Accés més ràpid que el navegador!
146 les relacions: Alberto Boscolo, Alfons el Magnànim, Andalusia, Antequera, Antoni de Bofarull i Brocà, Balaguer, Barcelona, Batalla de Morvedre, Benet XIII, Casal de Barcelona, Castella, Castella la Nova, Catedral de Toledo, Caterina de Lancaster, Còlic renal, Centelles (llinatge), Cisma d'Occident, Compromís de Casp, Concòrdia d'Alcanyís, Concili de Constança, Conferència de Perpinyà (1415), Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1413), Crevillent, Dinastia Trastàmara, Diputació del General de Catalunya, Ducat d'Atenes, Ducat de Montblanc, Ducat de Neopàtria, Eduard I de Portugal, Egipte, Elionor d'Alburquerque, Elionor d'Aragó i d'Alburquerque, Elionor d'Aragó i de Sicília, Elionor de Sicília, Elx, Emirat de Granada, Enfrontament del vectigal, Enric I d'Empúries, Enric II de Castella, Enric III de Castella, Extremadura, Fes, Frederic de Luna, Gènova, Igualada, Imperi Otomà, Infant d'Espanya, ..., Infants d'Aragó, Institut d'Estudis Catalans, Interregne, Jaume II d'Urgell, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan Fiveller, Joan I de Castella, Joan II de Castella, Joana Manuel, La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant, Llista d'arquebisbes de Toledo, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Rosselló, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Navarra, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Lluís Borrassà, Lorenzo Valla, Madrid, Manuel Aguirre y Monsalbe, Maria d'Aragó i d'Alburquerque, Maria Teresa Ferrer i Mallol, Martí l'Humà, Medina del Campo, Museu del Prado, Noto, Orde d'Alcántara, Orde de Calatrava, Orde de Sant Jaume, Ordinals dels reis d'Aragó, Pactisme, Papa, Pere d'Aragó i d'Alburquerque, Pere el Cerimoniós, Pere Oller, Príncep de Girona, Ramon Tusquets i Maignon, Regne d'Aragó, Regne de Múrcia, Regne de València, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Revolta del comte d'Urgell, Sanç d'Aragó i d'Alburquerque, Sancho de Rojas, Sant Vicent Ferrer, Saragossa, Sardenya, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Senyor de Balaguer, Sicília, Terrassa, Urueña, Valladolid, Vilagrassa, Xàtiva, 1380, 1395, 1396, 1398, 1400, 1401, 1402, 1403, 1406, 1407, 1410, 1412, 1413, 1414, 1415, 1416, 1417, 1420, 1438, 1445, 1446, 1458, 1479, 16 de setembre, 1851, 1854, 1862, 1885, 2 d'abril, 27 de novembre, 28 de juny, 31 d'octubre, 5 de setembre. Ampliar l'índex (96 més) »
Alberto Boscolo
Alberto Boscolo (Càller, 22 d'agost de 1920 – Roma, 20 d'agost de 1987) fou un historiador medievalista italià, especialista en l'estudi de la Sardenya medieval.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Alberto Boscolo · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Alfons el Magnànim · Veure més »
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Andalusia · Veure més »
Antequera
Antequera és un municipi d'Andalusia situat a la província de Màlaga (Espanya), concretament a la comarca del mateix nom, a 45 km de Màlaga i a 160 de Sevilla.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Antequera · Veure més »
Antoni de Bofarull i Brocà
Antoni (o a la partida de naixement Carles Antoni) de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Antoni de Bofarull i Brocà · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Balaguer · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Barcelona · Veure més »
Batalla de Morvedre
La Batalla de Morvedre de 1412 fou un enfrontament armat entre els partidaris de Ferran d'Antequera i Jaume II d'Urgell ocorregut al Regne de València durant el període d'interregne que va començar amb la mort de Martí I l'Humà i va culminar en el Compromís de Casp.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Batalla de Morvedre · Veure més »
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Benet XIII · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Casal de Barcelona · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Castella · Veure més »
Castella la Nova
Mapa de Castella la Nova Castella la Nova va ser una regió històrica castellana que comprenia aproximadament les actuals províncies de Ciudad Real, Conca, Guadalajara, Madrid i Toledo.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Castella la Nova · Veure més »
Catedral de Toledo
Retaule de la Capilla Mayor La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Catedral de Toledo · Veure més »
Caterina de Lancaster
Caterina de Lancaster (Hetford, Regne d'Anglaterra, 1373 - Valladolid 1418), princesa anglesa, infanta de Castella, reina consort de Castella (1393-1406) i regent de Castella (1406-1416).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Caterina de Lancaster · Veure més »
Còlic renal
Un còlic renal o nefrític és un tipus de dolor comunament causat per les pedres del ronyó.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Còlic renal · Veure més »
Centelles (llinatge)
Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de l'Imperi Carolingi.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Centelles (llinatge) · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Cisma d'Occident · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Compromís de Casp · Veure més »
Concòrdia d'Alcanyís
La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Concòrdia d'Alcanyís · Veure més »
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Concili de Constança · Veure més »
Conferència de Perpinyà (1415)
La Conferència de Perpinyà va esdevenir durant els mesos de setembre i octubre de l'any 1415, i hi participaren l'emperador Segimon, una delegació del Concili de Constança, Ferran I de la Corona d'Aragó, Vicent Ferrer i diversos ambaixadors.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Conferència de Perpinyà (1415) · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Corts Catalanes · Veure més »
Corts de Barcelona (1413)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Corts de Barcelona (1413) · Veure més »
Crevillent
Crevillent és una població del País Valencià a la comarca del Baix Vinalopó.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Crevillent · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Ducat d'Atenes · Veure més »
Ducat de Montblanc
Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Ducat de Montblanc · Veure més »
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Ducat de Neopàtria · Veure més »
Eduard I de Portugal
Eduard I de Portugal (Duarte I de Portugal o Dom Duarte en portuguès; Viseu, 9 d'octubre de 1438 - Tomar, 9 de setembre de 1438), dit l'Eloqüent, va ser rei de Portugal de 1433 a 1438, segon representant de la casa d'Avís.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Eduard I de Portugal · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Egipte · Veure més »
Elionor d'Alburquerque
Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Elionor d'Alburquerque · Veure més »
Elionor d'Aragó i d'Alburquerque
Elionor d'Aragó (?, 1400 - Toledo 1445), princesa d'Aragó, reina consort de Portugal (1433-1338) i regent de Portugal (1438-1439).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Elionor d'Aragó i d'Alburquerque · Veure més »
Elionor d'Aragó i de Sicília
Elionor d'Aragó i de Sicília (el Puig de Santa Maria, l'Horta Nord, 20 de gener de 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Elionor d'Aragó i de Sicília · Veure més »
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Elionor de Sicília · Veure més »
Elx
Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Elx · Veure més »
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Emirat de Granada · Veure més »
Enfrontament del vectigal
Joan Fiveller exigeix a Ferran d'Antequera que pagui el vectigal de la carn (Ramon Tusquets i Maignon, 1885) Joan Fiveller a la porta de la Casa de la Ciutat (Barcelona) Lenfrontament del vectigal fou la reclamació efectuada el 1416 pel llavors conseller segon de Barcelona Joan Fiveller al rei Ferran I per tal que pagués el vectigal, l'impost sobre la carn que els compradors de la Casa del monarca adquirien a la ciutat, i del qual el rei pretenia quedar-ne exempt.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Enfrontament del vectigal · Veure més »
Enric I d'Empúries
Enric d'Aragó (Medina del Campo, ca. 1400 - Calataiud, 1445) va ser un infant d'Aragó, germà dels monarques Alfons el Magnànim i Joan el Sense Fe.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Enric I d'Empúries · Veure més »
Enric II de Castella
Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Enric II de Castella · Veure més »
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Enric III de Castella · Veure més »
Extremadura
Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Extremadura · Veure més »
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Fes · Veure més »
Frederic de Luna
Frederic de Luna, conegut també com a Frederic d'Aragó i de Sicília (Sicília, 1402? - Urueña, Castella, 1438), fou duc d'Arjona, comte de Luna i senyor de Sogorb, del llinatge dels Luna.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Frederic de Luna · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Gènova · Veure més »
Igualada
Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Igualada · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Imperi Otomà · Veure més »
Infant d'Espanya
Corona d'infant.Infant d'Espanya és un títol que s'atorga al Regne d'Espanya als fills no primogènits del rei, amb el tractament d'Altesa Reial.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Infant d'Espanya · Veure més »
Infants d'Aragó
Infant d'Aragó fou el títol emprat a Castella per als fills mascles de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque durant el regnat d'Alfons el Magnànim.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Infants d'Aragó · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Interregne
Interregne és una interrupció en la normal successió dels monarques, com els reis, papes o emperadors.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Interregne · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Joan el Caçador · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan Fiveller
Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Joan Fiveller · Veure més »
Joan I de Castella
Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Joan I de Castella · Veure més »
Joan II de Castella
Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Joan II de Castella · Veure més »
Joana Manuel
Joana Manuel (ca. 1333/1339–Salamanca, 27 de maig de 1381) va ser reina consort de Castella.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Joana Manuel · Veure més »
La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant
La Orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant és una novel·la històrica i romàntica d'Antoni de Bofarull publicada a Barcelona el 1862.
Nou!!: Ferran d'Antequera і La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Toledo
L'Arquebisbe de Toledo és un membre pertanyent a l'ordre episcopal catòlica que està al capdavant de l'arxidiòcesi de Toledo.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista d'arquebisbes de Toledo · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de reis de Castella · Veure més »
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de reis de Mallorca · Veure més »
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de reis de Navarra · Veure més »
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de reis de Sardenya · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de reis de València · Veure més »
Lluís Borrassà
Taula representant el davallament de la creu, que fa de predel·la al ''Retaule del Sant Esperit'' de Pere Serra, a la Seu de Manresa Detall del retaule de Sant Pere a Terrassa Lluís Borrassà (Girona, ?- Barcelona, 1424/1426) fou un pintor català, introductor i representant destacat de l'estil gòtic internacional.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Lluís Borrassà · Veure més »
Lorenzo Valla
Lorenzo Valla (Roma, 1405 o 1407 – Roma, 1 d'agost de 1457), filòsof i humanista italià.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Lorenzo Valla · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Madrid · Veure més »
Manuel Aguirre y Monsalbe
Jaume I el Conqueridor (oli de Manuel Aguirre y Monsalbe) Manuel Aguirre y Monsalbe (Màlaga, 1822 - Borja, 1856) fou un pintor romàntic andalús instal·lat a l'Aragó, on produí la major part de la seva obra.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Manuel Aguirre y Monsalbe · Veure més »
Maria d'Aragó i d'Alburquerque
Armes de Maria d'Aragó i d'Alburquerque Maria d'Aragó (1403 - 18 de febrer de 1445), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1420-1445).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Maria d'Aragó i d'Alburquerque · Veure més »
Maria Teresa Ferrer i Mallol
Maria Teresa Ferrer i Mallol (Barcelona, 25 d'agost de 1940 - 4 de març de 2017) fou una historiadora medievalista catalana.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Maria Teresa Ferrer i Mallol · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Martí l'Humà · Veure més »
Medina del Campo
Medina del Campo, població castellana d'origen preromà, a la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Medina del Campo · Veure més »
Museu del Prado
El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Museu del Prado · Veure més »
Noto
Noto / Nuotu és un municipi italià de l'illa de Sicília a la província de Siracusa.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Noto · Veure més »
Orde d'Alcántara
Lorde d'Alcántara és un orde militar creat el 1154 al regne de Lleó, d'àmbit quasi exclusivament extremeny.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Orde d'Alcántara · Veure més »
Orde de Calatrava
L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Orde de Calatrava · Veure més »
Orde de Sant Jaume
L′Orde de Sant Jaume o Orde de Sant Jaume de l'Espasa (també conegut impròpiament, per influència castellana, com a Orde de Santiago) és un orde religiós i militar castellanolleonès instituït per Alfons VIII de Castella i aprovat pel papa Alexandre III mitjançant una butlla atorgada el 5 de juliol de 1175.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Orde de Sant Jaume · Veure més »
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Pactisme · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Papa · Veure més »
Pere d'Aragó i d'Alburquerque
Pere d'Aragó i d'Alburquerque (1405 - Nàpols, 17 d'octubre de 1438) fou Infant d'Aragó i virrei de Sicília, duc de Noto, senyor de Terrassa, Vilagrassa, Elx i Crevillent.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Pere d'Aragó i d'Alburquerque · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere Oller
Fragment de la tomba de Ferran d'Antequera Pere Oller (documentat entre 1395 i 1442) està catalogat com un dels millors escultors gòtics catalans.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Pere Oller · Veure més »
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Príncep de Girona · Veure més »
Ramon Tusquets i Maignon
Ramon Tusquets i Maignon (Barcelona, 8 de setembre de 1838 - Roma, 11 de març de 1904), va ser un pintor català del primer impressionisme.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Ramon Tusquets i Maignon · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Regne de Múrcia · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Regne de València · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »
Sanç d'Aragó i d'Alburquerque
Sanç d'Aragó i d'Alburquerque conegut com a Sanç de Trastàmara (Medina del Campo, 1400 - 1415), fou el tercer fill de Ferran d'Antequera i d'Elionor d'Alburquerque, esdevingut infant d'Aragó en resultar elegit el seu pare rei d'Aragó al Compromís de Casp (1412).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque · Veure més »
Sancho de Rojas
Sancho de Rojas (c. 1381 - Alcalá de Henares, 24 d'octubre de 1422), i militar, va ser fill de Juan Martínez de Rojas, senyor de Montsó, de Cavia i de Cuzcurrita, i de la seva esposa Maria Fernández de Rojas.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Sancho de Rojas · Veure més »
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Sant Vicent Ferrer · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Saragossa · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Sardenya · Veure més »
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Senyor de Balaguer
El títol de senyor de Balaguer és un títol vinculat tradicionalment als hereus de la Corona d'Aragó i actualment als de la monarquia espanyola.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Senyor de Balaguer · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Sicília · Veure més »
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Terrassa · Veure més »
Urueña
Urueña és un municipi de la província de Valladolid a la comunitat autònoma espanyola de Castella i Lleó.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Urueña · Veure més »
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Valladolid · Veure més »
Vilagrassa
Vilagrassa és una vila i municipi de la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Vilagrassa · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Xàtiva · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1380 · Veure més »
1395
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1395 · Veure més »
1396
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1396 · Veure més »
1398
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1398 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1400 · Veure més »
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1401 · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1402 · Veure més »
1403
; Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1403 · Veure més »
1406
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1406 · Veure més »
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1407 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1410 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1412 · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1413 · Veure més »
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1414 · Veure més »
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1415 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1416 · Veure més »
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1417 · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1420 · Veure més »
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1438 · Veure més »
1445
Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1445 · Veure més »
1446
;Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1446 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1458 · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1479 · Veure més »
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 16 de setembre · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1851 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1854 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1862 · Veure més »
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1885 · Veure més »
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 2 d'abril · Veure més »
27 de novembre
El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 27 de novembre · Veure més »
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 28 de juny · Veure més »
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 31 d'octubre · Veure més »
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 5 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ferran I d'Antequera, Ferran I d'Aragó, Ferran I d’Antequera, Ferran I d’Aragó, Ferran de Trastàmara, Ferran d’Antequera, Ferran el d'Antequera.
