Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Farighúnida

Índex Farighúnida

La dinastia Farighúnida (persa Al-e Farigun) fou una dinastia que va governar Guzgan o Guzganan (a l'est de Khurasan) que va existir al fins a la conquesta del territori pels gaznèvides al començament del.

45 les relacions: Abu Dawúdida, Amr ibn al-Layth, Amudarià, Andkhuy, Índia, Àsia Central, Balkh, Clifford Edmund Bosworth, Encyclopædia Iranica, Gaznèvides, Gharjistan, Gran Khorasan, Gur, Guzgan, Heftalites, Herat, Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir, Khuttal, Mahmud de Ghazna, Muhammad ibn Mahmud, Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí, Nuh II ibn Mansur, Qarakhànida, Qutayba ibn Múslim, Safàrides, Samànides, Sebüktigin, Tarkhan Nizak, Tukharistan, Txaghaniyan, 1000, 1004, 1005, 1008, 1009, 1010, 1011, 1030, 900, 901, 976, 990, 995, 997, 998.

Abu Dawúdida

Els abu-dawúdides o dinastia abu-dawúdida, també coneguda com dinastia banijúrida o dels banijúrides, fou un llinatge que va governar a Andarab (Tukharistan, modern Afganistan) entre el i el.

Nou!!: Farighúnida і Abu Dawúdida · Veure més »

Amr ibn al-Layth

Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.

Nou!!: Farighúnida і Amr ibn al-Layth · Veure més »

Amudarià

LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.

Nou!!: Farighúnida і Amudarià · Veure més »

Andkhuy

Andkhuy (o Andkhoi o Andkhoy) és una ciutat de l'Afganistan, capital del districte d'Andkhoy a la part nord de la província de Faryab i amb frontera (oest i nord) amb Turkmenistan.

Nou!!: Farighúnida і Andkhuy · Veure més »

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Farighúnida і Índia · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Farighúnida і Àsia Central · Veure més »

Balkh

Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: Farighúnida і Balkh · Veure més »

Clifford Edmund Bosworth

Clifford Edmund Bosworth (Sheffield, Regne Unit, 29 de desembre de 1928, Yeovil, 28 de febrer de 2015) fou un historiador i orientalista britànic, especialitzat en estudis de l'islam.

Nou!!: Farighúnida і Clifford Edmund Bosworth · Veure més »

Encyclopædia Iranica

LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.

Nou!!: Farighúnida і Encyclopædia Iranica · Veure més »

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.

Nou!!: Farighúnida і Gaznèvides · Veure més »

Gharjistan

El Gharjistan (o Gharčistan) és una comarca històrica de l'Afganistan situada a l'orient d'Herat a la vall del riu Murghab al nord del riu Hari Rud.

Nou!!: Farighúnida і Gharjistan · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Farighúnida і Gran Khorasan · Veure més »

Gur

El gur era la unitat de mida del volum a Sumer i Babilònia.

Nou!!: Farighúnida і Gur · Veure més »

Guzgan

Guzgan, Guzganan o Quzghan (o o), anomenada en àrab Juzjan, fou una regió històrica del Turkestan afganès, entre els rius Murghab i Amudarià.

Nou!!: Farighúnida і Guzgan · Veure més »

Heftalites

Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.

Nou!!: Farighúnida і Heftalites · Veure més »

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Farighúnida і Herat · Veure més »

Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir

Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir o, simplement, Ismaïl (II) ibn Nuh fou el darrer emir samànida (vers 1000-1005).

Nou!!: Farighúnida і Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir · Veure més »

Khuttal

Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.

Nou!!: Farighúnida і Khuttal · Veure més »

Mahmud de Ghazna

Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.

Nou!!: Farighúnida і Mahmud de Ghazna · Veure més »

Muhammad ibn Mahmud

Abu Ahmad Muhammad ibn Mahmud (Abu Àhmad Muhàmmad Djalal al-Dawla wa-Djamal al-milla ibn Mahmud ibn Sebuktegin) (997-1040) fou sobirà gaznèvida, fill de Mahmud de Ghazna.

Nou!!: Farighúnida і Muhammad ibn Mahmud · Veure més »

Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí

Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.

Nou!!: Farighúnida і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí · Veure més »

Nuh II ibn Mansur

Abu-l-Qàssim Nuh II ibn Mansur ibn Nuh, pòstumament anomenat «al-Amir ar-Radi», ‘l'Emir Estimat’, fou un emir samànida de Transoxiana (976-997) i de Khurasan (976-992).

Nou!!: Farighúnida і Nuh II ibn Mansur · Veure més »

Qarakhànida

Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.

Nou!!: Farighúnida і Qarakhànida · Veure més »

Qutayba ibn Múslim

Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.

Nou!!: Farighúnida і Qutayba ibn Múslim · Veure més »

Safàrides

La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.

Nou!!: Farighúnida і Safàrides · Veure més »

Samànides

X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

Nou!!: Farighúnida і Samànides · Veure més »

Sebüktigin

Abu-Mansur Sebüktigin o, senzillament, Sebüktigin (Barskon, 942 - Balkh, 997) fou un sultà de la dinastia yamínida de Gazni, coneguda com a gaznèvida.

Nou!!: Farighúnida і Sebüktigin · Veure més »

Tarkhan Nizak

Tarkhan Nizak fou el sobirà de la branca septentrional dels heftalites que abans de l'Islam dominaven al nord i sud de l'Hindu Kush entre l'Àsia central i l'Índia.

Nou!!: Farighúnida і Tarkhan Nizak · Veure més »

Tukharistan

Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.

Nou!!: Farighúnida і Tukharistan · Veure més »

Txaghaniyan

Txaghaniyan (àrab Saghaniyan) és una regió històrica de l'Àsia Central a l'Uzbekistan, format per la vall del riu Txaghan (Čaghan Rud), darrer afluent septentrional de l'Amudarià, al nord de la ciutat de Termez (que no en feu pas part).

Nou!!: Farighúnida і Txaghaniyan · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Farighúnida і 1000 · Veure més »

1004

Sense descripció.

Nou!!: Farighúnida і 1004 · Veure més »

1005

Sense descripció.

Nou!!: Farighúnida і 1005 · Veure més »

1008

El 1008 (MVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Farighúnida і 1008 · Veure més »

1009

El 1009 (MIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Farighúnida і 1009 · Veure més »

1010

El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Farighúnida і 1010 · Veure més »

1011

El 1011 (o MXI) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Farighúnida і 1011 · Veure més »

1030

El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Farighúnida і 1030 · Veure més »

900

Sense descripció.

Nou!!: Farighúnida і 900 · Veure més »

901

Sense descripció.

Nou!!: Farighúnida і 901 · Veure més »

976

Sense descripció.

Nou!!: Farighúnida і 976 · Veure més »

990

Sense descripció.

Nou!!: Farighúnida і 990 · Veure més »

995

Sense descripció.

Nou!!: Farighúnida і 995 · Veure més »

997

Sense descripció.

Nou!!: Farighúnida і 997 · Veure més »

998

Sense descripció.

Nou!!: Farighúnida і 998 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Farighúnides, Farigúnida, Farigúnides.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »