament de la filosofia occidental contemporània, la seva contribució a la teoria ètica i la seva defensa del realisme filosòfic.

Nou!!: Filosofia і George Edward Moore · Veure més »

Giordano Bruno

, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.

Nou!!: Filosofia і Giordano Bruno · Veure més »

Giovanni Pico della Mirandola

Giovanni Pico della Mirandola (Mirandola, 24 de febrer de 1463 - 17 de novembre de 1494) fou un humanista i pensador italià.

Nou!!: Filosofia і Giovanni Pico della Mirandola · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: Filosofia і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Gottlob Frege

Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.

Nou!!: Filosofia і Gottlob Frege · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Filosofia і Grècia · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Filosofia і Grec antic · Veure més »

Guersònides

Leví ben Guerson, conegut pels escriptors cristians com a Guersònides, Leo de Bannolis o Balneolis, Leo Judaeus i pels escriptors hebreus com a RaLBaG (acrònim de Rabí Leví Ben Guerson) va ser un erudit jueu del, que va escriure sobre teologia, filosofia, matemàtiques i astronomia.

Nou!!: Filosofia і Guersònides · Veure més »

Guillem d'Occam

fou un filòsof escolàstic i teòleg franciscà anglès, que es creu que va néixer a Ockham, un petit poble de Surrey.

Nou!!: Filosofia і Guillem d'Occam · Veure més »

Gust

El sistema gustatori o sentit del gust (en plural gustos o gusts) és el sistema sensorial responsable de detectar substàncies químiques en forma sòlida i líquida a través dels receptors o cèl·lules gustatives.

Nou!!: Filosofia і Gust · Veure més »

Hadit

d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879 Un hadit (de l'àrab, plural, literalment ‘narració’) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors.

Nou!!: Filosofia і Hadit · Veure més »

Hans-Georg Gadamer

Placa commemorativa en honor de Hans-Georg Gadamer Hans-Georg Gadamer [hans ˌɡ̊eːɔʶk ˈg̊ɑːdɑmɐ] (1900-2002) va ser un filòsof alemany que va conrear l'hermenèutica i va realitzar comentaris sobre la filosofia antiga.

Nou!!: Filosofia і Hans-Georg Gadamer · Veure més »

Henry Sidgwick

Henry Sidgwick (31 de maig de 1838-28 d'agost de 1900) va ser un filòsof utilitarista i economista anglès.

Nou!!: Filosofia і Henry Sidgwick · Veure més »

Heraclit

Heraclit (o bé Heràclit; en Ἡράκλειτος, Herákleitos. Efes, 544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Filosofia і Heraclit · Veure més »

Hermenèutica

Hermes, missatger dels déus, origen del mot 'hermenèutica' Lhermenèutica (del grec ἑρμηνευτικὴ τέχνη, 'art d'explicar, traduir o interpretar') és l'art d'interpretar texts, especialment el d'interpretar els texts sagrats.

Nou!!: Filosofia і Hermenèutica · Veure més »

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Nou!!: Filosofia і Història · Veure més »

Ibn Tufayl

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Tufayl al-Qaysí al-Andalussí al-Qurtubí al-Ixbilí, més conegut simplement com a Ibn Tufayl (Wadi Aix, actual Guadix, c. 1110 - Marràqueix, 1185), fou un filòsof, metge, matemàtic i poeta musulmà de l'Àndalus.

Nou!!: Filosofia і Ibn Tufayl · Veure més »

Idealisme

L'idealisme en filosofia és la teoria de la realitat i del coneixement que atribueix un paper clau a la ment en l'estructura del món percebut.

Nou!!: Filosofia і Idealisme · Veure més »

Ijtihad

Lijtihad —, ‘esforç (de reflexió)’— designa l'esforç de reflexió que els ulemes o muftís i els juristes musulmans fan per interpretar els texts fonamentals de l'islam per tal de deduir-ne la llei islàmica o per informar el musulmà de la natura d'una acció (lícita, il·lícita, reprovable, etc.). El qui produeix aquest esforç de reflexió s'anomena mújtahid (en àrab, ‘aplicat’, ‘diligent’).

Nou!!: Filosofia і Ijtihad · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Nou!!: Filosofia і Il·lustració · Veure més »

Immanuel Kant

Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.

Nou!!: Filosofia і Immanuel Kant · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Nou!!: Filosofia і Infinit · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Filosofia і Inquisició · Veure més »

InteLex Past Masters Online

InteLex Past Masters Online és una base de dades d'obres filosòfiques accessible a text complet en línia duta per l'editorial Catalogue InteLex Corporation.

Nou!!: Filosofia і InteLex Past Masters Online · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Nou!!: Filosofia і Isaac Newton · Veure més »

Jacques Derrida

Jacques Derrida (El-Bihar, Algèria, 15 de juliol del 1930 - París, 8 d'octubre del 2004), francès nascut a Algèria fou un pensador i filòsof.

Nou!!: Filosofia і Jacques Derrida · Veure més »

Jacques Lacan

Jacques-Marie Émile Lacan (París, 13 d'abril de 1901 - 9 de setembre de 1981) fou un psiquiatre i psicoanalista francès.

Nou!!: Filosofia і Jacques Lacan · Veure més »

Jacques-Louis David

fou un pintor francès que va influir decisivament en el desenvolupament de l'estil neoclàssic, sent considerat el més prominent pintor de l'època.

Nou!!: Filosofia і Jacques-Louis David · Veure més »

Jainisme

símbol del jainisme El jainisme és una religió índia.

Nou!!: Filosofia і Jainisme · Veure més »

Jean-Jacques Rousseau

fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.

Nou!!: Filosofia і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »

Jean-Paul Sartre

Jean-Paul Charles Aymard Sartre, més conegut com a Jean-Paul Sartre, (París, 21 de juny de 1905 - 15 d'abril de 1980) fou un filòsof, professor universitari, crític literari i escriptor (teatre, novel·la, periodisme) francès, considerat una figura destacada de la filosofia i el marxisme francesos del segle XX.

Nou!!: Filosofia і Jean-Paul Sartre · Veure més »

Jo

El jo és la construcció d'una persona, l'essència que aglutina els diferents trets de la personalitat i que la distingeix com a individu diferent dels altres; és la consciència de ser un mateix enfront l'alteritat.

Nou!!: Filosofia і Jo · Veure més »

Joan Duns Escot

fou un frare franciscà, teòleg i filòsof escocès, de vida breu.

Nou!!: Filosofia і Joan Duns Escot · Veure més »

Johann Gottlieb Fichte

Johann Gottlieb Fichte (AFI: ˈjoːhan ˈɡɔtliːp ˈfɪçtə) (Rammenau, 19 de maig de 1762 - Berlín, 27 de gener de 1814) fou un filòsof alemany de gran importància en la història del pensament occidental.

Nou!!: Filosofia і Johann Gottlieb Fichte · Veure més »

Johann Wolfgang von Goethe

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832), va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.

Nou!!: Filosofia і Johann Wolfgang von Goethe · Veure més »

John Locke

fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.

Nou!!: Filosofia і John Locke · Veure més »

Jonathan Edwards

Jonathan Edwards (East Windsor, 5 d'octubre, 1703 - Princeton, 22 de març, 1758) fou un predicador i teòleg nord-americà.

Nou!!: Filosofia і Jonathan Edwards · Veure més »

Joseph Butler

Joseph Butler (Wantage, Berkshire, 1692 - Bath, Somerset, 1752) va ser un filòsof anglès, bisbe de Bristol.

Nou!!: Filosofia і Joseph Butler · Veure més »

Judici

El judici o juí és l'acte mitjançant el qual es comparen dos conceptes i s'afirma o nega la seva conveniència o veracitat.

Nou!!: Filosofia і Judici · Veure més »

Kalam

El kalam és la disciplina o ciència islàmica que recerca el coneixement teològic a través de la dialèctica, és a dir, utilitzant el debat i l'argumentació propis a la filosofia.

Nou!!: Filosofia і Kalam · Veure més »

Karl Marx

''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.

Nou!!: Filosofia і Karl Marx · Veure més »

Karl Popper

Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper [kʿaʶl ˌʁa͡ɪ̯mʊnt ˈpʰɔpʿɐ], Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del.

Nou!!: Filosofia і Karl Popper · Veure més »

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Nou!!: Filosofia і Lògica · Veure més »

Lògica matemàtica

La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.

Nou!!: Filosofia і Lògica matemàtica · Veure més »

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Nou!!: Filosofia і Literatura · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Filosofia і Llatí · Veure més »

Llei científica

Una llei científica és una proposició científica que afirma una relació constant entre dues o més variables, cadascuna de les quals representa (almenys parcial i indirectament) una propietat de sistemes concrets.

Nou!!: Filosofia і Llei científica · Veure més »

Llenguatge

Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.

Nou!!: Filosofia і Llenguatge · Veure més »

Llibertat

La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.

Nou!!: Filosofia і Llibertat · Veure més »

Llista cronològica de filòsofs occidentals

En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.

Nou!!: Filosofia і Llista cronològica de filòsofs occidentals · Veure més »

Lliure albir

El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.

Nou!!: Filosofia і Lliure albir · Veure més »

Logos

Logos (en grec antic λóγος) significa 'estudi', 'argumentació', 'tractat' o 'discurs'.

Nou!!: Filosofia і Logos · Veure més »

Louis Couturat

va ser un filòsof, lògic, lingüista i matemàtic francès.

Nou!!: Filosofia і Louis Couturat · Veure més »

Lucreci

miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.

Nou!!: Filosofia і Lucreci · Veure més »

Maimònides

Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».

Nou!!: Filosofia і Maimònides · Veure més »

Marsilio Ficino

Marsilio Ficino (10 d'octubre de 1433 - 1 d'octubre de 1499) va ser un humanista italià del Renaixement.

Nou!!: Filosofia і Marsilio Ficino · Veure més »

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Nou!!: Filosofia і Marxisme · Veure més »

Matemàtic

Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.

Nou!!: Filosofia і Matemàtic · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Filosofia і Matemàtiques · Veure més »

Materialisme històric

El materialisme històric és una doctrina filosòfica proposada per Karl Marx que entén la diferència de classes com a motor de la història.

Nou!!: Filosofia і Materialisme històric · Veure més »

Max Horkheimer

Max Horkheimer W. (Zuffenhausen, Regne de Württemberg, Imperi Alemany 14 de febrer de 1895 - Nuremberg, Baviera, RFA 7 de juliol de 1973) fou un filòsof, sociòleg i professor alemany, d'origen jueu.

Nou!!: Filosofia і Max Horkheimer · Veure més »

Mecanicisme

El mecanicisme és una doctrina filosòfica que explica la realitat a partir de, tan sols, les lleis mecàniques del moviment.

Nou!!: Filosofia і Mecanicisme · Veure més »

Ment

frenològicOliver Elbs, ''Neuro-Esthetics: Mapological foundations and applications (Map 2003)'', (Munich 2005) del cervell. La frenologia fou un dels primers intents de correlacionar les funcions mentals amb parts específiques del cervell epífisis del cervell i d'allí a l'esperit immaterialDescartes, R. (1641) ''Meditations on First Philosophy'', in ''The Philosophical Writings of René Descartes'', trans. by J. Cottingham, R. Stoothoff and D. Murdoch, Cambridge: Cambridge University Press, 1984, vol. 2, pp. 1-62. La ment és la construcció psicològica que aglutina els actes de percepció, cognició, emoció, etc., és a dir, el conjunt de les funcions psíquiques —una característica dels humans, però que també pot ser vàlida per a altres formes de vida Dictionary.com, "mind": "1.

Nou!!: Filosofia і Ment · Veure més »

Metafísica

La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.

Nou!!: Filosofia і Metafísica · Veure més »

Metodologia

Metodologia és l'anàlisi sistemàtica i teòrica dels mètodes aplicats a un àmbit d'estudi.

Nou!!: Filosofia і Metodologia · Veure més »

Michel de Montaigne

Michel Eyquem de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 28 de febrer del 1533 - 13 de setembre del 1592) va ser un pensador i magistrat francès del Renaixement.

Nou!!: Filosofia і Michel de Montaigne · Veure més »

Michel Foucault

Michel Foucault (Poitiers, 15 d'octubre de 1926 - París, 26 de juny de 1984) va ser un filòsof francès i titular d'una càtedra al Collège de France, a la qual va donar el títol dHistòria dels sistemes de pensament.

Nou!!: Filosofia і Michel Foucault · Veure més »

Mite

gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.

Nou!!: Filosofia і Mite · Veure més »

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Nou!!: Filosofia і Model heliocèntric · Veure més »

Moral

''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.

Nou!!: Filosofia і Moral · Veure més »

Natura

La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.

Nou!!: Filosofia і Natura · Veure més »

Naturalisme (filosofia)

El terme naturalisme, del llatí naturalis, el que està d'acord i es deriva de la naturalesa (natura).

Nou!!: Filosofia і Naturalisme (filosofia) · Veure més »

Navalla d'Occam

Guillem d'Occam La navalla d'Occam o navalla d'Ockham és un principi metodològic i filosòfic atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del, que forma la base del mètode reduccionista segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable».

Nou!!: Filosofia і Navalla d'Occam · Veure més »

Neoplatonisme

El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles  i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.

Nou!!: Filosofia і Neoplatonisme · Veure més »

Nicolau de Cusa

Nicolau de Cusa (Cusa, Trèveris 1401 - Todi, Úmbria 11 d'agost de 1464) va ser un teòleg i filòsof tardomedieval, considerat el pare de la filosofia alemanya i personatge clau en la transició del pensament medieval al del Renaixement, un dels primers filòsofs de la modernitat.

Nou!!: Filosofia і Nicolau de Cusa · Veure més »

Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Nou!!: Filosofia і Nicolau Maquiavel · Veure més »

Nombre

Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.

Nou!!: Filosofia і Nombre · Veure més »

Nominalisme

El nominalisme és una postura filosòfica, crítica davant el platonisme, que es va desenvolupar a l'edat mitjana.

Nou!!: Filosofia і Nominalisme · Veure més »

Nyaya

Nyayà (en devanagari न्याय, nyāya, "regla", "mètode") és una de les sis dàrsanes o doctrines ortodoxes (àstika) hinduistes.

Nou!!: Filosofia і Nyaya · Veure més »

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Nou!!: Filosofia і Occident · Veure més »

Paracels

Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,No està clar que es tracti del seu veritable nom; se’l coneix així tan sols a partir de la seva mort conegut com a Paracels (Einsiedeln, Suïssa, 11 de novembre o 17 de desembre del 1493 – Salzburg, 24 de setembre del 1541), fou un metge, alquimista i astròleg suís.

Nou!!: Filosofia і Paracels · Veure més »

Paradoxes de Zenó

Les paradoxes de Zenó són una sèrie de paradoxes o apories, ideades per Zenó d'Elea (filòsof de l'escola d'Elea), per donar suport a la doctrina de Parmènides que les sensacions que obtenim del món són il·lusòries, i concretament, que no existeix el moviment.

Nou!!: Filosofia і Paradoxes de Zenó · Veure més »

Parmènides

Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.

Nou!!: Filosofia і Parmènides · Veure més »

Pensament

Detall d'''El pensador'', Auguste Rodin Una parella prenent una decisió El pensament és el producte de la ment en l'acte de pensar, és a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell.

Nou!!: Filosofia і Pensament · Veure més »

Pensament de l'Índia

La noció de pensament de l'Índia fa referència a les diverses escoles (en sànscrit: dàrxanes) i doctrines filosòfiques i espirituals (dharma) originàries del subcontinent indi, com l'hinduisme, el budisme, el jainisme, etc.

Nou!!: Filosofia і Pensament de l'Índia · Veure més »

Pensament xinès

El pensament xinès fa referència a les diferents escoles de pensament creades a la Xina.

Nou!!: Filosofia і Pensament xinès · Veure més »

Percepció

La percepció, dins del sistema general de processament de la informació, o sistema cognitiu, ha estat definida com el procés d'extracció activa d'informació i d'elaboració de representacions.

Nou!!: Filosofia і Percepció · Veure més »

Pere Abelard

Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.

Nou!!: Filosofia і Pere Abelard · Veure més »

Persona

Siluetes de persones Una persona és un ésser, tal com un ésser humà, que té certes capacitats o atributs que li confereixen aquest caràcter.

Nou!!: Filosofia і Persona · Veure més »

Petrus Ramus

Petrus Ramus o Pierre de la Ramée va ser un filòsof i matemàtic francès, del, assassinat en la massacre de Sant Bartomeu.

Nou!!: Filosofia і Petrus Ramus · Veure més »

Pierre Hadot

Pierre Hadot (nascut el 21 de gener de 1922 a Reims - mort el 24 d'abril de 2010 a Orsay) va ser un filòsof i historiador de la filosofia de nacionalitat francesa, especialitzat en la filosofia antiga i, més particularment, en el neoplatonisme i en Plotí.

Nou!!: Filosofia і Pierre Hadot · Veure més »

Pirró d'Elis

Πύρρων Pirró d'Elis (en llatí: Pyrrion i en grec) (360 aC - 270 aC) fou un filòsof grec, creador de l'escepticisme com a corrent filosòfic (corrent ja suggerit parcialment per alguns sofistes i megàrics), natural d'Elis, ciutat provincial al nord-oest del Peloponès, a Grècia; fill de Pleistarc i d'una família pobre, fou el primer filòsof escèptic que va fer del dubte el problema central de tota la seva filosofia (tot i que alguns sofistes abans que ell ja practicaven un dubte radical en la seva filosofia).

Nou!!: Filosofia і Pirró d'Elis · Veure més »

Pitàgores

Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.

Nou!!: Filosofia і Pitàgores · Veure més »

Plató

Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.

Nou!!: Filosofia і Plató · Veure més »

Plotí

Plotí (Plotinus; 205 - 270) fou el principal filòsof del neoplatonisme, corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle.

Nou!!: Filosofia і Plotí · Veure més »

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.

Nou!!: Filosofia і Política · Veure més »

Porfiri

Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.

Nou!!: Filosofia і Porfiri · Veure més »

Positivisme

El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.

Nou!!: Filosofia і Positivisme · Veure més »

Pragmatisme

El pragmatisme és un moviment filosòfic que considera que les conseqüències pràctiques i els efectes reals són components vitals del significat i la veritat.

Nou!!: Filosofia і Pragmatisme · Veure més »

Predestinació en l'islam

El qàdar (de l'àrab, ‘destí’, ‘fat’, ‘predestinació’) és el concepte islàmic de «destí diví» o «predestinació».

Nou!!: Filosofia і Predestinació en l'islam · Veure més »

Pregunta

Una pregunta (castellanisme), qüestió, demanda, interrogació, interpel·lació o oració interrogativa és una classe d'oració que té per objectiu obtenir informació per part de l'interlocutor.

Nou!!: Filosofia і Pregunta · Veure més »

Presocràtics

La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.

Nou!!: Filosofia і Presocràtics · Veure més »

Principi (ètica)

Un principi és una regla o norma que orienta l'acció d'un ésser humà canviant les seves facultats espirituals racionals.

Nou!!: Filosofia і Principi (ètica) · Veure més »

Problema dels universals

En el curs de la filosofia medieval, el debat sobre els universals és un bon reflex de les dificultats per dotar de nous sentits les velles aspiracions sobre el coneixement.

Nou!!: Filosofia і Problema dels universals · Veure més »

Problema ment-cos

El problema ment-cos és el nom que rep en filosofia de la ment l'estudi de les relacions entre la ment i el cos, és a dir, entre la part física de l'ésser humà i la seva part no material, anomenada històricament ànima o esperit.

Nou!!: Filosofia і Problema ment-cos · Veure més »

Procle

Procle (Proclus, Πρόκλος) (Constantinoble, 412 - Atenes, 485), anomenat també el Successor o el Diàdoc (Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos; Proclus Lycaeus), va ser un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc.

Nou!!: Filosofia і Procle · Veure més »

Proposició (lògica)

Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.

Nou!!: Filosofia і Proposició (lògica) · Veure més »

Protàgores

Protàgores d'Abdera (Πρωταγόρας en grec, vora el 486 aC-411 aC) fou un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia, nadiu d'Abdera, segons diversos testimonis (només Èupolis el considera nadiu de Tios).

Nou!!: Filosofia і Protàgores · Veure més »

Psicologia

La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.

Nou!!: Filosofia і Psicologia · Veure més »

Raó

La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.

Nou!!: Filosofia і Raó · Veure més »

Racionalisme (filosofia)

El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.

Nou!!: Filosofia і Racionalisme (filosofia) · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Filosofia і Ramon Llull · Veure més »

Raonament deductiu

El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.

Nou!!: Filosofia і Raonament deductiu · Veure més »

Raonament inductiu

El raonament inductiu, inducció o mètode lògic inductiu és el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització.

Nou!!: Filosofia і Raonament inductiu · Veure més »

Realisme (filosofia)

El realisme fa referència a una posició que considerava les formes platòniques, o conceptes universals, com reals.

Nou!!: Filosofia і Realisme (filosofia) · Veure més »

Realitat

La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.

Nou!!: Filosofia і Realitat · Veure més »

Reflexió

Reflexió del mont Hood sobre el llac Mirror d'Oregon (Estats Units) La reflexió és el canvi de la direcció o del sentit de propagació d'un front d'ona en una interfície (superfície de separació) entre dos medis diferents de tal manera que el front d'ona retorna cap al medi en el qual s'havia originat.

Nou!!: Filosofia і Reflexió · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Filosofia і Reforma Protestant · Veure més »

Relativisme

El relativisme és una posició que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepció) està vinculat a una altra entitat i, per tant, no es pot entendre si no és amb referència a aquesta.

Nou!!: Filosofia і Relativisme · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Filosofia і Religió · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Filosofia і Renaixement · Veure més »

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.

Nou!!: Filosofia і René Descartes · Veure més »

Resposta

En general, una resposta és la contestació a una pregunta o és una solució o rèplica rellevant a dita pregunta.

Nou!!: Filosofia і Resposta · Veure més »

Retina

La retina és la membrana fotosensible de l'ull i forma la capa més interna de la cúpula òptica.

Nou!!: Filosofia і Retina · Veure més »

Richard McKay Rorty

Richard McKay Rorty (Nova York, 4 d'octubre del 1931 - 8 de juny del 2007) va ser un filòsof estatunidenc.

Nou!!: Filosofia і Richard McKay Rorty · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Filosofia і Romanticisme · Veure més »

Roscelin de Compiègne

Roscelin de Compiègne, en llatí Roscellinus Compendiensis (~1050 - ~1122), va ser un filòsof i teòleg francès, considerat habitualment com a fundador del nominalisme, davant del problema dels universals.

Nou!!: Filosofia і Roscelin de Compiègne · Veure més »

Sabadell

Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.

Nou!!: Filosofia і Sabadell · Veure més »

Sacerdot

Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.

Nou!!: Filosofia і Sacerdot · Veure més »

Saviesa

iota subscrita marcant el datiu en la primera paraula, s'interpreta com «A la saviesa de Celso». Prudència, saviesa i coneixement al segle XV La saviesa o sapiència és un atribut de l'ésser humà, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar el coneixement en acció; és un caràcter que es desenvolupa amb l'aplicació de la intel·ligència a l'experiència pròpia, obtenint conclusions que ens donen un major enteniment, que al seu torn ens capaciten per a reflexionar, traient conclusions que ens donen discerniment de la veritat, sobre el que és bo i el que és dolent.

Nou!!: Filosofia і Saviesa · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nou!!: Filosofia і Sèneca · Veure més »

Símbol

Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.

Nou!!: Filosofia і Símbol · Veure més »

Sòcrates

Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.

Nou!!: Filosofia і Sòcrates · Veure més »

Sòcrates (desambiguació)

* Programa Sòcrates, iniciativa educativa d'àmbit europeu.

Nou!!: Filosofia і Sòcrates (desambiguació) · Veure més »

Søren Kierkegaard

Søren Aabye Kierkegaard (Copenhaguen, 5 de maig de 1813 - 11 de novembre de 1855), filòsof danès del, considerat el primer filòsof existencialista.

Nou!!: Filosofia і Søren Kierkegaard · Veure més »

Sensació

La sensació és la impressió que produeixen les coses per mitjà dels sentits i que arriba al sistema nerviós central, és l'encarregada de donar resposta immediata als òrgans dels sentits enfront de l'estímul que rep d'estos, i d'altra banda, la percepció serà la interpretació de les mencionades sensacions a l'atribuir-los no sols significat sinó també organitzar-les.

Nou!!: Filosofia і Sensació · Veure més »

Sentiment

Un sentiment és una emoció sotmesa a un pensament.

Nou!!: Filosofia і Sentiment · Veure més »

Sentit (percepció)

Esquema dels sentits humans fet l'any 1619 Els sentits són les funcions fisiològiques per les quals els éssers vius perceben l'estat del seu propi cos, del seu entorn i les seves característiques.

Nou!!: Filosofia і Sentit (percepció) · Veure més »

Sext Empíric

Sext Empíric va ser un metge i filòsof en el.

Nou!!: Filosofia і Sext Empíric · Veure més »

Siger de Brabant

Siger de Brabant (Ducat de Brabant, c. 1240 - Orvieto, c.1284) fou un filòsof medieval escolàstic, principal figura de l'averroisme llatí.

Nou!!: Filosofia і Siger de Brabant · Veure més »

Solipsisme

El solipsisme, del llatí " solus ipse" (aproximadament "solament existeixo jo"), consisteix a pensar que només existeix el jo i que tota la resta, incloent-hi el món exterior o les dades dels sentits, són emanacions mentals d'aquest jo.

Nou!!: Filosofia і Solipsisme · Veure més »

Sufisme

Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.

Nou!!: Filosofia і Sufisme · Veure més »

Tabula rasa

Tabula rasa és una locució llatina que significa «taula rasa» és a dir, una tauleta de cera sense inscriure.

Nou!!: Filosofia і Tabula rasa · Veure més »

Tales

* Toponímia: Tales (Plana Baixa), poble de la comarca valenciana de la Plana Baixa.

Nou!!: Filosofia і Tales · Veure més »

Tales de Milet

Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.

Nou!!: Filosofia і Tales de Milet · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Filosofia і Teologia · Veure més »

Teoria

Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.

Nou!!: Filosofia і Teoria · Veure més »

Text

Un text és un conjunt de paraules articulades que formen un discurs unitari, és una composició lingüística amb intenció de comunicar un missatge.

Nou!!: Filosofia і Text · Veure més »

Thomas Hobbes

Thomas Hobbes (Malmesbury, Wiltshire, 5 d'abril del 1588 - Derbyshire, 4 de desembre del 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista.

Nou!!: Filosofia і Thomas Hobbes · Veure més »

Thomas More

Thomas More (Londres, 7 de febrer de 1478 - 6 de juliol de 1535) fou un jurista, escriptor i home d'Estat anglès.

Nou!!: Filosofia і Thomas More · Veure més »

Thomas Reid

Thomas Reid (Strachan, Kincardineshire, 26 d'abril de 1710 - Glasgow, 7 d'octubre de 1796) va ser un filòsof escocès que proposava incorporar el sentit comú com a fonament de la filosofia per no negar el món extern o altres veritats, potser no demostrables però necessàries per a l'especulació posterior.

Nou!!: Filosofia і Thomas Reid · Veure més »

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Nou!!: Filosofia і Tomàs d'Aquino · Veure més »

Tomisme

Tomisme és l'escola filosòfica que va sorgir com un llegat de l'obra i el pensament de sant Tomàs d'Aquino, filòsof, sant i Doctor de l'Església.

Nou!!: Filosofia і Tomisme · Veure més »

Tommaso Campanella

miniatura Tommaso Campanella (Stilo, Calàbria, 5 de setembre de 1568 - París, 21 de maig de 1639) va ser un eclesiàstic, poeta i filòsof italià.

Nou!!: Filosofia і Tommaso Campanella · Veure més »

Tractatus logico-philosophicus

El Tractatus logico-philosophicus (TLP) (títol en llatí, amb el significat de "Tractat lògic-filosòfic") és una obra de filòsof austríac Ludwig Wittgenstein.

Nou!!: Filosofia і Tractatus logico-philosophicus · Veure més »

Tradició

cavalls de vapor per mesurar la potència dels motors dels vehicles actuals, tot i que ja no es moguin amb tracció animal ni amb màquines de vapor. La tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d'alt valor per a la pròpia cultura.

Nou!!: Filosofia і Tradició · Veure més »

Univers

LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.

Nou!!: Filosofia і Univers · Veure més »

Vaixesika

El sistema vaixesika (en sànscrit vaiśeṣika; i en devanāgarī वैशेषिक) significa particularitat, individidualitat, distinció.

Nou!!: Filosofia і Vaixesika · Veure més »

Valor (axiologia)

El valor d'una cosa és el conjunt de qualitats que la fan estimable.

Nou!!: Filosofia і Valor (axiologia) · Veure més »

Veïnat (matemàtiques)

obert prou petit ''B'' que conté ''p'' i és contingut dins ''V''. Un rectangle no és un veïnat de cap dels seus vèrtexs. En topologia i àrees relacionades de la matemàtica, un veïnat o entorn és un dels conceptes bàsics en un espai topològic.

Nou!!: Filosofia і Veïnat (matemàtiques) · Veure més »

Vedanta

El vedanta (en sil·labari devanagari: वेदान्त,vedānta) és una escola de pensament (dàrxana) de l'hinduisme.

Nou!!: Filosofia і Vedanta · Veure més »

Veritat

El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.

Nou!!: Filosofia і Veritat · Veure més »

Vida

Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.

Nou!!: Filosofia і Vida · Veure més »

Virtut

Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).

Nou!!: Filosofia і Virtut · Veure més »

William James

William James (11 de gener de 1842- 26 d'agost de 1910) va ésser un psicòleg, filòsof i pedagog estatunidenc.

Nou!!: Filosofia і William James · Veure més »

Yijing

El ba gua El Yijing, Yi Jing o Yi Txing (Wade-Giles: I Ching, també transcrit I King o Yi King) és un llibre filosòfic i oracular xinès els primers texts del qual se suposen escrits cap al 2400 aC.

Nou!!: Filosofia і Yijing · Veure més »

Zenó d'Èlea

Zenó d'Èlea (Zenon; 490 aC-430 aC), fill de Teleutàgores, fou un filòsof presocràtic grec membre de l'escola d'Èlea fundada per Parmènides, originari de la ciutat d'Èlea, empori comercial grec situat a la Magna Grècia, a l'actual regió de Campània, Itàlia.

Nou!!: Filosofia і Zenó d'Èlea · Veure més »

Zenó de Cítion

Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).

Nou!!: Filosofia і Zenó de Cítion · Veure més »

Zoroastrisme

L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.

Nou!!: Filosofia і Zoroastrisme · Veure més »

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Nou!!: Filosofia і 1998 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Filosofia Occidental, Filosofia i Ciències de l'Educació, Filosofies, Filosofía, Filosòfic, Filosòfica, Filosòfics, Filosòfiques, Filosófica, Filòsofa, Filòsofs.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant