Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Agrupació dels Amics de Durruti, Anarquisme, Antoni Sesé i Artaso, Artemi Aiguader i Miró, Barcelona, Buenaventura Durruti, Confederació Nacional del Treball, Conseller Primer, Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials, Dionís Eroles i Batlle, Esquerra Republicana de Catalunya, Estació de França, Estat Català, Eusebi Rodríguez Salas, Exèrcit Popular de la República, Federació Anarquista Ibèrica, Francisco Largo Caballero, Generalitat de Catalunya, George Orwell, Govern de Catalunya, Guàrdia Civil, Guàrdia d'Assalt, Guerra Civil espanyola, Homenatge a Catalunya, Josep Asens Giol, Josep Tarradellas i Joan, Joventuts Llibertàries de Catalunya, Juan Negrín López, Lluís Companys i Jover, Manuel Azaña Díaz, Partit Comunista d'Espanya, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Patrulles de control, Plaça de Catalunya (Barcelona), President de la Generalitat de Catalunya, Sants, Segona República Espanyola, Telefónica, Tortosa, Unió General de Treballadors, València, 1936, 1937.
Agrupació dels Amics de Durruti
La Agrupació dels Amics de Durruti va ser un grup anarquista espanyol, creat el 15 de març de 1937 per Jaume Balius i Mir, Félix Martínez i Pablo Ruiz, com a reacció al decret de militarització de les milícies dictat pel govern de la República, i que editarà (a partir de maig de 1937 i fins a febrer de 1938) el periòdic El Amigo del Pueblo, il·legalitzat després de la publicació dels seus primers números i inspirat en L'Ami du peuple de Marat.
Nou!!: Fets de Maig і Agrupació dels Amics de Durruti · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Fets de Maig і Anarquisme · Veure més »
Antoni Sesé i Artaso
Antoni Sesé i Artaso (Broto, Osca, 1895 - Barcelona, 5 de maig de 1937) fou un dirigent comunista català.
Nou!!: Fets de Maig і Antoni Sesé i Artaso · Veure més »
Artemi Aiguader i Miró
Artemi Aiguader i Miró (la grafia familiar era Aguadé) (Reus, 1889 - Mèxic, 1946) fou un polític català, germà de Jaume Aiguader i Miró.
Nou!!: Fets de Maig і Artemi Aiguader i Miró · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Fets de Maig і Barcelona · Veure més »
Buenaventura Durruti
nom abreujat de José Buenaventura Durruti Dumange fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.
Nou!!: Fets de Maig і Buenaventura Durruti · Veure més »
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Nou!!: Fets de Maig і Confederació Nacional del Treball · Veure més »
Conseller Primer
El conseller primer del Govern és un membre del Govern de Catalunya amb competències pròpies, nomenat i separat del càrrec pel President de la Generalitat de Catalunya, donant-ne compte al Parlament.
Nou!!: Fets de Maig і Conseller Primer · Veure més »
Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials
Cartell de la col·lectivització en el sector textil. Tiquet d'entrada al cinema controlat per la CNT-FAI. El Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials del 24 d'octubre de 1936 va ser una mesura legislativa del govern de la Generalitat de Catalunya arran de l'inici de la guerra civil espanyola que va fixar les bases d'una socialització de l'economia per la qual els treballadors participaven directament de la gestió de les seves empreses i indirectament, de l'organisme regulador de l'activitat econòmica a través de l'elecció de delegats en el Consell d'Economia de Catalunya.
Nou!!: Fets de Maig і Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials · Veure més »
Dionís Eroles i Batlle
Dionís Eroles i Batlle (Barcelona, 2 de novembre de 1900 - 1940 o 1941) fou un dirigent anarquista català.
Nou!!: Fets de Maig і Dionís Eroles i Batlle · Veure més »
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Nou!!: Fets de Maig і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »
Estació de França
L'estació de França és una estació d'Adif situada a la ciutat de Barcelona, capçalera de la línia 200 (Madrid-Barcelona) i la 270 (Barcelona-Portbou).
Nou!!: Fets de Maig і Estació de França · Veure més »
Estat Català
Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.
Nou!!: Fets de Maig і Estat Català · Veure més »
Eusebi Rodríguez Salas
Eusebi Rodríguez Salas (Tarragona, 1885 - 1952) fou un polític català, conegut per ser el comissari general de les forces de policia de Catalunya conseller d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya pel PSUC, que va tenir un paper central en l'inici dels fets de maig.
Nou!!: Fets de Maig і Eusebi Rodríguez Salas · Veure més »
Exèrcit Popular de la República
L'Exèrcit Popular de la República (EPR) fou la força armada creada pel govern de la Segona República Espanyola el mes d'octubre del 1936 a partir de la reorganització d'elements de l'exèrcit espanyol que es mantingueren lleials després del cop d'estat del 17 i 18 de juliol del 1936 i de les milícies populars, creades durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola, que s'enfrontaren a l'Exèrcit Nacional constituït pels generals revoltats.
Nou!!: Fets de Maig і Exèrcit Popular de la República · Veure més »
Federació Anarquista Ibèrica
La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), formant un àmbit d'actuació ibèric i part de la Internacional de Federacions Anarquistes.
Nou!!: Fets de Maig і Federació Anarquista Ibèrica · Veure més »
Francisco Largo Caballero
Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.
Nou!!: Fets de Maig і Francisco Largo Caballero · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Fets de Maig і Generalitat de Catalunya · Veure més »
George Orwell
Eric Arthur Blair, més conegut pel pseudònim literari George Orwell (Motihari, Raj Britànic, 25 de juny de 1903 - Londres, 21 de gener de 1950), fou un escriptor i periodista anglès.
Nou!!: Fets de Maig і George Orwell · Veure més »
Govern de Catalunya
Logotip oficial de la Generalitat de catalunya El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Nou!!: Fets de Maig і Govern de Catalunya · Veure més »
Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.
Nou!!: Fets de Maig і Guàrdia Civil · Veure més »
Guàrdia d'Assalt
El Cos de Seguretat i Assalt, anomenat popularment Guàrdia d'Assalt, va ser un cos policial espanyol creat durant la Segona República Espanyola, predecessor de les actuals unitats antiavalots.
Nou!!: Fets de Maig і Guàrdia d'Assalt · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Fets de Maig і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Homenatge a Catalunya
Homenatge a Catalunya (en anglès: Homage to Catalonia) és el relat personal de George Orwell sobre la Guerra Civil espanyola, escrit en primera persona.
Nou!!: Fets de Maig і Homenatge a Catalunya · Veure més »
Josep Asens Giol
Josep Asens Giol (Barcelona, 15 de juliol de 1900 - Annecy, França, 1985) sindicalista.
Nou!!: Fets de Maig і Josep Asens Giol · Veure més »
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.
Nou!!: Fets de Maig і Josep Tarradellas i Joan · Veure més »
Joventuts Llibertàries de Catalunya
Joventuts Llibertàries de Catalunya (JLC) fou una organització juvenil anarquista creada a Barcelona el 1934, a causa del fet que el 1932 els grups de joventuts llibertàries del Principat criticaren la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries perquè dificultava l'ingrés dels joves dins la FAI.
Nou!!: Fets de Maig і Joventuts Llibertàries de Catalunya · Veure més »
Juan Negrín López
Juan Negrín López (Las Palmas de Gran Canaria, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956) fou un metge fisiòleg i polític canari i president del govern espanyol de la Segona República (1937–1945), ja a l'exili.
Nou!!: Fets de Maig і Juan Negrín López · Veure més »
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Nou!!: Fets de Maig і Lluís Companys i Jover · Veure més »
Manuel Azaña Díaz
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).
Nou!!: Fets de Maig і Manuel Azaña Díaz · Veure més »
Partit Comunista d'Espanya
El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.
Nou!!: Fets de Maig і Partit Comunista d'Espanya · Veure més »
Partit Obrer d'Unificació Marxista
El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.
Nou!!: Fets de Maig і Partit Obrer d'Unificació Marxista · Veure més »
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Nou!!: Fets de Maig і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »
Patrulles de control
Les Patrulles de Control foren uns escamots més o menys espontanis formats per militants d'organitzacions obreres i/o d'esquerres just després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 per perseguir tota persona que consideressin sospitosa de colpista o simplement de no revolucionària.
Nou!!: Fets de Maig і Patrulles de control · Veure més »
Plaça de Catalunya (Barcelona)
La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona.
Nou!!: Fets de Maig і Plaça de Catalunya (Barcelona) · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Fets de Maig і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Sants
Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.
Nou!!: Fets de Maig і Sants · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Fets de Maig і Segona República Espanyola · Veure més »
Telefónica
Telefónica, S.A., abans coneguda com a Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE), és un grup empresarial multinacional de telecomunicacions, inicialment de telefonia.
Nou!!: Fets de Maig і Telefónica · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Fets de Maig і Tortosa · Veure més »
Unió General de Treballadors
La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.
Nou!!: Fets de Maig і Unió General de Treballadors · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Fets de Maig і València · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Fets de Maig і 1936 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Fets de Maig і 1937 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Fets de maig, Fets de maig de 1937, Fets de maig del 1937, Jornades de Maig de 1937, Jornades de Maig del 1937, Jornades de maig de 1937, Successos de Maig.
