Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Aragó (cognom)

Índex Aragó (cognom)

Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

115 les relacions: Alfons d'Aragó i de Portugal, Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons II de Nàpols, Alfons VI de Ribagorça, Aragona, Argavieso, Avola, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Comtat d'Empúries, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Prades, Ducat de Montalto, Ducat de Sogorb, Ducat de Vilafermosa, Enric d'Aragó i de Pimentel, Enric I d'Empúries, Ferran d'Antequera, Ferran d'Aragó i Guardato, Ferran el Catòlic, Ferran I de Nàpols, Ferran II de Nàpols, Ferran Sanxis de Castre, Francesc d'Aragó i de Cardona, Frederic II de Sicília, Frederic III de Nàpols, Frederic III de Sicília, Gandia, Híjar, Itàlia, Jaume de Xèrica, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Jaume IV de Mallorca, Joan de Prades, Joan el Sense Fe, Joan I d'Empúries, Joan II d'Empúries, Joan Ramon Folc II de Cardona, Joana d'Aragó i de Cardona, Joana de Prades, Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa, Lluís I de Sicília, ..., Maria de Sicília, Martí el Jove, Montalto, Nàpols, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere de Prades, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I Ferrandis d'Híxar, Pere II d'Urgell, Pere II de Sicília, Pere III d'Empúries, Prades, Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Sanç I de Mallorca, Senyera reial, Sicília, Sogorb, Terranova, Vallobar, Vilafermosa, Villena, Xèrica, 1276, 1295, 1313, 1324, 1325, 1336, 1337, 1341, 1342, 1343, 1347, 1355, 1358, 1364, 1377, 1386, 1387, 1392, 1398, 1401, 1402, 1408, 1409, 1413, 1414, 1435, 1441, 1445, 1458, 1469, 1489, 1494, 1495, 1496, 1501, 1562, 1572, 1608. Ampliar l'índex (65 més) »

Alfons d'Aragó i de Portugal

Alfons d'Aragó i de Portugal (Sogorb, 1489 - El Puig de Santa Maria, 16 d'octubre de 1563) va ser un noble del casal d'Aragó, duc de Sogorb i comte d'Empúries entre 1522 i 1562.

Nou!!: Aragó (cognom) і Alfons d'Aragó i de Portugal · Veure més »

Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra

Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra (Cervera, 1470 - Lécera, 1520) va ser un noble i religiós català, fill natural de Ferran el Catòlic.

Nou!!: Aragó (cognom) і Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Nou!!: Aragó (cognom) і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Aragó (cognom) і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons II de Nàpols

Alfons II de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1448 - Messina, 1495), rei de Nàpols (1494-1495) i rei titular de Jerusalem.

Nou!!: Aragó (cognom) і Alfons II de Nàpols · Veure més »

Alfons VI de Ribagorça

Alfons VI de Ribagorça o Alfons d'Aragó i d'Escobar (1417 - 1495).

Nou!!: Aragó (cognom) і Alfons VI de Ribagorça · Veure més »

Aragona

Localització d' Aragona (sicilià Araùna) és un municipi italià, dins de la província d'Agrigent.

Nou!!: Aragó (cognom) і Aragona · Veure més »

Argavieso

Argavieso és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragó (cognom) і Argavieso · Veure més »

Avola

Avola o Àvula (en sicilià) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Siracusa.

Nou!!: Aragó (cognom) і Avola · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Aragó (cognom) і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Aragó (cognom) і Casal de Barcelona · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Aragó (cognom) і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Aragó (cognom) і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Aragó (cognom) і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Prades

El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.

Nou!!: Aragó (cognom) і Comtat de Prades · Veure més »

Ducat de Montalto

Vista de Montalto Uffugo. El Ducat de Montalto, és un títol nobiliari en referència a la localitat de Montalto, al Regne de Nàpols.

Nou!!: Aragó (cognom) і Ducat de Montalto · Veure més »

Ducat de Sogorb

Escut dels primers ducs de Sogorb. El Ducat de Sogorb fou un títol nobiliari concedit per Joan II en 1459 al seu nebot, l'infant Enric d'Aragó i Pimentel, també conegut com "l'Infant Fortuna".

Nou!!: Aragó (cognom) і Ducat de Sogorb · Veure més »

Ducat de Vilafermosa

Els ducs de Vilafermosa són la família noble més important de l'antic Regne d'Aragó i una de les famílies aristòcrates més importants d'Espanya i fins fa poc s'anomenaven Azlor de Aragón.

Nou!!: Aragó (cognom) і Ducat de Vilafermosa · Veure més »

Enric d'Aragó i de Pimentel

Enric d'Aragó i Pimentel (Calataiud, 11 de novembre de 1445 - Castelló d'Empúries, 2 de juliol de 1522), també conegut pels sobrenoms «Infant Fortuna» o «Infant Enric»,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Aragó (cognom) і Enric d'Aragó i de Pimentel · Veure més »

Enric I d'Empúries

Enric d'Aragó (Medina del Campo, ca. 1400 - Calataiud, 1445) va ser un infant d'Aragó, germà dels monarques Alfons el Magnànim i Joan el Sense Fe.

Nou!!: Aragó (cognom) і Enric I d'Empúries · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Aragó (cognom) і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran d'Aragó i Guardato

Ferran d'Aragó i Guardato (mort el 1542) fou un fill il·legítim de Ferran I de Nàpols (per tant, net d'Alfons el Magnànim) i de la seva amistançada Diana Guardato.

Nou!!: Aragó (cognom) і Ferran d'Aragó i Guardato · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Aragó (cognom) і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran I de Nàpols

Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).

Nou!!: Aragó (cognom) і Ferran I de Nàpols · Veure més »

Ferran II de Nàpols

Medalla de Ferran II com a príncep de Càpua. Ferran II de Nàpols (1469 - 1496), rei de Nàpols (1495-1496).

Nou!!: Aragó (cognom) і Ferran II de Nàpols · Veure més »

Ferran Sanxis de Castre

Ferran Sanxis de Castre (1240 - Pomar, Aragó 1275) fou un noble catalanoaragonès, fill (il·legítim) de Jaume I i Blanca d'Antillón i primer baró de Castre (1250-1275).

Nou!!: Aragó (cognom) і Ferran Sanxis de Castre · Veure més »

Francesc d'Aragó i de Cardona

Francesc Ramon d'Aragó i de Cardona (Sogorb, 1539 - 12 de maig de 1575) va ser un noble aragonès, darrer representant de la branca masculina de la dinastia Aragó-Cardona.

Nou!!: Aragó (cognom) і Francesc d'Aragó i de Cardona · Veure més »

Frederic II de Sicília

Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).

Nou!!: Aragó (cognom) і Frederic II de Sicília · Veure més »

Frederic III de Nàpols

Sisè de '''Frederic III de Nàpols''', 1496-1501. Frederic III de Nàpols (1452 - Tours, França 1504), rei de Nàpols (1496-1501).

Nou!!: Aragó (cognom) і Frederic III de Nàpols · Veure més »

Frederic III de Sicília

Frederic III de Sicília, anomenat el Simple o el Senzill (Catània, 1341 - Messina, 27 de juliol de 1377), fou rei de Sicília i duc d'Atenes i Neopàtria (1355-1377).

Nou!!: Aragó (cognom) і Frederic III de Sicília · Veure més »

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Nou!!: Aragó (cognom) і Gandia · Veure més »

Híjar

Híjar nom castellà oficial —Íxar en aragonès— és un municipi d'Aragó, a la província de Terol i capital de la comarca del Baix Martín.

Nou!!: Aragó (cognom) і Híjar · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Aragó (cognom) і Itàlia · Veure més »

Jaume de Xèrica

Jaume de Xèrica (c. 1238/c. 1255/1255/1260-1285/1288), fou infant d'Aragó per ser fill de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure així com el primer baró de Xèrica, de Llíria, d'Andilla i d'Altura.

Nou!!: Aragó (cognom) і Jaume de Xèrica · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Aragó (cognom) і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Aragó (cognom) і Jaume el Just · Veure més »

Jaume I d'Urgell

Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).

Nou!!: Aragó (cognom) і Jaume I d'Urgell · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Nou!!: Aragó (cognom) і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Nou!!: Aragó (cognom) і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Nou!!: Aragó (cognom) і Jaume III de Mallorca · Veure més »

Jaume IV de Mallorca

Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).

Nou!!: Aragó (cognom) і Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Joan de Prades

Escut d'Armes de Joan de Prades Joan d'Aragó i de Foix o Joan I de Prades (1335 - 1414), senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença (1358-1414).

Nou!!: Aragó (cognom) і Joan de Prades · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Aragó (cognom) і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan I d'Empúries

Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398), fou comte d'Empúries (1364-1386 i 1387-1398) i president de la Generalitat de Catalunya (1376).

Nou!!: Aragó (cognom) і Joan I d'Empúries · Veure més »

Joan II d'Empúries

Joan d'Empúries i d'Aragó (? - 1401), comte d'Empúries (1398-1401).

Nou!!: Aragó (cognom) і Joan II d'Empúries · Veure més »

Joan Ramon Folc II de Cardona

Joan Ramon Folc II de Cardona (1400 - 1471) fou comte de Cardona i vescomte de Vilamur (1441-1471).

Nou!!: Aragó (cognom) і Joan Ramon Folc II de Cardona · Veure més »

Joana d'Aragó i de Cardona

Joana d'Aragó i de Cardona (Sogorb, 1543 - Barcelona, 12 d'agost de 1608) va ser una noble aragonesa, IV Duquessa de Sogorb (1572-1608).

Nou!!: Aragó (cognom) і Joana d'Aragó i de Cardona · Veure més »

Joana de Prades

Joana d'Aragó de Cabrera o Joana I de Prades (? - 1441), Comtessa de Prades i baronessa d'Entença.

Nou!!: Aragó (cognom) і Joana de Prades · Veure més »

Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa

La llista de bisbes i arquebisbes del bisbat de Saragossa es compon per bisbes fins al, quan seran arquebisbes.

Nou!!: Aragó (cognom) і Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa · Veure més »

Lluís I de Sicília

Lluís I de Sicília, anomenat el Nen (Catània, 1337 - castell d'Aci, Catània, 1355), fou rei de Sicília (1342-1355).

Nou!!: Aragó (cognom) і Lluís I de Sicília · Veure més »

Maria de Sicília

Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.

Nou!!: Aragó (cognom) і Maria de Sicília · Veure més »

Martí el Jove

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Nou!!: Aragó (cognom) і Martí el Jove · Veure més »

Montalto

El Montalto és una muntanya de 2.217,4 metres d'altitud que es troba a cavall dels termes municipals de la Guingueta d'Àneu (antic terme d'Unarre) i de Vall de Cardós (antic terme d'Estaon), a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Aragó (cognom) і Montalto · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Aragó (cognom) і Nàpols · Veure més »

Pere d'Aragó i d'Anjou

Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).

Nou!!: Aragó (cognom) і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Pere de Prades

Escut d'Armes de Pere de Prades També anomenat Pere d'Entença (1352 - Sicília, 1395), quart comte de Prades i baró d'Entença.

Nou!!: Aragó (cognom) і Pere de Prades · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Aragó (cognom) і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Aragó (cognom) і Pere el Gran · Veure més »

Pere I Ferrandis d'Híxar

Pere I Ferrandis d'Híxar o Pere Ferrandis (Aragó, vers 1245/1249 - ?, 1299), cavaller de l'orde de Sant Joan, primer baró d'Híxar i de Bunyol, almirall d'Aragó i Lloctinent del Regne de València.

Nou!!: Aragó (cognom) і Pere I Ferrandis d'Híxar · Veure més »

Pere II d'Urgell

Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).

Nou!!: Aragó (cognom) і Pere II d'Urgell · Veure més »

Pere II de Sicília

Pere II de Sicília (Calascibbetta, 1304 - ibíd., 15 d'agost de 1342) fou rei de Sicília (1337-1342).

Nou!!: Aragó (cognom) і Pere II de Sicília · Veure més »

Pere III d'Empúries

Pere III (? - 1401) fou comte d'Empúries (1401).

Nou!!: Aragó (cognom) і Pere III d'Empúries · Veure més »

Prades

Prades (del llatí Pratum "prada") és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Aragó (cognom) і Prades · Veure més »

Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou

Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou (1308 - ca. 1366) fou príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).

Nou!!: Aragó (cognom) і Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Aragó (cognom) і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Aragó (cognom) і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Aragó (cognom) і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Aragó (cognom) і Regne de Sicília · Veure més »

Sanç I de Mallorca

Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Nou!!: Aragó (cognom) і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Aragó (cognom) і Senyera reial · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Aragó (cognom) і Sicília · Veure més »

Sogorb

Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Aragó (cognom) і Sogorb · Veure més »

Terranova

Bandera històrica de Terranova Terranova (Newfoundland) és una illa de l'oest de l'oceà Atlàntic, situada davant les costes del nord-est de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Aragó (cognom) і Terranova · Veure més »

Vallobar

Vallobar (en castellà, Ballobar) és un municipi aragonès de la comarca del Baix Cinca.

Nou!!: Aragó (cognom) і Vallobar · Veure més »

Vilafermosa

Vilafermosa (en castellà i oficialment, Villahermosa del Río) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: Aragó (cognom) і Vilafermosa · Veure més »

Villena

Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Aragó (cognom) і Villena · Veure més »

Xèrica

Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Aragó (cognom) і Xèrica · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1276 · Veure més »

1295

Sense descripció.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1295 · Veure més »

1313

Sense descripció.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1313 · Veure més »

1324

Sense descripció.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1324 · Veure més »

1325

Països Catalans.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1325 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1336 · Veure més »

1337

Sense descripció.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1337 · Veure més »

1341

El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1341 · Veure més »

1342

Sense descripció.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1342 · Veure més »

1343

El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1343 · Veure més »

1347

Sense descripció.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1347 · Veure més »

1355

Sense descripció.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1355 · Veure més »

1358

Sense descripció.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1358 · Veure més »

1364

Sense descripció.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1364 · Veure més »

1377

Sense descripció.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1377 · Veure més »

1386

Sense descripció.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1386 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1387 · Veure més »

1392

Sense descripció.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1392 · Veure més »

1398

Sense descripció.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1398 · Veure més »

1401

L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1401 · Veure més »

1402

El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1402 · Veure més »

1408

; Països catalans.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1408 · Veure més »

1409

; Països Catalans.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1409 · Veure més »

1413

; Països Catalans.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1413 · Veure més »

1414

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1414 · Veure més »

1435

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1435 · Veure més »

1441

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1441 · Veure més »

1445

Països Catalans.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1445 · Veure més »

1458

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1458 · Veure més »

1469

(Brescia.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1469 · Veure més »

1489

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1489 · Veure més »

1494

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1494 · Veure més »

1495

;Països Catalans.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1495 · Veure més »

1496

''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1496 · Veure més »

1501

Sense descripció.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1501 · Veure més »

1562

;Països Catalans.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1562 · Veure més »

1572

El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1572 · Veure més »

1608

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Aragó (cognom) і 1608 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cognom Aragó, Famílies amb el cognom Aragó.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »