Accés més ràpid que el navegador!
73 les relacions: Alexandre Sforza, Alexandre VI, Alfons el Magnànim, Alfons II de Nàpols, Beatriu d'Aragó, Bernat Icart, Calixt III, Cardenal, Carles VIII de França, Comtat de Brienne, Conspiració dels Pazzi, Corona d'Aragó, Ducat de Montalto, Elionor d'Alburquerque, Elionor de Nàpols, Ferran d'Antequera, Ferran d'Aragó i Guardato, Ferran II de Nàpols, Frederic III de Nàpols, Giraldona Carlino, Giulio Antonio Acquaviva, Guerres d'Itàlia, Hèrcules I d'Este, Imperi Otomà, Innocenci VIII, Isabel de Chiaromonte, Itàlia, Joan de Nàpols, Joan el Sense Fe, Joan II de Lorena, Joana d'Aragó i d'Enríquez, Juli II, Ladislau I d'Hongria, Ladislau II d'Hongria, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llorenç el Magnífic, Maties Corví, Milà, Nàpols, Papa, Pius II, Pius III, Sarno (ciutat), Setge d'Òtranto (1480), Setge d'Òtranto (1481), Sixt IV, València, 14 de setembre, 1423, ..., 1444, 1448, 1450, 1452, 1456, 1457, 1458, 1460, 1461, 1464, 1476, 1478, 1480, 1485, 1486, 1493, 1494, 1495, 1496, 1504, 1508, 1518, 25 de gener. Ampliar l'índex (23 més) »
Alexandre Sforza
Alexandre Sforza (Cotignola, 21 d'octubre del 1409 - Pesaro, 3 d'abril del 1473) va ser un condottiero i noble italià que va exercir com a senyor de Pésaro i Gradara, el primer de la línia Pesaro de la família Sforza.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Alexandre Sforza · Veure més »
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Alexandre VI · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Alfons el Magnànim · Veure més »
Alfons II de Nàpols
Alfons II de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1448 - Messina, 1495), rei de Nàpols (1494-1495) i rei titular de Jerusalem.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Alfons II de Nàpols · Veure més »
Beatriu d'Aragó
Beatriu d'Aragó de Nàpols o Beatriu d'Aragó i Chiaromonte (en hongarès: Aragóniai Beatrix) (Nàpols, Itàlia, 14 de novembre de 1457 - Nàpols, Itàlia, 23 de setembre de 1508).
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Beatriu d'Aragó · Veure més »
Bernat Icart
Bernat Icart (Catalunya, finals del segle XV) fou un compositor català.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Bernat Icart · Veure més »
Calixt III
Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Calixt III · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Cardenal · Veure més »
Carles VIII de França
Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Carles VIII de França · Veure més »
Comtat de Brienne
El Comtat de Brienne era un comtat medieval de França centrat a Brienne-le-Château.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Comtat de Brienne · Veure més »
Conspiració dels Pazzi
Medalla commemorativa de la victòria de Llorenç de Mèdici en la Conspiració dels Pazzi. La Conspiració dels Pazzi va ser una conjura tramada per la família dels Pazzi contra els germans Lorenzo i Giulliano de la família dels Mèdici, que va tenir lloc l'any 1478 a la ciutat de Florència, amb la finalitat d'aconseguir el poder sobre la ciutat.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Conspiració dels Pazzi · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Corona d'Aragó · Veure més »
Ducat de Montalto
Vista de Montalto Uffugo. El Ducat de Montalto, és un títol nobiliari en referència a la localitat de Montalto, al Regne de Nàpols.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Ducat de Montalto · Veure més »
Elionor d'Alburquerque
Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Elionor d'Alburquerque · Veure més »
Elionor de Nàpols
Elionor de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1450 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 1493) fou una princesa de Nàpols que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mòdena.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Elionor de Nàpols · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferran d'Aragó i Guardato
Ferran d'Aragó i Guardato (mort el 1542) fou un fill il·legítim de Ferran I de Nàpols (per tant, net d'Alfons el Magnànim) i de la seva amistançada Diana Guardato.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Ferran d'Aragó i Guardato · Veure més »
Ferran II de Nàpols
Medalla de Ferran II com a príncep de Càpua. Ferran II de Nàpols (1469 - 1496), rei de Nàpols (1495-1496).
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Ferran II de Nàpols · Veure més »
Frederic III de Nàpols
Sisè de '''Frederic III de Nàpols''', 1496-1501. Frederic III de Nàpols (1452 - Tours, França 1504), rei de Nàpols (1496-1501).
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Frederic III de Nàpols · Veure més »
Giraldona Carlino
Giraldona Carlino (Napols, XIV segle – XV segle) va ser una noble italiana, amant del Rei de Nàpols Alfons V d'Aragó.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Giraldona Carlino · Veure més »
Giulio Antonio Acquaviva
Giulio Antonio Acquaviva (? - Otranto, Itàlia, 1481) fou un militar italià.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Giulio Antonio Acquaviva · Veure més »
Guerres d'Itàlia
Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Guerres d'Itàlia · Veure més »
Hèrcules I d'Este
Hèrcules I d'Este (? 1431 – Ferrara, Ducat de Ferrara 1505) membre de la família Este fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1471 i 1505.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Hèrcules I d'Este · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Imperi Otomà · Veure més »
Innocenci VIII
Innocenci VIII (Gènova, 1434 - Roma, 25 de juliol de 1492) va ser Papa de Roma entre el 1484 i el 1492.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Innocenci VIII · Veure més »
Isabel de Chiaromonte
Isabel de Chiaromonte (v 1424 - 1465), princesa consort de Nàpols (1458-1465).
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Isabel de Chiaromonte · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Itàlia · Veure més »
Joan de Nàpols
Joan de Nàpols, també Joan d'Aragó (en italià Giovanni d'Aragona), (Nàpols 25 de juny de 1456-17 d'octubre de 1485) fou un cardenal i abat italià, fill del rei Ferran I de Nàpols i lloctinent general del Regne de Nàpols a la Terra di Lavoro.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Joan de Nàpols · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan II de Lorena
Joan II de Lorena fou un noble francès (Toul 1427 - Barcelona 1470) duc de Lorena (1453-1470), príncep de Girona (1466-1470) i duc de Calàbria (1434-1470).
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Joan II de Lorena · Veure més »
Joana d'Aragó i d'Enríquez
Joana d'Aragó (Barcelona 1455 - Nàpols 1517), princesa d'Aragó i reina consort de Nàpols (1476-1494).
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Joana d'Aragó i d'Enríquez · Veure més »
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Juli II · Veure més »
Ladislau I d'Hongria
Ladislau I, anomenat el Sant (27 de juny de 1046 - 29 de juliol de 1095), va ser rei d'Hongria des de 1077 fins a la seva mort.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Ladislau I d'Hongria · Veure més »
Ladislau II d'Hongria
Ladislau II d'Hongria (?, 1131 - ?, 1162), fill de Bela II d'Hongria i membre de la Dinastia Árpád, fou Rei d'Hongria entre el 1161 i el 1162). Usurpà el tron al seu nebot Esteve III d'Hongria gràcies al suport de l'Emperador de l'Imperi Romà d'Orient Manuel I Comnè, això no obstant, en fou desposseït als pocs mesos.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Ladislau II d'Hongria · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Llorenç el Magnífic
Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Llorenç el Magnífic · Veure més »
Maties Corví
Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Maties Corví · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Milà · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Nàpols · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Papa · Veure més »
Pius II
, nascut Enea Silvio Piccolomini, va ser Papa de Roma del 1458 a 1464.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Pius II · Veure més »
Pius III
Francesco Todeschini-Piccolomini va néixer a Siena el 1439.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Pius III · Veure més »
Sarno (ciutat)
Sarno és una ciutat de la Campània a Itàlia, a la província de Salern a uns 45 km a l'est de Nàpols.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Sarno (ciutat) · Veure més »
Setge d'Òtranto (1480)
El Setge d'Òtranto va tenir lloc entre 1480 i 1481 quan la ciutat i la fortalesa d'Otranto, al sud d'Itàlia, va ser assetjada per les tropes otomanes.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Setge d'Òtranto (1480) · Veure més »
Setge d'Òtranto (1481)
El Setge d'Òtranto de l'any 1481 va ser la resposta de les tropes del Regne de Nàpols per a recuperar la ciutat i la fortalesa d'Otranto, al sud d'Itàlia, que havia estat assetjada per les tropes otomanes i conquerida l'any 1480.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Setge d'Òtranto (1481) · Veure més »
Sixt IV
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і Sixt IV · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і València · Veure més »
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 14 de setembre · Veure més »
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1423 · Veure més »
1444
Sense descripció.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1444 · Veure més »
1448
;Països Catalans.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1448 · Veure més »
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1450 · Veure més »
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1452 · Veure més »
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1456 · Veure més »
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1457 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1458 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1460 · Veure més »
1461
;Països Catalans.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1461 · Veure més »
1464
; Països Catalans.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1464 · Veure més »
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1476 · Veure més »
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1478 · Veure més »
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1480 · Veure més »
1485
;Països Catalans.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1485 · Veure més »
1486
Països Catalans.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1486 · Veure més »
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1493 · Veure més »
1494
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1494 · Veure més »
1495
;Països Catalans.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1495 · Veure més »
1496
''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1496 · Veure més »
1504
Sense descripció.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1504 · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1508 · Veure més »
1518
Sense descripció.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 1518 · Veure més »
25 de gener
El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Ferran I de Nàpols і 25 de gener · Veure més »
