Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Felip IV de França

Índex Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

91 les relacions: Aliança francomongola, Anagni, Anglaterra, Avinyó, Basílica de Saint-Denis, Benet XI, Bonifaci VIII, Butlla, Caça, Canonització, Carles IV de França, Catedral, Clergat, Comtat de Flandes, Comtat de Xampanya, Corona d'Aragó, Eduard I d'Anglaterra, Eduard II d'Anglaterra, Elisabet d'Aragó i d'Hongria, Elisabet de França (reina), Felip III de França, Felip V de França, Ferran IV de Castella, Fontainebleau, Franc Comtat, Francès, Guerra dels Cent Anys, Guiena, Heretgia, Incursions mongoles a Palestina, Ishaq ben Abba Mari, Jaume el Conqueridor, Joana I de Navarra, Jueus, Kortrijk, Lió, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de França, Llista de reis de Navarra, Lluís IX de França, Lluís X de França, Mahmud Ghazan, Margarida de Provença, Monarca, Monarquia, Notre-Dame de París, Orde del Temple, Papa, Papa Climent V, Pau d'Anagni, ..., Regne de Navarra, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Soldanat mameluc del Caire, Violant d'Hongria, Xampanya, 1268, 1276, 1284, 1285, 1286, 1288, 1289, 1290, 1292, 1293, 1294, 1295, 1297, 1299, 1300, 1301, 1302, 1303, 1305, 1306, 1307, 1308, 1309, 1312, 1314, 1316, 1322, 1328, 1337, 1358, 1453, 16 d'agost, 29 de novembre, 5 d'octubre, 5 de juny. Ampliar l'índex (41 més) »

Aliança francomongola

Entre els Estats croats d'Orient, el Principat d'Antioquia i el Comtat de Trípoli eren els més freqüents aliats dels mongols. LAliança francomongola o entente franco-mongole va ser el conjunt de diversos esforços diplomàtics entre les corts d'Europa i l'Imperi mongol i l'Il-khanat en el segon terç del segle XIII i principis del segle XIV.

Nou!!: Felip IV de França і Aliança francomongola · Veure més »

Anagni

Anagni és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Frosinone, a la Vall Llatina.

Nou!!: Felip IV de França і Anagni · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Felip IV de França і Anglaterra · Veure més »

Avinyó

Avinyó és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Felip IV de França і Avinyó · Veure més »

Basílica de Saint-Denis

La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Felip IV de França і Basílica de Saint-Denis · Veure més »

Benet XI

Benet XI (Treviso, 1240 - Perusa, 7 de juliol de 1304) va ser Papa de Roma del 1303 al 1304.

Nou!!: Felip IV de França і Benet XI · Veure més »

Bonifaci VIII

Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.

Nou!!: Felip IV de França і Bonifaci VIII · Veure més »

Butlla

Una butlla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Nou!!: Felip IV de França і Butlla · Veure més »

Caça

faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, oci, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.

Nou!!: Felip IV de França і Caça · Veure més »

Canonització

La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.

Nou!!: Felip IV de França і Canonització · Veure més »

Carles IV de França

Carles I de Navarra i IV de França el Bell (Clermont (Oise) 1295 - Vincennes 1328), rei de França i Navarra (1322-1328).

Nou!!: Felip IV de França і Carles IV de França · Veure més »

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o seu episcopal és una església cristiana que té la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Nou!!: Felip IV de França і Catedral · Veure més »

Clergat

El clergat o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Felip IV de França і Clergat · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al segle IX, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Nou!!: Felip IV de França і Comtat de Flandes · Veure més »

Comtat de Xampanya

Comtats de França vers 1030 Comtats de França vers 1180 El comtat de Xampanya fou una jurisdicció feudal de França, formada per la unió de diversos comtats de la casa de Blois (Meaux, Provins i Troyes, i diverses senyories; per un cert temps van dominar el comtat de Reims però finalment no el van conservar. El comtat va tenir autoritat feudal sobre diverses senyories i comtats com Rumigny, Châtillon, Epernay, Vitry, Nogent, Château Renard, Mezières, Bray, Grandpré, Braine, Joinville, Rethel, Porcien, Joigny, Bar-sur-Aube i Bar-sur-Seine.

Nou!!: Felip IV de França і Comtat de Xampanya · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Felip IV de França і Corona d'Aragó · Veure més »

Eduard I d'Anglaterra

Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.

Nou!!: Felip IV de França і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »

Eduard II d'Anglaterra

Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril de 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre de 1327, fou rei d'Anglaterra des de 1307 fins a 1327.

Nou!!: Felip IV de França і Eduard II d'Anglaterra · Veure més »

Elisabet d'Aragó i d'Hongria

Elisabet d'Aragó (1245 - Cosenza, Calàbria 1271), princesa d'Aragó i reina consort de França (1270-1271).

Nou!!: Felip IV de França і Elisabet d'Aragó i d'Hongria · Veure més »

Elisabet de França (reina)

Elisabet de França, (París, 1295- Norfolk, 22 d'agost del 1358) fou reina consort d'Anglaterra pel seu matrimoni amb Eduard II d'Anglaterra i regent del seu fill (1326-1330).

Nou!!: Felip IV de França і Elisabet de França (reina) · Veure més »

Felip III de França

Felip III de França l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), rei de França (1270-1285).

Nou!!: Felip IV de França і Felip III de França · Veure més »

Felip V de França

Felip V de França i II de Navarra el Llarg (en francés Philippe V de France, Philippe II de Navarre o Philippe V le Long), (1293 - Abadia de Longchamp, 3 de gener de 1322), fou comte de Borgonya (1315-1322); regent de França i Navarra (1316) i rei de França i Navarra (1316-1322).

Nou!!: Felip IV de França і Felip V de França · Veure més »

Ferran IV de Castella

Ferran IV de Castella, anomenat l'Emplaçat (Sevilla, 1285 - Jaén, 1312), fou rei de Castella (1295-1312).

Nou!!: Felip IV de França і Ferran IV de Castella · Veure més »

Fontainebleau

Fontainebleau és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Felip IV de França і Fontainebleau · Veure més »

Franc Comtat

El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.

Nou!!: Felip IV de França і Franc Comtat · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Felip IV de França і Francès · Veure més »

Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels Cent Anys és una sèrie de conflictes entre Anglaterra i França.

Nou!!: Felip IV de França і Guerra dels Cent Anys · Veure més »

Guiena

Escut de la Guiena La Guiana (dita Guiena per gal·licisme (Guiana en occità, Guyenne) en francès) és una regió francesa que comprèn els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemosí, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc.

Nou!!: Felip IV de França і Guiena · Veure més »

Heretgia

Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Felip IV de França і Heretgia · Veure més »

Incursions mongoles a Palestina

Les incursions dels mongols a Palestina van tenir lloc al final de les Croades, com a continuació d'una sèrie d'incursions mongols a Pèrsia i Síria entre els anys 1260 i 1300.

Nou!!: Felip IV de França і Incursions mongoles a Palestina · Veure més »

Ishaq ben Abba Mari

Abba Mari ben Moses ben Joseph fou un rabí occità, nascut a Lunèl, prop de Montpeller, cap al final del segle XIII.

Nou!!: Felip IV de França і Ishaq ben Abba Mari · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Felip IV de França і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Joana I de Navarra

Joana I de Navarra (1273-Vincennes, França, 1305) fou reina de Navarra, comtessa de Xampanya (1274-1305) i reina consort de França (1285-1305).

Nou!!: Felip IV de França і Joana I de Navarra · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Felip IV de França і Jueus · Veure més »

Kortrijk

Kortrijk (en llatí Cortr(i)acum o en francès Courtrai) és una ciutat de Bèlgica, situada al marge del riu Leie i del canal Kortrijk-Bossuit a la província de Flandes occidental, que forma part de la regió flamenca.

Nou!!: Felip IV de França і Kortrijk · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine), en francès: Lyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Felip IV de França і Lió · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del regne d'Espanya.

Nou!!: Felip IV de França і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia Carolíngia.

Nou!!: Felip IV de França і Llista de reis de França · Veure més »

Llista de reis de Navarra

La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.

Nou!!: Felip IV de França і Llista de reis de Navarra · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: Felip IV de França і Lluís IX de França · Veure més »

Lluís X de França

Lluís X de França Lluís I de Navarra i X de França l'Osbtinat o l'Hutin (1289 - Vincennes 1316), Rei de Navarra (1305-1316) i Rei de França (1314-1316).

Nou!!: Felip IV de França і Lluís X de França · Veure més »

Mahmud Ghazan

Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort dirham de plata de Ghazan.informació numismàtica a: http://mehmeteti.150m.com/ilkhanids/ghazanmahmud.htm Coins of Ghazan, http://mehmeteti.150m.com/ilkhanids/hpags-pa.htm Lectura de monedes Ilkhànides. Llegenda al davant en àrab: ﻢﻠﺳﻭ ﻪﻴﻠﻋ ﻰﻠﺻ ﻪﻠﻟﺍﻝﻮﺳﺭ ﺪﻤﺤﻣ ﻪﻠﻟﺍﻻﺍﻪﻟﺍﻻ/ ﺰﻳﺮﺒﺗ ﺏﺮﺿ/... ﻊﺒﺳ ﺔﻨﺳ ﻰﻓ ''Lailahe illallah Muhammed resulullah salli aleyhe. Duribe Tebriz fi sene xxx'': "No hi ha més Déu que Al·là i Mahoma és el seu Profeta. Fou encunyada a Tabriz en data desconeguda. La llegenda al darrere en uigur excepte el seu nom que és en àrab, diu: ''Tengri-yin Küchündür. Ghazan Mahmud. Ghasanu Deledkegülügsen'': "Per la força del Cel/ Ghazan Mahmud/ Moneda encunyada per Ghazan". Tabriz quatre grams de plata. Ghazan i el rei d'Armènia Hethum II.In "Le Royaume Armenien de Cilicie", p.74-75 Segell de Mahmud Ghazan a la seva carta de 1302 al Papa; el segell en xinès diu: "Segell que certifica l'autoritat de l'Altesa Reial per establir un estat i governar el seu poble"Yahia Michaud (Oxford Centre for Islamic Studies) (2002). Ibn Taymiyya, Texts Espirituals I-XVI", Capitol XI moneda d'or de Ghazan, 1301 Mahmud Ghazan o Ghazan Khan (en mongol Газан, Хасан, en xinès 合贊) (5 de novembre de 1271-11 de maig de 1304) va ser un khan ilkhànida de Pèrsia que va regnar del 1295 al 1304.

Nou!!: Felip IV de França і Mahmud Ghazan · Veure més »

Margarida de Provença

Margarida de Provença Margarida de Provença (~ 1221 - París, 20 de desembre de 1295) fou una infanta de Provença i reina consort de França (1234 - 1270).

Nou!!: Felip IV de França і Margarida de Provença · Veure més »

Monarca

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Felip IV de França і Monarca · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Felip IV de França і Monarquia · Veure més »

Notre-Dame de París

Notre-Dame és la catedral de l'arxidiòcesi de París.

Nou!!: Felip IV de França і Notre-Dame de París · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó (en llatí, Pauperes Commilitones Christi Templique Salomonici), també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Felip IV de França і Orde del Temple · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Felip IV de França і Papa · Veure més »

Papa Climent V

Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.

Nou!!: Felip IV de França і Papa Climent V · Veure més »

Pau d'Anagni

La Pau d'Anagni del 1295 va finalitzar la Guerra de Sicília (1282-1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior Papa Nicolau IV).

Nou!!: Felip IV de França і Pau d'Anagni · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la marca hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, igual que el Regne d'Aragó i els comtats catalans, o el Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Felip IV de França і Regne de Navarra · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Felip IV de França і Roma · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Felip IV de França і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Soldanat mameluc del Caire

El Soldanat mameluc del Caire fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, i la regió del Llevant (Orient Pròxim), les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.

Nou!!: Felip IV de França і Soldanat mameluc del Caire · Veure més »

Violant d'Hongria

Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 9 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).

Nou!!: Felip IV de França і Violant d'Hongria · Veure més »

Xampanya

Xampanya, o la Xampanya (en francès Champagne), és una regió històrica del nord-est de França, que forma part de la regió administrativa del Gran Est.

Nou!!: Felip IV de França і Xampanya · Veure més »

1268

;Països catalans.

Nou!!: Felip IV de França і 1268 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Felip IV de França і 1276 · Veure més »

1284

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1284 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1285 · Veure més »

1286

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1286 · Veure més »

1288

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1288 · Veure més »

1289

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1289 · Veure més »

1290

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1290 · Veure més »

1292

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1292 · Veure més »

1293

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1293 · Veure més »

1294

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1294 · Veure més »

1295

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1295 · Veure més »

1297

; Països Catalans.

Nou!!: Felip IV de França і 1297 · Veure més »

1299

; Països Catalans.

Nou!!: Felip IV de França і 1299 · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1300 · Veure més »

1301

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1301 · Veure més »

1302

L'any 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Felip IV de França і 1302 · Veure més »

1303

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1303 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Felip IV de França і 1305 · Veure més »

1306

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1306 · Veure més »

1307

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1307 · Veure més »

1308

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1308 · Veure més »

1309

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1309 · Veure més »

1312

L'any 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Felip IV de França і 1312 · Veure més »

1314

;Països Catalans.

Nou!!: Felip IV de França і 1314 · Veure més »

1316

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Felip IV de França і 1316 · Veure més »

1322

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1322 · Veure més »

1328

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1328 · Veure més »

1337

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1337 · Veure més »

1358

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1358 · Veure més »

1453

Sense descripció.

Nou!!: Felip IV de França і 1453 · Veure més »

16 d'agost

El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip IV de França і 16 d'agost · Veure més »

29 de novembre

El 29 de novembre és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip IV de França і 29 de novembre · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip IV de França і 5 d'octubre · Veure més »

5 de juny

El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip IV de França і 5 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Felip I de Navarra, Felip IV el Bell, Felip el bell de França.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »