Taula de continguts
55 les relacions: Alfons XIII d'Espanya, Álvaro de Figueroa y Torres, Cipriano Muñoz y Manzano, Congrés dels Diputats, Cuba, Dret, Eleccions generals espanyoles de 1886, Eleccions generals espanyoles de 1891, Emilio de Ojeda y Perpiñán, Espanya, Francisco Silvela y de Le Vielleuze, Guipúscoa, José Canalejas y Méndez, José Gómez-Acebo y Cortina, Juan Zaragüeta y Bengoechea, Llicenciatura, Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya, Llista de ministres de Foment d'Espanya, Madrid, Matanzas, Melchor Salvá y Hormaechea, Ministeri d'Ultramar, Ministeri de Justícia d'Espanya, Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya, Parte Zaharra, Partit Liberal Fusionista, Pius X, Rafael Gasset Chinchilla, Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, Sant Sebastià, Santa Seu, Santiago Alba Bonifaz, Senador vitalici, Senat d'Espanya, Universitat de l'Havana, 1853, 1877, 1884, 1887, 1893, 1894, 1895, 1898, 1903, 1910, 1911, 1914, 1918, 1919, 2 de gener, ... Ampliar l'índex (5 més) »
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Alfons XIII d'Espanya
Álvaro de Figueroa y Torres
Álvaro de Figueroa y Torres, primer comte de Romanones (Madrid, 9 d'agost de 1863 - 11 d'octubre de 1950) va ser un polític espanyol.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Álvaro de Figueroa y Torres
Cipriano Muñoz y Manzano
Cipriano Muñoz y Manzano (l'Havana, Cuba, 3 d'octubre de 1862 - Biarritz, 1 de desembre de 1933) va ser un historiador i lingüista, Gran d'Espanya, amb el títol de comte de la Viñaza, Épila.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Cipriano Muñoz y Manzano
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Congrés dels Diputats
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Cuba
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Dret
Eleccions generals espanyoles de 1886
El liberal Sagasta, cap de govern després de les eleccions Les eleccions generals espanyoles de 1886 foren convocades el 4 d'abril de 1886 sota sufragi censatari.La seva base legal va ser la Constitució espanyola de 1876, vigent fins a 1923 en el règim conegut com a Restauració borbònica a Espanya.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Eleccions generals espanyoles de 1886
Eleccions generals espanyoles de 1891
El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1891 Les eleccions generals espanyoles de 1891 foren convocades l'1 de febrer de 1891, les primeres sota sufragi universal masculí, sent regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Eleccions generals espanyoles de 1891
Emilio de Ojeda y Perpiñán
Emilio de Ojeda y Perpiñán (Sevilla, 29 de juliol de 1845-Biarritz, 4 de juny de 1911) va ser un polític i diplomàtic espanyol.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Emilio de Ojeda y Perpiñán
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Espanya
Francisco Silvela y de Le Vielleuze
fou un historiador, advocat i polític espanyol, president del govern el 1899 i el 1902.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Francisco Silvela y de Le Vielleuze
Guipúscoa
Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria. Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Guipúscoa
José Canalejas y Méndez
José Canalejas y Méndez (Ferrol, La Corunya, 31 de juliol de 1854-Madrid, 12 de novembre de 1912) va ser un advocat i polític regeneracionista i liberal espanyol.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і José Canalejas y Méndez
José Gómez-Acebo y Cortina
José Gómez-Acebo y Cortina (Madrid, 22 de desembre de 1860 - Madrid, 26 de desembre de 1932) va ser un advocat i polític espanyol.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і José Gómez-Acebo y Cortina
Juan Zaragüeta y Bengoechea
Juan Zaragüeta i Bengoechea (Orio, Guipúscoa, 26 de gener de 1883 -Sant Sebastià, 22 de desembre de 1974) va ser filòsof, psicòleg, sacerdot i pedagog espanyol.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Juan Zaragüeta y Bengoechea
Llicenciatura
Una llicenciatura és un grau de l'educació superior, que correspon a diferents nivells segons el país.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Llicenciatura
Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya
Aquesta és la llista dels ministres d'Hisenda d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre d'Hisenda, ministre d'hisenda i competitivitat, ministeri d'economia i hisenda, etc) des de 1717 fins a l'actualitat.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya
Llista de ministres de Foment d'Espanya
Aquesta és la llista dels ministres de Foment d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (Obres Públiques, Urbanisme, Comunicacions, etc) des del regnat de Ferran VII fins a l'actualitat.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Llista de ministres de Foment d'Espanya
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Madrid
Matanzas
Matanzas és una ciutat de Cuba i capital de la província homònima.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Matanzas
Melchor Salvá y Hormaechea
Melchor Salvá y Hormaechea (Pamplona, 13 de març de 1834 - Madrid, 17 de gener de 1917) fou un jurista espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Melchor Salvá y Hormaechea
Ministeri d'Ultramar
El Ministeri d'Ultramar va ser el departament ministerial encarregat de la direcció de les colònies espanyoles que conformaven l'Imperi Espanyol.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Ministeri d'Ultramar
Ministeri de Justícia d'Espanya
El Ministeri de Justícia d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o la ministra de Justícia.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Ministeri de Justícia d'Espanya
Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat d'Espanya, el titular del qual és el ministre o ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya
Parte Zaharra
Localització de Parte Zaharra Parte Zaharra o Alde Zaharra (en castellà Parte Vieja) és una barriada de Sant Sebastià inclosa en el barri d'Erdialdea.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Parte Zaharra
Partit Liberal Fusionista
El Partit Liberal Fusionista o simplement Partit Liberal fou un dels dos partits, juntament amb el Partit Conservador, que participaren en el sistema turnista imposat per la Restauració borbònica de 1874.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Partit Liberal Fusionista
Pius X
Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Pius X
Rafael Gasset Chinchilla
Rafael Gasset Chinchilla (Madrid, 23 de setembre de 1866 - 11 d'abril de 1927) fou un advocat, periodista i polític espanyol, va ser ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques durant la regència de Maria Cristina d'Àustria cartera que, al costat de la d'i ministre de Foment, repetiria durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Rafael Gasset Chinchilla
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Escut de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques La Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (en castellà, Real Academia de Ciencias Morales y Políticas) va ser creada als vint dies d'haver-se aprovat la Llei d'instrucció pública per mitjà del del 30 de setembre de 1857 durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Sant Sebastià
Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Sant Sebastià
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Santa Seu
Santiago Alba Bonifaz
Santiago Alba Bonifaz (Zamora, 23 de desembre de 1872 - Sant Sebastià, 8 d'abril de 1949) fou un advocat, periodista i polític espanyol, va ser ministre de Marina, Instrucció Pública i Belles Arts, de Governació, d'Hisenda i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Santiago Alba Bonifaz
Senador vitalici
Un senador vitalici és un membre del senat o cambra alta equivalent a una legislatura amb mandat vitalici.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Senador vitalici
Senat d'Espanya
El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Senat d'Espanya
Universitat de l'Havana
La Universitat de l'Havana va ser fundada el 5 de gener de 1728 pels frares dominics pertanyents a l'Orde dels Predicadors.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і Universitat de l'Havana
1853
;Països Catalans.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 1853
1877
; Països Catalans.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 1877
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 1884
1887
;Països Catalans.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 1887
1893
;Països Catalans.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 1893
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 1894
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 1895
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 1898
1903
;Països Catalans.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 1903
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 1910
1911
;Països Catalans.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 1911
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 1914
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 1918
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 1919
2 de gener
El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 2 de gener
4 de febrer
El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 4 de febrer
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 4 de setembre
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 5 de desembre
5 de febrer
El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 5 de febrer
9 de febrer
El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Fermín Calbetón y Blanchón і 9 de febrer