Accés més ràpid que el navegador!
110 les relacions: Acció Catalana Republicana, Ajuntament de Barcelona, Alejandro Lerroux García, Alfons XIII d'Espanya, Aliança Obrera, Antoni Xirau i Palau, Arts liberals, Astúries, Barcelona, Bloc Obrer i Camperol, Carles Pi i Sunyer, Cases dels Canonges, Castell de Montjuïc, Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Confederació Nacional del Treball, Dictadura de Primo de Rivera, Domènec Batet i Mestres, El Diluvio, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, Eleccions generals espanyoles de 1933, Eleccions generals espanyoles de 1936, Eleccions municipals espanyoles de 1931, Enric Pérez i Farràs, Escamots d'Estat Català, Esquerra Republicana de Catalunya, Estanislau Ruiz i Ponsetí, Estat Català, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Foment del Treball Nacional, Francesc Macià i Llussà, Francisco Jiménez Arenas, Frederic Escofet i Alsina, Generalitat de Catalunya, Govern de Catalunya, Govern de Catalunya 1934-1939, Guàrdia Civil, Guàrdia d'Assalt, Guerra Civil espanyola, Història dels Mossos d'Esquadra, Independència, Jaume Compte i Canelles, Joan Casanelles i Ibars, Joan Casanovas i Maristany, Joan Lluhí i Vallescà, Joan Pich i Pon, José María Gil-Robles y Quiñones, Josep Dencàs i Puigdollers, Josep Maria Xammar i Sala, Josep Tarradellas i Joan, ..., Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català, L'Opinió, La Falç, La Humanitat, La Publicitat, La Rambla, La Rambla (publicació), Llei de Contractes de Conreu, Lliga Catalana (partit), Lliga Regionalista, Lluís Companys i Jover, Lluís Duran i Ventosa, Madrid, Manuel Bardina i Prat, Manuel González Alba, Manuel Portela Valladares, Masoveria, Miquel Badia i Capell, Moral (ciència militar), Mossos d'Esquadra, Niceto Alcalá-Zamora, Nosaltres Sols!, Palau de la Generalitat de Catalunya, Palau de la Virreina, Palau del Parlament de Catalunya, Parlament de Catalunya, Partit Català Proletari, Partit Comunista de Catalunya, Partit Nacionalista Català, Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, Partit Republicà Català, Partit Republicà Radical, Partit Socialista Obrer Espanyol, Plaça de Catalunya (Barcelona), Plaça de Sant Jaume (Barcelona), Port de Barcelona, Port de Tarragona, Proclamació de la República Catalana, Proclamació de la Segona República Espanyola, República Catalana, Revolució d'Astúries de 1934, Ricardo Samper e Ibáñez, Sala Mozart (Barcelona), Segona República Espanyola, Sergent, Solidaridad Obrera (diari), Teatre Novedades (Barcelona), Tribunal de Cassació de Catalunya, Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, Unió Socialista de Catalunya, Unión Patriótica, Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39), Via Laietana, 12 d'abril, 1931, 1934, 1935, 23 de febrer, 5 d'octubre, 6 d'octubre. Ampliar l'índex (60 més) »
Acció Catalana Republicana
Acció Catalana Republicana (ACR) fou un partit polític català d'ideologia catalanista, republicana i liberal que visqué durant els anys trenta.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Acció Catalana Republicana · Veure més »
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Ajuntament de Barcelona · Veure més »
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Alejandro Lerroux García · Veure més »
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »
Aliança Obrera
Motivades per la victòria indesitjada de les dretes reaccionàries a les eleccions espanyoles del 1933, les organitzacions obreristes catalanes van fundar l'Aliança Obrera com un acord d'acció revolucionària.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Aliança Obrera · Veure més »
Antoni Xirau i Palau
Antoni Xirau i Palau (Figueres, Alt Empordà, 22 de febrer 1898 - Bagneux, Illa de França, 6 de setembre 1976) fou un polític i advocat català.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Antoni Xirau i Palau · Veure més »
Arts liberals
XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Arts liberals · Veure més »
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Astúries · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Barcelona · Veure més »
Bloc Obrer i Camperol
El Bloc Obrer i Camperol (BOC) fou una organització política catalana d'ideologia comunista, fundada el 1930 a Barcelona com a resultat de la fusió del Partit Comunista Català (PCC) i la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB).
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Bloc Obrer i Camperol · Veure més »
Carles Pi i Sunyer
Carles Pi i Sunyer (Barcelona, 29 de febrer de 1888 - Caracas, Veneçuela, 15 de març de 1971) fou un enginyer industrial, economista, polític i escriptor català.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Carles Pi i Sunyer · Veure més »
Cases dels Canonges
Les Cases dels Canonges són un conjunt d'edificis de Barcelona, adjacents a la Catedral i al Palau de la Generalitat, als quals s'accedeix pels carrers del Bisbe (núm. 4-8), de la Pietat (núm. 2-6) i del Paradís (núm. 7).
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Cases dels Canonges · Veure més »
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Castell de Montjuïc · Veure més »
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria
El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) és una associació política i social, que fou fundada el 1903 a Barcelona per un grup de dependents de comerç i d'oficines (anomenats despectivament saltataulells) de tendència política catalanista.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria · Veure més »
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes · Veure més »
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Confederació Nacional del Treball · Veure més »
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »
Domènec Batet i Mestres
Domènec Batet i Mestres (Tarragona, 30 d'agost de 1872 - Burgos, 1937) fou un militar català, Capità general de Catalunya entre els anys 1931-1935, que fou afusellat per intentar aturar el cop d'Estat previ a la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Domènec Batet i Mestres · Veure més »
El Diluvio
El Diluvio fou una publicació diària feta en castellà que es va editar a Barcelona.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і El Diluvio · Veure més »
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Eleccions generals espanyoles de 1933 · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Eleccions generals espanyoles de 1936 · Veure més »
Eleccions municipals espanyoles de 1931
Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Eleccions municipals espanyoles de 1931 · Veure més »
Enric Pérez i Farràs
Enric Pérez i Farràs (Lleida, 1884 - Cuautla, Mèxic 1949) fou un militar català.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Enric Pérez i Farràs · Veure més »
Escamots d'Estat Català
L'''estelada blava'', bandera utilitzada per Estat Català i que és la primera bandera de l'independentisme català modern. Els Escamots d'Estat Català eren una organització paramilitar creada per l'organització Estat Català poc després que aquest fos fundat com a organització política i de combat el 1922.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Escamots d'Estat Català · Veure més »
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »
Estanislau Ruiz i Ponsetí
Estanislau Ruiz i Ponsetí (Maó, 23 de juny del 1889 - Mèxic 1967) fou un economista i polític menorquí establit a Catalunya.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Estanislau Ruiz i Ponsetí · Veure més »
Estat Català
Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Estat Català · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »
Foment del Treball Nacional
Foment del Treball Nacional és la principal organització patronal catalana.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Foment del Treball Nacional · Veure més »
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Francesc Macià i Llussà · Veure més »
Francisco Jiménez Arenas
Francisco Jiménez Arenas, també Francisco Giménez Arenas (Órgiva, província de Granada, 1872 o 1873 - Barcelona, 2 de setembre de 1936), fou un militar espanyol que va ocupar la presidència accidental de la Generalitat de Catalunya després dels fets del 6 d'octubre de 1934.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Francisco Jiménez Arenas · Veure més »
Frederic Escofet i Alsina
Frederic Escofet i Alsina (Barcelona, 15 de juliol del 1898 - 27 de març del 1987) fou un militar català al servei de la Generalitat de Catalunya abans i durant la Guerra civil espanyola.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Frederic Escofet i Alsina · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Govern de Catalunya
Logotip oficial de la Generalitat de catalunya El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Govern de Catalunya · Veure més »
Govern de Catalunya 1934-1939
El govern de Catalunya en el període 1934-1939 comença amb l'elecció de Lluís Companys com a president en una votació extraordinària del Parlament l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenció de la Lliga Regionalista.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Govern de Catalunya 1934-1939 · Veure més »
Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Guàrdia Civil · Veure més »
Guàrdia d'Assalt
El Cos de Seguretat i Assalt, anomenat popularment Guàrdia d'Assalt, va ser un cos policial espanyol creat durant la Segona República Espanyola, predecessor de les actuals unitats antiavalots.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Guàrdia d'Assalt · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Història dels Mossos d'Esquadra
La llarga història del cos de Mossos d'Esquadra, que es remunta a la seva fundació a principis del, ha passat per moltes vicissituds.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Història dels Mossos d'Esquadra · Veure més »
Independència
Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Independència · Veure més »
Jaume Compte i Canelles
Jaume Compte i Canellas (Castelló d'Empúries, Alt Empordà 1897 – Barcelona, 7 d'octubre de 1934) fou un polític i lluitador nacionalista català.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Jaume Compte i Canelles · Veure més »
Joan Casanelles i Ibars
Joan Casanelles i Ibars (Barcelona, 25 de juny de 1904 - 14 de juliol de 1986) fou un polític i advocat català.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Joan Casanelles i Ibars · Veure més »
Joan Casanovas i Maristany
Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 11 d'agost de 1890 - Valrans, Llenguadoc, 7 de juliol de 1942) fou un advocat i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Joan Casanovas i Maristany · Veure més »
Joan Lluhí i Vallescà
Joan Lluhí i Vallescà (Barcelona, 12 d'octubre de 1897 - Mèxic, 21 d'agost de 1944) fou un advocat i polític català que va ser conseller de la Generalitat de Catalunya i ministre del govern espanyol.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Joan Lluhí i Vallescà · Veure més »
Joan Pich i Pon
Joan Pich i Pon (Barcelona, 1 de març de 1878 - París, 21 de maig de 1937) fou un polític i empresari català que, entre altres càrrecs, fou alcalde de Barcelona (entre gener i octubre de 1935) i governador general de Catalunya (d'abril a octubre del mateix any).
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Joan Pich i Pon · Veure més »
José María Gil-Robles y Quiñones
José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і José María Gil-Robles y Quiñones · Veure més »
Josep Dencàs i Puigdollers
va ser un polític independentista català promotor dels Escamots d'Estat Català, Conseller de Sanitat i de Governació de la Generalitat de Catalunya entre 1932 i 1934.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Josep Dencàs i Puigdollers · Veure més »
Josep Maria Xammar i Sala
Josep Maria Xammar i Sala (Juneda, 1901 - Ciutat de Mèxic, 1967) fou un polític independentista català, germà de Gabriel Xammar.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Josep Maria Xammar i Sala · Veure més »
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Josep Tarradellas i Joan · Veure més »
Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català
Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (o Joventuts d'Esquerra Republicana d'Estat Català) més conegudes per les seves sigles JEREC, van ser una organització política nacionalista catalana que va tenir un paper molt destacat a Catalunya després de la proclamació de la II República Espanyola i fins a 1936, quan la seva importància decau ràpidament.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català · Veure més »
L'Opinió
L'Opinió fou un setmanari d'orientació política esquerrana fundat a Barcelona el 18 de febrer de 1928, amb el suport econòmic de Joan Casanellas i Ibars.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і L'Opinió · Veure més »
La Falç
La Falç fou una publicació mensual de la Catalunya del Nord escrita indistintament en català i en francès, fundada el setembre del 1970.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і La Falç · Veure més »
La Humanitat
La Humanitat va ser un diari, dirigit inicialment per Lluís Companys, que sorgí a Barcelona el 9 de novembre de 1931 en oposició al grup de L'Opinió.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і La Humanitat · Veure més »
La Publicitat
La Publicitat va ser un diari originàriament en castellà, però posteriorment en català, editat entre 1878 i 1922 sota el nom La Publicidad i entre 1922 i 1939 sota el nom La Publicitat.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і La Publicitat · Veure més »
La Rambla
La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і La Rambla · Veure més »
La Rambla (publicació)
El setmanari (i, més tard, diari) La Rambla (subtitulat Esport i Ciutadania) va ser fundat el 10 de febrer de 1930Vinyes, 2010 per Josep Sunyol i Garriga.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і La Rambla (publicació) · Veure més »
Llei de Contractes de Conreu
La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'11 d'abril de 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Llei de Contractes de Conreu · Veure més »
Lliga Catalana (partit)
La Lliga Catalana fou un partit polític català, hereu i successor de la Lliga Regionalista, creat el febrer de 1933.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Lliga Catalana (partit) · Veure més »
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Lliga Regionalista · Veure més »
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Lluís Companys i Jover · Veure més »
Lluís Duran i Ventosa
Lluís Duran i Ventosa (Barcelona, 24 de desembre de 1870- 18 de desembre de 1954) fou un polític, advocat i periodista català, fill del prestigiós advocat i polític Manuel Duran i Bas i germà de Raimon Duran i Ventosa.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Lluís Duran i Ventosa · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Madrid · Veure més »
Manuel Bardina i Prat
Manuel Bardina i Prat (Barcelona, 27 de maig del 1915 – ?>1980) va ser compositor de sardanes i un dels fundadors de la revista Serra d'Or.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Manuel Bardina i Prat · Veure més »
Manuel González Alba
Manuel González Alba (Valls, 27 d'agost de 1894 - Barcelona, 7 d'octubre de 1934) fou un polític, editor i pedagog català.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Manuel González Alba · Veure més »
Manuel Portela Valladares
Manuel Portela Valladares (Pontevedra, 31 de gener de 1867 - Bandòu, 29 d'abril de 1952) va ser un polític espanyol d'ideologia liberal centrista Va ser ministre durant el regnat d'Alfons XIII i va arribar a ser president del govern durant la Segona República Espanyola.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Manuel Portela Valladares · Veure més »
Masoveria
El contracte de masoveria (tambè aparceria) és aquell pel qual el propietari d'una finca rústica encarrega a una persona física (masover, tambè parcer) l'explotació agrícola de la finca a canvi d'un percentatge en els resultats i que porta annex un dret d'habitació a favor del masover sobre un immoble situat a la finca, també anomenada «masoveria».
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Masoveria · Veure més »
Miquel Badia i Capell
Josep Badia al Cementiri de Montjuïc Miquel Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 10 de març de 1906 – Barcelona, 28 d'abril de 1936)Mestre, 1998: p. 85, entrada: "Badia i Capell, Miquel" fou un polític català que milità a Estat Català.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Miquel Badia i Capell · Veure més »
Moral (ciència militar)
Un soldat alemany desmoralitzat es rendeix a l'Exèrcit Roig durant la Batalla de Moscou. La moral és l'estat mental d'un soldat que l'encoratja o l'hi impedeix dur a terme els seus objectius durant un conflicte armat.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Moral (ciència militar) · Veure més »
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Mossos d'Esquadra · Veure més »
Niceto Alcalá-Zamora
fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Niceto Alcalá-Zamora · Veure més »
Nosaltres Sols!
L'agrupació nacionalista Nosaltres Sols! fou una organització políticoarmada catalana del.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Nosaltres Sols! · Veure més »
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Palau de la Virreina
El Palau de la Virreina és un edifici de la Rambla de Barcelona, considerat un dels millors exponents de l'arquitectura civil catalana de la segona meitat del i declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Palau de la Virreina · Veure més »
Palau del Parlament de Catalunya
El Palau del Parlament de Catalunya, antic arsenal de la Ciutadella, és un edifici situat al Parc de la Ciutadella de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Palau del Parlament de Catalunya · Veure més »
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Parlament de Catalunya · Veure més »
Partit Català Proletari
El Partit Català Proletari (PCP) va sorgir a començaments de 1934 de l'antic Estat Català-Partit Proletari (EC-PP).
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Partit Català Proletari · Veure més »
Partit Comunista de Catalunya
El Partit Comunista de Catalunya fou fundat el 1932 i tenia com a referent el PCE.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Partit Comunista de Catalunya · Veure més »
Partit Nacionalista Català
El Partit Nacionalista Català fou un partit polític creat el març de 1932, amb l'objectiu de cercar una via d'intervenció política i electoral dins el separatisme –l'independentisme d'aquell moment–, contrari fins aleshores a tota participació en el joc polític convencional.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Partit Nacionalista Català · Veure més »
Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra
El Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra (PNRE) fou un partit polític fundat l'octubre de 1933 com a escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya, a la qual es va reintegrar el febrer de 1936.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra · Veure més »
Partit Republicà Català
El Partit Republicà Català (RC) és un partit polític independentista català, fundat el 2006 per un grup d'independentistes decebuts del tarannà dels partits existents.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Partit Republicà Català · Veure més »
Partit Republicà Radical
El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Partit Republicà Radical · Veure més »
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »
Plaça de Catalunya (Barcelona)
La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Plaça de Catalunya (Barcelona) · Veure més »
Plaça de Sant Jaume (Barcelona)
La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) · Veure més »
Port de Barcelona
El port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al llarg de la Ciutat Vella i el peu de la muntanya de Montjuïc, en el tram de costa entre la Barceloneta i el Far del Llobregat.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Port de Barcelona · Veure més »
Port de Tarragona
145x145px 361x361px Moll de Costa del Port de Tarragona El Port de Tarragona és un dels ports marítims més importants de la costa mediterrània.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Port de Tarragona · Veure més »
Proclamació de la República Catalana
La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Proclamació de la República Catalana · Veure més »
Proclamació de la Segona República Espanyola
Bandera republicana hissada en el 77 aniversari de la proclamació de la República a Eibar. La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Proclamació de la Segona República Espanyola · Veure més »
República Catalana
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і República Catalana · Veure més »
Revolució d'Astúries de 1934
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Revolució d'Astúries de 1934 · Veure més »
Ricardo Samper e Ibáñez
Ricardo Samper e Ibáñez (València, País Valencià, 25 d'agost de 1881 - Ginebra, Suïssa, 27 d'octubre de 1938) fou un advocat i polític espanyol, formà part del govern d'Espanya com a ministre i fou breument President del govern espanyol (1934) durant la Segona República.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Ricardo Samper e Ibáñez · Veure més »
Sala Mozart (Barcelona)
La Sala Mozart fou una sala de concerts i cinema de Barcelona, situada al carrer de Bertrellans, 2, i de la Canuda, núm.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Sala Mozart (Barcelona) · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Segona República Espanyola · Veure més »
Sergent
El Sergent Tommy Prince i el Soldat Morris Prince de l'exèrcit canadenc Sergent és un grau militar de la categoria dels sotsoficials.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Sergent · Veure més »
Solidaridad Obrera (diari)
Solidaridad Obrera, popularment anomenada «la Soli», fou un diari en castellà fundat a Barcelona el 19 d'octubre de 1907, inicialment com a òrgan de premsa del grup Solidaridad Obrera i després de la CNT, i fou l'òrgan sindical més important a Catalunya fins al 1939.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Solidaridad Obrera (diari) · Veure més »
Teatre Novedades (Barcelona)
El Teatre Novedades va ser un teatre i cinema situat al carrer de Casp de Barcelona.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Teatre Novedades (Barcelona) · Veure més »
Tribunal de Cassació de Catalunya
El Tribunal de Cassació de Catalunya fou un organisme judicial de la Generalitat de Catalunya establert per l'Estatut de Núria de 1932, segons preveia en el seu article 12.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Tribunal de Cassació de Catalunya · Veure més »
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya o Unió de Rabassaires fou un sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l'any 1922.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya · Veure més »
Unió Socialista de Catalunya
La Unió Socialista de Catalunya (USC) va ser un partit polític català d'esquerres fundat el 8 de juliol de 1923 a partir d'una escissió de la Federació Catalana del PSOE, dirigida per Rafael Campalans i Puig, Joan Comorera, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Unió Socialista de Catalunya · Veure més »
Unión Patriótica
Unión Patriótica fou un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic, a imitació del Partit Popular, fundat a Itàlia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo, base de la Democràcia Cristiana Italiana, i per aquell temps coaligat en el govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Unión Patriótica · Veure més »
Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39)
Universitat Autònoma de Barcelona fou el nom que prengué la Universitat de Barcelona durant la Segona República Espanyola, a partir del 1933 i fins al 1939, que fou dissolta per decret arran de l’ocupació de Barcelona per les tropes del general Franco.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39) · Veure més »
Via Laietana
La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і Via Laietana · Veure més »
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і 12 d'abril · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і 1931 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і 1934 · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і 1935 · Veure més »
23 de febrer
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і 23 de febrer · Veure més »
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і 5 d'octubre · Veure més »
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
Nou!!: Fets del sis d'octubre і 6 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
6 d’octubre de 1934, Fets d'Octubre, Fets d'octubre, Fets d'octubre de 1934, Fets del 6 d'Octubre, Fets del 6 d’octubre, Fets del Sis d'Octubre, Fets del sis d’octubre, Revolució de 1934, Sis d'octubre del 1934.
