Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Arquebisbat d'Aush, Arquebisbe, Benet XIII, Bisbat de Beauvais, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Camp de Tarragona, Canonge, Cardenal, Carles II el Magnànim, Carles III d'Alençon, Carles V de França, Catedral de Chartres, Catedral de Tarragona, Cisma d'Occident, Comtat d'Alençon, Delfí de França, Delme, Felip VI de França, Francès, Joan el Caçador, Meaux (Sena i Marne), Normandia, Papa Gregori XI, Papat d'Avinyó, Patriarca Llatí de Jerusalem, Patriarcat d'Aquileia, Pere el Cerimoniós, Pere II d'Alençon, Reus, Roma, Rouen, Santa Maria in Trastevere, Torre del Cambrer, Urbà VI, 1338, 1339, 1351, 1356, 1378, 1381, 1387, 1389, 1397.
Arquebisbat d'Aush
L'arquebisbat d'Aush és una divisió eclesiàstica de França, que abraça el departament del Gers.
Nou!!: Felip d'Alençon і Arquebisbat d'Aush · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Felip d'Alençon і Arquebisbe · Veure més »
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Nou!!: Felip d'Alençon і Benet XIII · Veure més »
Bisbat de Beauvais
El bisbat de Beauvais o bisbat de Beauvais-Noyon-Senlis (francès: diocèse de Beauvais, llatí: Dioecesis Bellovacensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Beauvais.
Nou!!: Felip d'Alençon і Bisbat de Beauvais · Veure més »
Bisbat suburbicari d'Òstia
El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Felip d'Alençon і Bisbat suburbicari d'Òstia · Veure més »
Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Felip d'Alençon і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto · Veure més »
Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Felip d'Alençon і Camp de Tarragona · Veure més »
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Nou!!: Felip d'Alençon і Canonge · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Felip d'Alençon і Cardenal · Veure més »
Carles II el Magnànim
Carles II d'Alençon.
Nou!!: Felip d'Alençon і Carles II el Magnànim · Veure més »
Carles III d'Alençon
Carles III d'Alençon de la dinastia Valois, nascut el febrer de 1337, mort a Lió el 5 de juliol de 1375, fou comte d'Alençon i de Perche, Arquebisbe de Lió, fill gran de Carles II d'Alençon i de Maria de la Cerda.
Nou!!: Felip d'Alençon і Carles III d'Alençon · Veure més »
Carles V de França
Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).
Nou!!: Felip d'Alençon і Carles V de França · Veure més »
Catedral de Chartres
La Catedral de Nostra Senyora de Chartres (en francès: Cathédrale Notre-Dame de Chartres), és una església catedralícia de culte catòlic romà sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Assumpció, a la ciutat de Chartres, en el departament d'Eure i Loir, a França, al nord-oest de país, a uns 80 km de la capital estatal, París.
Nou!!: Felip d'Alençon і Catedral de Chartres · Veure més »
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Felip d'Alençon і Catedral de Tarragona · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: Felip d'Alençon і Cisma d'Occident · Veure més »
Comtat d'Alençon
El comtat d'Alençon més tard Ducat d'Alençon fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Alençon; que va pertànyer als senyors de Bellême i Sonnois que van prendre el títol de comtes d'Alençon cap a l'any 1000.
Nou!!: Felip d'Alençon і Comtat d'Alençon · Veure més »
Delfí de França
Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.
Nou!!: Felip d'Alençon і Delfí de França · Veure més »
Delme
Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.
Nou!!: Felip d'Alençon і Delme · Veure més »
Felip VI de França
Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.
Nou!!: Felip d'Alençon і Felip VI de França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Felip d'Alençon і Francès · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Felip d'Alençon і Joan el Caçador · Veure més »
Meaux (Sena i Marne)
Meaux és un municipi francès al departament de Sena i Marne i a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Felip d'Alençon і Meaux (Sena i Marne) · Veure més »
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Nou!!: Felip d'Alençon і Normandia · Veure més »
Papa Gregori XI
Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.
Nou!!: Felip d'Alençon і Papa Gregori XI · Veure més »
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Nou!!: Felip d'Alençon і Papat d'Avinyó · Veure més »
Patriarca Llatí de Jerusalem
El patriarca llatí de Jerusalem fou el títol del bisbe de Jerusalem, atorgat per l'Església Catòlica Romana quan es va conquerir Jerusalem el 1099.
Nou!!: Felip d'Alençon і Patriarca Llatí de Jerusalem · Veure més »
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: Felip d'Alençon і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Felip d'Alençon і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere II d'Alençon
Pere II d'Alençon (Pere II de Valois, comte d'Alençon), nascut el 1340, mort a Argentan el 20 de setembre de 1404, comte d'Alençon, de Perche i de Porhoët, fill de Carles II d'Alençon, comte d'Alençon i de Perche, i de Maria de La Cerda.
Nou!!: Felip d'Alençon і Pere II d'Alençon · Veure més »
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Nou!!: Felip d'Alençon і Reus · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Felip d'Alençon і Roma · Veure més »
Rouen
Rouen o Roan (oficialment en francès i també en normand, Rouen) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.
Nou!!: Felip d'Alençon і Rouen · Veure més »
Santa Maria in Trastevere
La Basílica de Santa Maria in Trastevere és una església de Roma situada al barri del Trastevere.
Nou!!: Felip d'Alençon і Santa Maria in Trastevere · Veure més »
Torre del Cambrer
Torre del Cambrer o Castell del Cambrer és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Reus (Baix Camp).
Nou!!: Felip d'Alençon і Torre del Cambrer · Veure més »
Urbà VI
Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.
Nou!!: Felip d'Alençon і Urbà VI · Veure més »
1338
Sense descripció.
Nou!!: Felip d'Alençon і 1338 · Veure més »
1339
;Països Catalans.
Nou!!: Felip d'Alençon і 1339 · Veure més »
1351
Sense descripció.
Nou!!: Felip d'Alençon і 1351 · Veure més »
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Felip d'Alençon і 1356 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Felip d'Alençon і 1378 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Felip d'Alençon і 1381 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Felip d'Alençon і 1387 · Veure més »
1389
;Països Catalans.
Nou!!: Felip d'Alençon і 1389 · Veure més »
1397
Sense descripció.
Nou!!: Felip d'Alençon і 1397 · Veure més »
