Accés més ràpid que el navegador!
125 les relacions: Abat, Agnus Dei, Ala (anatomia), Ametlla, Amfisbena, Arada, Arecàcies, Argelaga, Arpa, Barb, Barca, Bastó de pelegrí, Bàcul pastoral, Bisbe, Bou, Branca, Camp heràldic, Campana, Carboncle (heràldica), Castell (heràldica), Cavall, Càrrega (heràldica), Cérvols, Celífers, Clau (pany), Colúmbids, Corn anglès, Drac, Escut d'Aldover, Escut d'Argelaguer, Escut d'armes, Escut d'Estamariu, Escut d'Ivars de Noguera, Escut d'Olesa de Bonesvalls, Escut de Badia del Vallès, Escut de Barberà de la Conca, Escut de Bellvei, Escut de Benavent de Segrià, Escut de Caseres, Escut de Castellet i la Gornal, Escut de Cervelló, Escut de Colomers, Escut de Fígols, Escut de Figuerola del Camp, Escut de Fondarella, Escut de Juncosa, Escut de l'Albagés, Escut de l'Ametlla del Vallès, Escut de la Llagosta, Escut de la Palma d'Ebre, ..., Escut de la Vajol, Escut de les Valls d'Aguilar, Escut de Llagostera, Escut de Maials, Escut de Masarac, Escut de Mollet del Vallès, Escut de Mont-ras, Escut de Palau-saverdera, Escut de Pinell de Solsonès, Escut de Premià de Mar, Escut de Queralbs, Escut de Regencós, Escut de Roda de Ter, Escut de Sant Cugat Sesgarrigues, Escut de Sant Guim de la Plana, Escut de Sant Jaume de Frontanyà, Escut de Sant Martí Sarroca, Escut de Sant Mateu de Bages, Escut de Santa Margarida i els Monjos, Escut de Soriguera, Escut de Soses, Escut de Sunyer, Escut de Tírvia, Escut de Terrades, Escut de Toses, Escut de Vallfogona de Riucorb, Escut de Vilaür, Escut de Vilanova d'Escornalbou, Escut del Brull, Escut del Masnou, Església (arquitectura), Espasa, Estel, Estròbil, Figuera, Foguera, Font, Fulla, Generalitat de Catalunya, Gos, Griu, Harpia, Heràldica, Llagostes (crustacis), Lleó (heràldica), Lluna, Mas, Mà, Món (heràldica), Mitra, Moble (heràldica), Mola de molí, Molí, Moll de roca, Muralla, Oreneta, Palau (arquitectura), Palma (ornament), Peça (heràldica), Petxina de pelegrí, Pont, Raïm, Rencontre, Roc (heràldica), Rodella, Sageta, Sautor, Símbols de Cornellà del Terri, Sol, Torre, Ull, Unicorn, Vall, Vila, Xoriguer (ocell). Ampliar l'índex (75 més) »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Figura (heràldica) і Abat · Veure més »
Agnus Dei
En el cristianisme, Agnus Dei (Anyell de Déu) es refereix a Jesucrist en el seu rol d'ofrena en sacrifici pels pecats dels homes, a semblança de l'anyell que era sacrificat pels jueus durant la commemoració anual de la Pasqua.
Nou!!: Figura (heràldica) і Agnus Dei · Veure més »
Ala (anatomia)
Dibuix de les ales d'un ocell Les ales són extremitats del cos que tenen tres grups d'animals: els ocells, els insectes i els ratpenats tot i que també en tingueren els ja extints pterosaures.
Nou!!: Figura (heràldica) і Ala (anatomia) · Veure més »
Ametlla
Ametlles amb closca. L'ametlla, ametla, metla o armela és el fruit de l'ametller o ametler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «ametlla», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per exemple, l'«ametlla» del préssec.
Nou!!: Figura (heràldica) і Ametlla · Veure més »
Amfisbena
L'amfisbena com a figura heràldica L'amfisbena és un monstre de la mitologia grega nascut del cap tallat de Medusa.
Nou!!: Figura (heràldica) і Amfisbena · Veure més »
Arada
Arada tradicional tirada per iacs al Tibet. Una arada, aladre, arreu o llaura és una eina utilitzada per a llaurar la terra obrint-hi solcs.
Nou!!: Figura (heràldica) і Arada · Veure més »
Arecàcies
Les arecàcies (Arecaceae) formen una família de plantes monocotiledònies amb flor dins de l'ordre Arecales.
Nou!!: Figura (heràldica) і Arecàcies · Veure més »
Argelaga
* Argelaga borda (Genista scorpius).
Nou!!: Figura (heràldica) і Argelaga · Veure més »
Arpa
L'arpa és un instrument de corda pinçada, composta per un marc ressonant i una sèrie variable de cordes tensades entre la secció inferior i la superior.
Nou!!: Figura (heràldica) і Arpa · Veure més »
Barb
Els barbs (Barbus) són un gènere de peixos de la família dels ciprínids.
Nou!!: Figura (heràldica) і Barb · Veure més »
Barca
Un tipus de '''barca''': el llagut Doni, barca tradicional de pesca a les Maldives. Barca a la platja. Constructor de Bots a Londres. Rai a la península de la Magdalena Santander Espanya Una barca és un vehicle fet per a navegar i que habitualment és de dimensions més petites que un vaixell.
Nou!!: Figura (heràldica) і Barca · Veure més »
Bastó de pelegrí
Escut de Sant Jaume de Llierca, amb la representació d'un '''bordó''' o '''bastó de pelegrí''' El bordó o bastó de pelegrí és un tipus de bastó o pal que usen els pelegrins cristians, especialment aquells lligats al Camí de Sant Jaume.
Nou!!: Figura (heràldica) і Bastó de pelegrí · Veure més »
Bàcul pastoral
Bàcul de l'Anunciació, Museu Nacional d'Art de Catalunya Bàcul oriental del Patriarca d'Antioquia Ortodox sirià, amb serps representant la vara de Moisès Un bàcul és un bastó que porten els bisbes.
Nou!!: Figura (heràldica) і Bàcul pastoral · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Figura (heràldica) і Bisbe · Veure més »
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Nou!!: Figura (heràldica) і Bou · Veure més »
Branca
Ocell assegut a una branca La branca o el branc és la divisió (i les successives subdivisions) de la tija d'una planta, especialment del tronc d'un arbre.
Nou!!: Figura (heràldica) і Branca · Veure més »
Camp heràldic
El camper o camp és, en heràldica, la superfície interior i total d'un escut, on es posen les particions i les càrregues.
Nou!!: Figura (heràldica) і Camp heràldic · Veure més »
Campana
La campana és un instrument musical de percussió que ha tingut diverses afinacions al llarg dels segles.
Nou!!: Figura (heràldica) і Campana · Veure més »
Carboncle (heràldica)
'''Carboncle''' de l'escut de Navarra El carboncle o escarboncle és, en heràldica, una figura de vuit bastonets disposats radialment, normalment flordelisats o pomejats, i carregats al centre amb una pedra de robí, mineral anomenat també carboncle.
Nou!!: Figura (heràldica) і Carboncle (heràldica) · Veure més »
Castell (heràldica)
En detall) El castell és una figura heràldica molt utilitzada en les armories dels Països Catalans i de Castella consistent en una representació idealitzada d'un castell, generalment amb tres torres merletades, la del mig més alta, i maçonat (amb els maons vistos).
Nou!!: Figura (heràldica) і Castell (heràldica) · Veure més »
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Nou!!: Figura (heràldica) і Cavall · Veure més »
Càrrega (heràldica)
En heràldica, la càrrega es refereix a tots aquells elements que es posen dins del camper d'un escut.
Nou!!: Figura (heràldica) і Càrrega (heràldica) · Veure més »
Cérvols
Els cérvols, cervos, o ceros (Cervidae) són una família de mamífers remugants de la família Cervidae.
Nou!!: Figura (heràldica) і Cérvols · Veure més »
Celífers
Els celífers (Caelifera) són un subordre d'insectes ortòpters caracteritzats per les antenes curtes, així com per tenir el tercer parell de potes més desenvolupat per a poder saltar millor.
Nou!!: Figura (heràldica) і Celífers · Veure més »
Clau (pany)
Clau antiga anglovikinga (c. 900dC) Una clau és un estri que permet obrir un pany o també un cadenat (que s'hi avingui).
Nou!!: Figura (heràldica) і Clau (pany) · Veure més »
Colúmbids
Els colúmbids (Columbidae) són una família d'ocells de l'ordre dels columbiformes, a la qual pertanyen els coloms i les tórtores.
Nou!!: Figura (heràldica) і Colúmbids · Veure més »
Corn anglès
El corn anglès és un aeròfon, un instrument musical de la família del vent de fusta, emparentat amb l'oboè tant per la seva estructura com pel seu timbre.
Nou!!: Figura (heràldica) і Corn anglès · Veure més »
Drac
El drac o dragó (del, ‘serpent fabulosa’, i aquest del, ‘monstre fabulós') és un animal mitològic que apareix en diverses formes en bastants cultures de tot el món, amb diferents simbolismes associats.
Nou!!: Figura (heràldica) і Drac · Veure més »
Escut d'Aldover
Escut oficial d'Aldover L'escut oficial d'Aldover té el següent blasonament: Escut caironat: d'argent, un vol abaixat d'atzur.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut d'Aldover · Veure més »
Escut d'Argelaguer
L'escut oficial d'Argelaguer és un dels símbols oficials d'aquest municipi i es descriu mitjançant el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut d'Argelaguer · Veure més »
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut d'armes · Veure més »
Escut d'Estamariu
Representació de l'escut d'Estamariu segons el blasonament oficial L'escut oficial d'Estamariu té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut d'Estamariu · Veure més »
Escut d'Ivars de Noguera
L'escut oficial d'Ivars de Noguera té el següent blasonament: Escut caironat: de gules, 2 fletxes d'argent passades en sautor.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut d'Ivars de Noguera · Veure més »
Escut d'Olesa de Bonesvalls
L'escut oficial d'Olesa de Bonesvalls té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut d'Olesa de Bonesvalls · Veure més »
Escut de Badia del Vallès
Escut oficial de Badia del Vallès L'escut oficial de Badia del Vallès té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Badia del Vallès · Veure més »
Escut de Barberà de la Conca
L'escut oficial de Barberà de la Conca té el següent blasonament: Escut caironat: d'atzur, 2 barbs nedant contrapassant d'argent.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Barberà de la Conca · Veure més »
Escut de Bellvei
L'escut oficial de Bellvei té el següent blasonament: Escut caironat quarterat en sautor: 1r i 4t d'argent; 2n i 3r de gules; ressaltant sobre el tot una torre d'or tancada de gules.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Bellvei · Veure més »
Escut de Benavent de Segrià
L'escut oficial de Benavent de Segrià té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Benavent de Segrià · Veure més »
Escut de Caseres
L'escut oficial de Caseres té el següent blasonament: Escut caironat: de gules, un gos passant d'or acompanyat d'una creu de Malta al cap.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Caseres · Veure més »
Escut de Castellet i la Gornal
Escut oficial de Castellet i la Gornal L'escut oficial de Castellet i la Gornal té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Castellet i la Gornal · Veure més »
Escut de Cervelló
L'escut oficial de Cervelló té el blasonament següent.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Cervelló · Veure més »
Escut de Colomers
L'escut oficial de Colomers té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Colomers · Veure més »
Escut de Fígols
L'escut oficial de Fígols té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Fígols · Veure més »
Escut de Figuerola del Camp
L'escut oficial de Figuerola del Camp té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Figuerola del Camp · Veure més »
Escut de Fondarella
Escut oficial de Fondarella L'escut oficial de Fondarella té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Fondarella · Veure més »
Escut de Juncosa
L'escut oficial de Juncosa té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Juncosa · Veure més »
Escut de l'Albagés
Escut oficial de l'Albagés L'escut oficial de l'Albagés té el següent blasonament: Escut caironat: d'atzur, un Agnus Dei contornat ajagut i reguardant d'argent portant la bandera de gules amb la creu plena d'argent i l'asta creuada d'argent.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de l'Albagés · Veure més »
Escut de l'Ametlla del Vallès
L'escut oficial de l'Ametlla del Vallès té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de l'Ametlla del Vallès · Veure més »
Escut de la Llagosta
L'escut oficial de la Llagosta té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de la Llagosta · Veure més »
Escut de la Palma d'Ebre
Escut oficial de la Palma d'Ebre L'escut oficial de la Palma d'Ebre té el següent blasonament: Escut caironat: d'atzur, una palma d'or posada en pal.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de la Palma d'Ebre · Veure més »
Escut de la Vajol
L'escut oficial de la Vajol té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de la Vajol · Veure més »
Escut de les Valls d'Aguilar
L'escut oficial de les Valls d'Aguilar té el següent blasonament: Escut caironat: d'argent, una vall de sinople sobremuntada d'una àguila de sable.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de les Valls d'Aguilar · Veure més »
Escut de Llagostera
L'escut oficial de Llagostera té el blasonament d'un escut caironat partit, el primer d'argent, amb una llagosta de mar de gules posada en pal i el segon de gules, amb un castell obert d'argent, i per timbre una corona de baró.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Llagostera · Veure més »
Escut de Maials
L'escut oficial de Maials té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Maials · Veure més »
Escut de Masarac
L'escut oficial de Masarac té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Masarac · Veure més »
Escut de Mollet del Vallès
L'escut oficial de Mollet del Vallès té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Mollet del Vallès · Veure més »
Escut de Mont-ras
Escut oficial de Mont-ras L'escut oficial de Mont-ras té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Mont-ras · Veure més »
Escut de Palau-saverdera
L'escut oficial de Palau-saverdera té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Palau-saverdera · Veure més »
Escut de Pinell de Solsonès
L'escut oficial de Pinell de Solsonès té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Pinell de Solsonès · Veure més »
Escut de Premià de Mar
L'escut oficial de Premià de Mar té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Premià de Mar · Veure més »
Escut de Queralbs
Escut oficial de Queralbs L'escut oficial de Queralbs té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Queralbs · Veure més »
Escut de Regencós
L'escut oficial de Regencós té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Regencós · Veure més »
Escut de Roda de Ter
L'escut oficial de Roda de Ter té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Roda de Ter · Veure més »
Escut de Sant Cugat Sesgarrigues
Escut oficial de Sant Cugat Sesgarrigues L'escut oficial de Sant Cugat Sesgarrigues té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Sant Cugat Sesgarrigues · Veure més »
Escut de Sant Guim de la Plana
L'escut oficial de Sant Guim de la Plana té el següent blasonament: Va ser aprovat el 16 de juny de 1983 i publicat al DOGC el 27 de juliol del mateix any amb el número 348.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Sant Guim de la Plana · Veure més »
Escut de Sant Jaume de Frontanyà
L'escut oficial de Sant Jaume de Frontanyà té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Sant Jaume de Frontanyà · Veure més »
Escut de Sant Martí Sarroca
L'escut oficial de Sant Martí Sarroca té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Sant Martí Sarroca · Veure més »
Escut de Sant Mateu de Bages
L'escut oficial de Sant Mateu de Bages té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Sant Mateu de Bages · Veure més »
Escut de Santa Margarida i els Monjos
L'escut oficial de Santa Margarida i els Monjos té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Santa Margarida i els Monjos · Veure més »
Escut de Soriguera
Escut oficial de Soriguera L'escut oficial de Soriguera va ser aprovat el 15 de juliol de 1992 i publicat en el DOGC el 29 del mateix mes.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Soriguera · Veure més »
Escut de Soses
L'escut oficial de Soses té el següent blasonament: Escut caironat: de sinople, un sol d'or.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Soses · Veure més »
Escut de Sunyer
L'escut oficial de Sunyer aprovat el 14 d'abril del 2005 i publicat al DOGC el 5 de maig del mateix any.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Sunyer · Veure més »
Escut de Tírvia
Escut oficial de Tírvia L'escut oficial de Tírvia, aprovat el 26 de maig de 1988, té el següent blasonament: La lluna creixent voltada d'estels és el senyal tradicional de l'escut de la vila, i és d'origen desconegut.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Tírvia · Veure més »
Escut de Terrades
L'escut oficial de Terrades té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Terrades · Veure més »
Escut de Toses
Escut oficial de Toses L'escut oficial de Toses té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Toses · Veure més »
Escut de Vallfogona de Riucorb
L'escut oficial de Vallfogona de Riucorb té el següent blasonament: Escut caironat: d'or, una vall de sinople sobremuntada d'una foguera de gules.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Vallfogona de Riucorb · Veure més »
Escut de Vilaür
L'escut oficial de Vilaür té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Vilaür · Veure més »
Escut de Vilanova d'Escornalbou
L'escut oficial de Vilanova d'Escornalbou té el següent blasonament: Escut caironat: d'argent, un rencontre de bou de sable.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut de Vilanova d'Escornalbou · Veure més »
Escut del Brull
Escut oficial del Brull L'escut oficial del Brull té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut del Brull · Veure més »
Escut del Masnou
L'escut oficial del Masnou té el següent blasonament.
Nou!!: Figura (heràldica) і Escut del Masnou · Veure més »
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Nou!!: Figura (heràldica) і Església (arquitectura) · Veure més »
Espasa
Espases L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb una canal o canaleta (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny, braç o mantí de la creu, i d'un protector que protegeix la mà.
Nou!!: Figura (heràldica) і Espasa · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Figura (heràldica) і Estel · Veure més »
Estròbil
Pinya de pinassa (''Pinus nigra'') Pinya de ''Pinus coulteri'' En botànica i en les coníferes, un estròbil (con o pinya) és una estructura basada en un eix terminal, al voltant del qual es despleguen fulles reproductives amb una disposició generalment helicoidal.
Nou!!: Figura (heràldica) і Estròbil · Veure més »
Figuera
La figuera (ant. figuer) (Ficus carica) és l'arbre que fa les figues.
Nou!!: Figura (heràldica) і Figuera · Veure més »
Foguera
jueva de Lag Ba'omer Una foguera, fogueró, foc o pira és un foc mantingut voluntàriament per escalfar-se, cuinar, dur a terme execucions o celebrar ritus i determinades festes.
Nou!!: Figura (heràldica) і Foguera · Veure més »
Font
Font ''Font el Chorrico'', situada al terme de Tous (País Valencià) Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques.
Nou!!: Figura (heràldica) і Font · Veure més »
Fulla
Fulla amb nervadura pinnada i marge sinuat Una fulla és un òrgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits.
Nou!!: Figura (heràldica) і Fulla · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Figura (heràldica) і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Gos
El gos, ca o quisso (Canis lupus familiaris) és un mamífer carnívor de la família dels cànids.
Nou!!: Figura (heràldica) і Gos · Veure més »
Griu
El griu o grifó és una criatura mitològica ferotge i perillosa que té el cap i les potes de davant d'ocell rapaç gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut.
Nou!!: Figura (heràldica) і Griu · Veure més »
Harpia
Representació medieval d'una harpia En la mitologia grega, les harpies (en Ἁρπυῖα, Harpyia) eren una mena de monstres o de genis alats.
Nou!!: Figura (heràldica) і Harpia · Veure més »
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Nou!!: Figura (heràldica) і Heràldica · Veure més »
Llagostes (crustacis)
Les llagostes són crustacis decàpodes de l'infraordre dels aquelats, molts apreciats en gastronomia.
Nou!!: Figura (heràldica) і Llagostes (crustacis) · Veure més »
Lleó (heràldica)
'''Lleó''' d'or coronat Escut d'Anglaterra, amb tres '''lleopards'''El lleó és la representació heràldica de l'animal homònim, símbol de la força, el valor, la noblesa, cosa que l'acostava a l'ideal medieval.
Nou!!: Figura (heràldica) і Lleó (heràldica) · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Figura (heràldica) і Lluna · Veure més »
Mas
El mas és un format d'explotació agrícola que va desenvolupar-se a l'edat mitjana propi del Principat i la Franja, el País Valencià i bona part d'Occitània.
Nou!!: Figura (heràldica) і Mas · Veure més »
Mà
Els ossos de la mà ''Tupaia javanica'' a la mà d'un ''Homo sapiens'' Dissecció profunda palmar de mà i canell La mà és una part del membre superior o la pota anterior d'un ésser humà o d'un altre primat, i està situada on acaba aquest apèndix.
Nou!!: Figura (heràldica) і Mà · Veure més »
Món (heràldica)
El món d'atzur cintrat i creuat d'or a l'escut de Polinyà Un món, en heràldica, és una representació del globus imperial que duien a la mà els emperadors i que més tard van dur els reis, o que també estava situat sobre la corona dels sobirans, en forma de bola cintrada amb un cercle horitzontal i mig cercle superior vertical, i amb una creu al capdamunt, que pot adoptar diferents formes (grega, llatina, patent, potençada, etc.). Segons els diversos tractats heràldics, tan aviat és considerat un moble com una figura.
Nou!!: Figura (heràldica) і Món (heràldica) · Veure més »
Mitra
Una '''mitra''' com a timbre heràldic La '''mitra''' com a figura heràldica La mitra és una peça amb què els cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap en les funcions del seu ministeri.
Nou!!: Figura (heràldica) і Mitra · Veure més »
Moble (heràldica)
Un moble, en la ciència heràldica, és cadascun dels petits objectes accessoris, normalment geomètrics, que apareixen dins l'escut d'armes.
Nou!!: Figura (heràldica) і Moble (heràldica) · Veure més »
Mola de molí
Mola de molí Una mola de molí com a element heràldic. Escut de Molins de Rei. Una mola de molí, roda de molí, mola de moldre o simplement mola és una pedra rodona amb un forat al mig que forma part del mecanisme de moldre d'un molí.
Nou!!: Figura (heràldica) і Mola de molí · Veure més »
Molí
Safareig i molí aiguader de vent del tipus «de ramell». Molí d'en Tenre, Muro, Mallorca. Darreria del s. XIX. Substituí una sínia. Un molí és una màquina emprada en la molta de grans, o d'altres materials sòlids, amb moles.
Nou!!: Figura (heràldica) і Molí · Veure més »
Moll de roca
El moll de roca, moll borratxo, moll cranquer, moll roquer, moll d'arbó, moll ver, moll vermell, o roger de roca, roger de sorra, roger vermell (Mullus surmuletus) és un peix de la família dels múl·lids que acostuma a viure en petits grups però també en solitari.
Nou!!: Figura (heràldica) і Moll de roca · Veure més »
Muralla
Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.
Nou!!: Figura (heràldica) і Muralla · Veure més »
Oreneta
L'oreneta comuna Rev.
Nou!!: Figura (heràldica) і Oreneta · Veure més »
Palau (arquitectura)
El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.
Nou!!: Figura (heràldica) і Palau (arquitectura) · Veure més »
Palma (ornament)
Palmons a la celebració del Diumenge de Rams a Saragossa cimera de l'escut de Tortosa La palma tradicional és la fulla de la palmera engroguida i després treballada amb tècniques de cistelleria.
Nou!!: Figura (heràldica) і Palma (ornament) · Veure més »
Peça (heràldica)
En heràldica, una peça és una càrrega que, col·locada damunt el camper de l'escut, el limita mitjançant línies geomètriques de partició.
Nou!!: Figura (heràldica) і Peça (heràldica) · Veure més »
Petxina de pelegrí
La petxina de pelegrí, pagellida, conquilla de sant Jaume, pelegrina, patellida-pallerida Emp.
Nou!!: Figura (heràldica) і Petxina de pelegrí · Veure més »
Pont
Golden Gate'' a San Francisco Un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc.
Nou!!: Figura (heràldica) і Pont · Veure més »
Raïm
Diferents tipus de raïm El raïm és el fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera), és una infructescència formada per una agrupació de baies, els grans de raïm.
Nou!!: Figura (heràldica) і Raïm · Veure més »
Rencontre
argent, un rencontre de bou de sable'' Un rencontre és una figura heràldica consistent en el cap d'un animal posat de cara i sense que mostri el coll, ja que per norma en heràldica un cap d'animal sempre mira cap a la destra (és a dir, l'esquerra del qui mira l'escut) i ensenya el coll.
Nou!!: Figura (heràldica) і Rencontre · Veure més »
Roc (heràldica)
El roc, en heràldica, és una representació estilitzada de la torre dels escacs, anomenada antigament roc.
Nou!!: Figura (heràldica) і Roc (heràldica) · Veure més »
Rodella
Rodella La rodella és un escut lenticular d'uns 50-60 cm de diàmetre, que va fixat al braç mitjançant corretges i una nansa.
Nou!!: Figura (heràldica) і Rodella · Veure més »
Sageta
Sageta. Puntes de sageta neolítiques Una sageta o fletxa és un projectil usat per l'arc i la ballesta.
Nou!!: Figura (heràldica) і Sageta · Veure més »
Sautor
Creu de sant Andreu. Creu de Borgonya. El sautor, en heràldica, és la peça honorable resultant de la unió d'una banda i una barra; és a dir, té forma d'aspa i s'anomena també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, ja que és el símbol del martiri d'aquests sants.
Nou!!: Figura (heràldica) і Sautor · Veure més »
Símbols de Cornellà del Terri
L'escut oficial de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany) té el següent blasonament: Va ser aprovat el 19 de maig del 1994 i publicat al DOGC el 6 de juny del mateix any amb el número 1905.
Nou!!: Figura (heràldica) і Símbols de Cornellà del Terri · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Figura (heràldica) і Sol · Veure més »
Torre
La Torre Eiffel, a París Una torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, és una mena d'estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària.
Nou!!: Figura (heràldica) і Torre · Veure més »
Ull
Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.
Nou!!: Figura (heràldica) і Ull · Veure més »
Unicorn
L'unicorn, també anomenat alicorn, és un ésser mitològic amb el cos de cavall i una llarga banya recta al mig del front.
Nou!!: Figura (heràldica) і Unicorn · Veure més »
Vall
Vall del riu Kali Gandaki, al Nepal l'Argentina Vall en forma d'U al Parc Nacional Glacier, Montana, Estats Units l'oest de Noruega té parets gairebé verticals. d'Islàndia, una vall força plana l'estat de Rio de Janeiro, Brasil Vall de Baemsagol de Jirisan, Corea Una vall és una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.
Nou!!: Figura (heràldica) і Vall · Veure més »
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Nou!!: Figura (heràldica) і Vila · Veure més »
Xoriguer (ocell)
Els xoriguers són una sèrie d'ocells del grup dels falcons (gènere Falco).
Nou!!: Figura (heràldica) і Xoriguer (ocell) · Veure més »
