Accés més ràpid que el navegador!
143 les relacions: Alberto Boscolo, Alfons el Magnànim, Andalusia, Antequera, Antoni de Bofarull i de Brocà, Balaguer, Barcelona, Batalla de Morvedre, Benet XIII, Castella, Castella la Nova, Catedral de Toledo, Caterina de Lancaster, Còlic renal, Còrsega, Cisma d'Occident, Compromís de Casp, Concòrdia d'Alcanyís, Concili de Constança, Conferència de Perpinyà (1415), Corona d'Aragó, Corona de Castella, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1413), Crevillent, Dinastia Trastàmara, Diputació del General de Catalunya, Ducat d'Atenes, Ducat de Montblanc, Ducat de Neopàtria, Eduard I de Portugal, Egipte, Elionor d'Alburquerque, Elionor d'Aragó i d'Alburquerque, Elionor d'Aragó i de Sicília, Elionor de Sicília, Elx, Emirat de Granada, Enfrontament del vectigal, Enric I d'Empúries, Enric II de Castella, Enric III de Castella, Extremadura, Fes, Frederic de Luna, Gènova, Igualada, Infant d'Espanya, Infants d'Aragó, Interregne, ..., Jaume II d'Urgell, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan Fiveller, Joan I de Castella, Joan II de Castella, Joana Manuel, La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant, Llista d'arquebisbes de Toledo, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Rosselló, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Navarra, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Lluís Borrassà, Lorenzo Valla, Madrid, Manuel Aguirre y Monsalbe, Maria d'Aragó i d'Alburquerque, Martí l'Humà, Medina del Campo, Museu del Prado, Noto, Orde d'Alcántara, Orde de Calatrava, Orde de Sant Jaume, Pactisme, Papa, Pere d'Aragó i d'Alburquerque, Pere el Cerimoniós, Pere Oller, Príncep de Girona, Ramon Tusquets i Maignon, Regne d'Aragó, Regne de Múrcia, Regne de València, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Revolta del comte d'Urgell, Sanç d'Aragó i d'Alburquerque, Sancho de Rojas, Sant Vicent Ferrer, Saragossa, Sardenya, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Segle XIII, Segle XIX, Segle XVI, Senyor de Balaguer, Sicília, Terrassa, Urueña, Valladolid, Vilagrassa, Xàtiva, 1380, 1395, 1396, 1398, 1400, 1401, 1402, 1403, 1406, 1407, 1410, 1412, 1413, 1414, 1415, 1416, 1417, 1420, 1438, 1445, 1446, 1458, 1479, 16 de setembre, 1851, 1854, 1862, 1885, 2 d'abril, 27 de novembre, 28 de juny, 31 d'octubre, 5 de setembre. Ampliar l'índex (93 més) »
Alberto Boscolo
Alberto Boscolo (Càller, 22 d'agost de 1920 – Roma, 20 d'agost de 1987) fou un historiador medievalista italià, especialista en l'estudi de la Sardenya medieval.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Alberto Boscolo · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Alfons el Magnànim · Veure més »
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Andalusia · Veure més »
Antequera
Antequera és un municipi d'Andalusia situat a la província de Màlaga (Espanya), concretament a la comarca del mateix nom, a 45 km de Màlaga i a 160 de Sevilla.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Antequera · Veure més »
Antoni de Bofarull i de Brocà
Antoni de Bofarull i de Brocà (Reus, 4 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Antoni de Bofarull i de Brocà · Veure més »
Balaguer
Balaguer és la capital de la comarca de la Noguera i cap del partit judicial de Balaguer, a la província de Lleida, Catalunya.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Balaguer · Veure més »
Barcelona
Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Barcelona · Veure més »
Batalla de Morvedre
La Batalla de Morvedre de 1412 fou un enfrontament armat entre els partidaris de Ferran d'Antequera i Jaume II d'Urgell ocorregut al Regne de València durant el període d'interregne que va començar amb la mort de Martí I l'Humà i va culminar en el Compromís de Casp.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Batalla de Morvedre · Veure més »
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Benet XIII · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Castella · Veure més »
Castella la Nova
Mapa de Castella la Nova Castella la Nova va ser regió històrica castellana, que comprenia aproximadament les actuals províncies de Ciudad Real, Conca, Guadalajara, Madrid i Toledo.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Castella la Nova · Veure més »
Catedral de Toledo
Retaule de la Capilla Mayor La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Catedral de Toledo · Veure més »
Caterina de Lancaster
El Caterina de Lancaster Caterina de Lancaster (Hetford, Regne d'Anglaterra, 1373 - Valladolid 1418), princesa anglesa, infanta de Castella, reina consort de Castella (1393-1406) i regent de Castella (1406-1416).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Caterina de Lancaster · Veure més »
Còlic renal
Un còlic renal o nefrític és un tipus de dolor comunament causat per les pedres del ronyó.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Còlic renal · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Còrsega · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal, és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Cisma d'Occident · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria a l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Compromís de Casp · Veure més »
Concòrdia d'Alcanyís
La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Concòrdia d'Alcanyís · Veure més »
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Concili de Constança · Veure més »
Conferència de Perpinyà (1415)
La Conferència de Perpinyà va esdevenir durant els mesos de setembre i octubre de l'any 1415, i hi participaren l'emperador Segimon, una delegació del Concili de Constança, Ferran I de la Corona d'Aragó, Vicent Ferrer i diversos ambaixadors.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Conferència de Perpinyà (1415) · Veure més »
Corona d'Aragó
Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella
La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Corona de Castella · Veure més »
Corts Catalanes
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Corts Catalanes · Veure més »
Corts de Barcelona (1413)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Corts de Barcelona (1413) · Veure més »
Crevillent
Crevillent és una població del País Valencià a la comarca del Baix Vinalopó.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Crevillent · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dóna el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Bizantí durant la quarta croada.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Ducat d'Atenes · Veure més »
Ducat de Montblanc
Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Ducat de Montblanc · Veure més »
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Ducat de Neopàtria · Veure més »
Eduard I de Portugal
Eduard I de Portugal o Duarte I de Portugal l'Eloqüent (Viseu 1391 - Tomar 1438), rei de Portugal (1433-1438).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Eduard I de Portugal · Veure més »
Egipte
Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Egipte · Veure més »
Elionor d'Alburquerque
Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Elionor d'Alburquerque · Veure més »
Elionor d'Aragó i d'Alburquerque
Elionor d'Aragó (?, 1400 - Toledo 1445), princesa d'Aragó, reina consort de Portugal (1433-1338) i regent de Portugal (1438-1439).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Elionor d'Aragó i d'Alburquerque · Veure més »
Elionor d'Aragó i de Sicília
Pere III el Cerimoniós i germana de Joan el Caçador i Martí l'Humà. Elionor d'Aragó i de Sicília (Santa Maria del Puig, 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Elionor d'Aragó i de Sicília · Veure més »
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Elionor de Sicília · Veure més »
Elx
Elx (IPA) (oficialment Elche/Elx) és una ciutat valenciana, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Elx · Veure més »
Emirat de Granada
Lemirat, taifa, Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Emirat de Granada · Veure més »
Enfrontament del vectigal
Joan Fiveller exigeix a Ferran d'Antequera que pagui el vectigal de la carn (Ramon Tusquets i Maignon, 1885) Joan Fiveller a la porta de la Casa de la Ciutat (Barcelona) Lenfrontament del vectigal fou la reclamació efectuada el 1416 pel llavors conseller segon de Barcelona Joan Fiveller al rei Ferran I per tal que pagués el vectigal.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Enfrontament del vectigal · Veure més »
Enric I d'Empúries
Enric d'Aragó i d'Alburquerque (Medina del Campo, ca. 1400 - Calataiud, 1445) va ser un infant d'Aragó, germà dels monarques Alfons el Magnànim i Joan el Sense Fe.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Enric I d'Empúries · Veure més »
Enric II de Castella
Miniatura d'Enric II datada el 1594 Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Enric II de Castella · Veure més »
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Enric III de Castella · Veure més »
Extremadura
Extremadura (Estremaúra en extremenc, Estremadura en fala i portuguès) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Extremadura · Veure més »
Fes
Fes -en àrab, فاس Fās; en francès, Fès, berber ⴼⴰⵙ- és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Fes · Veure més »
Frederic de Luna
Frederic de Luna, conegut també com a Frederic d'Aragó i de Sicília, (Sicília, 1402? - Urueña, Castella, 1438), Duc d'Arjona, comte de Luna i senyor de Sogorb, del llinatge dels Luna.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Frederic de Luna · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Gènova · Veure més »
Igualada
Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Igualada · Veure més »
Infant d'Espanya
Corona d'infant. Infant d'Espanya és un títol que s'atorga al Regne d'Espanya als fills del rei dintre del que es diu família reial.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Infant d'Espanya · Veure més »
Infants d'Aragó
Infant d'Aragó fou el títol emprat a Castella per als fills mascles de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque durant el regnat d'Alfons el Magnànim.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Infants d'Aragó · Veure més »
Interregne
Interregne és una interrupció en la normal successió dels monarques, com els reis, papes o emperadors.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Interregne · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó i Montferrat o Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433), fou comte d'Urgell (1408-1413), vescomte d'Àger, baró d'Antillón, d'Alcolea de Cinca i de Fraga.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, dit també «el Descurats» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan; en llatí: Johannes.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Joan el Caçador · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan II, dit el Sense Fe o el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan Fiveller
Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, segle XIV - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Joan Fiveller · Veure més »
Joan I de Castella
Joan I de Castella (Épila o Tamarit de Llitera, Saragossa, 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Joan I de Castella · Veure més »
Joan II de Castella
Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Joan II de Castella · Veure més »
Joana Manuel
Capitell amb l’escut de Joana Manuel al monestir de Nuestra Señora de la Soterraña a Santa María la Real de Nieva. Joana Manuel de Castella (1339 - 27 de març de 1381) va ser reina consort de Castella pel seu matrimoni amb Enric de Trastàmara, més tard Enric II de Castella.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Joana Manuel · Veure més »
La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant
La Orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant es una novel·la històrica i romàntica d’Antoni de Bofarull publicada a Barcelona el 1862.
Nou!!: Ferran d'Antequera і La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Toledo
L'Arquebisbe de Toledo és un membre pertanyent a l'ordre episcopal catòlica que està al capdavant de l'arxidiòcesi de Toledo.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista d'arquebisbes de Toledo · Veure més »
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del regne d'Espanya.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Castella
Escut de Castella des de 1390 fins al segle XV. Llista cronològica dels sobirans castellans, des de la seva formació vers l'any 930 com a comtat de Castella, fins a la seva posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de reis de Castella · Veure més »
Llista de reis de Mallorca
Escut d'armes dels reis de Mallorca derivat dels comtes de Barcelona.Escut d'armes dels reis privatius de Mallorca.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de reis de Mallorca · Veure més »
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de reis de Navarra · Veure més »
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de reis de Sardenya · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Llista de reis de València
senyal reial, també emprat com a emblema reial a ValènciaAntic escut de València, usat juntament amb l'escut apuntat dels quatre pals fins al 1377, quan s'establí l'escut caironat i coronat. Llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1239 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Llista de reis de València · Veure més »
Lluís Borrassà
Taula representant el davallament de la creu, que fa de predel·la al ''Retaule del Sant Esperit'' de Pere Serra, a la Seu de Manresa Detall del retaule de Sant Pere a Terrassa Lluís Borrassà (Girona, ?- Barcelona, 1424/1426) fou un pintor català, introductor i representant destacat de l'estil gòtic internacional.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Lluís Borrassà · Veure més »
Lorenzo Valla
Lorenzo Valla (Roma, 1405 o 1407 – Roma, 1 d'agost de 1457), humanista italià.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Lorenzo Valla · Veure més »
Madrid
Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Madrid · Veure més »
Manuel Aguirre y Monsalbe
Jaume I el Conqueridor (oli de Manuel Aguirre y Monsalbe) Manuel Aguirre y Monsalbe (Màlaga, 1822 - Borja, 1856) fou un pintor romàntic andalús instal·lat a l'Aragó, on produí la major part de la seva obra.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Manuel Aguirre y Monsalbe · Veure més »
Maria d'Aragó i d'Alburquerque
Armes de Maria d'Aragó i d'Alburquerque Maria d'Aragó (1403 - 18 de febrer de 1445), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1420-1445).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Maria d'Aragó i d'Alburquerque · Veure més »
Martí l'Humà
Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Martí l'Humà · Veure més »
Medina del Campo
Medina del Campo, població castellana d'origen preromà, a la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Medina del Campo · Veure més »
Museu del Prado
Goya. El Museu del Prado és un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Museu del Prado · Veure més »
Noto
Noto / Nuotu és un municipi italià de l'illa de Sicília a la província de Siracusa.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Noto · Veure més »
Orde d'Alcántara
Lorde d'Alcántara és un orde militar creat el 1154 al regne de Lleó, d'àmbit quasi exclusivament extremeny.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Orde d'Alcántara · Veure més »
Orde de Calatrava
L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el segle XII, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Orde de Calatrava · Veure més »
Orde de Sant Jaume
L'Orde de Sant Jaume o Orde de Sant Jaume de l'Espasa (també conegut impròpiament, per influència castellana, com a Orde de Santiago) és un orde religiós i militar castellanolleonès instituït per Alfons VIII de Castella i aprovat pel papa Alexandre III mitjançant una butlla atorgada el 5 de juliol de 1175. Es convertí en l'orde militar més important i prestigiós de la Corona de Castella i de tot Espanya. Avui és un orde de cavalleria.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Orde de Sant Jaume · Veure més »
Pactisme
època moderna. El pactisme és la fórmula de repartiment de la sobirania entre el rei d'Aragó i els Braços que va caracteritzar la política constitucionalista de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Pactisme · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Papa · Veure més »
Pere d'Aragó i d'Alburquerque
Pere d'Aragó i d'Alburquerque (1405 - Nàpols, 17 d'octubre de 1438) fou Infant d'Aragó i virrei de Sicília, duc de Noto, senyor de Terrassa, Vilagrassa, Elx i Crevillent.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Pere d'Aragó i d'Alburquerque · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere Oller
Fragment de la tomba de Ferran d'Antequera Pere Oller (documentat entre 1395 i 1442) està catalogat com un dels millors escultors gòtics catalans.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Pere Oller · Veure més »
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Príncep de Girona · Veure més »
Ramon Tusquets i Maignon
Ramon Tusquets i Maignon (Barcelona, 1838 - Roma, 1904), va ser un pintor català del primer impressionisme.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Ramon Tusquets i Maignon · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Múrcia
L'emirat de Múrsiya o regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana i posteriorment bizantina de la Cartaginense.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Regne de Múrcia · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Regne de València · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Revolta del comte d'Urgell
La revolta del comte d'Urgell és l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera, el juny del 1413, fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà, però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »
Sanç d'Aragó i d'Alburquerque
Sanç d'Aragó i d'Alburquerque conegut com a Sanç de Trastàmara (Medina del Campo, 1400 - 1415), fou el tercer fill de Ferran d'Antequera i d'Elionor d'Alburquerque, esdevingut infant d'Aragó en resultar elegit el seu pare rei d'Aragó al Compromís de Casp (1412).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque · Veure més »
Sancho de Rojas
Sancho de Rojas (c. 1381 - Alcalá de Henares, 24 d'octubre de 1422), i militar, va ser fill de Juan Martínez de Rojas, senyor de Montsó, de Cavia i de Cuzcurrita, i de la seva esposa Maria Fernández de Rojas.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Sancho de Rojas · Veure més »
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Sant Vicent Ferrer · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Saragossa · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Sardenya · Veure més »
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1433- 1437), rei d'Hongria (1387- 1437), dels Romans i de Germània (1411-1433), d'Itàlia (1431- 1437) i de Bohèmia (1419- 1437) i elector de Brandenburg (1378-1488).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Segle XIII
El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Segle XIII · Veure més »
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Nou!!: Ferran d'Antequera і Segle XIX · Veure més »
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Segle XVI · Veure més »
Senyor de Balaguer
El títol de senyor de Balaguer és un títol vinculat tradicionalment als hereus de la Corona d'Aragó i actualment als de la monarquia espanyola.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Senyor de Balaguer · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Sicília · Veure més »
Terrassa
Terrassa és una ciutat del Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Terrassa · Veure més »
Urueña
Urueña és un municipi de la província de Valladolid a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Urueña · Veure més »
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Valladolid · Veure més »
Vilagrassa
Vilagrassa és una vila i municipi de la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Vilagrassa · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià que té uns 30.000 habitants.
Nou!!: Ferran d'Antequera і Xàtiva · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1380 · Veure més »
1395
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1395 · Veure més »
1396
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1396 · Veure més »
1398
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1398 · Veure més »
1400
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1400 · Veure més »
1401
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1401 · Veure més »
1402
L'any 1402 (MCDII) fou un any comú del segle XV que pertany a l'Edat Mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1402 · Veure més »
1403
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1403 · Veure més »
1406
;Països catalans;Món.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1406 · Veure més »
1407
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1407 · Veure més »
1410
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1410 · Veure més »
1412
L'any 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1412 · Veure més »
1413
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1413 · Veure més »
1414
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1414 · Veure més »
1415
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1415 · Veure més »
1416
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1416 · Veure més »
1417
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1417 · Veure més »
1420
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1420 · Veure més »
1438
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1438 · Veure més »
1445
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1445 · Veure més »
1446
;Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1446 · Veure més »
1458
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1458 · Veure més »
1479
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1479 · Veure més »
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 16 de setembre · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1851 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1854 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, Barcelona.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1862 · Veure més »
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 1885 · Veure més »
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 2 d'abril · Veure més »
27 de novembre
El 27 de novembre és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 27 de novembre · Veure més »
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 28 de juny · Veure més »
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 31 d'octubre · Veure més »
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ferran d'Antequera і 5 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ferran I d'Antequera, Ferran I d'Aragó, Ferran I d’Antequera, Ferran I d’Aragó, Ferran de Trastàmara, Ferran d’Antequera, Ferran el d'Antequera.
