Accés més ràpid que el navegador!
10 les relacions: Cent escoles de pensament, Ciutats del Japó, Fa, Han Fei, Llengües sinítiques, Pensament xinès, Període dels Regnes Combatents (Xina), Pinyin, Shu, Utilitarisme.
Cent escoles de pensament
Les Cent escoles de pensament o zhuzi baijia (en xinès tradicional: 諸子百家, en xinès simplificat: 诸子百家, pinyin: zhūzǐ bǎijiā, Wade-Giles: chu-tzu pai-chia, literalment "tots els mestres de les cent escoles") va ser un període d'una gran expansió cultural i intel·lectual a la Xina, comprès entre els anys 770 aC i 221 aC, és a dir, durant les èpoques agitades de les Primaveres i tardors i dels Regnes combatents, a la fi de la dinastia Zhou.
Nou!!: Escola de les lleis і Cent escoles de pensament · Veure més »
Ciutats del Japó
Mapa amb els municipis considerats ciutats del Japó Una és una unitat administrativa del Japó.
Nou!!: Escola de les lleis і Ciutats del Japó · Veure més »
Fa
* Toponímia.
Nou!!: Escola de les lleis і Fa · Veure més »
Han Fei
Han Fei (també Han Fei Zi) (ca. 280 aEC – 233 aEC) va ser un filòsof xinès que, juntament amb Li Si, Gongsun Yang, Shen Dao i Shen Buhai, va desenvolupar la doctrina de lescola de les lleis o legalisme.
Nou!!: Escola de les lleis і Han Fei · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Escola de les lleis і Llengües sinítiques · Veure més »
Pensament xinès
El pensament xinès fa referència a les diferents escoles de pensament creades a la Xina.
Nou!!: Escola de les lleis і Pensament xinès · Veure més »
Període dels Regnes Combatents (Xina)
El període dels Regnes Combatents (en xinès tradicional, 戰國時代, simplificat:战国时代, pinyin: Zhànguó Shídài) és el període de la història xinesa comprès entre els anys 475 aC i 221 aC.
Nou!!: Escola de les lleis і Període dels Regnes Combatents (Xina) · Veure més »
Pinyin
El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.
Nou!!: Escola de les lleis і Pinyin · Veure més »
Shu
* Shu Han, regne del període dels Tres Regnes de la Xina.
Nou!!: Escola de les lleis і Shu · Veure més »
Utilitarisme
Imatge de Jeremy Bentham, creador d'aquest corrent L'utilitarisme és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a la societat o la humanitat.
Nou!!: Escola de les lleis і Utilitarisme · Veure més »
Redirigeix aquí:
Fajia, Fujia, Legalisme, Legalisme (filosofia xinesa), Legalisme (filosofia), Legisme, Legisme (filosofia).
