44 les relacions: Al-Mayadin, Anzitene, Ar-Raqqà, Armènia, Arzen (ciutat), Àdud-ad-Dawla, Bagdad, Bardas Escler, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Càrmates, Damasc, Diyar Múdar, Diyarbakır, Emir, Hamdànides, Hauran, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Llac de Tiberíades, Mardin, Mesopotàmia, Mossul, Muïzz al-Dawla, Nàssir-ad-Dawla (hamdànida), Nisibis, Província de Fars, Ramla, Rayy, Rukn-ad-Dawla, Silvan, Uqàylides, 967, 968, 969, 970, 971, 972, 973, 974, 975, 977, 978, 979.
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Al-Mayadin · Veure més »
Anzitene
Anzitene (Khanzit) és el nom clàssic de l'antiga regió armènia de Kharpurt, situada entre l'Eufrates (a la regió de Melitene) a l'oest, nord i sud; la regió de Gavreq al nord; al Tsopq o Shahuni al nord-est; les muntanyes del Taure armeni al sud separant-la de la regió de l'Ankl (Anql, Angl o Àngel) anomenada també Qel; i el Balahovit (amb la ciutat d'Arsamosata) a l'est.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Anzitene · Veure més »
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Ar-Raqqà · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Armènia · Veure més »
Arzen (ciutat)
Arzen (àrab Arzan, armeni Ardzen o Arzn, siríac Arzon) fou una ciutat de l'Àsia Menor a la riba del riu Arzan Su (clàssic Nikephorion, modern Garzan Su), afluent del Tigris, i prop d'un llac de nom també Arzen o Arzan, i al costat de Mayyafarikin.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Arzen (ciutat) · Veure més »
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Nou!!: Abu-Tàghlib і Àdud-ad-Dawla · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Bagdad · Veure més »
Bardas Escler
Bardas Escler (grec: Βάρδας Σκληρός) fou un general romà d'Orient que encapçalà una gran rebel·lió contra l'emperador Basili II a Àsia entre el 976 i el 979.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Bardas Escler · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Buwàyhides · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Abu-Tàghlib і Califat Abbàssida · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Califat Fatimita · Veure més »
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Càrmates · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Damasc · Veure més »
Diyar Múdar
Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Diyar Múdar · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Diyarbakır · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Emir · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Hamdànides · Veure més »
Hauran
Dar Qasim Tanash Hauran o Hawran és un altiplà volcànic al sud-oest de Síria.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Hauran · Veure més »
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar ibn Muïzz-ad-Dawla al-Buwayhí fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).
Nou!!: Abu-Tàghlib і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar · Veure més »
Llac de Tiberíades
El llac de Tiberíades des del bosc negre El llac de Tiberíades (en hebreu Kinneret, en àrab Bahr al-Tabariyya), també anomenat llac de Galilea, mar de Galilea (als Evangelis), llac de Genesaret o llac de Kinneret (de l'hebreu kinnor, que significa «en forma de lira»), és un llac d'aigua dolça situat al nord-est de Palestina, ocupada acualment per Israel, i a la frontera amb Síria.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Llac de Tiberíades · Veure més »
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Nou!!: Abu-Tàghlib і Mardin · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Mesopotàmia · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Mossul · Veure més »
Muïzz al-Dawla
Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Muïzz al-Dawla · Veure més »
Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Nàssir-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Nàssir-ad-Dawla, fou emir hamdànida de Mossul.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Nisibis · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Província de Fars · Veure més »
Ramla
267x267px Ramla (Ramlāh) —també transcrita Ramlah, al-Ramlah, Ramle o Remle i fins i tot Rama— és una ciutat israeliana pertanyent al Districte Central d'Israel.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Ramla · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Rayy · Veure més »
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Nou!!: Abu-Tàghlib і Rukn-ad-Dawla · Veure més »
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Silvan · Veure més »
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Nou!!: Abu-Tàghlib і Uqàylides · Veure més »
967
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Tàghlib і 967 · Veure més »
968
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Tàghlib і 968 · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Abu-Tàghlib і 969 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Tàghlib і 970 · Veure més »
971
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Tàghlib і 971 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Tàghlib і 972 · Veure més »
973
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Tàghlib і 973 · Veure més »
974
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Tàghlib і 974 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Tàghlib і 975 · Veure més »
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Abu-Tàghlib і 977 · Veure més »
978
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Tàghlib і 978 · Veure més »
979
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Tàghlib і 979 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar.