Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ferran VII d'Espanya

Índex Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

105 les relacions: Abdicacions de Baiona, Absolutisme, Aixecament del dos de maig, Antoni d'Orleans, Baiona, Barcelona, Carles III d'Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó, Carlota Joaquima de Borbó, Carolina de Borbó-Parma (princesa de Saxònia), Cent Mil Fills de Sant Lluís, Codi penal, Consell de Regència, Constitució Espanyola de 1812, Corts de Cadis, Decret, Dinastia borbònica, Diputat, Espanya, Europa, Felip I de Parma, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran VII d'Espanya, França, Francesc d'Assís de Borbó, Francesc I de les Dues Sicílies, Francisco Cea Bermúdez, Guerra del Francès, Ignasi Plana i Fontana, Inquisició, Isabel II d'Espanya, Joachim Murat, Joan VI de Portugal, Josep Bonaparte, Juan de Escoiquiz, Las Cabezas de San Juan, Llei Sàlica, Lluís Antoni de França, Lluïsa Elisabet de França, Madrid, Manifest dels Perses, Manuel Godoy, Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya), Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies, Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília), Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Maria Isabel de Borbó, Maria Isabel de Bragança, Maria Josepa Amàlia de Saxònia, Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya), ..., Maria Lluïsa Ferranda de Borbó, Monarca, Monestir d'El Escorial, Motí d'Aranjuez, Napoleó Bonaparte, París, Pragmàtica Sanció de 1830, Príncep d'Astúries, Primera Guerra Carlina, Rafael del Riego, Regència d'Urgell, Rei d'Espanya, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Santa Aliança, Sevilla, Tractat de Valençay, Trienni Liberal, Vàter de Ferran VII d'Espanya, 11 de desembre, 14 d'octubre, 1759, 1784, 1788, 1802, 1806, 1808, 1810, 1812, 1813, 1814, 1816, 1817, 1818, 1819, 1820, 1822, 1823, 1824, 1829, 1830, 1832, 1833, 1846, 1897, 19 de març, 1904, 2 de maig, 20 d'octubre, 22 de març, 29 de setembre, 30 d'abril, 5 de maig, 6 d'octubre, 7 d'abril, 7 de març. Ampliar l'índex (55 més) »

Abdicacions de Baiona

Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Abdicacions de Baiona · Veure més »

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Absolutisme · Veure més »

Aixecament del dos de maig

LAixecament del dos de maig de 1808 és el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Aixecament del dos de maig · Veure més »

Antoni d'Orleans

, duc de Montpensier, Príncep de sang de França de la casa d'Orleans.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Antoni d'Orleans · Veure més »

Baiona

Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Baiona · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Barcelona · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles Maria Isidre de Borbó

Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Carles Maria Isidre de Borbó · Veure més »

Carlota Joaquima de Borbó

Carlota Joaquima de Borbó i Borbó-Parma (Palau d'Aranjuez, 25 d'abril de 1775 - Palau de Queluz, 7 de gener de 1830) fou infanta d'Espanya i reina consort de Portugal (1816 - 1826).

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Carlota Joaquima de Borbó · Veure més »

Carolina de Borbó-Parma (princesa de Saxònia)

Carolina de Borbó-Parma, princesa de Saxònia (Parma 1770 - Dresden 1804).

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Carolina de Borbó-Parma (princesa de Saxònia) · Veure més »

Cent Mil Fills de Sant Lluís

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Cent Mil Fills de Sant Lluís · Veure més »

Codi penal

Frankfurt. J. Schmidt. Verlegung Sigmund Feyrabends, 1577 Un codi penal és una font de dret formada per un conjunt unitari i sistematitzat de les normes jurídiques punitives d'un estat, és a dir, un compendi ordenat de la legislació aplicable en matèria penal, que busca l'eliminació de redundàncies, l'absència de llacunes i la universalitat: és a dir, que no existeixin normes penals vigents fora del compendi.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Codi penal · Veure més »

Consell de Regència

Un Consell de Regència és una institució destinada a governar un regne durant la minoria d'edat o interdicció d'un monarca.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Consell de Regència · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

1.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Corts de Cadis · Veure més »

Decret

Un decret (del llatí decretum, «decisió») és un tipus d'acte administratiu emanat habitualment pel poder executiu i que, generalment, posseïx un contingut reglamentari, per la qual cosa el seu rang és jeràrquicament inferior al de les lleis.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Decret · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Dinastia borbònica · Veure més »

Diputat

Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Diputat · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Espanya · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Europa · Veure més »

Felip I de Parma

Felip I de Parma o Felip de Borbó i Farnese (Madrid, Regne d'Espanya, 1720 - Alessandria, Ducat de Parma, 1765) nascut infant d'Espanya fou el Duc de Parma, Piacenza i Guastalla entre 1748 i 1765.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Felip I de Parma · Veure més »

Ferran I de les Dues Sicílies

, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Ferran I de les Dues Sicílies · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і França · Veure més »

Francesc d'Assís de Borbó

Francesc d'Assis de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies (Aranjuez 1822 - Épinay 1902) va ser infant d'Espanya, duc de Cadis i rei consort d'Espanya pel seu matrimoni amb la seva cosina Isabel II.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Francesc d'Assís de Borbó · Veure més »

Francesc I de les Dues Sicílies

Francesc I de les Dues Sicílies (Nàpols 1777 - 1830).

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Francesc I de les Dues Sicílies · Veure més »

Francisco Cea Bermúdez

Francisco de Paula de Cea Bermúdez i Buzo (Màlaga, 28 d'octubre de 1779 - París, 6 de juliol de 1850) fou un polític i diplomàtic espanyol, comte de Colombi.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Francisco Cea Bermúdez · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Guerra del Francès · Veure més »

Ignasi Plana i Fontana

Ignasi Plana i Fontana (1740/50-1811) fou un notari i escriptor, molt afeccionat al teatre va organitzar l'activitat teatral privada de cases principals de Barcelona, com la del Baró de Maldà i Maldanell o la seva pròpia, col·laborà amb el Teatre de la Santa Creu (actualment el Teatre Principal) i dirigí molts esdeveniments culturals relacionats amb la disciplina dramàtica.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Ignasi Plana i Fontana · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Inquisició · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Joachim Murat

Joachim Murat, (La Bastida de Murat, Òlt, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, Gran Duc de Berg i Clèveris, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Joachim Murat · Veure més »

Joan VI de Portugal

Joan VI de Portugal dit “el Clement” (Lisboa, 13 de maig de 1767 - ibídem 10 de març de 1826) fou príncep del Brasil (1788 - 1816); regent del Regne de Portugal (1792 - 1816); rei del Brasil (1816 - 1822); i rei de Portugal (1816 - 1826).

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Joan VI de Portugal · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Josep Bonaparte · Veure més »

Juan de Escoiquiz

Juan Escóiquiz Morata (Ocaña, 1747 - Ronda, 1820) va ser un escriptor i canonge de l'església.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Juan de Escoiquiz · Veure més »

Las Cabezas de San Juan

Las Cabezas de San Juan és una localitat de la província de Sevilla, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Las Cabezas de San Juan · Veure més »

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Llei Sàlica · Veure més »

Lluís Antoni de França

Lluís Antoni de Artois, duc d'Angulema. Corona de Lluis Antoni com a delfí de França (1824), foto de 1906. Lluís (XIX) de França (en francès Louis-Antoine de France) (Versalles 6 d'agost de 1775 - Görz Àustria, 3 de juny de 1844).

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Lluís Antoni de França · Veure més »

Lluïsa Elisabet de França

Elisabet de França, obra de Jean-Marc Nattier. Elisabet de França o Lluïsa Elisabet de França (Versalles, Regne de França 1727 - íd. 1759) fou una princesa francesa de la branca primogènita de la família de Borbó.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Lluïsa Elisabet de França · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Madrid · Veure més »

Manifest dels Perses

L'anomenat Manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a València.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Manifest dels Perses · Veure més »

Manuel Godoy

Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851) fou un gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Manuel Godoy · Veure més »

Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)

Maria Amàlia de Saxònia (Dresden 1724 - Madrid 1760), princesa de Polònia i Saxònia, reina consort de Nàpols (1724-1759) i d'Espanya (1759-1760).

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya) · Veure més »

Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies

Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies, princesa d'Astúries (Caserta 1784 - Palau d'Aranjuez 1806).

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies · Veure més »

Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília)

Maria Carolina d'Àustria (Schönbrunn 1752 - Castell de Hetzendorf 1814) va ser una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia que va ser reina consort de Nàpols i Sicília arran del seu matrimoni amb el rei Ferran IV de Nàpols i III de Sicília.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) · Veure més »

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Veure més »

Maria Isabel de Borbó

era infanta d'Espanya es casà l'any 1802 en segones noces amb el seu cosí germà, el rei Francesc I de les Dues Sicílies.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Maria Isabel de Borbó · Veure més »

Maria Isabel de Bragança

va ser una infanta de Portugal esdevinguda reina consort d'Espanya entre 1816 i 1818 pel seu matrimoni amb el seu oncle, el rei Ferran VII d'Espanya.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Maria Isabel de Bragança · Veure més »

Maria Josepa Amàlia de Saxònia

Maria Josepa Amàlia de Saxònia (Dresden, 6 de desembre de 1803 - Aranjuez, 17 de maig de 1829) va ser una princesa saxona, va esdevenir reina consort d'Espanya entre 1819 i 1829, sent la tercera esposa del rei Ferran VII.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Maria Josepa Amàlia de Saxònia · Veure més »

Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)

Maria Lluïsa de Borbó-Parma (Parma, 9 de desembre de 1751 - Roma, 2 de gener de 1819), també coneguda comunament com a Maria Lluïsa de Parma, va ser reina consort d'Espanya de 1788 a 1808 com esposa de Carles IV.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya) · Veure més »

Maria Lluïsa Ferranda de Borbó

Maria Lluïsa Ferranda de Borbó i de Borbó (Madrid, 30 de gener de 1832 - Sevilla, 2 de febrer de 1897) va ser una infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que es casà amb Antoni d'Orleans, duc de Montpensier.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Maria Lluïsa Ferranda de Borbó · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Monarca · Veure més »

Monestir d'El Escorial

El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Monestir d'El Escorial · Veure més »

Motí d'Aranjuez

El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Motí d'Aranjuez · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Napoleó Bonaparte · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і París · Veure més »

Pragmàtica Sanció de 1830

La Pragmàtica Sanció de 1830 fou una Pragmàtica Sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va promulgar la Pragmàtica de 1789 que havia estat aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que no havia entrat en vigor per raons de política exterior.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Pragmàtica Sanció de 1830 · Veure més »

Príncep d'Astúries

El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Príncep d'Astúries · Veure més »

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Primera Guerra Carlina · Veure més »

Rafael del Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Rafael del Riego · Veure més »

Regència d'Urgell

La Regència d'Urgell fou un organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el règim constitucional, instituït a la Seu d'Urgell després de la presa d'aquesta ciutat per Antonio Marañón, el Trapense (juliol del 1822).

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Regència d'Urgell · Veure més »

Rei d'Espanya

El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Rei d'Espanya · Veure més »

Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una institució cultural, sense ànim de lucre, radicada a la Llotja de Mar de Barcelona des de 1850.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi · Veure més »

Santa Aliança

La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Santa Aliança · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Sevilla · Veure més »

Tractat de Valençay

Napoleó Bonaparte El tractat de Valençay fou l'acord signat a la localitat francesa de Valençay (Primer Imperi Francès) l'11 de desembre de 1813, que posà fi a la Guerra del Francès.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Tractat de Valençay · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Trienni Liberal · Veure més »

Vàter de Ferran VII d'Espanya

El Vàter de Ferran VII d'Espanya fou una sala de descans dels reis espanyols al i amb una petita cambra destinada a llur higiene íntima, la qual és conservada a la sala 39 del Museu del Prado de Madrid.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і Vàter de Ferran VII d'Espanya · Veure més »

11 de desembre

L'11 de desembre és el tres-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 11 de desembre · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 14 d'octubre · Veure més »

1759

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1759 · Veure més »

1784

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1784 · Veure més »

1788

Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1788 · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1802 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1806 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1808 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1810 · Veure més »

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1812 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1813 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1814 · Veure més »

1816

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1816 · Veure més »

1817

Sense descripció.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1817 · Veure més »

1818

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1818 · Veure més »

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1819 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1820 · Veure més »

1822

Sense descripció.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1822 · Veure més »

1823

Sense descripció.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1823 · Veure més »

1824

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1824 · Veure més »

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1829 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1830 · Veure més »

1832

;Països Catalans.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1832 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1833 · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1846 · Veure més »

1897

barceloní del Fort Pienc.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1897 · Veure més »

19 de març

El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 19 de març · Veure més »

1904

;Països Catalans.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 1904 · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 2 de maig · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 20 d'octubre · Veure més »

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 22 de març · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 29 de setembre · Veure més »

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 30 d'abril · Veure més »

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 5 de maig · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 6 d'octubre · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 7 d'abril · Veure més »

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran VII d'Espanya і 7 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

Fernando VII, Ferran VII, Ferran VII de Castella, Ferran VII d’Espanya, Ferran VIIé.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »