Accés més ràpid que el navegador!
246 les relacions: Absolutisme, Accident vascular cerebral, Afrodisíac, Alessandria (municipi del Piemont), Amaro Rodríguez Felipe, Anna d'Àustria (duquessa de Baviera), Anna d'Àustria (reina de França), Arenas de San Pedro, Arxiducat d'Àustria, Baiona, Baró, Batalla d'Almansa, Batalla del cap Passaro, Bidasoa, Cadis, Campeche (municipi), Capella ardent, Capità general, Caracas, Cardona, Carles de França (duc de Berry), Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles Manuel I de Savoia, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Caterina Miquela d'Àustria, César d'Estrées, Comtat de Flandes, Comtat del Tirol, Consell de Castella, Conspiració de Cellamare, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corrado Giaquinto, Corsari, Corts de Castella, Cristina de França, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dret públic, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Ducat de Savoia, Editorial Planeta, Eduard II Farnese, Elisabet Carlota del Palatinat, ..., Emirat de Gibraltar, Emirat de Granada, Emperador, Enric IV de França, Enriqueta Adelaida de Savoia, Escròfula, Espanya, Farinelli (castrat), Farnese, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip I de Parma, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip Lluís de Borbó, Felip Pere de Borbó, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran Maria de Baviera, Ferran VI d'Espanya, Figueres, França, François Fénelon, Francesc de Borbó i Farnese, Francesco del Giudice, Gibraltar, Gran Bretanya, Gran Enciclopèdia Catalana, Grandesa d'Espanya, Guadalajara (Castella - la Manxa), Guastalla, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió de Polònia, Guerra de Successió Espanyola, Guillem V de Baviera, Isabel de França, Isabel Farnese, James Fitz-James Stuart, Jean Orry, José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano, José Patiño Rosales, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Julio Alberoni, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Lisboa, Llei Sàlica, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís de Borbó i Farnese, Lluís de França (duc de Borgonya), Lluís de França (gran delfí), Lluís I d'Espanya, Lluís Josep de Borbó, Lluís XIII de França, Lluís XIV de França, Lluís XV de França, Louis de Rouvroy, Luis Manuel Fernández Portocarrero, Luis Ulloa, Madrid, Mallorca, Margarida d'Àustria (reina d'Espanya), Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica), Maria Anna Victòria de Baviera, Maria Anna Victòria de Borbó, Maria Antònia de Borbó, Maria de Mèdici (regent de França), Maria Lluïsa de Savoia, Maria Teresa d'Àustria (reina de França), Maria Teresa Rafaela de Borbó, Marianna del Palatinat-Neuburg, Marie-Anne de La Trémoille, Maximilià I de Baviera, Menorca, Michel-Jean Amelot, Monarquia d'Espanya, Monestir d'El Escorial, Navarra, Neurastènia, Orde de l'Esperit Sant, Orde del Toisó d'Or, Pactes de Família, Palau de Versalles, Palau del Buen Retiro, Palau Reial d'El Pardo, Piacenza, Portugal, Príncep d'Astúries, Presa de Gibraltar, Principat de Catalunya, Províncies Unides, Quàdruple Aliança, Real Sitio de San Ildefonso, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Còrdova, Regne de França, Regne de Galícia, Regne de Jaén, Regne de Jerusalem, Regne de l'Algarve, Regne de la Gran Bretanya, Regne de Lleó, Regne de Mallorca, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sevilla, Regne de Sicília, Regne de Toledo, Regne de València, Regnes castellans d'Índies, Rei d'Espanya, Reial Alcàsser de Madrid, Reial audiència, Renata de Lorena, René de Froulay de Tessé, Rosselló, Sacre Imperi Romanogermànic, Salvació en el cristianisme, San Jerónimo el Real, Saragossa, Sardenya, Segle XVI, Senyoria de Biscaia, Senyoria de Molina, Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Sevilla, Sicília, Sobirania, Toledo, Tractat d'Aquisgrà (1748), Tractat d'Utrecht, Tractat de la Haia (1701), Tractat de Rastatt, Universitat (municipi), Víctor Amadeu I de Savoia, Víctor Amadeu II de Savoia, Verola, Versalles, Vicenç Bacallar i Sanna, Virrei, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, 1 de febrer, 1 de novembre, 10 de gener, 11 d'abril, 11 de setembre, 12 de setembre, 14 de desembre, 14 de febrer, 16 de novembre, 16 de setembre, 1683, 1687, 17 de juliol, 1700, 1701, 1702, 1703, 1705, 1706, 1707, 1710, 1711, 1712, 1713, 1714, 1715, 1716, 1717, 1718, 1721, 1724, 1726, 1733, 1739, 1743, 1746, 1749, 18 de gener, 1833, 19 de desembre, 2 de novembre, 24 de febrer, 3 de juliol, 30 de setembre, 31 d'agost, 4 de desembre, 7 de juliol, 7 de setembre, 8 de maig, 9 de juliol. Ampliar l'índex (196 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Absolutisme · Veure més »
Accident vascular cerebral
Un accident vascular cerebral (AVC) o accident cerebrovascular, popularment anomenat atac de feridura (o en tal "s'ha ferit”), sobresang, vessament cerebral o ictus cerebral, és un episodi agut d'afectació de la circulació cerebral; es produeix una lesió irreversible en un territori cerebral a causa de la pèrdua de flux sanguini al cervell, que produeix una sèrie de símptomes i/o signes variables en funció de l'àrea cerebral afectada.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Accident vascular cerebral · Veure més »
Afrodisíac
Un afrodisíac és una substància que augmenta el desig sexual, l'atracció sexual, el plaer sexual o el comportament sexual.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Afrodisíac · Veure més »
Alessandria (municipi del Piemont)
Alexandria d'Itàlia o Alessandria és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província d'Alessandria.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Alessandria (municipi del Piemont) · Veure més »
Amaro Rodríguez Felipe
Amaro Rodríguez Felipe y Tejera Machado (San Cristóbal de La Laguna, 3 de maig 1678 - San Cristóbal de La Laguna, 4 d'octubre de 1747), més conegut com a Amaro Pargo, va ser un famós corsari espanyol nascut a l'illa de Tenerife (Illes Canàries).
Nou!!: Felip V d'Espanya і Amaro Rodríguez Felipe · Veure més »
Anna d'Àustria (duquessa de Baviera)
Anna d'Àustria o Anna d'Habsburg (en alemany: Anna von Österreich) (Praga, 17 de juliol de 1528 - Múnic, 16 d'octubre de 1590) fou una aristòcrata de la Casa d'Habsburg, filla de l'emperador Ferran I (1503-1564) i d'Anna d'Hongria (1503-1547).
Nou!!: Felip V d'Espanya і Anna d'Àustria (duquessa de Baviera) · Veure més »
Anna d'Àustria (reina de França)
Anna d'Àustria (Valladolid, 22 de setembre de 1601 - París, 20 de gener de 1666) fou reina de França.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Anna d'Àustria (reina de França) · Veure més »
Arenas de San Pedro
Arenas de San Pedro és un municipi de la província d'Àvila, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Arenas de San Pedro · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Baiona
Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Baiona · Veure més »
Baró
Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Baró · Veure més »
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla d'Almansa · Veure més »
Batalla del cap Passaro
La Batalla del cap Passaro (o Passero) va ser un enfrontament naval entre Espanya, representada pels almiralls Antonio Gaztañeta i Fernando Chacón, i Gran Bretanya, representada per l'almirall Sir George Byng.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla del cap Passaro · Veure més »
Bidasoa
El Bidasoa és un riu basc conegut per la pesca de truita i salmó.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Bidasoa · Veure més »
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Cadis · Veure més »
Campeche (municipi)
Campeche és un municipi de l'estat de Campeche.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Campeche (municipi) · Veure més »
Capella ardent
Capella ardent de Miguel Delibes a l'Ajuntament de Valladolid (2010) El concepte de capella ardent, prové d'aquell lloc que es manté en enllumenat permanent per raó de sacrament, o a causa de conservar-se o trobar-se exposat a la veneració o a l'atenció religiosa dels fidels, el cos o relíquies d'algun sant o el sarcòfag d'un príncep o altre personatge.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Capella ardent · Veure més »
Capità general
El capità general és un grau militar.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Capità general · Veure més »
Caracas
Caracas (oficialment Santiago de León de Caracas) és la capital federal de Veneçuela, així com el centre administratiu, financer, comercial i cultural de la nació, a més de servir de seu del govern de Veneçuela.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Caracas · Veure més »
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Cardona · Veure més »
Carles de França (duc de Berry)
Carles de França (Versalles 31 de juliol de 1686 - Marly-le-Roi 5 de maig de 1714) fou duc de Berry un príncep de França de la casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial que ostentà els títols de duc de Berry, d'Alençon i d'Angulema.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles de França (duc de Berry) · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles II de Castella · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles III d'Espanya · Veure més »
Carles Manuel I de Savoia
Imatge de Carles Manuel I de Savoia. Carles Manuel I de Savoia, anomenat el Gran, (Rivoli, Savoia 1562 - Savigliano 1630) fou duc de Savoia entre 1580 i 1630.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles Manuel I de Savoia · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Caterina Miquela d'Àustria
Caterina Miquela d'Àustria (Madrid, 10 d'octubre de 1567—Torí, 7 de desembre de 1597) va ser una infanta d'Espanya de la Casa d'Àustria amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni el 1585 amb el duc Carles Manuel I de Savoia.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Caterina Miquela d'Àustria · Veure més »
César d'Estrées
César d'Estrées (París, 5 de febrer de 1628 - 18 de desembre de 1714) va ser un diplomàtic francès i cardenal.
Nou!!: Felip V d'Espanya і César d'Estrées · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Comtat de Flandes · Veure més »
Comtat del Tirol
El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Comtat del Tirol · Veure més »
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Consell de Castella · Veure més »
Conspiració de Cellamare
La conspiració de Cellamare és un complot del 1718 per eliminar la regència de Felip III d'Orleans a França.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Conspiració de Cellamare · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Corrado Giaquinto
''El naixement de Maria'', de Corrado Giaquinto (Oxford, Christ Church Collection). ''Santa Faç'', a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Corrado Giaquinto (Molfetta, Itàlia, 18 de febrer de 1703 - Nàpols, 1765) va ser un pintor italià d'estil rococó.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Corrado Giaquinto · Veure més »
Corsari
Amaro Pargo, el corsari espanyol més famós. ''HMS Kent'', vaixell comandat pel corsari Robert Surcouf. Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Corsari · Veure més »
Corts de Castella
Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Corts de Castella · Veure més »
Cristina de França
Imatge de Cristina circa 1614 Cristina de França o senzillament Cristina Maria, anomenada Madama Reale, (Christine de France; París, França 1606 - Torí, Savoia 1663) fou una princesa francesa, duquessa consort de Savoia i regent del ducat.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Cristina de França · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Dinastia borbònica · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Felip V d'Espanya і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dret públic
El Dret Públic és el conjunt de branques del Dret caracteritzades pel fet que hi intervé l'Estat com a ens dotat dimperium.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Dret públic · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Brabant · Veure més »
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Milà · Veure més »
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Parma · Veure més »
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Savoia · Veure més »
Editorial Planeta
Editorial Planeta és una empresa editorial fundada el 1949 a Barcelona.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Editorial Planeta · Veure més »
Eduard II Farnese
Eduard II Farnese, també conegut com a Eduard II de Parma, (Colorno, Ducat de Parma 1666 - Parma 1693) fou un príncep parmesà que va ser l'hereu de Ranuccio II de Parma, si bé morí abans del seu pare.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Eduard II Farnese · Veure més »
Elisabet Carlota del Palatinat
La princesa '''Elisabet Carlota del Palatinat''', duquessa d'Orleans, pintada per Hyacinthe Rigaud (1659-1743) ''Anekdoten vom Französischen Hofe'', 1789. Elisabet Carlota del Palatinat (Heidelberg, 27 de maig de 1652 - Saint-Cloud, 8 de desembre de 1722) va ser duquessa d'Orleans i princesa de la Casa de Wittelsbach que regnà a Baviera i al Palatinat amb el tractament d'altesa reial.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Elisabet Carlota del Palatinat · Veure més »
Emirat de Gibraltar
La taifa, emirat o regne de Gibraltar fou una taifa andalusina que fou incorporada el 1462 a la Corona de Castella.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Emirat de Gibraltar · Veure més »
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Emirat de Granada · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Emperador · Veure més »
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Nou!!: Felip V d'Espanya і Enric IV de França · Veure més »
Enriqueta Adelaida de Savoia
miniatura Enriqueta Adelaida de Savoia (en alemany Henriette Adelheid von Savoyen, i en italià Enrichetta Adelaide di Savoia) va néixer a Torí (Itàlia) el 6 de novembre de 1636 i va morir a Múnic el 13 de juny de 1676.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Enriqueta Adelaida de Savoia · Veure més »
Escròfula
La limfadenitis cervical tuberculosa, també coneguda com a escròfula, es refereix a una limfadenitis dels ganglis limfàtics cervicals associada a la tuberculosi.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Escròfula · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Espanya · Veure més »
Farinelli (castrat)
Carlo Broschi, més conegut com a Farinelli (Àndria, Regne de Nàpols, 24 de gener de 1705 - 16 de setembre de 1782), fou un reconegut cantant d'òpera castrat del.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Farinelli (castrat) · Veure més »
Farnese
Escut d'armes de la família Farnese. Els Farnese foren una influent família del Renaixement italià, els membres dels quals aconseguiren el poder al Ducat de Parma.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Farnese · Veure més »
Felip d'Orleans, Regent de França
Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip d'Orleans, Regent de França · Veure més »
Felip I de Parma
Felip I de Parma o Felip de Borbó i Farnese (Madrid, Regne d'Espanya, 1720 - Alessandria, Ducat de Parma, 1765) nascut infant d'Espanya fou el Duc de Parma, Piacenza i Guastalla entre 1748 i 1765.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip I de Parma · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip III de Castella · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip IV de Castella · Veure més »
Felip Lluís de Borbó
Felip Lluís de Borbó i de Savoia (Madrid, 2 de juliol–ídem, 8 de juliol de 1709) va ser un infant d'Espanya mort als pocs dies de néixer, era el segon dels fills de Felip V d'Espanya i de la seva primera muller Maria Lluïsa de Savoia, després del naixement del primogènit Lluís Felip el 1707.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip Lluís de Borbó · Veure més »
Felip Pere de Borbó
Felip Pere de Borbó i de Savoia (Madrid, 7 de juny de 1712–ídem, 30 de desembre de 1719) va ser un infant d'Espanya mort prematurament.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip Pere de Borbó · Veure més »
Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Ferran Maria de Baviera
Ferran Maria o Ferran I de Baviera (31 d'octubre de 1636, Múnic - Palau de Schleissheim, 1679) fou elector de Baviera des del 1654 fins a la seva mort.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Ferran Maria de Baviera · Veure més »
Ferran VI d'Espanya
Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Ferran VI d'Espanya · Veure més »
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Figueres · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Felip V d'Espanya і França · Veure més »
François Fénelon
François de Salignac de la Mothe-Fénelon, més conegut com a François Fénelon (Senta Mundana, 6 d'agost de 1651 - Cambrai, 7 de gener de 1715), va ser un teòleg, escriptor i poeta catòlic.
Nou!!: Felip V d'Espanya і François Fénelon · Veure més »
Francesc de Borbó i Farnese
Francesc de Borbó i Farnese (Madrid, 21 de març de 1717–ídem, 21 d'abril de 1717) va ser un infant d'Espanya mort al poc de néixer.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc de Borbó i Farnese · Veure més »
Francesco del Giudice
Francesco del Giudice (Nàpols, 7 de desembre de 1647 – Roma, 10 d'octubre de 1725) va ser un religiós napolità, cardenal de l'Església Catòlica, al servei de la monarquia espanyola, durant el regnat de Felip V d'Espanya.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesco del Giudice · Veure més »
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Gibraltar · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Gran Bretanya · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Grandesa d'Espanya
Corona de gran d´Espanya. És una corona de duc amb bonet. La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Grandesa d'Espanya · Veure més »
Guadalajara (Castella - la Manxa)
Guadalajara és una ciutat d'Espanya, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Guadalajara (Castella - la Manxa) · Veure més »
Guastalla
Guastalla (pronunciat Guastal·la) és un municipi italià de la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Guastalla · Veure més »
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »
Guerra de Successió de Polònia
La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui succeiria a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Guerra de Successió de Polònia · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guillem V de Baviera
'''Guillem V de Baviera''' a l'edat de 16 anys Guillem V de Baviera, duc de Baviera (Landshut 1548 - Múnic 1626) va governar Baviera des de 1579 fins a l'any 1597, any en què abdicà en favor del seu fill, l'elector Maximilià I de Baviera.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Guillem V de Baviera · Veure més »
Isabel de França
Isabel de Borbó i de Mèdici (Fontainebleau, França, 22 de novembre de 1603-Madrid, Espanya, 6 d'octubre de 1644) anomenada Isabel de França va ser una princesa francesa, filla d'Enric IV, que esdevingué monarca consort d'Espanya i primera esposa de Felip IV, entre 1621 i 1644.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Isabel de França · Veure més »
Isabel Farnese
Isabel Farnese (Parma, 25 d'octubre de 1692 - Aranjuez, 11 de juliol de 1766), princesa de Parma de la històrica família Farnese.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Isabel Farnese · Veure més »
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Felip V d'Espanya і James Fitz-James Stuart · Veure més »
Jean Orry
Jean Orry (París, 4 de setembre de 1652 - íd., 29 de setembre de 1719) va ser un economista i polític francès, Ministre de Finances i Secretari d'Hisenda d'Espanya.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Jean Orry · Veure més »
José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano
José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano, marquès de Grimaldo (1664 - 1733).
Nou!!: Felip V d'Espanya і José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano · Veure més »
José Patiño Rosales
Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. José Patiño y Rosales (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736) fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V. Intendent d'Extremadura durant la guerra de Successió i superintendent de Catalunya, on fou uns dels inspiradors del Decret de Nova Planta i l'organitzador del nou sistema fiscal de Catalunya (el cadastre).
Nou!!: Felip V d'Espanya і José Patiño Rosales · Veure més »
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Julio Alberoni
Giulio Alberoni, també conegut, en castellà, com Julio Alberoni (Fiorenzicola, 31 de maig de 1664 - 1664 - Piacenza, 16 de juny, 1752) va ser un cardenal italià, que fou un primer ministre de Felip V. Nasqué dins una família humil –era fill d'un vinyater– al ducat de Parma (actualment a Itàlia); primerament s'educà a l'escola de monjos barnabites de Piacenza, i més tard, per mediació dels vicelegats papals de Ravenna, estudià la carrera eclesiàstica.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Julio Alberoni · Veure més »
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Lisboa · Veure més »
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Llei Sàlica · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de reis de Castella · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Lluís de Borbó i Farnese
Lluís Antoni Jaume de Borbó i Farnese (Palau del Buen Retiro, Madrid, 25 de juliol de 1727 - Arenas de San Pedro, 7 d'agost de 1785) va ser un infant d'Espanya, fill del rei Felip V d'Espanya i la seva segona esposa Isabel Farnese.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís de Borbó i Farnese · Veure més »
Lluís de França (duc de Borgonya)
''Éléments de géométrie'', 1713 Lluís de França (Palau de Versalles, 6 d'agost de 1682 - ibídem, 18 de febrer de 1712) fou Duc de Borgonya des del seu naixement i Delfí de Viennois des de 1711.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís de França (duc de Borgonya) · Veure més »
Lluís de França (gran delfí)
Lluís de França, el Gran Delfí -le Grand Dauphin en francès- (1 de novembre de 1661, castell de Fontainebleau o Versalles - Medon, 14 d'abril de 1711) fou Príncep del Regne de França amb el tractament d'altesa reial que des del seu naixement fins a la seva mort portà el títol de Delfí de Viennois corresponent als hereus al tron francès.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís de França (gran delfí) · Veure més »
Lluís I d'Espanya
Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís I d'Espanya · Veure més »
Lluís Josep de Borbó
Louis Joseph de Bourbon, Duc de Vendôme, durant la campanya de (1706). Armes de la ''ducs de Vendôme''. Lluís Josep de Borbó —Louis Joseph de Bourbon — anomenat El Gran Vendôme, (1 de juliol de 1654, París - 11 de juny de 1712, Vinaròs) fou duc de Vendôme, militar i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França (1701-1710) i de Felip V d'Espanya (1710-1711) durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís Josep de Borbó · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís XIII de França · Veure més »
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís XIV de França · Veure més »
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís XV de França · Veure més »
Louis de Rouvroy
, més conegut com a duc de Saint-Simon, va ser un polític, memorialista i historiador francès del, d'excepcional agudesa psicològica i poques llibertat de ploma.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Louis de Rouvroy · Veure més »
Luis Manuel Fernández Portocarrero
El cardenal Portocarrero, circa 1669. Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio (Palma del Río, 8 de gener de 1635 - Toledo; 14 de setembre de 1709), eclesiàstic i polític espanyol.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Luis Manuel Fernández Portocarrero · Veure més »
Luis Ulloa
Luis de Ulloa Cisneros (Lima, Perú, 27 de setembre de 1869 — Barcelona, 9 de febrer de 1936) fou un historiador peruà especialista en temes colombins que va ser el primer a defensar la catalanitat de Cristòfor Colom.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Luis Ulloa · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Madrid · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Mallorca · Veure més »
Margarida d'Àustria (reina d'Espanya)
Margarida d'Àustria i de Baviera (Graz, Àustria, 25 de desembre de 1584 - Monestir d'El Escorial, Castella, 3 d'octubre de 1611) fou una arxiduquessa d'Àustria, que esdevingué monarca consort d'Espanya (1599-1611) pel seu matrimoni amb el rei Felip III de Castella, de qui fou l'única esposa.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Margarida d'Àustria (reina d'Espanya) · Veure més »
Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica)
Maria Anna de Baviera - en alemany Maria Anna von Bayern - (Múnic, 18 de desembre de 1574 - Graz, Arxiducat d'Àustria, 8 de març de 1616) fou emperadriu consort del Sacre Imperi.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica) · Veure més »
Maria Anna Victòria de Baviera
Maria Anna Victòria de Baviera (Múnic, 28 de novembre de 1660 - Versalles, 20 d'abril de 1690) va ser una princesa de Baviera, que va ser consort de Lluís, Delfí de França.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Anna Victòria de Baviera · Veure més »
Maria Anna Victòria de Borbó
Maria Anna Victòria de Borbó i Farnese (Madrid 1718 - Lisboa 1781) va ser una infanta d'Espanya de la Casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial que esdevingué reina consort de Portugal des de 1750 fins a l'any 1777 i regent del regne durant el trienni 1774 1777.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Anna Victòria de Borbó · Veure més »
Maria Antònia de Borbó
Maria Antònia Ferranda de Borbó i Farnese (Sevilla, 17 de novembre de 1729 - Moncalieri, 19 de setembre de 1785) va ser una infanta d'Espanya, que esdevingué reina consort de Sardenya pel seu matrimoni amb Víctor Amadeu III de Sardenya.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Antònia de Borbó · Veure més »
Maria de Mèdici (regent de França)
Maria de Mèdici (26 d'abril de 1575, Florència, ducat de Florència-4 de juliol de 1642, Colònia, Sacre Imperi romanogermànic) fou reina consort de França i Navarra (1600 - 1610) i regent de França (1610 - 1617).
Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria de Mèdici (regent de França) · Veure més »
Maria Lluïsa de Savoia
Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (Torí, Savoia, 17 de setembre de 1688 - Madrid, Castella, 14 de febrer de 1714) va ser la reina consort d'Espanya arran del seu matrimoni amb el rei Felip V d'Espanya, sobre el qual va exercir una gran influència.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Lluïsa de Savoia · Veure més »
Maria Teresa d'Àustria (reina de França)
Maria Teresa d'Àustria i de Borbó (Madrid, 20 de setembre de 1638—Versalles, 30 de juliol de 1683) va ser una infanta d'Espanya, reina consort de França i de Navarra pel seu casament amb Lluís XIV el 1660.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Teresa d'Àustria (reina de França) · Veure més »
Maria Teresa Rafaela de Borbó
Maria Teresa Rafaela de Borbó i Farnese (Madrid, 11 de juny de 1726 - Versalles, 22 de juliol de 1746) va ser una infanta d'Espanya i delfina de França.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Teresa Rafaela de Borbó · Veure més »
Marianna del Palatinat-Neuburg
Maria Anna del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 28 d'octubre de 1667 - Guadalajara, 16 de juliol de 1740), coneguda també com a Maria Anna de Neuburg (o Marianna), fou filla de l'elector del Palatinat i monarca consort d'Espanya entre 1689 i 1700, en casar-se amb Carles II de Castella, darrer monarca de la dinastia dels Àustries.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Marianna del Palatinat-Neuburg · Veure més »
Marie-Anne de La Trémoille
s) Marie-Anne de La Trémoille, princesa dels Ursins (en italià: Orsini; en francès: Ursins; en castellà: Ursinos) (París, 1641 - Roma, 5 de desembre de 1722), noble francesa de la cort de Felip V de Castella.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Marie-Anne de La Trémoille · Veure més »
Maximilià I de Baviera
L'elector Maximilià I de Baviera i la seva muller, l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria. Maximilià I de Baviera (17 d'abril de 1573, Múnic - 27 de setembre de 1651, Ingolstadt) fou Duc de Baviera i primer elector de Baviera.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Maximilià I de Baviera · Veure més »
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Menorca · Veure més »
Michel-Jean Amelot
Michel-Jean Amelot, baró de Brunelle i marquès de Gournay (1655 - París, 1724) va ser un aristòcrata, connoisseur (persona de gust i distinció), diplomàtic i polític francès.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Michel-Jean Amelot · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Monestir d'El Escorial
El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Monestir d'El Escorial · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Felip V d'Espanya і Navarra · Veure més »
Neurastènia
La neurastènia, en psiquiatria, és la neurosi caracteritzada per un cansament inexplicable que apareix després de fer un esforç intel·lectual.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Neurastènia · Veure més »
Orde de l'Esperit Sant
Collar de l'orde. L'orde de l'Esperit Sant fou un orde de cavalleria francès, el més alt del regne de França, fundat el 31 de desembre de 1578 per Enric III de França sota el lema Duce et auspice.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Orde de l'Esperit Sant · Veure més »
Orde del Toisó d'Or
'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Orde del Toisó d'Or · Veure més »
Pactes de Família
Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Pactes de Família · Veure més »
Palau de Versalles
El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Palau de Versalles · Veure més »
Palau del Buen Retiro
El palau del Buen Retiro va ser un conjunt arquitectònic palatí de grans dimensions situat a la vila de Madrid, construït per Alonso Carbonel, probablement sota les idees de l'arquitecte italià Giovanni Battista Crescenzi, que va servir de segona residència i lloc d'esbarjo del rei Felip IV de Castella.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Palau del Buen Retiro · Veure més »
Palau Reial d'El Pardo
Façana principal del Palau Reial d'El Pardo. El Palau Reial d'El Pardo, a Madrid, és una de les residències de la Família Reial Espanyola, i va ser la residència oficial de Francisco Franco durant la seva dictadura.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Palau Reial d'El Pardo · Veure més »
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Piacenza · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Portugal · Veure més »
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Príncep d'Astúries · Veure més »
Presa de Gibraltar
La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Presa de Gibraltar · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Principat de Catalunya · Veure més »
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Nou!!: Felip V d'Espanya і Províncies Unides · Veure més »
Quàdruple Aliança
* Per altres aliances amb el mateix nom, vegeu Quàdruple Aliança (desambiguació) La Quàdruple Aliança va ser un tractat signat a Londres el 1718 pel Sacre Imperi Romanogermànic, les Províncies Unides dels Països Baixos, França i el Regne de la Gran Bretanya, amb l'objectiu d'unir-se davant la política bel·ligerant d'Espanya, que es negava a acatar les resolucions del tractat d'Utrecht de 1713 relatives a les antigues possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Quàdruple Aliança · Veure més »
Real Sitio de San Ildefonso
Real Sitio de San Ildefonso (en castellà i oficialment) o San Ildefons (en català en desús) és un municipi de la província de Segòvia, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Real Sitio de San Ildefonso · Veure més »
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne d'Anglaterra · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Còrdova
El regne de Còrdova va ser un dels regnes de la Corona de Castella, creat el 1236 arran de la presa de Còrdova.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Còrdova · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de França · Veure més »
Regne de Galícia
El regne de Galícia o regne de Galiza designa dues entitats polítiques diferents ubicades al nord-oest de la península Ibèrica.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Galícia · Veure més »
Regne de Jaén
Regne de Jaén (1590) El Regne de Jaén o Regne Sant de Jaén fou una jurisdicció territorial de la Corona de Castella, conquerit pel rei Ferran III de Castella al.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Jaén · Veure més »
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Jerusalem · Veure més »
Regne de l'Algarve
El Regne de l'Algarve —en portuguès Reino do Algarve— va ser considerat, durant segles, i fins a la proclamació de la Primera República de Portugal el 5 d'octubre de 1910, com el segon regne de la corona portuguesa.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de l'Algarve · Veure més »
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Lleó · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Múrcia · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Navarra · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Portugal · Veure més »
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Sardenya · Veure més »
Regne de Sevilla
El Regne de Sevilla va ser un regne que formà part, amb altres regnes, de la Corona de Castella des que els cristians van conquerir la ciutat el 1248 gràcies a l'empenta de la Reconquesta duta a terme per part del rei Ferran III de Castella.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Sevilla · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Sicília · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Toledo · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de València · Veure més »
Regnes castellans d'Índies
Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Regnes castellans d'Índies · Veure més »
Rei d'Espanya
El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Rei d'Espanya · Veure més »
Reial Alcàsser de Madrid
El Reial Alcàsser de Madrid fou un edifici de Madrid situat a l'indret on actualment es troba el Palau Reial de Madrid.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Reial Alcàsser de Madrid · Veure més »
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Reial audiència · Veure més »
Renata de Lorena
Renata de Lorena (en francès Renée de Lorraine i en alemany Renata von Lothringen) va néixer a la ciutat francesa de Nancy el 20 d'abril de 1544 i va morir a Múnic el 22 de maig de 1602.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Renata de Lorena · Veure més »
René de Froulay de Tessé
René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Felip V d'Espanya і René de Froulay de Tessé · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Rosselló · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Felip V d'Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Salvació en el cristianisme
En el cristianisme, la salvació (també anomenada alliberament o redempció) és l'"alliberament de la persona del pecat i les seves conseqüències, que inclouen la mort i la separació de Déu" per la mort i la resurrecció de Crist, i justificant aquesta salvació.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Salvació en el cristianisme · Veure més »
San Jerónimo el Real
San Jerónimo el Real, anomenat popularment «Los Jerónimos», és un temple parroquial catòlic de Madrid, propietat de l'arquebisbat de Madrid.
Nou!!: Felip V d'Espanya і San Jerónimo el Real · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Saragossa · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Sardenya · Veure més »
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Segle XVI · Veure més »
Senyoria de Biscaia
XIV. La seva composició ha passat a nombrosos municipis de Biscaia Biscaia fou un territori independent dels bascs que cap al segle X es va posar sota protecció de Castella, amb alguns períodes sota protectorat navarrès (cap al 993-1044 i 1093-1210).
Nou!!: Felip V d'Espanya і Senyoria de Biscaia · Veure més »
Senyoria de Molina
La Senyoria de Molina fou una senyoria del Regne de Castella (a l'actual província de Guadalajara) que va pertànyer a Aragó del 1369 al 1375 després de la conquesta pel Regne d'Aragó als àrabs de l'Emirat de Molina, centrat a la ciutat de Molina o Molina d'Aragó (Molina de Aragón).
Nou!!: Felip V d'Espanya і Senyoria de Molina · Veure més »
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Sevilla · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Sicília · Veure més »
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Sobirania · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Toledo · Veure més »
Tractat d'Aquisgrà (1748)
El Tractat d'Aquisgrà és un tractat de pau signat el 18 d'octubre de 1748 a la ciutat d'Aquisgrà que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca iniciada l'any 1740.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat d'Aquisgrà (1748) · Veure més »
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat d'Utrecht · Veure més »
Tractat de la Haia (1701)
El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat de la Haia (1701) · Veure més »
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat de Rastatt · Veure més »
Universitat (municipi)
La universitat (del llatí: universitas, -atis; la totalitat) era la col·lectivitat, o el comú, de les persones d'una vila o parròquia o d'un terme jurisdiccional formada pels caps de casa, revestida d'una certa personalitat pública premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i la representació davant el senyor feudal, ja fos el mateix rei, un noble o un senyor eclesiàstic.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Universitat (municipi) · Veure més »
Víctor Amadeu I de Savoia
Víctor Amadeu I de Savoia (nascut a Torí, Savoia el 8 de maig de 1587 - Vercelli 7 d'octubre de 1637) fou el duc de Savoia entre 1630 i 1637.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Víctor Amadeu I de Savoia · Veure més »
Víctor Amadeu II de Savoia
Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).
Nou!!: Felip V d'Espanya і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »
Verola
Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Verola · Veure més »
Versalles
Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Versalles · Veure més »
Vicenç Bacallar i Sanna
Vicenç Bacallar i Sanna (Càller, 6 de febrer de 1669 - La Haia, 11 de juny de 1728) va ser un noble, polític i escriptor sard.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Vicenç Bacallar i Sanna · Veure més »
Virrei
García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Virrei · Veure més »
Zenón de Somodevilla y Bengoechea
Zenón de Somodevilla y Bengoechea, marquès de l'Ensenada (Hervías, La Rioja, 2 de juny de 1702 - Medina del Campo, (Valladolid, 2 de desembre de 1781) fou un polític il·lustrat espanyol, conseller d'Estat de Felip V, Lluís I i Ferran VI. Fou una figura clau en el disseny i l'aplicació de la Gran Batuda, coneguda oficialment com a Presó General de Gitanos, un intent d'extermini dels gitanos que vivien a Espanya.
Nou!!: Felip V d'Espanya і Zenón de Somodevilla y Bengoechea · Veure més »
1 de febrer
El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1 de febrer · Veure més »
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1 de novembre · Veure més »
10 de gener
El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 10 de gener · Veure més »
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 11 d'abril · Veure més »
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 11 de setembre · Veure més »
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 12 de setembre · Veure més »
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 14 de desembre · Veure més »
14 de febrer
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 14 de febrer · Veure més »
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 16 de novembre · Veure més »
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 16 de setembre · Veure més »
1683
Sense descripció.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1683 · Veure més »
1687
; Països Catalans.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1687 · Veure més »
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 17 de juliol · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1700 · Veure més »
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1701 · Veure més »
1702
;Món.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1702 · Veure més »
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1703 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1705 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1706 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1707 · Veure més »
1710
;Països catalans.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1710 · Veure més »
1711
;Països catalans.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1711 · Veure més »
1712
;Països Catalans.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1712 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1713 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1714 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1715 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1716 · Veure més »
1717
;Països Catalans.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1717 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1718 · Veure més »
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1721 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1724 · Veure més »
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1726 · Veure més »
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1733 · Veure més »
1739
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1739 · Veure més »
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1743 · Veure més »
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1746 · Veure més »
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1749 · Veure més »
18 de gener
El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 18 de gener · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 1833 · Veure més »
19 de desembre
El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 19 de desembre · Veure més »
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 2 de novembre · Veure més »
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 24 de febrer · Veure més »
3 de juliol
El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 3 de juliol · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 30 de setembre · Veure més »
31 d'agost
El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 31 d'agost · Veure més »
4 de desembre
El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 4 de desembre · Veure més »
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 7 de juliol · Veure més »
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 7 de setembre · Veure més »
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 8 de maig · Veure més »
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip V d'Espanya і 9 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Duc Felip d'Anjou, Excèrcit borbònic, Felip III d'Anjou, Felip IV d'Aragó, Felip IV d'Aragó i V de Castella, Felip IV de Borbó, Felip V d' Espanya, Felip V de Borbó, Felip V de Castella, Felip V d´Espanya, Felip V el Socarrat, Felip VIII de Borgonya, Felip Vè, Felip Vé, Felip d'Anjou, Felip l'Animós.
