45 les relacions: Abu Dawúdida, Amr ibn al-Layth, Amudarià, Andkhuy, Índia, Àsia Central, Balkh, Clifford Edmund Bosworth, Encyclopædia Iranica, Gaznèvides, Gharjistan, Gran Khorasan, Gur, Guzgan, Heftalites, Herat, Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir, Khuttal, Mahmud de Ghazna, Muhammad ibn Mahmud, Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí, Nuh II ibn Mansur, Qarakhànida, Qutayba ibn Múslim, Safàrides, Samànides, Sebüktigin, Tarkhan Nizak, Tukharistan, Txaghaniyan, 1000, 1004, 1005, 1008, 1009, 1010, 1011, 1030, 900, 901, 976, 990, 995, 997, 998.
Abu Dawúdida
Els abu-dawúdides o dinastia abu-dawúdida, també coneguda com dinastia banijúrida o dels banijúrides, fou un llinatge que va governar a Andarab (Tukharistan, modern Afganistan) entre el i el.
Nou!!: Farighúnida і Abu Dawúdida · Veure més »
Amr ibn al-Layth
Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.
Nou!!: Farighúnida і Amr ibn al-Layth · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Farighúnida і Amudarià · Veure més »
Andkhuy
Andkhuy (o Andkhoi o Andkhoy) és una ciutat de l'Afganistan, capital del districte d'Andkhoy a la part nord de la província de Faryab i amb frontera (oest i nord) amb Turkmenistan.
Nou!!: Farighúnida і Andkhuy · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Farighúnida і Índia · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Farighúnida і Àsia Central · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Farighúnida і Balkh · Veure més »
Clifford Edmund Bosworth
Clifford Edmund Bosworth (Sheffield, Regne Unit, 29 de desembre de 1928, Yeovil, 28 de febrer de 2015) fou un historiador i orientalista britànic, especialitzat en estudis de l'islam.
Nou!!: Farighúnida і Clifford Edmund Bosworth · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Farighúnida і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Farighúnida і Gaznèvides · Veure més »
Gharjistan
El Gharjistan (o Gharčistan) és una comarca històrica de l'Afganistan situada a l'orient d'Herat a la vall del riu Murghab al nord del riu Hari Rud.
Nou!!: Farighúnida і Gharjistan · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Farighúnida і Gran Khorasan · Veure més »
Gur
El gur era la unitat de mida del volum a Sumer i Babilònia.
Nou!!: Farighúnida і Gur · Veure més »
Guzgan
Guzgan, Guzganan o Quzghan (o o), anomenada en àrab Juzjan, fou una regió històrica del Turkestan afganès, entre els rius Murghab i Amudarià.
Nou!!: Farighúnida і Guzgan · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Farighúnida і Heftalites · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Farighúnida і Herat · Veure més »
Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir
Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir o, simplement, Ismaïl (II) ibn Nuh fou el darrer emir samànida (vers 1000-1005).
Nou!!: Farighúnida і Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir · Veure més »
Khuttal
Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.
Nou!!: Farighúnida і Khuttal · Veure més »
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Nou!!: Farighúnida і Mahmud de Ghazna · Veure més »
Muhammad ibn Mahmud
Abu Ahmad Muhammad ibn Mahmud (Abu Àhmad Muhàmmad Djalal al-Dawla wa-Djamal al-milla ibn Mahmud ibn Sebuktegin) (997-1040) fou sobirà gaznèvida, fill de Mahmud de Ghazna.
Nou!!: Farighúnida і Muhammad ibn Mahmud · Veure més »
Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.
Nou!!: Farighúnida і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí · Veure més »
Nuh II ibn Mansur
Abu-l-Qàssim Nuh II ibn Mansur ibn Nuh, pòstumament anomenat «al-Amir ar-Radi», ‘l'Emir Estimat’, fou un emir samànida de Transoxiana (976-997) i de Khurasan (976-992).
Nou!!: Farighúnida і Nuh II ibn Mansur · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: Farighúnida і Qarakhànida · Veure més »
Qutayba ibn Múslim
Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.
Nou!!: Farighúnida і Qutayba ibn Múslim · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Farighúnida і Safàrides · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Farighúnida і Samànides · Veure més »
Sebüktigin
Abu-Mansur Sebüktigin o, senzillament, Sebüktigin (Barskon, 942 - Balkh, 997) fou un sultà de la dinastia yamínida de Gazni, coneguda com a gaznèvida.
Nou!!: Farighúnida і Sebüktigin · Veure més »
Tarkhan Nizak
Tarkhan Nizak fou el sobirà de la branca septentrional dels heftalites que abans de l'Islam dominaven al nord i sud de l'Hindu Kush entre l'Àsia central i l'Índia.
Nou!!: Farighúnida і Tarkhan Nizak · Veure més »
Tukharistan
Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.
Nou!!: Farighúnida і Tukharistan · Veure més »
Txaghaniyan
Txaghaniyan (àrab Saghaniyan) és una regió històrica de l'Àsia Central a l'Uzbekistan, format per la vall del riu Txaghan (Čaghan Rud), darrer afluent septentrional de l'Amudarià, al nord de la ciutat de Termez (que no en feu pas part).
Nou!!: Farighúnida і Txaghaniyan · Veure més »
1000
Sense descripció.
Nou!!: Farighúnida і 1000 · Veure més »
1004
Sense descripció.
Nou!!: Farighúnida і 1004 · Veure més »
1005
Sense descripció.
Nou!!: Farighúnida і 1005 · Veure més »
1008
El 1008 (MVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Farighúnida і 1008 · Veure més »
1009
El 1009 (MIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Farighúnida і 1009 · Veure més »
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Farighúnida і 1010 · Veure més »
1011
El 1011 (o MXI) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Farighúnida і 1011 · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Farighúnida і 1030 · Veure més »
900
Sense descripció.
Nou!!: Farighúnida і 900 · Veure més »
901
Sense descripció.
Nou!!: Farighúnida і 901 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Farighúnida і 976 · Veure més »
990
Sense descripció.
Nou!!: Farighúnida і 990 · Veure més »
995
Sense descripció.
Nou!!: Farighúnida і 995 · Veure més »
997
Sense descripció.
Nou!!: Farighúnida і 997 · Veure més »
998
Sense descripció.
Nou!!: Farighúnida і 998 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Farighúnides, Farigúnida, Farigúnides.