Accés més ràpid que el navegador!
65 les relacions: Albert I de Wittelsbach, Alfons el Magnànim, Batalla de Bulgnéville, Bonna d'Artois, Bruges, Calais, Carles I de Borgonya, Carles VI de França, Carles VII de França, Comtat d'Artois, Comtat de Borgonya, Comtat de Flandes, Conquesta del Regne de Nàpols, Delfí de França, Dijon, Disset Províncies, Duc, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Limburg, Enric V d'Anglaterra, Felip II de Borgonya, Felipa de Lancaster, França, Heretgia, Isabel de Portugal i de Lancaster, Joan I de Borgonya, Joan I de Portugal, Joana d'Arc, Juny, Lieja, Lluís de Borbó (Lieja), Margarida de Baviera-Straubing, Margarida III de Flandes, Miquela de Valois, Monarca, Països Baixos (topònim), Papa Calixt II, París, Príncep-bisbe, Principat de Lieja, Regne de Nàpols, Renat I, Tractat d'Arras (1435), Unió personal, 1396, 1405, 1409, 1419, 1423, ..., 1424, 1430, 1431, 1432, 1433, 1435, 1437, 1439, 1467, 1468, 1477, 28 de gener, 30 de novembre, 31 de juliol, 7 de gener. Ampliar l'índex (15 més) »
Albert I de Wittelsbach
Albert I de Wittelsbach (alemany Albrecht) (Munic 25 de juliol de 1336 - La Haia 13 de desembre de 1404) va ser un governant feudal dels comtats d'Holanda, Zelanda, i Hainaut, als Països Baixos (en tots conegut com a Albert I) i a més, va ser duc d'una part de Baviera, primer mancomunadament amb els seus cinc germans de tota Baviera, després amb dos germans de Baixa Baviera i finalment sol de Baviera-Straubing.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Albert I de Wittelsbach · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Alfons el Magnànim · Veure més »
Batalla de Bulgnéville
La batalla de Bulgnéville va tenir lloc el 2 de juliol de 1431 entre els exèrcits dels cosins Renat I d'Anjou i Antoni de Vaudémont sobre partició del ducat de Lorena després de la mort del duc Carles II de Lorena.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Batalla de Bulgnéville · Veure més »
Bonna d'Artois
Bonna d'Artois (1396 - Dijon 1425), duquessa consort de Borgonya (1424-1425).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Bonna d'Artois · Veure més »
Bruges
Bruges (en neerlandès i oficialment, Brugge) és la capital de la província belga de Flandes occidental.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Bruges · Veure més »
Calais
Calais és un municipi francès, situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Calais · Veure més »
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Carles I de Borgonya · Veure més »
Carles VI de França
Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Carles VI de França · Veure més »
Carles VII de França
Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Carles VII de França · Veure més »
Comtat d'Artois
El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Comtat d'Artois · Veure més »
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Comtat de Borgonya · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Comtat de Flandes · Veure més »
Conquesta del Regne de Nàpols
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Conquesta del Regne de Nàpols · Veure més »
Delfí de França
Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Delfí de França · Veure més »
Dijon
Dijon és una ciutat de França, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Dijon · Veure més »
Disset Províncies
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Disset Províncies · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Duc · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Ducat de Brabant · Veure més »
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Ducat de Limburg · Veure més »
Enric V d'Anglaterra
Enric V (16 de setembre de 1386 - 31 d'agost de 1422) va ser rei d'Anglaterra des del 1413 fins al 1422.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Enric V d'Anglaterra · Veure més »
Felip II de Borgonya
Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Felip II de Borgonya · Veure més »
Felipa de Lancaster
Felipa de Lancaster (Leicester, Regne Unit 1360 - Odivelas 1415), princesa anglesa i reina consort de Portugal (1387-1415).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Felipa de Lancaster · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Felip III de Borgonya і França · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Heretgia · Veure més »
Isabel de Portugal i de Lancaster
Isabel de Portugal i de Lancaster, també dita Isabel de Portugal o Isabel d'Avís,(Évora, 1397 - Dijon, 1471) fou infanta de Portugal i duquessa consort de Borgonya (1430-1467).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Isabel de Portugal i de Lancaster · Veure més »
Joan I de Borgonya
va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Joan I de Borgonya · Veure més »
Joan I de Portugal
Joan I de Portugal, dit el Gran o el de Bona Memòria (Lisboa, 1357 - ibíd., 1433) fou rei de Portugal (1385-1433), el primer de la dinastia Avís.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Joan I de Portugal · Veure més »
Joana d'Arc
Joana d'Arc, també coneguda com a Joana, la donzella d'Orléans –en francès Jeanne, la Pucelle d'Orléans– (Domrémy, ca. 1412 - Roan, 30 de maig de 1431), fou una mística esdevinguda heroïna i actualment patrona de França, així com santa de l'Església Catòlica.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Joana d'Arc · Veure més »
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Juny · Veure més »
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Lieja · Veure més »
Lluís de Borbó (Lieja)
Lluís de Borbó (1438-1482) va ser príncep-bisbe de Lieja del 1456 fins a la mort.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Lluís de Borbó (Lieja) · Veure més »
Margarida de Baviera-Straubing
Margarida de Baviera-Straubing (1363 - Dijon 1423), infanta de Baviera i duquessa consort de Borgonya (1404-1419).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Margarida de Baviera-Straubing · Veure més »
Margarida III de Flandes
Margarida de Flandes Margarida III de Flandes (Male, Flandes 1350 - Arràs, França 1405), comtessa de Flandes i d'Artois (1384-1405).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Margarida III de Flandes · Veure més »
Miquela de Valois
Miquela de Valois (París 1395 - Gant 1422), princesa de França i duquessa consort de Borgonya (1419-1422).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Miquela de Valois · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Monarca · Veure més »
Països Baixos (topònim)
Al curs de la història, la noció geogràfica i política dels Països Baixos ha tingut diverses significacions que causen sovint confusió.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Països Baixos (topònim) · Veure més »
Papa Calixt II
Calixt II (nom de bateig Guiu de Borgonya) (Quingey, 1050 – Roma, 13 de desembre de 1124) fou papa de l'Església Catòlica del 1119 al 1124.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Papa Calixt II · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Felip III de Borgonya і París · Veure més »
Príncep-bisbe
Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Príncep-bisbe · Veure més »
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Principat de Lieja · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Regne de Nàpols · Veure més »
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Renat I · Veure més »
Tractat d'Arras (1435)
Pel tractat d'Arras, signat el 20 de setembre de 1435, el rei Carles VII de França cedia les ciutats de la Somme, el comtat de Mâcon i el comtat d'Auxerre a Felip III de Borgonya i posava fi a la Guerra Civil entre Armagnacs i Borgonyons, dins del marc de la Guerra dels Cent Anys.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Tractat d'Arras (1435) · Veure més »
Unió personal
Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Unió personal · Veure més »
1396
Sense descripció.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 1396 · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 1405 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 1409 · Veure més »
1419
;Països Catalans.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 1419 · Veure més »
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 1423 · Veure més »
1424
;Països catalans.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 1424 · Veure més »
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 1430 · Veure més »
1431
;Països Catalans.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 1431 · Veure més »
1432
Sense descripció.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 1432 · Veure més »
1433
; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 1433 · Veure més »
1435
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 1435 · Veure més »
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 1437 · Veure més »
1439
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 1439 · Veure més »
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 1467 · Veure més »
1468
; Països Catalans.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 1468 · Veure més »
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 1477 · Veure més »
28 de gener
El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 28 de gener · Veure més »
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 30 de novembre · Veure més »
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 31 de juliol · Veure més »
7 de gener
El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 7 de gener · Veure més »
