Accés més ràpid que el navegador!
73 les relacions: Accident, Accident (fal·làcia), Afirmació del conseqüent, Amfibologia, Apel·lació a l'autoritat, Apel·lació a l'emoció, Apel·lació a la llàstima, Apel·lació a la majoria, Apel·lació a la novetat, Apel·lació a la por, Apel·lació a la tradició, Apel·lació a les conseqüències, Apel·lació a les motivacions, Apel·lació al rancor, Apel·lació al ridícul, Apel·lació per adulació, Aporia, Argument, Argument ad baculum, Argument ad hominem, Argument ad nauseam, Argument per moderació, Argument per silenci, Argumentació, Argumentació circular, Argumentum ad crumenam, Argumentum ad lazarum, Argumentum ad logicam, Aristòtil, Axioma, Cap escocès veritable, Causa qüestionable, Conclusió, Cum hoc ergo propter hoc, Demostració, Demostració invàlida, Empirisme, Entimema, Fal·làcia de la conjunció, Fal·làcia del fiscal, Fal·làcia del jugador, Fal·làcia del nirvana, Fal·làcia del to, Fal·làcia naturalista, Fal·làcia patètica, Fals dilema, Fals equilibri, Generalització (fal·làcia), Home de palla, Lapsus, ..., Lògica, Moral, Mostra esbiaixada, Negació de l'antecedent, Non sequitur, Onus probandi, Pensament crític, Pista falsa, Post hoc ergo propter hoc, Premissa, Probabilitat, Raonament, Raonament abductiu, Raonament inductiu, Retòrica, Secundum quid, Sensible, Sil·logisme, Tautologia (lògica), Tradició, Veritat, Voluntat (filosofia), Zenó d'Èlea. Ampliar l'índex (23 més) »
Accident
Un accident a la grada durant un partit de futbol americà causa la caiguda de diversos espectadors Un accident és un esdeveniment o circumstància incidental, innecessari i mai planificat ni intencionat.
Nou!!: Fal·làcia і Accident · Veure més »
Accident (fal·làcia)
La fal·làcia lògica d'accident (també dita destruint l'excepció o a dicto simpliciter ad dictum secundum quid) és una fal·làcia deductiva incorrent en un sil·logisme estadístic (un argument basat en una generalització) quan una excepció a una regla d'or és ignorada.
Nou!!: Fal·làcia і Accident (fal·làcia) · Veure més »
Afirmació del conseqüent
L'afirmació del conseqüent és una fal·làcia deductiva, molt semblant al modus ponens, la qual és correcte.
Nou!!: Fal·làcia і Afirmació del conseqüent · Veure més »
Amfibologia
Lamfibologia (del grec, compost per ἀμϕίβολία (amfibolia).
Nou!!: Fal·làcia і Amfibologia · Veure més »
Apel·lació a l'autoritat
L'apel·lació a l'autoritat o Argumentum ex auctoritate o sovint abreujat com ex auctoritate és una locució llatina que significa «argument per autoritat».
Nou!!: Fal·làcia і Apel·lació a l'autoritat · Veure més »
Apel·lació a l'emoció
LApel·lació a l'emoció és una fal·làcia lògica en què la persona que exposa s'aprofita d'una emoció dels oients per a provar el seu argument.
Nou!!: Fal·làcia і Apel·lació a l'emoció · Veure més »
Apel·lació a la llàstima
Lapel·lació a la llàstima (també anomenada argumentum ad misericordiam) és una fal·làcia lògica en què l'argumentador intenta convèncer l'oient aprofitant els seus sentiments de pena o de culpabilitat.
Nou!!: Fal·làcia і Apel·lació a la llàstima · Veure més »
Apel·lació a la majoria
L'apel·lació a la majoria o argumentum ad populum (en llatí significa "dirigit al poble") és una fal·làcia lògica que implica respondre a un argument o a una afirmació referint-se a la suposada opinió que en té la gent en general o recórrer al "sentit comú" i d'altres generalitzacions, en lloc de l'argument per si mateix.
Nou!!: Fal·làcia і Apel·lació a la majoria · Veure més »
Apel·lació a la novetat
Lapel·lació a la novetat (també anomenada argumentum ad novitatem) és una fal·làcia lògica en què se sosté que una idea és correcta o millor pel simple fet de ser més nova o moderna.
Nou!!: Fal·làcia і Apel·lació a la novetat · Veure més »
Apel·lació a la por
espectre polític esquerra-dreta. L'apel·lació a la por, també coneguda pels llatinismes argumentum ad metum o argumentum in terrorem, és una fal·làcia lògica que pretén guanyar suport per a un argument o bé esgrimint la defensa vers un enemic, o bé adduint a la por que genera l'opció contrària.
Nou!!: Fal·làcia і Apel·lació a la por · Veure més »
Apel·lació a la tradició
L'apel·lació a la tradició (també anomenada argumentum ad antiquitatem o apel·lació a la pràctica comuna) és una fal·làcia lògica consistent en considerar que el que s'ha vingut fent des d'antic està bé.
Nou!!: Fal·làcia і Apel·lació a la tradició · Veure més »
Apel·lació a les conseqüències
L'apel·lació a les conseqüències, també anomenat argumentum ad consequentiam, és una fal·làcia lògica consistent en deduir la falsedat d'una conclusió basant-se en les conseqüències, positives o negatives, que comportaria la seva veracitat.
Nou!!: Fal·làcia і Apel·lació a les conseqüències · Veure més »
Apel·lació a les motivacions
Lapel·lació a les motivacions consisteix a rebatre un argument exposant les motivacions que poden haver portat al seu formulador a dir-lo.
Nou!!: Fal·làcia і Apel·lació a les motivacions · Veure més »
Apel·lació al rancor
Una apel·lació al rancor (llatí: argumentum ad odium) és una fal·làcia en què algú intenta guanyar-se el favor d'un argument mitjançant l'explotació dels sentiments existents d'amargor, despit o mal aliè de la part contrària.
Nou!!: Fal·làcia і Apel·lació al rancor · Veure més »
Apel·lació al ridícul
En lògica, lapel·lació al ridícul és una fal·làcia en la qual es presenten els arguments de l'oponent de manera tal que semblen ridículs o irrisoris.
Nou!!: Fal·làcia і Apel·lació al ridícul · Veure més »
Apel·lació per adulació
L'apel·lació per adulació és una fal·làcia lògica consistent en usar l'elogi per desviar l'atenció i obtenir suport.
Nou!!: Fal·làcia і Apel·lació per adulació · Veure més »
Aporia
Una aporia és una situació argumental en què s'arriba a un atzucac, com el d'afirmar i negar alhora el mateix enunciat.
Nou!!: Fal·làcia і Aporia · Veure més »
Argument
La paraula argument (del llatí argumentum) s'aplica, a voltes, a un discurs amb referència a un contingut que es dirigeix a l'interlocutor amb finalitats diferents.
Nou!!: Fal·làcia і Argument · Veure més »
Argument ad baculum
Un argument ad baculum o argumentum ad baculum (en llatí, vol dir 'argument que apel·la al bastó'), és una fal·làcia que implica sostenir la validesa d'un argument basant-se en la força o l'amenaça de l'ús de la força.
Nou!!: Fal·làcia і Argument ad baculum · Veure més »
Argument ad hominem
Un gràfic triangular que representa una "jerarquia de desacord" des de la clara refutació fins a la mera vituperació, basat en l'assaig "How to Disagree" de Paul Graham. L'argument ad hominem (en llatí argumentum ad hominem, 'argument a l'home') és una fal·làcia lògica que consisteix a replicar a una afirmació o a un argument referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc de referir-se al mateix argument o afirmació.
Nou!!: Fal·làcia і Argument ad hominem · Veure més »
Argument ad nauseam
Un argument ad nauseam és un terme llatí usat per descriure un argument el qual ha estat continuat 'fins la nàusea'.
Nou!!: Fal·làcia і Argument ad nauseam · Veure més »
Argument per moderació
Argument per moderació (llatí: argumentum ad temperantiam, també conegut com a terra mitjana, compromís fals, fal·làcia grisa i la fal·làcia al bell mig) és una fal·làcia lògica que afirma que un determinat compromís en mig de dues determinades posicions hauria de ser correcte.
Nou!!: Fal·làcia і Argument per moderació · Veure més »
Argument per silenci
L'argument per silenci (també anomenat argumentum ex silentio) suposa que el silenci d'una persona respecte d'un tema és degut a la seva ignorància sobre aquest.
Nou!!: Fal·làcia і Argument per silenci · Veure més »
Argumentació
Una argumentació és un conjunt ordenat de premisses relacionades a través de la lògica i regles d'inferència i procedimentals per a assolir i defendre conclusions o una tesi.
Nou!!: Fal·làcia і Argumentació · Veure més »
Argumentació circular
L'argumentació circular o fal·làcia del raonament circular, o de l'ús implícit de la conclusió com a premissa.
Nou!!: Fal·làcia і Argumentació circular · Veure més »
Argumentum ad crumenam
Largumentum ad crumenam (també anomenat apel·lació a la riquesa) és una fal·làcia lògica consistent en considerar un argument vàlid pel fet que la persona que l'ha formulat és rica.
Nou!!: Fal·làcia і Argumentum ad crumenam · Veure més »
Argumentum ad lazarum
Largumentum ad lazarum (també anomenat apel·lació a la pobresa) és una fal·làcia lògica consistent en judicar com a correcte una sentència pel fet que la persona que l'ha formulat és pobre.
Nou!!: Fal·làcia і Argumentum ad lazarum · Veure més »
Argumentum ad logicam
Largument ad logicam és un tipus de fal·làcia que s'utilitza quan, en un debat, un dels contrincants modifica els arguments del seu oponent, tornant-los no plausibles, per tal d'anul·lar-los amb facilitat.
Nou!!: Fal·làcia і Argumentum ad logicam · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Fal·làcia і Aristòtil · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Fal·làcia і Axioma · Veure més »
Cap escocès veritable
Cap escocès veritable és una fal·làcia lògica.
Nou!!: Fal·làcia і Cap escocès veritable · Veure més »
Causa qüestionable
Les fal·làcies de causa qüestionable, és a dir, les fal·làcies causals o non causa pro causa, són fal·làcies informals en què una causa és identificada de manera incorrecta.
Nou!!: Fal·làcia і Causa qüestionable · Veure més »
Conclusió
Una conclusió és una proposició final, a la qual s'arriba després de la consideració de l'evidència, de les discussions o de les premisses.
Nou!!: Fal·làcia і Conclusió · Veure més »
Cum hoc ergo propter hoc
Cum hoc ergo propter hoc (en llatí, "juntament amb això, llavors a conseqüència d'això") és una fal·làcia lògica que afirma que dos esdeveniments que ocorren al mateix temps tenen una relació causa-efecte.
Nou!!: Fal·làcia і Cum hoc ergo propter hoc · Veure més »
Demostració
Una demostració és un argument rigorós que parteix d'unes premisses que es consideren proposicions acceptades, i tot usant regles correctes d'inferència, arriba a una conclusió.
Nou!!: Fal·làcia і Demostració · Veure més »
Demostració invàlida
A les matemàtiques hi ha diverses demostracions amb contradiccions òbvies.
Nou!!: Fal·làcia і Demostració invàlida · Veure més »
Empirisme
John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.
Nou!!: Fal·làcia і Empirisme · Veure més »
Entimema
Un entimema és un tipus del sil·logisme abreujat del qual es deriva una conclusió a partir d'una única premissa.
Nou!!: Fal·làcia і Entimema · Veure més »
Fal·làcia de la conjunció
La fal·làcia de la conjunció és una fal·làcia lògica que consisteix a creure que una situació específica és més probable que una de general.
Nou!!: Fal·làcia і Fal·làcia de la conjunció · Veure més »
Fal·làcia del fiscal
La fal·làcia del fiscal és una fal·làcia relacionada amb el raonament estadístic.
Nou!!: Fal·làcia і Fal·làcia del fiscal · Veure més »
Fal·làcia del jugador
La fal·làcia del jugador (també anomenada fal·làcia de Montecarlo o fal·làcia de l'apostador) és una fal·làcia lògica per la qual es creu erròniament que en les activitats aleatòries, com els jocs d'atzar, els successos passats afecten els futurs.
Nou!!: Fal·làcia і Fal·làcia del jugador · Veure més »
Fal·làcia del nirvana
La fal·làcia del nirvana és una fal·làcia informal que consisteix a comparar opcions factibles amb alternatives poc realistes o idealitzades.
Nou!!: Fal·làcia і Fal·làcia del nirvana · Veure més »
Fal·làcia del to
La fal·làcia del to o vigilància del to és un tipus de fal·làcia que busca deslegitimar o falsar un missatge apel·lant a la incorrecció de les formes o to emprat per l'emissor, usualment titllant-lo de massa emocional o agressiu.
Nou!!: Fal·làcia і Fal·làcia del to · Veure més »
Fal·làcia naturalista
La fal·làcia naturalista és una fal·làcia anomenada i introduïda pel filòsof anglès George Edward Moore en el seu llibre Principia ethica del 1903.
Nou!!: Fal·làcia і Fal·làcia naturalista · Veure més »
Fal·làcia patètica
''John Ruskin'' a Glenfinlas, Escòcia (1853–1854), per John Everett Millais.https://www.jstor.org/pss/886970 Ruskin and Millais at Glenfinlas, ''The Burlington Magazine'', Vol. 138, n. 1117, pp. 228–234, Abril 1996. (Access per JSTOR, UK.) La fal·làcia patètica o fal·làcia antropomòrfica és la descripció d'objectes inanimats de la naturalesa de manera que se'ls dota amb sentiments, pensaments i sensacions humanes.
Nou!!: Fal·làcia і Fal·làcia patètica · Veure més »
Fals dilema
Un fals dilema (o de vegades anomenat falsa dicotomia) és un tipus de fal·làcia informal, més específicament una de les fal·làcies basades en correlacions, en què una afirmació afirma falsament una situació «o bé», quan en realitat hi ha almenys una opció addicional lògicament vàlida.
Nou!!: Fal·làcia і Fals dilema · Veure més »
Fals equilibri
John Cook (2018) Un fals equilibri és un error de pensament i un biaix mediàtic en què els periodistes presenten un tema com més equilibrat entre punts de vista oposats en pàgines d'opinió o tertúlies.
Nou!!: Fal·làcia і Fals equilibri · Veure més »
Generalització (fal·làcia)
Una generalització falsa és una mena de fal·làcia en la que s'extreuen conclusions referents a conjunt molt grans d'elements a partir de una anàlisi de un o pocs elements del fenomen.
Nou!!: Fal·làcia і Generalització (fal·làcia) · Veure més »
Home de palla
La fal·làcia de l'home de palla (o fal·làcia de l'espantaocells) és una fal·làcia consistent a presentar la posició de l'adversari de manera voluntàriament errònia, formulant així un argument fàcilment refutable.
Nou!!: Fal·làcia і Home de palla · Veure més »
Lapsus
Un lapsus és aquell error o equivocació involuntària d'una persona.
Nou!!: Fal·làcia і Lapsus · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: Fal·làcia і Lògica · Veure més »
Moral
''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.
Nou!!: Fal·làcia і Moral · Veure més »
Mostra esbiaixada
Una mostra esbiaixada en estadística és quan es recull una mostra de tal manera que alguns dels seus membres és menys probable que s'incloguin que d'altres; aleshores, resulta una mostra no aleatòria de la població estadística en què tots els elements no tenien la mateixa probabilitat de ser seleccionats.
Nou!!: Fal·làcia і Mostra esbiaixada · Veure més »
Negació de l'antecedent
La negació de l'antecedent és una fal·làcia deductiva, que respon a l'esquema següent.
Nou!!: Fal·làcia і Negació de l'antecedent · Veure més »
Non sequitur
Es denomina non sequitur (en llatí «no se segueix») a un tipus general de fal·làcia en la qual la conclusió no es dedueix («no se segueix») de les premisses.
Nou!!: Fal·làcia і Non sequitur · Veure més »
Onus probandi
L'onus probandi és un concepte del dret processal que assenyala qui està obligat a provar un dret o una infracció davant dels tribunals.
Nou!!: Fal·làcia і Onus probandi · Veure més »
Pensament crític
El pensament crític és un tipus de pensament que es proposa analitzar o avaluar l'estructura i consistència dels raonaments, particularment opinions o afirmacions que la gent accepta com a veritables en el context de la vida quotidiana.
Nou!!: Fal·làcia і Pensament crític · Veure més »
Pista falsa
Pista falsa, també anomenada conclusió irrellevant, o d'arengada vermella (de l'anglès, red herring, WordReference English-Spanish Dictionary, 2013) és una fal·làcia lògica que es refereix a una maniobra de distracció que desvia l'atenció del tema tractat.
Nou!!: Fal·làcia і Pista falsa · Veure més »
Post hoc ergo propter hoc
Post hoc ergo propter hoc és una expressió llatina que vol dir «després d'això, per tant a conseqüència d'això».
Nou!!: Fal·làcia і Post hoc ergo propter hoc · Veure més »
Premissa
Una premissa és cadascuna d'ambdues proposicions d'un sil·logisme que donen lloc a la conclusió d'aquest.
Nou!!: Fal·làcia і Premissa · Veure més »
Probabilitat
Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.
Nou!!: Fal·làcia і Probabilitat · Veure més »
Raonament
El raonament és una facultat mental que permet resoldre problemes mitjançant la raó, és a dir, per una activitat mental que consisteix a enllaçar un conjunt de proposicions entre si per donar suport o justificar una idea.
Nou!!: Fal·làcia і Raonament · Veure més »
Raonament abductiu
L' abducció (del llatí abductio i aquesta paraula de ab -de lluny- ducere dur) és un tipus de raonament inicialment posat en evidència per Aristòtil al seu Analytica priora (II, 25).
Nou!!: Fal·làcia і Raonament abductiu · Veure més »
Raonament inductiu
El raonament inductiu, inducció o mètode lògic inductiu és el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització.
Nou!!: Fal·làcia і Raonament inductiu · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Fal·làcia і Retòrica · Veure més »
Secundum quid
En lògica, Secundum quid o generalització precipitada, és una fal·làcia que es comet en inferir una conclusió general a partir d'una evidència insuficient.
Nou!!: Fal·làcia і Secundum quid · Veure més »
Sensible
La sensible és el setè grau d'una escala musical diatònica, sempre que aquest grau es trobi just un semitò per sota de la tònica; dit altrament, l'interval format entre la tònica i la sensible és d'una sèptima major.
Nou!!: Fal·làcia і Sensible · Veure més »
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
Nou!!: Fal·làcia і Sil·logisme · Veure més »
Tautologia (lògica)
La tautologia (del grec: ταυτολογία) és una fórmula proposicional que és verdadera sigui quin sigui el valor de veritat assignat als seus components proposicionals elementals.
Nou!!: Fal·làcia і Tautologia (lògica) · Veure més »
Tradició
cavalls de vapor per mesurar la potència dels motors dels vehicles actuals, tot i que ja no es moguin amb tracció animal ni amb màquines de vapor. La tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d'alt valor per a la pròpia cultura.
Nou!!: Fal·làcia і Tradició · Veure més »
Veritat
El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.
Nou!!: Fal·làcia і Veritat · Veure més »
Voluntat (filosofia)
La voluntat és un concepte filosòfic que s'ha definit de formes molt diferents al llarg del temps.
Nou!!: Fal·làcia і Voluntat (filosofia) · Veure més »
Zenó d'Èlea
Zenó d'Èlea (Zenon; 490 aC-430 aC), fill de Teleutàgores, fou un filòsof presocràtic grec membre de l'escola d'Èlea fundada per Parmènides, originari de la ciutat d'Èlea, empori comercial grec situat a la Magna Grècia, a l'actual regió de Campània, Itàlia.
Nou!!: Fal·làcia і Zenó d'Èlea · Veure més »
Redirigeix aquí:
Fal.làcia, Fal.làcia lògica, Falacia, Fal·làcia deductiva, Fal·làcia lògica, Fal·làcies, Fal·làcies lògiques, Fal•làcia, Fal•làcia lògica, Faŀlàcia, Faŀlàcia lògica, Sofisma.
