Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Felip V d'Espanya

Índex Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

237 les relacions: Absolutisme, Accident vascular cerebral, Afrodisíac, Alessandria, Anna d'Àustria (duquessa de Baviera), Anna d'Espanya, Arenas de San Pedro, Arxiducat d'Àustria, Baiona, Baró, Batalla d'Almansa, Batalla del cap Passaro, Bidasoa, Capità general, Cardona, Carles de França (duc de Berry), Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles Manuel I de Savoia, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Caterina Micaela d'Espanya, César d'Estrées, Comtat de Flandes, Comtat del Tirol, Consell de Castella, Conspiració de Cellamare, Corona d'Aragó, Corona de Castella, Corrado Giaquinto, Corts de Castella, Cristina de França, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dret públic, Duc de Saint-Simon, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Ducat de Savoia, Editorial Planeta, Eduard II Farnese, Elisabet Carlota del Palatinat, Emirat de Gibraltar, Emirat de Granada, Emperador, Enric IV de França, Enriqueta Adelaida de Savoia, ..., Escròfula, Espanya, Farinelli (castrat), Farnese, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip I de Parma, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip Lluís de Borbó, Felip Pere de Borbó, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran Maria de Baviera, Ferran VI d'Espanya, Figueres (Alt Empordà), França, François Fénelon, Francesc de Borbó i Farnese, Francesco del Giudice, Gibraltar, Gran Bretanya, Grandesa d'Espanya, Guadalajara (Castella - la Manxa), Guastalla, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió de Polònia, Guerra de Successió Espanyola, Guillem V de Baviera, Isabel de França, Isabel Farnese, James Fitz-James Stuart, Jean Orry, Jean Ranc, José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano, José Patiño Rosales, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Julio Alberoni, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Lisboa, Llei Sàlica, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís Antoni d'Espanya, Lluís de França (duc de Borgonya), Lluís de França (gran delfí), Lluís I d'Espanya, Lluís Josep de Borbó, Lluís XIII de França, Lluís XIV de França, Lluís XV de França, Luis Manuel Fernández Portocarrero, Luis Ulloa, Madrid, Mallorca, Margarida d'Àustria (reina d'Espanya), Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica), Maria Anna Victòria d'Espanya, Maria Anna Victòria de Baviera (delfina de França), Maria Antònia d'Espanya, Maria de Mèdici (regent de França), Maria Lluïsa de Savoia, Maria Teresa d'Àustria (reina de França), Maria Teresa Rafaela de Borbó, Marianna del Palatinat-Neuburg, Marie-Anne de La Trémoille, Maximilià I de Baviera, Menorca, Michel-Jean Amelot, Monarquia Absoluta Borbònica, Monarquia d'Espanya, Museu del Prado, Navarra, Neurastènia, Pactes de Família, Palau de Versalles, Palau del Buen Retiro, Palau Reial de La Granja de San Ildefonso, Piacenza, Portugal, Príncep d'Astúries, Presa de Gibraltar, Principat de Catalunya, Províncies Unides, Quàdruple Aliança, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Còrdova, Regne de França, Regne de Galícia, Regne de Jaén, Regne de Jerusalem, Regne de l'Algarve, Regne de la Gran Bretanya, Regne de Lleó, Regne de Mallorca, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sevilla, Regne de Sicília, Regne de Toledo, Regne de València, Regnes castellans d'Índies, Rei d'Espanya, Reial Alcàsser de Madrid, Reial audiència, Renata de Lorena, René de Froulay de Tessé, Rosselló, Sacre Imperi Romanogermànic, Saragossa, Sardenya, Senyoria de Biscaia, Senyoria de Molina, Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Sevilla, Sicília, Sobirania, Toledo, Tractat d'Aquisgrà (1748), Tractat d'Utrecht, Tractat de la Haia (1701), Tractat de Rastatt, Universitat (municipi), Víctor Amadeu I de Savoia, Víctor Amadeu II de Savoia, Verola, Versalles, Virrei, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, 1 de febrer, 1 de novembre, 10 de gener, 11 d'abril, 11 de setembre, 12 de setembre, 14 de desembre, 14 de febrer, 15 de gener, 15 de novembre, 16 de novembre, 16 de setembre, 1683, 1687, 1700, 1701, 1702, 1703, 1705, 1706, 1707, 1710, 1711, 1712, 1713, 1714, 1715, 1716, 1717, 1718, 1721, 1723, 1724, 1726, 1733, 1739, 1743, 1746, 1749, 18 de gener, 1833, 19 de desembre, 2 de novembre, 24 de febrer, 3 de juliol, 30 de setembre, 31 d'agost, 4 de desembre, 6 de setembre, 7 de juliol, 7 de setembre, 8 de maig, 9 de juliol. Ampliar l'índex (187 més) »

Absolutisme

L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Absolutisme · Veure més »

Accident vascular cerebral

Un accident vascular cerebral (AVC) o accident cerebrovascular, popularment anomenat atac de feridura (o en tal "s’ha ferit”), vessament cerebral o ictus cerebral, és un episodi agut d'afectació de la circulació cerebral; es produeix una lesió irreversible en un territori cerebral a causa de la pèrdua de flux sanguini al cervell, que produeix una sèrie de símptomes i/o signes variables en funció de l'àrea cerebral afectada.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Accident vascular cerebral · Veure més »

Afrodisíac

Banya de Rinoceront considerat pels asiàtics com un afrodisíac. Un afrodisíac és una determinada substància, beguda o aliment del qual hom suposa que té la capacitat de despertar o d'augmentar el desig sexual.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Afrodisíac · Veure més »

Alessandria

* Alessandria (municipi del Piemont), municipi a la regió del Piemont i a la província d'Alessandria (Itàlia).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Alessandria · Veure més »

Anna d'Àustria (duquessa de Baviera)

Anna d'Àustria o Anna d'Habsburg (en alemany: Anna von Österreich) (Praga, 17 de juliol de 1528 - Munic, 16 d'octubre de 1590) fou una aristòcrata de la Casa d'Habsburg, filla de l'emperador Ferran I (1503-1564) i d'Anna d'Hongria (1503-1547).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Anna d'Àustria (duquessa de Baviera) · Veure més »

Anna d'Espanya

Anna d'Espanya o Anna d'Àustria (Valladolid, 22 de setembre de 1601 - París, 20 de gener de 1666) fou reina de França.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Anna d'Espanya · Veure més »

Arenas de San Pedro

Arenas de San Pedro és un municipi de la província d'Àvila, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Arenas de San Pedro · Veure més »

Arxiducat d'Àustria

L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Arxiducat d'Àustria · Veure més »

Baiona

Baiona (en gascó i en basc Baiona, en francès i oficialment Bayonne) és una ciutat del sud-oest de França, situada en la confluència dels rius Niva i Ador, en el departament dels Pirineus Atlàntics.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Baiona · Veure més »

Baró

Corona de '''baró'''. Baró (en femení baronessa) és un títol nobiliari de rang inferior al de vescomte (o, on no n'hi ha, al de comte).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Baró · Veure més »

Batalla d'Almansa

En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V (nét de Lluís XIV de França) derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla del cap Passaro

La Batalla del cap Passaro (o Passero) va ser un enfrontament naval entre Espanya, representada pels almiralls Antonio Gaztañeta i Fernando Chacón, i Gran Bretanya, representada per l'almirall Sir George Byng.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla del cap Passaro · Veure més »

Bidasoa

El Bidasoa és un riu basc conegut per la pesca de truita i salmó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Bidasoa · Veure més »

Capità general

El capità general és un grau militar.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Capità general · Veure més »

Cardona

Cardona és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cardona · Veure més »

Carles de França (duc de Berry)

Carles de França (Versalles 31 de juliol de 1686 - Marly 5 de maig de 1714) fou duc de Berry un príncep de França de la casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial que ostentà els títols de duc de Berry, d'Alençon i d'Angulema.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles de França (duc de Berry) · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II, anomenat l'Embruixat (el Hechizado, en castellà; Madrid 1661 - ídem 1700) fou monarca d'Espanya (1665-1700), rei de Castella, d'Aragó, de València, de Sicília, de Nàpols, de Sardenya; duc de Borgonya i de Milà i comte de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles II de Castella · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, Carles VII de les Dues Sicílies i Carles I de Parma (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibídem, 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles Manuel I de Savoia

Imatge de Carles Manuel I de Savoia. Carles Manuel I de Savoia, anomenat el Gran, (Rivoli, Savoia 1562 - Savigliano 1630) fou duc de Savoia entre 1580 i 1630.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles Manuel I de Savoia · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Caterina Micaela d'Espanya

Caterina Micaela d'Espanya, duquessa de Savoia (Monestir de l'Escorial 1567 - Torí 1597).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Caterina Micaela d'Espanya · Veure més »

César d'Estrées

César d'Estrées (París, 5 de febrer de 1628 - París, 18 de desembre de 1714) va ser un diplomàtic francès i el cardenal.

Nou!!: Felip V d'Espanya і César d'Estrées · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al segle IX, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Comtat de Flandes · Veure més »

Comtat del Tirol

El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Comtat del Tirol · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Real i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'Edat Moderna (segles XVI al XIX), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Consell de Castella · Veure més »

Conspiració de Cellamare

La conspiració de Cellamare és un complot del 1718 per eliminar la regència de Felip III d'Orleans a França.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Conspiració de Cellamare · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella

La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Corona de Castella · Veure més »

Corrado Giaquinto

''El naixement de Maria'', de Corrado Giaquinto (Oxford, Christ Church Collection). Corrado Giaquinto (Molfetta, Itàlia, 18 de febrer de 1703 - Nàpols, 1765) va ser un pintor italià d'estil rococó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Corrado Giaquinto · Veure més »

Corts de Castella

Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Corts de Castella · Veure més »

Cristina de França

Imatge de Cristina circa 1614 Cristina de França o senzillament Cristina Maria, anomenada Madama Reale, (Christine de France; París, França 1606 - Torí, Savoia 1663) fou una princesa francesa, duquessa consort de Savoia i regent del ducat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cristina de França · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dret públic

El Dret Públic és el conjunt de branques del Dret caracteritzades pel fet que hi intervé l'Estat com a ens dotat dimperium.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dret públic · Veure més »

Duc de Saint-Simon

Louis de Rouvroy, més conegut com a Duc de Saint-Simon (París, 5 de gener de 1675 - ibídem, 2 de març de 1755).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Duc de Saint-Simon · Veure més »

Ducat de Borgonya

Armes dels ducs de Borgonya, incloent els principals símbols de la Dinastia Capet i Valois El Ducat de Borgonya (877 – 1477) té els seus orígens en una petita porció dels tradicionals territoris ocupats pels burgundis a la vora del riu Saona i que posteriorment donaria pas al Regne de Borgonya sota el domini dels Regne Franc.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Borgonya · Veure més »

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Brabant · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Milà · Veure més »

Ducat de Parma

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Parma · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Savoia · Veure més »

Editorial Planeta

Editorial Planeta és una empresa editorial fundada el 1949 a Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Editorial Planeta · Veure més »

Eduard II Farnese

Odoard II Farnese, també conegut com a Odoard II de Parma, (Colorno, Ducat de Parma 1666 - Parma 1693) fou un príncep parmesà que va ser l'hereu de Ranuccio II de Parma, si bé morí abans del seu pare.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Eduard II Farnese · Veure més »

Elisabet Carlota del Palatinat

La princesa '''Elisabet Carlota del Palatinat''', duquessa d'Orleans, pintada per Hyacinthe Rigaud (1659-1743) ''Anekdoten vom Französischen Hofe'', 1789. Elisabet Carlota del Palatinat (Heidelberg, 27 de maig de 1652 - Saint-Cloud, 8 de desembre de 1722) va ser duquessa d'Orleans i princesa de la Casa de Wittelsbach que regnà a Baviera i al Palatinat amb el tractament d'altesa reial.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Elisabet Carlota del Palatinat · Veure més »

Emirat de Gibraltar

La taifa, emirat o regne de Gibraltar fou una taifa andalusina que fou incorporada el 1462 a la Corona de Castella.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Emirat de Gibraltar · Veure més »

Emirat de Granada

Lemirat, taifa, Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Emirat de Granada · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Emperador · Veure més »

Enric IV de França

Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Enric IV de França · Veure més »

Enriqueta Adelaida de Savoia

thumb Enriqueta Adelaida de Savoia (en alemany Henriette Adelheid von Savoyen, i en italià Enrichetta Adelaide di Savoia) va néixer a Torí (Itàlia) el 6 de novembre de 1636 i va morir a Munic el 13 de juny de 1676.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Enriqueta Adelaida de Savoia · Veure més »

Escròfula

La limfadenitis cervical tuberculosa, també coneguda com a escròfula, es refereix a una limfadenitis dels ganglis limfàtics cervicals associada a la tuberculosi.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Escròfula · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Espanya · Veure més »

Farinelli (castrat)

Farinelli, de Corrado Guiaquinto Carlo Broschi, més conegut com a Farinelli (Àndria, Regne de Nàpols, 24 de gener de 1705 - 16 de setembre de 1782), fou un reconegut cantant d'òpera castrat del segle XVIII.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Farinelli (castrat) · Veure més »

Farnese

Escut d'armes de la família Farnese. Els Farnese foren una influent família del Renaixement italià, els membres dels quals aconseguiren el poder al Ducat de Parma.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Farnese · Veure més »

Felip d'Orleans, Regent de França

Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip d'Orleans, Regent de França · Veure més »

Felip I de Parma

Felip I de Parma o Felip de Borbó i Farnese (Madrid, Regne d'Espanya 1720 - Alessandria, Ducat de Parma 1765) nascut infant d'Espanya fou el Duc de Parma, Piacenza i Guastalla entre 1748 i 1765.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip I de Parma · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip III de Castella · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665) fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip Lluís de Borbó

Felip Lluís de Borbó i de Savoia (Madrid, 2 de juliol–ídem, 8 de juliol de 1709) va ser un infant d'Espanya mort als pocs dies de néixer, era el segon dels fills de Felip V d'Espanya i de la seva primera muller Maria Lluïsa de Savoia, després del naixement del primogènit Lluís Felip el 1707.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip Lluís de Borbó · Veure més »

Felip Pere de Borbó

Felip Pere de Borbó i de Savoia (Madrid, 7 de juny de 1712–ídem, 30 de desembre de 1719) va ser un infant d'Espanya mort prematurament.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip Pere de Borbó · Veure més »

Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ferran Maria de Baviera

L'elector Ferran I Maria de Baviera. Ferran Maria o Ferran I de Baviera (31 d'octubre de 1636, Munic - Palau de Schleissheim, 1679) fou elector de Baviera des del 1654 fins a la seva mort.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ferran Maria de Baviera · Veure més »

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d’agost de 1759), va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ferran VI d'Espanya · Veure més »

Figueres (Alt Empordà)

Figueres és la ciutat capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Figueres (Alt Empordà) · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Felip V d'Espanya і França · Veure més »

François Fénelon

François de Salignac de la Mothe-Fénelon, més conegut com a François Fénelon (Senta Mundana, 6 d'agost de 1651 - Cambrai, 7 de gener de 1715), va ser un teòleg, escriptor i poeta catòlic.

Nou!!: Felip V d'Espanya і François Fénelon · Veure més »

Francesc de Borbó i Farnese

Francesc de Borbó i Farnese (Madrid, 21 de març de 1717–ídem, 21 d'abril de 1717) va ser un infant d'Espanya mort al poc de néixer.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc de Borbó i Farnese · Veure més »

Francesco del Giudice

Francesco del Giudice (Nàpols, 7 de desembrede 1647 – Roma, 10 d'octubre de 1725) va ser un religiós napolità, cardenal de l'Església Catòlica, al servei de la monarquia espanyola, durant el regnat de Felip V d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesco del Giudice · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Gibraltar · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Gran Bretanya · Veure més »

Grandesa d'Espanya

La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Grandesa d'Espanya · Veure més »

Guadalajara (Castella - la Manxa)

Guadalajara és una ciutat castellana, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guadalajara (Castella - la Manxa) · Veure més »

Guastalla

Guastalla (pronunciat Guastal·la) és un municipi italià de la regió Emília-Romanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guastalla · Veure més »

Guerra de Successió Austríaca

La Guerra de Successió Austríaca (o Guerra del rei Jordi en el seu escenari americà) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »

Guerra de Successió de Polònia

La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui anava a succeir a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guerra de Successió de Polònia · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guillem V de Baviera

'''Guillem V de Baviera''' a l'edat de 16 anys Guillem V de Baviera, duc de Baviera (Landshut 1548 - Munic 1626) va governar Baviera des de 1579 fins a l'any 1597, any en què abdicà en favor del seu fill, l'elector Maximilià I de Baviera.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guillem V de Baviera · Veure més »

Isabel de França

Isabel de Borbó i de Mèdici (Fontainebleau, França, 22 de novembre de 1603-Madrid, Espanya, 6 d’octubre de 1644) anomenada Isabel de França va ser una princesa francesa, filla d'Enric IV, que esdevingué monarca consort d’Espanya i primera esposa de Felip IV, entre 1621 i 1644.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Isabel de França · Veure més »

Isabel Farnese

Isabel Farnese (Parma, 1692 - Aranjuez, 1766), princesa de Parma de la històrica família Farnese.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Isabel Farnese · Veure més »

James Fitz-James Stuart

James Fitz-James Stuart, 1r Duc de Berwick, 1r Duc de Fitz-James, 1r Duc de Llíria i Xèrica, (Moulins, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, 12 de juny de 1734) va ser un militar i aristòcrata anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і James Fitz-James Stuart · Veure més »

Jean Orry

Jean Orry (París, 4 de setembre de 1652 - íd., 29 de setembre de 1719) va ser un economista i polític francès, Ministre de Finances i Secretari d'Hisenda d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jean Orry · Veure més »

Jean Ranc

Jean Ranc (Montpeller, 1674, Madrid, 1735) va ser un pintor francès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jean Ranc · Veure més »

José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano

José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano, marquès de Grimaldo (1664 - 1733).

Nou!!: Felip V d'Espanya і José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano · Veure més »

José Patiño Rosales

Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. José Patiño y Rosales (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736) fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V. Intendent d'Extremadura durant la guerra de Successió i superintendent de Catalunya, on fou uns dels inspiradors del Decret de Nova Planta i l'organitzador del nou sistema fiscal de Catalunya (el cadastre).

Nou!!: Felip V d'Espanya і José Patiño Rosales · Veure més »

Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic

Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Julio Alberoni

Julio Alberoni, Giulio Alberoni o Cardenal Alberoni (Fiorenzicola, 31 de maig de 1664 - 1664 - Piacenza, 16 de juny, 1752) fou un primer ministre de Felip V. Nasqué dins una família humil -era fill d'un vinyater-al ducat de Parma (actualment a Itàlia); primerament s'educà en l'escola de monjos barnabites de Piacenza, i més tard, per mitjà dels vicelegats papals de Ravenna, estudià la carrera eclesiàstica.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Julio Alberoni · Veure més »

Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic

Leopold I, emperador romanogermànic, va néixer a Viena el 9 de juny de 1640 i va morir a la mateixa ciutat el 5 de maig de 1705.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lisboa

Lisboa, tradicionalment Lisbona,http://dcvb.iecat.net/ és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lisboa · Veure més »

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals creades per governar els Francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el segle VI.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llei Sàlica · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del regne d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis de Castella

Escut de Castella des de 1390 fins al segle XV. Llista cronològica dels sobirans castellans, des de la seva formació vers l'any 930 com a comtat de Castella, fins a la seva posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de reis de Castella · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Lluís Antoni d'Espanya

Lluís Antoni Jaume de Borbó i Farnese (Palau del Buen Retiro, Madrid, 25 de juliol de 1727 - Arenas de San Pedro, 7 d'agost de 1785) va ser un infant d'Espanya, fill del rei Felip V d'Espanya i la seva segona esposa Isabel Farnese.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís Antoni d'Espanya · Veure més »

Lluís de França (duc de Borgonya)

Lluís de França (Palau de Versalles, 6 d'agost de 1682 - ibídem, 18 de febrer de 1712) fou Duc de Borgonya des del seu naixement i Delfí de Viennois des de 1711.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís de França (duc de Borgonya) · Veure més »

Lluís de França (gran delfí)

Lluís de França, el Gran Delfí -le Grand Dauphin en francès- (1 de novembre de 1661, castell de Fontainebleau o Versalles - Medon, 14 d'abril de1711) fou Príncep del Regne de França amb el tractament d'altesa reial que des del seu naixement fins a la seva mort portà el títol de Delfí de Viennois corresponent als hereus al tron francès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís de França (gran delfí) · Veure més »

Lluís I d'Espanya

Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís I d'Espanya · Veure més »

Lluís Josep de Borbó

Louis Joseph de Bourbon, Duc de Vendôme, durant la campanya de (1706). Armes de la ''ducs de Vendôme''. Lluís Josep de Borbó —Louis Joseph de Bourbon — anomenat El Gran Vendôme, (1 de juliol de 1654, París - 11 de juny de 1712, Vinaròs) fou duc de Vendôme, militar i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França (1701-1710) i de Felip V d'Espanya (1710-1711) durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís Josep de Borbó · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i co-príncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís XIII de França · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la Dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís XIV de França · Veure més »

Lluís XV de França

Lluís XV de França el Ben Amat (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra (1715-1774), co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís XV de França · Veure més »

Luis Manuel Fernández Portocarrero

El cardenal Portocarrero, circa 1669. Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio (Palma del Río, 8 de gener de 1635 - Toledo; 14 de setembre de 1709), eclesiàstic i polític espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Luis Manuel Fernández Portocarrero · Veure més »

Luis Ulloa

Luis de Ulloa Cisneros (Lima, Perú, 27 de setembre de 1869 — Barcelona, 9 de febrer de 1936) fou un historiador peruà especialista en temes colombins que va ser el primer a defensar la catalanitat de Cristòfor Colom.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Luis Ulloa · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Madrid · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Mallorca · Veure més »

Margarida d'Àustria (reina d'Espanya)

Margarida d'Àustria i de Baviera (Graz, Àustria, 25 de desembre de 1584 - Monestir d'El Escorial, Castella, 3 d'octubre de 1611) fou una arxiduquessa d'Àustria, que esdevingué monarca consort d'Espanya (1599-1611) pel seu matrimoni amb el rei Felip III de Castella, de qui fou l'única esposa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Margarida d'Àustria (reina d'Espanya) · Veure més »

Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica)

Maria Anna de Baviera - en alemany Maria Anna von Bayern - (Munic, 18 de desembre de 1574 - Graz, Arxiducat d'Àustria, 8 de març de 1616) fou emperadriu consort del Sacre Imperi.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica) · Veure més »

Maria Anna Victòria d'Espanya

Maria Anna Victòria d'Espanya, reina de Portugal (Madrid 1718 - Lisboa 1781).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Anna Victòria d'Espanya · Veure més »

Maria Anna Victòria de Baviera (delfina de França)

Monograma de Maria Anna Victòria de Baviera La princesa Maria Anna de Baviera, delfina de França. Escut de Maria Anna Victòria de Baviera com a delfina de França Maria Anna Victòria de Baviera, delfina de França (Munic, 28 de novembre de 1660 - Versalles, 20 d'abril de 1690) fou princesa de Baviera amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb el príncep hereu francès, el Gran Delfí.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Anna Victòria de Baviera (delfina de França) · Veure més »

Maria Antònia d'Espanya

Maria Antònia Ferranda d'Espanya (Sevilla, 17 de novembre de 1729 - Moncalieri, 19 de setembre de 1785) va ser una infanta d'Espanya, que esdevingué reina consort de Sardenya pel seu matrimoni amb Víctor Amadeu III de Sardenya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Antònia d'Espanya · Veure més »

Maria de Mèdici (regent de França)

Maria de Mèdici (26 d'abril de 1575, Florència, ducat de Florència-4 de juliol de 1642, Colònia, Sacre Imperi romanogermànic) fou reina consort de França i Navarra (1600 - 1610) i regent de França (1610 - 1617).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria de Mèdici (regent de França) · Veure més »

Maria Lluïsa de Savoia

Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (Torí, Savoia, 17 de setembre de 1688 - Madrid, Castella, 14 de febrer de 1714) va ser la reina consort d'Espanya arran del seu matrimoni amb el rei Felip V d'Espanya, sobre el qual va exercir una gran influència.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Lluïsa de Savoia · Veure més »

Maria Teresa d'Àustria (reina de França)

La infanta Maria Teresa d'Espanya, reina de França. Maria Teresa d'Àustria, Infanta de Espanha, Infanta de Portugal, Arquiduquesa de Áustria (Monestir de l'Escorial, 10 de setembre de 1638 – Versalles, 30 de juliol de 1683) va ser Infanta d'Espanya i reina consort de França, muller de Lluís XIV de França, des del 1660.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Teresa d'Àustria (reina de França) · Veure més »

Maria Teresa Rafaela de Borbó

Retrat de Maria Teresa de Borbó de Daniel Klein (ca. 1745) Signatura Maria Teresa Rafaela de Borbó (Madrid, 11 de juny de 1726 - Versalles, 22 de juliol de 1746) infanta d'Espanya i Delfina de França.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Teresa Rafaela de Borbó · Veure més »

Marianna del Palatinat-Neuburg

Maria Anna del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 28 d'octubre de 1667 - Guadalajara, 16 de juliol de 1740), coneguda també com a Maria Anna de Neuburg (o Marianna), fou filla de l'elector del Palatinat i monarca consort d'Espanya entre 1689 i 1700, en casar-se amb Carles II de Castella, darrer monarca de la dinastia dels Àustries.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marianna del Palatinat-Neuburg · Veure més »

Marie-Anne de La Trémoille

Retrat de Marie-Anne de La Trémoille, obra de René Antoine Houasse (finals del segle XVIII/principis del segle XVIII) Marie-Anne de La Trémoille, princesa dels Ursins (en italià: Orsini; en francès: Ursins; en castellà: Ursinos) (París, 1641 - Roma, 5 de desembre de 1722), noble francesa de la cort de Felip V de Castella.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marie-Anne de La Trémoille · Veure més »

Maximilià I de Baviera

L'elector Maximilià I de Baviera i la seva muller, l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria. Maximilià I de Baviera (17 d'abril de 1573, Munic - 27 de setembre de 1651, Ingolstadt) fou Duc de Baviera i primer elector de Baviera.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maximilià I de Baviera · Veure més »

Menorca

Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Menorca · Veure més »

Michel-Jean Amelot

Michel-Jean Amelot, baró de Brunelle i marquès de Gournay (1655 - París, 1724) va ser un aristòcrata, connoisseur (persona de gust i distinció), diplomàtic i polític francès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Michel-Jean Amelot · Veure més »

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a la Monarquia espanyola sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola i fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »

Monarquia d'Espanya

La Monarquia d'Espanya, Monarquia Universal o Les Espanyes fou la monarquia formada pel conjunt de territoris que compartien el mateix monarca de la Casa d'Àustria entre el segle XVI i el segle XVIII.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Museu del Prado

Goya. El Museu del Prado és un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Museu del Prado · Veure més »

Navarra

Navarra (en basc: Nafarroa, i en castellà: Navarra) és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en èuscar: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Navarra · Veure més »

Neurastènia

La neurastènia, en psiquiatria, és la neurosi caracteritzada per un cansament inexplicable que apareix després de fer un esforç intel·lectual.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Neurastènia · Veure més »

Pactes de Família

Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pactes de Família · Veure més »

Palau de Versalles

El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dóna el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Palau de Versalles · Veure més »

Palau del Buen Retiro

El palau del Buen Retiro va ser un conjunt arquitectònic palatí de grans dimensions situat a la vila de Madrid, construït per Alonso Carbonel, probablement sota les idees de l'arquitecte italià Giovanni Battista Crescenzi, que va servir de segona residència i lloc d'esbarjo del rei Felip IV de Castella.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Palau del Buen Retiro · Veure més »

Palau Reial de La Granja de San Ildefonso

El Palau Reial de La Granja de San Ildefonso és una de les residències de la Família Reial Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Palau Reial de La Granja de San Ildefonso · Veure més »

Piacenza

Piacenza, o Plasència (Placentia en llatí, Piasëinsa en l'emilià-romanyol), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Piacenza · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Portugal · Veure més »

Príncep d'Astúries

El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols que ostenta l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Príncep d'Astúries · Veure més »

Presa de Gibraltar

La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Presa de Gibraltar · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Principat de Catalunya · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al segle XVIII, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Províncies Unides · Veure més »

Quàdruple Aliança

*Per altres aliances amb el mateix nom, vegeu Quàdruple Aliança (desambiguació) La Quàdruple Aliança va ser un tractat signat a Londres el 1718 pel Sacre Imperi Romanogermànic, les Províncies Unides dels Països Baixos, França i el Regne de la Gran Bretanya, amb l'objectiu d'unir-se davant la política bel·ligerant d'Espanya, que es negava a acatar les resolucions del tractat d'Utrecht de 1713 relatives a les antigues possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Quàdruple Aliança · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el segle X i el segle XVIII, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir amb entitat política autònoma a partir del segle X com comtat vassall del Regne de Lleó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Castella · Veure més »

Regne de Còrdova

El regne de Còrdova va ser un dels regnes de la Corona de Castella, creat en 1236 amb la presa de Còrdova, i durador fins a la Divisió territorial d'Espanya de 1833, en què va ser transformat, amb lleugeres modificacions, en la província de Còrdova.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Còrdova · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de França · Veure més »

Regne de Galícia

El regne de Galícia designa dues entitats polítiques diferents ubicades al nord-oest de la península Ibèrica.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Galícia · Veure més »

Regne de Jaén

Regne de Jaén (1590) El Regne de Jaén o Regne Sant de Jaén fou una jurisdicció territorial de la Corona de Castella, conquerit pel rei Ferran III de Castella al segle XIII.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Jaén · Veure més »

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant (actual Orient Mitjà) el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Jerusalem · Veure més »

Regne de l'Algarve

El Regne de l'Algarve —en portuguès Reino do Algarve— va ser considerat, durant segles, i fins a la proclamació de la Primera República de Portugal el 5 d'octubre de 1910, com el segon regne de la corona portuguesa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de l'Algarve · Veure més »

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya, fou un estat que existí a l'Illa de Gran Bretanya al 1707.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Lleó · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Múrcia

L'emirat de Múrsiya o regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana i posteriorment bizantina de la Cartaginense.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Múrcia · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la marca hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, igual que el Regne d'Aragó i els comtats catalans, o el Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el segle XIII i el segle XIX.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i XX, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Portugal · Veure més »

Regne de Sardenya

Mapa dels 4 jutjats de Sardenya. El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sevilla

El Regne de Sevilla va ser un regne que formà part, amb altres regnes, de la Corona de Castella des que els cristians van conquerir la ciutat el 1248 gràcies a l'empenta de la Reconquesta duta a terme per part del rei Ferran III de Castella.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Sevilla · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (en sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i que existí entre els segles XII i XIX, moment en el qual passà a integrar-se definitivament en el Regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo és el nom donat al regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de València · Veure més »

Regnes castellans d'Índies

Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regnes castellans d'Índies · Veure més »

Rei d'Espanya

El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'estat.La Constitució espanyola de 1978 regula la Corona, la persona del rei i les seves funcions en el Títol II, que comprèn els articles 56 a 65.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Rei d'Espanya · Veure més »

Reial Alcàsser de Madrid

El Reial Alcàsser amb l'aspecte que va tenir, generalment, durant el segle XVII. El Reial Alcàsser de Madrid fou un edifici de Madrid situat a l'indret on actualment es troba el Palau Reial de Madrid.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Reial Alcàsser de Madrid · Veure més »

Reial audiència

Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el segle XVI i XVII.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Reial audiència · Veure més »

Renata de Lorena

Renata de Lorena (en francès Renée de Lorraine i en alemany Renata von Lothringen) va néixer a la ciutat francesa de Nancy el 20 d'abril de 1544 i va morir a Munic el 22 de maig de 1602.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Renata de Lorena · Veure més »

René de Froulay de Tessé

René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і René de Froulay de Tessé · Veure més »

Rosselló

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Mapa de Catalunya i de les comarques històriques Banyuls de la Marenda El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Rosselló · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Saragossa · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sardenya · Veure més »

Senyoria de Biscaia

Armes primitives de la casa d'Haro,http://www.grandesp.org.uk grandesp.org.uk titulars de la senyoria de Biscaia entre el segle XI i segle XIV. La seva composició ha passat a nombrosos municipis de Biscaia Biscaia fou un territori independent dels bascs que cap al segle X es va posar sota protecció de Castella, amb alguns períodes sota protectorat navarrès (cap al 993-1044 i 1093-1210).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Senyoria de Biscaia · Veure més »

Senyoria de Molina

La Senyoria de Molina fou una senyoria del Regne de Castella (a l'actual província de Guadalajara) que va pertànyer a Aragó del 1369 al 1375 després de la conquesta pel Regne d'Aragó als àrabs de l'Emirat de Molina, centrat a la ciutat de Molina o Molina d'Aragó (Molina de Aragón).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Senyoria de Molina · Veure més »

Setge de Barcelona (1706)

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sevilla · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sicília · Veure més »

Sobirania

La sobirania (castellanisme) o sobiranitat i sobiranesa és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sobirania · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Toledo · Veure més »

Tractat d'Aquisgrà (1748)

El Tractat d'Aquisgrà és un tractat de pau signat el 18 d'octubre de 1748 a la ciutat d'Aquisgrà que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca iniciada l'any 1740.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat d'Aquisgrà (1748) · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de la Haia (1701)

El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat sigant el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat de la Haia (1701) · Veure més »

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat de Rastatt · Veure més »

Universitat (municipi)

La universitat (del llatí: universitas, -atis; la totalitat) era la col·lectivitat, o el comú, de les persones d'una vila o parròquia o d'un terme jurisdiccional formada pels caps de casa, revestida d'una certa personalitat pública premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i la representació davant el senyor feudal, ja fos el mateix rei, un noble o un senyor eclesiàstic.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Universitat (municipi) · Veure més »

Víctor Amadeu I de Savoia

Víctor Amadeu I de Savoia (nascut a Torí, Savoia el 8 de maig de 1587 - Vercelli 7 d'octubre de 1637) fou el duc de Savoia entre 1630 i 1637.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Víctor Amadeu I de Savoia · Veure més »

Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »

Verola

Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Verola · Veure més »

Versalles

Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès, situat al departament de Yvelines i a la regió d'Illa de França.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Versalles · Veure més »

Virrei

García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Virrei · Veure més »

Zenón de Somodevilla y Bengoechea

Zenón de Somodevilla y Bengoechea, Marquès de l'Ensenada (Hervías, La Rioja), 2 de juny de 1702 - Medina del Campo (Valladolid), 2 de desembre de 1781), polític il·lustrat espanyol, Conseller d'Estat de Felip V, Lluís I i Ferran VI. Categoria:Persones de la Rioja Alta Categoria:Polítics riojans Categoria:Marquesos.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Zenón de Somodevilla y Bengoechea · Veure més »

1 de febrer

L'1 de febrer és el trentadosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1 de febrer · Veure més »

1 de novembre

L'1 de novembre és el tres-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1 de novembre · Veure més »

10 de gener

El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 10 de gener · Veure més »

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 11 d'abril · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 11 de setembre · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 12 de setembre · Veure més »

14 de desembre

El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 14 de desembre · Veure més »

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 14 de febrer · Veure més »

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 15 de gener · Veure més »

15 de novembre

El 15 de novembre és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 15 de novembre · Veure més »

16 de novembre

El 16 de novembre és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 16 de novembre · Veure més »

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 16 de setembre · Veure més »

1683

Sense descripció.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1683 · Veure més »

1687

; Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1687 · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1700 · Veure més »

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1701 · Veure més »

1702

;Món.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1702 · Veure més »

1703

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1703 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1705 · Veure més »

1706

;Països catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1706 · Veure més »

1707

;Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1707 · Veure més »

1710

;Països catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1710 · Veure més »

1711

;Països catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1711 · Veure més »

1712

;Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1712 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1713 · Veure més »

1714

;Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1714 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1715 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1716 · Veure més »

1717

;Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1717 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1718 · Veure més »

1721

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1721 · Veure més »

1723

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1723 · Veure més »

1724

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1724 · Veure més »

1726

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1726 · Veure més »

1733

Sense descripció.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1733 · Veure més »

1739

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1739 · Veure més »

1743

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1743 · Veure més »

1746

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1746 · Veure més »

1749

Llinda d'una casa de Besalú.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1749 · Veure més »

18 de gener

El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 18 de gener · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1833 · Veure més »

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 19 de desembre · Veure més »

2 de novembre

El 2 de novembre és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 2 de novembre · Veure més »

24 de febrer

El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 24 de febrer · Veure més »

3 de juliol

El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 3 de juliol · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 30 de setembre · Veure més »

31 d'agost

El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 31 d'agost · Veure més »

4 de desembre

El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 4 de desembre · Veure més »

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 6 de setembre · Veure més »

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 7 de juliol · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 7 de setembre · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 8 de maig · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 9 de juliol · Veure més »

Redirigeix aquí:

Duc Felip d'Anjou, Excèrcit borbònic, Felip III d'Anjou, Felip IV d'Aragó, Felip IV d'Aragó i V de Castella, Felip IV de Borbó, Felip V d' Espanya, Felip V de Borbó, Felip V de Castella, Felip V d´Espanya, Felip V el Socarrat, Felip VIII de Borgonya, Felip Vè, Felip Vé, Felip d'Anjou, Felip l'Animós.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »