Accés més ràpid que el navegador!
45 les relacions: Absis, Alvèrnia, Art romànic, Òlt, Capitell, Charles Boyer, Concas (Aude), Creuer (arquitectura), Deambulatori, Felip IV de França, Ferro forjat, Francès, Guerra dels Cent Anys, Guerres de religió a França, INSEE, Jacques-Joseph Champollion, Jean-François Champollion, Lluís XI de França, Lluís XIII de França, Lluís XIV de França, Montalban, Nau (arquitectura), Occitània (regió administrativa), Partit Socialista (França), Pedra de Rosetta, Pipí I el Breu, Ròcamador, Regió del Carcí, Sala capitular, Santiago de Compostel·la, Tolosa de Llenguadoc, Vikings, 1092, 12 de maig, 1302, 1372, 1463, 1536, 1576, 1622, 1696, 1944, 753, 755, 838.
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Fijac і Absis · Veure més »
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Nou!!: Fijac і Alvèrnia · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Fijac і Art romànic · Veure més »
Òlt
Òlt (46) (en francès Lot i en occità Òlt, i també Òut) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Nou!!: Fijac і Òlt · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Fijac і Capitell · Veure més »
Charles Boyer
Charles Boyer (Fijac, Carcí, 1897 - Phoenix, Arizona, 1978) fou un actor cinematogràfic i teatral francès nacionalitzat estatunidenc.
Nou!!: Fijac і Charles Boyer · Veure més »
Concas (Aude)
Concas d'Orbièl (en francès Conques-sur-Orbiel) un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Fijac і Concas (Aude) · Veure més »
Creuer (arquitectura)
El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.
Nou!!: Fijac і Creuer (arquitectura) · Veure més »
Deambulatori
Deambulatori d'una església. El deambulatori o girola és un espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.
Nou!!: Fijac і Deambulatori · Veure més »
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Nou!!: Fijac і Felip IV de França · Veure més »
Ferro forjat
Ferro forjat a la porta de la Torre Luengo Enreixat de ferro forjat El ferro forjat és un material derivat del ferro que posseeix la propietat de poder ser forjat al roig, i s'endureix refredant-se ràpidament.
Nou!!: Fijac і Ferro forjat · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Fijac і Francès · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Fijac і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Guerres de religió a França
Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.
Nou!!: Fijac і Guerres de religió a França · Veure més »
INSEE
INSEE són les sigles de lInstitut National de la Statistique et des Études Économiques l'organisme responsable de la producció, anàlisi i difusió d'estadístiques oficials a França: els comptes nacionals trimestrals i anuals d'avaluació de la demografia nacional, la taxa d'atur, etc.
Nou!!: Fijac і INSEE · Veure més »
Jacques-Joseph Champollion
Jacques-Joseph Champollion, anomenat Champollion-Figeac (Fijac (fr. Figeac), 5 d'octubre de 1778 - Fontainebleau, 9 de maig de 1867) fou un arqueòleg i bibliotecari francès, germà gran de l'egiptòleg Jean-François Champollion.
Nou!!: Fijac і Jacques-Joseph Champollion · Veure més »
Jean-François Champollion
Pàgina del ''Précis du système hiéroglyphique'' de Champollion Jean-François Champollion, conegut també com a Champollion el jove, (Fijac, 23 de desembre de 1790 - París, 4 de març de 1832) fou un egiptòleg francès, considerat com el pare de l'egiptologia gràcies al fet que va aconseguir desxifrar els jeroglífics.
Nou!!: Fijac і Jean-François Champollion · Veure més »
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Fijac і Lluís XI de França · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Fijac і Lluís XIII de França · Veure més »
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Nou!!: Fijac і Lluís XIV de França · Veure més »
Montalban
Montalban (en occità: Montalban; en francès: Montauban) és un municipi d'Occitània (Estat francès), capital del departament de Tarn i Garona, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Fijac і Montalban · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Fijac і Nau (arquitectura) · Veure més »
Occitània (regió administrativa)
Occitània (en francès i oficialment, Occitanie; en occità, Occitània) és una regió del sud-est de França, creada per la reforma territorial de 2014, per la fusió de les antigues regions de Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus.
Nou!!: Fijac і Occitània (regió administrativa) · Veure més »
Partit Socialista (França)
El Partit Socialista (Parti Socialiste en francès) és un partit polític francès d'esquerres, membre del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista.
Nou!!: Fijac і Partit Socialista (França) · Veure més »
Pedra de Rosetta
La '''pedra de Rosetta''' resolgué un problema lingüístic particularment difícil La pedra de Rosetta és una pedra de granodiorita (sovint identificada erròniament com a basalt) de 112 cm d'alçada, 76 cm d'amplada i uns 28 cm de gruix mentre que el seu pes és d'aproximadament 760 kg.
Nou!!: Fijac і Pedra de Rosetta · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Fijac і Pipí I el Breu · Veure més »
Ròcamador
Ròcamador (nom occità; el nom oficial francès és Rocamadour) és un municipi de França, situat al departament de l'Òlt i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Fijac і Ròcamador · Veure més »
Regió del Carcí
La regió del Carcí (en occità Carcin, en francès Quercy) és una regió històrica d'Occitània que avui forma el departament de l'Òlt, situada geogràficament al marge oriental del Massís Central.
Nou!!: Fijac і Regió del Carcí · Veure més »
Sala capitular
'''Sala capitular''' de la catedral de Canterbury La sala capitular o aula capitular és l'estança d'un monestir construïda generalment a l'ala est del claustre.
Nou!!: Fijac і Sala capitular · Veure més »
Santiago de Compostel·la
Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.
Nou!!: Fijac і Santiago de Compostel·la · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Fijac і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Nou!!: Fijac і Vikings · Veure més »
1092
Països Catalans.
Nou!!: Fijac і 1092 · Veure més »
12 de maig
El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Fijac і 12 de maig · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Fijac і 1302 · Veure més »
1372
Sense descripció.
Nou!!: Fijac і 1372 · Veure més »
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Fijac і 1463 · Veure més »
1536
Sense descripció.
Nou!!: Fijac і 1536 · Veure més »
1576
Sense descripció.
Nou!!: Fijac і 1576 · Veure més »
1622
Sense descripció.
Nou!!: Fijac і 1622 · Veure més »
1696
;Països Catalans.
Nou!!: Fijac і 1696 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Fijac і 1944 · Veure més »
753
El 753 (DCCLIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Fijac і 753 · Veure més »
755
Sense descripció.
Nou!!: Fijac і 755 · Veure més »
838
El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Fijac і 838 · Veure més »
