Accés més ràpid que el navegador!
111 les relacions: Alans, Amasra, Ammià Marcel·lí, Azov (Rostov), Baiazet II, Balaklava, Banco di San Giorgio, Bílhorod-Dnistrovski, Caucas, Conca del Mediterrani, Constantí VII Porfirogènit, Constantinoble, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Crimea, Cumans, Edat mitjana, Estiueig, Flavi Arrià, Gazària, Gedik Ahmad Paixà, Geobotànica, Hacı I Giray, Horda d'Or, Huns, Ibn Battuta, Imperi de Trebisonda, Imperi Romà d'Orient, Invasions bàrbares, Istanbul, Janibeg, Jotxi, Khàzars, Lígur, Magiars, Mar Negra, Mehmet II, Milet, Moldàvia, Odessa, Ostrogots, Petxenegs, Protobúlgars, Quersonès, Rússia, Regne del Bòsfor, Regne del Pont, República Autònoma de Crimea, República de Crimea, República de Gènova, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, ..., Rus, Samsun, Selim I, Soldanat de Rum, Sudak, Tàurica, Temperatura mitjana, Ucraïna, Venècia, 1 de desembre, 10 de novembre, 1204, 1261, 1266, 1296, 1307, 1315, 1316, 1332, 1347, 1398, 14 d'octubre, 14 de juliol, 1420, 1433, 1434, 1453, 1454, 1456, 1475, 15 de novembre, 1602, 1736, 1768, 1771, 1777, 1783, 18 d'octubre, 18 de desembre, 1802, 1823, 1897, 19 de febrer, 19 de maig, 1917, 1918, 1919, 1921, 1941, 1944, 1945, 1954, 1991, 1992, 20 de gener, 2014, 30 de juny, 5 de maig, 819, 9 de juny, 989. Ampliar l'índex (61 més) »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Feodòssia і Alans · Veure més »
Amasra
Amasra (del grec Amastris Ἄμαστρις, gen. Ἀμάστριδος) és una petita ciutat portuària de la mar Negra situada a la província de Bartın, Turquia.
Nou!!: Feodòssia і Amasra · Veure més »
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Nou!!: Feodòssia і Ammià Marcel·lí · Veure més »
Azov (Rostov)
Azov - Азов - és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.
Nou!!: Feodòssia і Azov (Rostov) · Veure més »
Baiazet II
Baiazet II (Demòtica, Tràcia, gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1481 a 1512.
Nou!!: Feodòssia і Baiazet II · Veure més »
Balaklava
Balaklava (ucraïnès i rus: Балаклава; tàtar de Crimea: Balıqlava) és una antiga ciutat de Crimea a Ucraïna, ara part de Sebastòpol.
Nou!!: Feodòssia і Balaklava · Veure més »
Banco di San Giorgio
Banco di San Giorgio o també Ufficio di San Giorgio és una institució financera de l'antiga República de Gènova.
Nou!!: Feodòssia і Banco di San Giorgio · Veure més »
Bílhorod-Dnistrovski
Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s. XVI, sovint coneguda pel nom d'origen turc d'Аккерман o Akkerman) és una ciutat d'Ucraïna, a la dreta de l'estuari/ria del Dnièster, a prop de la mar Negra i de Moldàvia, a l'óblast d'Odessa a les regions històriques de Bessaràbia i Budjak.
Nou!!: Feodòssia і Bílhorod-Dnistrovski · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Feodòssia і Caucas · Veure més »
Conca del Mediterrani
La conca del Mediterrani són les terres i països que envolten el mar Mediterrani.
Nou!!: Feodòssia і Conca del Mediterrani · Veure més »
Constantí VII Porfirogènit
Constantí VII Porfirogènit (Κωνσταντῖνος Ζ΄ Πορφυρογέννητος, Kōnstantinos VII Porphyrogennētos), fou el quart emperador romà d'Orient de la dinastia macedònica.
Nou!!: Feodòssia і Constantí VII Porfirogènit · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Feodòssia і Constantinoble · Veure més »
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és un organisme de la Generalitat de Catalunya encarregat de produir i difondre productes audiovisuals tot vetllant per la normalització lingüística i cultural de Catalunya.
Nou!!: Feodòssia і Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Feodòssia і Crimea · Veure més »
Cumans
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.
Nou!!: Feodòssia і Cumans · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Feodòssia і Edat mitjana · Veure més »
Estiueig
Vilassar de Mar, un dels antics llocs tradicionals d'estiueig de les classes benestants de Barcelona La Bombonera, casa d'estiueig a la Garriga L'Estiueig (calc del castellà veraneo) o estiuadaEstada en un indret durant l'estiu és l'acció de passar l'estiu a una residència diferent de l'habitual.
Nou!!: Feodòssia і Estiueig · Veure més »
Flavi Arrià
Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (en llatí Lucius Flavius Arrianus) (Nicomèdia a Bitínia vers el 95 – 180) va ser un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet de Hieràpolis que el va introduir en la filosofia estoica.
Nou!!: Feodòssia і Flavi Arrià · Veure més »
Gazària
Colònies genoveses a Crimea Gazària és la denominació que es donava a les colònies que la República de Gènova tenia a la península de Crimea i al voltant del mar Negre, des de mitjan fins a finals del.
Nou!!: Feodòssia і Gazària · Veure més »
Gedik Ahmad Paixà
Ahmad Pasha Gedik (Sèrbia, ? - Edirne, 18 de novembre de 1482) fou gran visir otomà.
Nou!!: Feodòssia і Gedik Ahmad Paixà · Veure més »
Geobotànica
Autoretrat d'Alexander von Humboldt considerat el ''pare de la fitogeografia''. La geobotànica, fitogeografia, o geografia vegetal, és la branca de la biogeografia que estudia la distribució de les espècies vegetals sobre la Terra i allò que motiva aquesta distribució.
Nou!!: Feodòssia і Geobotànica · Veure més »
Hacı I Giray
Hacı I Giray (abans Hadjdji Giray) (? - 1466) fou el fundador de la dinastia gengiskhànida de kans de Crimea anomenada Dinastia Giray.
Nou!!: Feodòssia і Hacı I Giray · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Feodòssia і Horda d'Or · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Feodòssia і Huns · Veure més »
Ibn Battuta
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.
Nou!!: Feodòssia і Ibn Battuta · Veure més »
Imperi de Trebisonda
LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.
Nou!!: Feodòssia і Imperi de Trebisonda · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Feodòssia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Nou!!: Feodòssia і Invasions bàrbares · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Feodòssia і Istanbul · Veure més »
Janibeg
Janibeg (segle XIV) fou kan de l'Horda d'Or.
Nou!!: Feodòssia і Janibeg · Veure més »
Jotxi
Jotxi (en mongol Зүчи, Züĉi, també transcrit Joci, Jöči, Jöchi, Juchi, Jotchi i altres variacions) (vers 1185-1227) fou el fill gran de Genguis Khan amb la seva dona principal Borte.
Nou!!: Feodòssia і Jotxi · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Feodòssia і Khàzars · Veure més »
Lígur
El lígur és una llengua romànica, consistent en un grup de dialectes parlats a Ligúria, regió situada administrativament al nord de la República Italiana, al sud del Piemont, a Carloforte i a Calasetta (Sardenya), i en algunes zones de costa mediterrània francesa i Mònaco.
Nou!!: Feodòssia і Lígur · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Feodòssia і Magiars · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Feodòssia і Mar Negra · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: Feodòssia і Mehmet II · Veure més »
Milet
Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.
Nou!!: Feodòssia і Milet · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Feodòssia і Moldàvia · Veure més »
Odessa
Odessa és una ciutat d'Ucraïna, la capital de l'óblast d'Odessa i port del Mar Negre.
Nou!!: Feodòssia і Odessa · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Feodòssia і Ostrogots · Veure més »
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Nou!!: Feodòssia і Petxenegs · Veure més »
Protobúlgars
Basili II, segle X. Els protobúlgars van ser tribus turques guerreres seminòmades que van aparèixer a l'estepa póntica-caspia i la regió del Volga durant el segle VII.
Nou!!: Feodòssia і Protobúlgars · Veure més »
Quersonès
Quersonès (en Chersonesus; en ucraïnès i en rus: Херсонес, Khersonès) va ser una antiga colònia grega fundada cap al a la part sud-oest de la Tàurida.
Nou!!: Feodòssia і Quersonès · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Feodòssia і Rússia · Veure més »
Regne del Bòsfor
El Regne del Bòsfor o Regne del Bòsfor Cimmeri o Cimmèric (en grec antic Βασίλειον τοῦ Κιμμερικοῦ Βοσπόρου) va ser un estat sorgit de la unió de diverses polis gregues, encapçalades per la ciutat de Panticapèon, la capital, amb Eupatòria, Fanagòria, Feodòssia i Tanais, per fer front als escites o cimmeris, que dominaven l'interior i algunes zones del Caucas nord.
Nou!!: Feodòssia і Regne del Bòsfor · Veure més »
Regne del Pont
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.
Nou!!: Feodòssia і Regne del Pont · Veure més »
República Autònoma de Crimea
La República Autònoma de Crimea, RAC (Автоно́мна Республі́ка Крим, АРК, Автоно́мная Респу́блика Крым, АРК, Qırım Muhtar Cumhuriyeti, Къырым Мухтар Джумхуриети, QMC, КъМДж) és una república autònoma d'Ucraïna.
Nou!!: Feodòssia і República Autònoma de Crimea · Veure més »
República de Crimea
La República de Crimea - Республика Крым - és una república de la Federació de Rússia que comprèn gairebé tota la península de Crimea, entre la mar Negra i la d'Azov.
Nou!!: Feodòssia і República de Crimea · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Feodòssia і República de Gènova · Veure més »
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.
Nou!!: Feodòssia і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Feodòssia і Rus · Veure més »
Samsun
Samsun (Σαμψούντα, Sampsunda; en italià medieval, Simisso; en Ἀμισός, Àmisos) és una ciutat de Turquia i el centre-vila de la província del mateix nom Samsun és la major ciutat i la capital econòmica de la Regió de la Mar Negra i està situada a Anatòlia a la vora d'aquest mar.
Nou!!: Feodòssia і Samsun · Veure més »
Selim I
Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Nou!!: Feodòssia і Selim I · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Feodòssia і Soldanat de Rum · Veure més »
Sudak
Sudak (ucraïnès i rus: Судак) — és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna, actualment ocupada per Rússia.
Nou!!: Feodòssia і Sudak · Veure més »
Tàurica
Expansió territorial del regne del Bòsfor Tàurica o Quersonès Tàuric (Chersonesus Taurica; Taurica), de vegades modernament Tàurida, és el nom que donaven els antics a la península de Crimea.
Nou!!: Feodòssia і Tàurica · Veure més »
Temperatura mitjana
La temperatura mitjana és un terme de la climatologia referit a la mitjana aritmètica de la temperatura en un període, generalment d'un dia o d'un mes.
Nou!!: Feodòssia і Temperatura mitjana · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Feodòssia і Ucraïna · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Feodòssia і Venècia · Veure més »
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Feodòssia і 1 de desembre · Veure més »
10 de novembre
El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Feodòssia і 10 de novembre · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Feodòssia і 1204 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Feodòssia і 1261 · Veure més »
1266
Sense descripció.
Nou!!: Feodòssia і 1266 · Veure més »
1296
Sense descripció.
Nou!!: Feodòssia і 1296 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Feodòssia і 1307 · Veure més »
1315
Sense descripció.
Nou!!: Feodòssia і 1315 · Veure més »
1316
Sense descripció.
Nou!!: Feodòssia і 1316 · Veure més »
1332
El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Feodòssia і 1332 · Veure més »
1347
Sense descripció.
Nou!!: Feodòssia і 1347 · Veure més »
1398
Sense descripció.
Nou!!: Feodòssia і 1398 · Veure més »
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Feodòssia і 14 d'octubre · Veure més »
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Feodòssia і 14 de juliol · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Feodòssia і 1420 · Veure més »
1433
; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.
Nou!!: Feodòssia і 1433 · Veure més »
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Feodòssia і 1434 · Veure més »
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Feodòssia і 1453 · Veure més »
1454
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Feodòssia і 1454 · Veure més »
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Feodòssia і 1456 · Veure més »
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Feodòssia і 1475 · Veure més »
15 de novembre
El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.
Nou!!: Feodòssia і 15 de novembre · Veure més »
1602
El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.
Nou!!: Feodòssia і 1602 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Feodòssia і 1736 · Veure més »
1768
;Països Catalans.
Nou!!: Feodòssia і 1768 · Veure més »
1771
Sense descripció.
Nou!!: Feodòssia і 1771 · Veure més »
1777
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Feodòssia і 1777 · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Feodòssia і 1783 · Veure més »
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Feodòssia і 18 d'octubre · Veure més »
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Feodòssia і 18 de desembre · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Feodòssia і 1802 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Feodòssia і 1823 · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: Feodòssia і 1897 · Veure més »
19 de febrer
El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Feodòssia і 19 de febrer · Veure més »
19 de maig
El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Feodòssia і 19 de maig · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Feodòssia і 1917 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Feodòssia і 1918 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Feodòssia і 1919 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Feodòssia і 1921 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Feodòssia і 1941 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Feodòssia і 1944 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Feodòssia і 1945 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: Feodòssia і 1954 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Feodòssia і 1991 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Feodòssia і 1992 · Veure més »
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Nou!!: Feodòssia і 20 de gener · Veure més »
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Nou!!: Feodòssia і 2014 · Veure més »
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Feodòssia і 30 de juny · Veure més »
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Feodòssia і 5 de maig · Veure més »
819
El 819 (DCCCXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Feodòssia і 819 · Veure més »
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Feodòssia і 9 de juny · Veure més »
989
El 989 (CMLXXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Feodòssia і 989 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Caffa, Feodosia, Feodosiya, Feodossia, Feodòsia, Kefe, Keffe, Teodòsia, Theodosia.
