Taula de continguts
47 les relacions: Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin, Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin), Anna Maria de Dinamarca, Artur del Regne Unit (duc de Connaught), Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg, Íngrid de Suècia, Constantí I de Grècia, Constantí II de Grècia, Cristià X de Dinamarca, Diana de Gal·les, Elisabet II del Regne Unit, Ernest August de Hannover (duc de Brunsvic), Ernest August de Hannover (duc de Cumberland), Estat de Nova York, Felip d'Edimburg, Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin, Frederic III de Prússia, Frederic IX de Dinamarca, Frederic VII de Dinamarca, Frederica de Hannover, Guillem II de Prússia, Gustau V de Suècia, Gustau VI Adolf de Suècia, Helena de Borbó i de Grècia, Joan Carles I d'Espanya, Jordi I de Grècia, Lluïsa de Hessen-Kassel, Lluïsa Margarida de Prússia, Londres, Magdalena de Suècia, Margarida del Regne Unit (princesa hereva de Suècia), Margarida II de Dinamarca, Olga de Rússia (reina de Grècia), Pau I de Grècia, Premsa rosa, Regne de Grècia, República, Sofia de Grècia, Sofia de Prússia, Thyra de Dinamarca, Universitat de Georgetown, Victòria de Baden, Victòria Lluïsa de Prússia, Victòria, Princesa Reial, Washington DC, 1986, 26 d'abril.
Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin
Frederic IX. Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin, reina de Dinamarca (Schwerin, 1879 - Copenhaguen, 1952) fou reina consort de Dinamarca des de 1912 i fins a 1947 i reina mare des de 1947 i fins al 1952.
Veure Felip de Grècia і Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin
Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin)
Anastàsia de Rússia (Peterhoff, 28 de juliol de 1860 - Eze, França, 1922) fou una Gran duquessa de Rússia que es convertí en gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin pel seu matrimoni amb el gran duc sobirà d'aquest territori de l'Alemanya septentrional.
Veure Felip de Grècia і Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin)
Anna Maria de Dinamarca
Anna Maria de Dinamarca (Copenhaguen, 1946) és Princesa de Dinamarca i Reina consort de Grècia (1964 - 1973) pel seu casament amb el rei Constantí II de Grècia.
Veure Felip de Grècia і Anna Maria de Dinamarca
Artur del Regne Unit (duc de Connaught)
El duc de Connaught. Artur del Regne Unit, duc de Connaught (Londres 1850 - Bagshot Park 1942).
Veure Felip de Grècia і Artur del Regne Unit (duc de Connaught)
Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg
Victòria Augusta de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg (Dolzig, Prússia, 22 d'octubre de 1858 - Haus Doorn, Països Baixos, 1921) fou Princesa de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg coneguda familiarment amb el sobrenom de Dona, pel seu matrimoni amb Guillem II esdevingué reina consort de Prússia i emperadriu d'Alemanya.
Veure Felip de Grècia і Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg
Íngrid de Suècia
Íngrid de Suècia i Frederic de Dinamarca al 1935. Íngrid de Suècia, reina de Dinamarca (Estocolm 1910 - Castell de Fredensborg 2000).
Veure Felip de Grècia і Íngrid de Suècia
Constantí I de Grècia
El rei Constantí I de Grècia. Constantí I de Grècia.
Veure Felip de Grècia і Constantí I de Grècia
Constantí II de Grècia
fou un aristòcrata grec, que exercí com a darrer Rei de Grècia (1964 - 1973).
Veure Felip de Grècia і Constantí II de Grècia
Cristià X de Dinamarca
Cristià X de Dinamarca (Palau de Charlottenlund 1870 - Copenhaguen 1948).
Veure Felip de Grècia і Cristià X de Dinamarca
Diana de Gal·les
Diana Frances Spencer, coneguda internacionalment com a Lady Di o la princesa del poble (Sandringham, 1 de juliol de 1961 - París, 31 d'agost de 1997), va ser una aristòcrata anglesa, que va esdevenir princesa de Gal·les després de casar-se amb l'actual Rei d'Anglaterra, Carles III del Regne Unit.
Veure Felip de Grècia і Diana de Gal·les
Elisabet II del Regne Unit
Elisabet II del Regne Unit, nascuda Elizabeth Alexandra Mary Windsor (Londres, Anglaterra, 21 d'abril de 1926 – Castell de Balmoral, Aiberdeenshire, Escòcia, 8 de setembre de 2022), fou una aristòcrata anglesa que exercí des de 1952 fins a la seua mort els càrrecs de reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, governadora suprema de l'Església d'Anglaterra i cap de la Mancomunitat de Nacions (en anglès, Commonwealth).
Veure Felip de Grècia і Elisabet II del Regne Unit
Ernest August de Hannover (duc de Brunsvic)
Ernest August de Hannover (Grünau, Àustria, 17 de novembre de 1887 - Castell de Marienburg, Hannover, 1953) fou duc de Brunsvic i cap de la casa reial dels Hannover i duc regnant del petit Ducat de Brunsvic des de 1913 fins a 1918.
Veure Felip de Grècia і Ernest August de Hannover (duc de Brunsvic)
Ernest August de Hannover (duc de Cumberland)
Ernest August de Hannover, duc de Cumberland (Hannover 1845 - Gmunden, Àustria 1923) va ser príncep de Hannover i del Regne Unit amb el tractament d'altesa reial.
Veure Felip de Grècia і Ernest August de Hannover (duc de Cumberland)
Estat de Nova York
Nova York és un dels cinquanta estats dels Estats Units d'Amèrica, a cavall entre les regions del Nord-est i l'Atlàntic Mitjà.
Veure Felip de Grècia і Estat de Nova York
Felip d'Edimburg
Felip, Duc d'Edimburg (Palau de Mon Repos, Corfú, 10 de juny de 1921 – Castell de Windsor, Berkshire, 9 d'abril de 2021), nascut amb el nom de Felip de Grècia i Dinamarca (Philip of Greece and Denmark) i posteriorment anomenat Felip Mountbatten ran de convertir-se a l'anglicanisme i de nacionalitzar-se com a britànic, fou el consort de la reina Elisabet II del Regne Unit.
Veure Felip de Grècia і Felip d'Edimburg
Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin
Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin (Ludwigslust, 19 de març de 1851 - Canes, 1897) fou Gran Duc de Mecklenburg-Schwerin del 1883 fins a la seva mort l'any 1897.
Veure Felip de Grècia і Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin
Frederic III de Prússia
Frederic III de Prússia (Potsdam, 18 d'octubre de 1831 - 15 de juny de 1888) va ser emperador d'Alemanya i rei de Prússia del març al juny de 1888.
Veure Felip de Grècia і Frederic III de Prússia
Frederic IX de Dinamarca
Alexandrina. Frederic IX de Dinamarca (Copenhaguen 1899 - 1972).
Veure Felip de Grècia і Frederic IX de Dinamarca
Frederic VII de Dinamarca
Frederic VII de Dinamarca (Amalienborg 1808 - Glücksburg 1863).
Veure Felip de Grècia і Frederic VII de Dinamarca
Frederica de Hannover
Frederica de Hannover, reina de Grècia (Blakenburg a l'antic ducat de Brunsvic i actual land de Saxònia-Anhalt, 18 d'abril de 1917 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1981), princesa de Hannover, Gran Bretanya i Irlanda i Reina consort de Grècia del 1947 al 1964.
Veure Felip de Grècia і Frederica de Hannover
Guillem II de Prússia
Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou l'últim emperador (Kàiser) de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941).
Veure Felip de Grècia і Guillem II de Prússia
Gustau V de Suècia
Gustau V de Suècia (Castell de Drottningholm, 16 de juny de 1858 - 29 d'octubre de 1950), de la dinastia Bernadotte, fou rei de Suècia des del 1907 fins a la seva mort l'any 1950.
Veure Felip de Grècia і Gustau V de Suècia
Gustau VI Adolf de Suècia
Gustau VI Adolf de Suècia (Estocolm, 11 de novembre de 1882 - Helsingborg, 15 de setembre de 1973).
Veure Felip de Grècia і Gustau VI Adolf de Suècia
Helena de Borbó i de Grècia
Helena de Borbó i de Grècia (Madrid, 20 de desembre de 1963) és infanta d'Espanya i duquessa de Lugo.
Veure Felip de Grècia і Helena de Borbó i de Grècia
Joan Carles I d'Espanya
Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.
Veure Felip de Grècia і Joan Carles I d'Espanya
Jordi I de Grècia
Jordi I de Grècia (Γεώργιος A') (Copenhaguen 1845 - Salònica 1913) va ser rei de Grècia des del 1863 fins al 1913, essent el període de màxima estabilitat històrica de la fràgil monarquia grega.
Veure Felip de Grècia і Jordi I de Grècia
Lluïsa de Hessen-Kassel
La princesa Lluïsa de Hessen-Kassel, reina de Dinamarca. Lluïsa de Hessen-Kassel, reina de Dinamarca (Kassel 1817 - Bernstorff 1898).
Veure Felip de Grècia і Lluïsa de Hessen-Kassel
Lluïsa Margarida de Prússia
Lluïsa Margarida de Prússia, duquessa de Connaught (Potsdam 1860 - Londres 1917).
Veure Felip de Grècia і Lluïsa Margarida de Prússia
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Veure Felip de Grècia і Londres
Magdalena de Suècia
Magdalena de Suècia (Estocolm, 10 de juny de 1982) és princesa de Suècia i Duquessa de Hälsingland i Gästrikland.
Veure Felip de Grècia і Magdalena de Suècia
Margarida del Regne Unit (princesa hereva de Suècia)
Margarida del Regne Unit, princesa hereva de Suècia (Londres 1882 - Estocolm 1920).
Veure Felip de Grècia і Margarida del Regne Unit (princesa hereva de Suècia)
Margarida II de Dinamarca
Margarida II de Dinamarca (Copenhaguen, 16 d'abril de 1940) és l'actual reina de Dinamarca i Groenlàndia des del 1972, any que morí el seu pare, el rei Frederic IX.
Veure Felip de Grècia і Margarida II de Dinamarca
Olga de Rússia (reina de Grècia)
Olga Constantinova Romanov (Pavlovsk-Sant Petersburg 1851 - Roma 1926) Reina de Grècia (1867-1913).
Veure Felip de Grècia і Olga de Rússia (reina de Grècia)
Pau I de Grècia
Pau I de Grècia (Παύλος A') (Atenes, 14 de desembre de 1901 - Cementiri Real de Tatoi, 6 de març de 1964) fou rei de Grècia des del 1947 al 1964.
Veure Felip de Grècia і Pau I de Grècia
Premsa rosa
La premsa rosa, premsa del cor o premsa groguenca (per castellanisme, periodisme del cor) és la mena de periodisme que es dedica a informar sobre la vida de les celebritats, independentment de la professió a la qual es dediquen.
Veure Felip de Grècia і Premsa rosa
Regne de Grècia
El Regne de Grècia (grec: Βασίλειον τῆς Ἑλλάδος, transliterat: Vasíleion tīs Elládos) va ser un estat creat el 1832 a la Convenció de Londres per les Grans Potències (el Regne Unit, França i l'Imperi Rus).
Veure Felip de Grècia і Regne de Grècia
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Veure Felip de Grècia і República
Sofia de Grècia
Sofia de Grècia i Dinamarca (Psikhikó, Atenes, 2 de novembre de 1938), casada amb Joan Carles I d'Espanya, va ser la consort del rei d'Espanya de 1975 fins al 2014, moment en què el seu marit abdicà la Corona espanyola, tot i que actualment manté la denominació de reina.
Veure Felip de Grècia і Sofia de Grècia
Sofia de Prússia
Sofia de Prússia, reina de Grècia (Potsdam 1870 - Frankfurt del Main 1932).
Veure Felip de Grècia і Sofia de Prússia
Thyra de Dinamarca
Els prínceps de Hannover amb els seus fills l'any 1887. Thyra de Dinamarca, princesa de Hannover i duquessa de Cumberland (Copenhaguen, 29 de setembre de 1853 - Gmunden Àustria, 1933).
Veure Felip de Grècia і Thyra de Dinamarca
Universitat de Georgetown
La Universitat de Georgetown és una universitat catòlica, de la Companyia de Jesús (jesuïtes), ubicada a Georgetown (Washington D.C.) (Estats Units).
Veure Felip de Grècia і Universitat de Georgetown
Victòria de Baden
Victòria de Baden, reina de Suècia (Karlsruhe 1862 - Estocolm 1930) va ser reina consort de Suècia a través del seu matrimoni amb el rei Gustau V de Suècia.
Veure Felip de Grècia і Victòria de Baden
Victòria Lluïsa de Prússia
Victòria Lluïsa de Prússia (Potsdam, 13 de setembre de 1892 - Hannover, 1980) fou duquessa de Brunsvic i princesa de Prússia i d'Alemanya.
Veure Felip de Grècia і Victòria Lluïsa de Prússia
Victòria, Princesa Reial
Victòria del Regne Unit Princesa Victòria, Princesa Reial, reina de Prússia i emperadriu d'Alemanya (Londres 1841 -, actual Schlosshotel, Kronberg im Taunus 1901).
Veure Felip de Grècia і Victòria, Princesa Reial
Washington DC
Washington DC (en anglèsː Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Felip de Grècia і Washington DC
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Felip de Grècia і 1986
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Veure Felip de Grècia і 26 d'abril